"El ropero de Rosita"

Així és com es deien uns retallables que, durant la dictadura, feien que les nenes juguéssin a vestir la Rosita (una nina de paper) d'imfermera, falangista o de madrina (totes de negre, peineta, crucifix al coll i portant la bandera d'espanya...). Era per educar a les nenes a què habien d'aspirar amb un mètode molt subtil.

Des dels romans i els grecs que la dona no ha tingut molta importància...podriem dir, per no dir que no ha estat considerda com ésser dotat d'intel.lecte, capacitat de decisió o resolució de problemes. Es manté a l'època medieval en que probablement valgués més la pena tenir un cavall que una dona. Sembla que a la revolució francesa hi ha un cert alçament però es queda en res quan Napoleó només declara com ciutadans els homes...

Pel que fa per aquí, resulta que la República deixa votar a les dones...per això ens "remuntem" al 1933...ejem, ejem fa 75 anys... Però tranquils homenets que us pensaveu que perdrieu poder i que els caps de suro de les dones us farien anar per mal camí el pais...que de seguida va arribar franco i ens vam tornar a quedar sense votar...en aquest cas, tots.

Durant la guerra, tan la civil com la mundial, les dones van ocupar llocs que habien deixat els homes pel que fa a la maquinària pesada per a produir armes i altres "treballs durs" que es pensaven que només podien fer ells. En acabar la guerra mundial i tornar els homes a casa es veu que es va tornar al model de la dona relegada a casa i fills ja que ells s'haurien quedat descol.locats. També va passar aquí però una mica més forçadet gràcies a la sección femenina i un grapat de llibres que deien com s'habien d'educar les nenes espanyoles a la dictadura.

Bé, amb tot això vinc a dir que com es pot pretindre que a les feines s'adapti a una manera de fer de dona? Si només fa uns anys que ens consideren d'alguna manera diferent que una càrrega o un destorb o una bruixa... Només fa trenta i escaig anys que les coses volen canviar...i hi ha molta reticència a rentar-se i plegar-se els seus propis mitjons..."Els mitjons deixats a terra algú els recollirà"podria ser el títol d'una cançó però en realitat tradueix les ganes que les coses siguin com abans, còmodes només per alguns.

Ale, aquí us ho deixo.

Petons

PD: hi ha noms que van en minúscules expressament i... per cert, torbo una collonada això de a cada moment dir "todos y todas los y las miembros y miembras"podriem perdre el temps en algo meys frívol i més productiu...clar que això és mentalitat catalana i per desgràcia no s'encomana.

Hattori Hanzo

Element que a tots ens falta en algun moment...suposo que per això s'han inventat les vacances. No us resulta curiós que coincideixi una entrada violenta amb el mes de la declaració de renda???

Sí que hi ha hagut algun dia que m'he sentit com l'Uma al restaurant japonès però ara no recordo per què... ara ja m'ha passat i no sé perquè em notava tan violenta.

Avui, que comença a fer calor de veritat, que hem traginat durant la tarda, que he sopat un entrepà de silueta multicereals amb pasta d'oliva i un got de suc de plàtan...(dieta equilibrada?), que m'espera un nou trasllat...m'he demanat un dia lliure per fer les gestions econòmico-domestico-legals. No se si ho acabaré tot en 24h.

Bé, petardos, us envio un beset

El Bòlit

El meu avi, de 100,6 anys, em va explicar que de petits jugaven al bòlit. Consisteix en que et tiren un pal, l'has de colpejar amb un altre pal a veure que l'envia més lluny. Se suposa que el pal surt rotant sobre ell mateix a tota llet, com una hèlice. Imagino que per això la gent, quan va sulfurada, va de Bòlit. Nens, jo vaig de bòlit i per això no puc reflexionar molt però us poso una foto de les que jo trobo boniquetes perquè no deixeu de mirar el bloc.

Això és un port del Mediterrani.

L'Elen torna aviat

Eco, eco...

Desayuneee,cada díaaa con el sabor naturaaal de eeco. Eco son los cereales que añadidos ala leche le dan todooo el sabor...

ECO! que n'hi ha algú!

Bé, com que us veig molt intrigats per tot el que em passa, podreu disfrutar una mica més de l'intriga.

Ale, una foto de les Gúbies del Parrissal pel Matarranya, Horta de St.Joan, com no: província de Tarragona (murallaas,...)

Respiremos!

Com l'Eva Nassare deia quan feia aerobic a la tele (jo ho feia) amb aquells calentadors tan moderns i afavoridors...

Jo sí que he de respirar fondo de tantes coses que passen.

Per cert, aquest és el nostre guia brasiler de la Chiapada Diamantina (bastant aconsellable).

Us informaré aviat dels esdeveniments

B7

Diumenges de mermelada

Com a referent prenc el cantant d'Els Pets en un article en què deia que, arrel d'haver tingut una filla, havia descobert el diumenge que, fins ara, era un dia de ressaca i gust de tabac a la boca i al cap...

Per a mí, que no sóc d'aquest món dels Rockeros, ja fa temps que el diumenge no és un dia desaprofitat però hi estic d'acord...vull diumenges d'esmorzar torrades amb mermelada, veure la llum del sol i llegir el diari ...només les notícies que em vénen de gust.

La veritat és que hi estic bastant aprop de la felicitat, ara: algun diumenge estic prou potable per anar a la piscina de la Barceloneta, la descoberta, i i fer-hi quatre piscines a ritme de jubilada, que ja m'agrada, ja. Després, és de rigor fer unes tapes al Villoro (amb la Pilar i el Txenxo, com no!) on sempre s'inclourà una ració de carxofes arrebossades. L'amo de Villoro, el sr. Villoro I suppose, pensem que ha tingut un nét que el fa més feliç perquè ja no ens fa allò de renyar-nos si demanavem un altre plat de pa amb tomaca...bé, s'ha perdut un ingredient però ell ha guanyat en felicitat. El diari triat serà dels habituals però el que porti la notícia que tinc més ganes de llegir. Pot passar que el diumenge compri la Vanguardia per la Lucía Echebarría i pel Nueno, un economista que escriu al suplement de Dinero...sí, llegeixo Dinero però és que sovint hi ha coses socials ja que, en realitat, la societat depèn tant dels quartos!!!

Mira com és la cosa: he conegut un estratega publicitari que guanya una pasta GANSA i treballa en idees per a màrqueting. Jo, que estrictament no guanyo la mateixa pasta (ejem,ejem), m'he de preparar per saber operar un estómac per si l'estratega tingués "algo dolent a l'estómac". Ell necesita gent que facin el que jo faig i jo NO necesito gent que facin el que ell fa...i estic bastant segura que no el necessitaré però la vida és així, el que hem de fer és consumir tooot de Danone, de Nestlé....Atención, paro cardio-respiratorio en la 3a porque no tiene una Nespresoooo! i la persona que fa que et penses que tú elegeixes és ell.



Jo crec que aconseguiré els meus diumenges de mermelada, un dia o altre, i espero que el cafè amb llet no sigui del vitalment necessari marcapases-nespresso. Crec que sí que arribarà el moment en que tindré la clarividència de veure que visc el que vull viure.



Xatets, X avui ja en hi ha prou.

B77