Comunicasión

Sortint de guàrdia diumenge a les 12:28h al bus 59:

- Molesto?

- No, claro que no...sientese

- Usted tampoco molesta, va ahí , leyendo, con curtura, no es como esos jóvenes que van allí, con el pichipichi (que per signes entenc que és l'mp3), con los ojosserraos y el móvil...verá que eso es de la gente sin curtura...usted no verá a la reina o a la princesa subirse a un autobús y haser esto. La gente con curtura son educaos y después en su casa, la reina llega a sua habitasión y seguro que pone la música que quiere...

- ...(evidentment paro de llegir l'article del Quim Monzó perquè davant meu hi ha la promesa de un reality show...Barceloneta Style)

- Y el mobi? Ya verá... las adolessentes, las solteras, las viudas, las separadas, todos con el movi , así (i escenifica que mira la pantalla), ahí está su vida. Eso no es comunicasión, eso es gastar dinero...y las adolessentes (escenifica que parla per telèfon) "ven que hoy no estan mis padres, ven a casa..."y depués vienen las barrigas y los embarasos. Yo, sabe, me compré un movi porque tengo una finca con mi hermana, allí en Tarragona, y lo do somo mayore, y tiene cobertura. Pues ¿sabe que hise con el movi?

- ...

- ...lo regalé. ¡Pa qué quiero un movi! ¿Pa gastarme 8000 pesetas y no tener pa comer? Ah, no, yo lo regalé.

Faig un respir i veig un altre dels habitants del bus que treu la col.lecció de xapes de cava...ah!estem salvats...algú normal. La senyora del davant del de les xapes va tota arreglada amb americana caqui i arrecades morades (de brillantets de plàstic) que no peguen però, a la Barceloneta, això no importa (va Rosa, a tu tampoc t'ha d'importar el cutrerio, la intenció d'arreglar-se és el que compta...). Evidentment em sobreposo a la situació perque m'espera una altra història del meu company de tragecte sobre una rusa (porque hay do o tre modelos de rusas, esta era blanca de cara y rubia, como esas nórdicas, americanas) que fa de canguro i no sé què....

Al final aquest baixa i el seu lloc l'ocupa un professor d'edat mitjana, amb jersei blau marí sense caspa que parla pel mòbil: "...sí perque l'any passat van suspendre plàstica..."amb això ja en tinc prou. Em quedo reflexionant i penso: com es pot suspendre plàstica? Hi ha coses que no entenc. No entenc algun emoticono (abans no entenia XD) ni que la tendrainfància suspengui plàstica. Les coses deuen haber canviat molt.

Apa, bona tarda

R

Els semàfors de Madrid

Hola xatos, com anem?


He estat a Madrid durant 3 dies i la veritat és que són amablets i bastant més carinyosos que nosaltres. Als bars la gent que t'atèn et somriu, quan et presenten a algú resulta que et fa una salutació càlida i no una d'acer inoxodable com fem nosaltres, per si a cas... Fins el punt que nosaltres no tenim la paraula cariño que sona una mica més afectuosa que afecte que en seria la traducció.


Us volia prevenir de una cosa que ens passa als que funcionem com Barcelona: quan els semàfors fan pampallugues no és com a BCN que t'has de posar a correr, és que encara tens una estona llarga per acabar de creuar. També seria un tema a discutir els ritmes dels semàfors de BCN ja que, segons quina edat tens, el bastó et serveix més per avisar als cotxes que et vegin-ja que ja s'ha posat vermell- que no per ajudar-te a caminar. La veritat és que molen els llocs on es pensa en la gent, on s'intenta que no hi hagi contaminació acústica. Europa mola. Encara ens hem de polir una MICA més.
Els mossos d'esquadra em paren a mi quan surto de guàrdia el dissabte a les 11 del matí per demanar-me els papers (m'ha pasat 2 vegades) suposo que dec per pinta de quinqui.... Són tan monos que no es posen a parar els nengs que surten divendres a les 4 de la matinada i que van flipadets, amb un tubo d'aquests que fan soroll...no, no...aquest no és el target de la operació (i a més, fa molt fred a aquella hora). El target és una currante idiota a la qual haurien de multar per passar-se tota la nit treballant sense dormir però com que no hi ha cap màquina que ho detecti, no em poden multar per això. Ah!...se siente!
Per cert, sobre seguretat al carrer...això que les dones condueixen malament és discutible. Dels accidentats que jo atenc la majoria són homes. Conduir malament vol dir anar lent? Vol dir que no surts a prou velocitat del semàfor? Espero que es fongui aquesta idea absurda. Els que es peguen pinyos són ells. L'altre dia, me'n porten a dos i em diuen: "Han anat a un concert, han près alcohol i coca..."és lo normal, quan vas de concert has de tenir l'entrada, les teves racions de coca, i una mica d'esperit de vi per a regar-ho tot. I és que el jovent s'ho pasa tant bé!!!

Com veieu, avui hi ha una mica de queixa al post. Volia que fós més optimista. Per a millorar la imatge que us deixo posaré una foto de l'Índia.
B7














Per cert, al post de l'argó ja he penjat els guants

La camisa del Benach

Quan van anomenar al Benach president del parlament jo, que el tenia al meu subconscient, vaig somniar una nit amb ell. Deu ser l'eròtica del poder. Al somni jo l'acompanyava a cal Queralt a comprar camises endressades per la seva nova feina. Cal Queralt és una sastreria típica de Reus, un dels llocs on van els de Reus de Tota la Vida (RTV) i, com que jo sóc RTV i el Benach també, vaig compondre aquest guió tan elaborat.
Clar...és que ell no ho sap, però ha estat a la meva vida des de la tendra infància: vaig anar d'acampada a Besalú a 6è EGB i ell, que en aquell moment era un jovenet cumba, ens va fer de monitor juntament amb la seva parella. Arrel d'això sabia qui era i, en veure'l de cap de colla dels Xiquets, vaig pensar: mite'l, jo el conec. La veritat és que el trobava guapet en aquella època. I ara resulta que és el president de Parlament...filla, lo que són coses...
Me'n recordo en aquella acampada a Besalú (de 3 dies...) vaig comprar fuet d'Olot (ja devia tenir això pel menjar), una colònia Eau Jeune petita per la meva mare i un aftershave Vorago pel meu pare...amb aquell patiment que "has de portar algo quan vas de viatge". També vaig enviar una postal deint que m'enyorava quan no era veritat però jo devia pensar que era el que esperaven de mi...-mare de Déu...quina personalitat tant complexa...m'esgota a mi i tot.
Recordo que va ploure i feia aquell fred de Girona a l'inici de la primavera. És un fred que a mí se'm queda emmagatzemat a les galtes del cul i me les deixa fredes una setmana sencera.
També recordo que ens van renyar per menjar Filipinos que havia portat la Capde a les lliteres de l'habitació i que vam fer una cosa molt dolenta. No se qui era la líder d'això però vam fer creure a l'Anguera que el Mora anava per ella i ella, estava superapurada perquè es debatia entre dos homes: el Mora (un de la classe) i el Jason de V (sí,"V" la sèrie d'aquells lagartos que es menjaven rates...).
Que n'erem de dolents...

Ale, la iaia Rosi us deixa una de les seves batalletes
(per cert, crec que apuntaré coses a la web per si mai perdo la memòria)

Tema recurrent

Els llums de Nadal...al meu mercat ja els han penjat!. Ja sabeu que no puc sofrir que s'empenyin en avancar-se al temps...són superherois que es poden transportar al 22 de desembre? No. Doncs si no són superherois que no facin l'idiota. Com el que ven és Nadal i tot el reguitzell de pantomima que hi ha al voltat, ara comencen a instalar llums per que anem picant i comprem com beneits. Però si hi ha crisi! i, si la gent té 4 duros, no està per gastar-se'ls.
Una vegada que vaig comprar algun regal de Nadal per avançat, el vaig desar i després no el vaig trobar. No el vaig poder regalar fins 8 mesos després de Nadal. Està clar que aquesta estrategia no funciona.
Potser aquest any servirà per a plantejar-se si necessitem tantes coses xorres, que, ademés sovint són plàstics i coses inútis però gracioses (en un principi).
No se com anirà això dels quartos però no caigueu a la temptació de comprar perquè sí. En el clàssic funcionament pendular dels esdeveniments, després d'una era de consumisme extrem: ho vull ha/ho tinc ja, 24h obert, cienpesetas (...és barat: contamina i exploten a treballadors infantils xinos però és barat) podriem plantejar-nos les tres R: reutilitzar, reciclar i (com que no recordo quina era la 3ª me l'invento) repensar si de veritat cal comprar-ho.

Sort amb els calerons
B7

Heroes

Que sí, que em vaig enganxar a la primera temporada i ara ho he descobert per internet. Són gent normal com jo que resulta que té poders: un vola, l'altre es teletransprota en el temps, l'altre es repara automàticament de le lesions, en hi ha un que llegeix el pensament... i tots treballen per a salvar el món d'un virús que matarà tota la humanitat. M'encanta.

Per cert, el títol s'ha de llegir en anglès: jirous

Algú s'ho mira?

Argon beam & the chatinskys

Bé, bé, bé ... o well, well, well... (això últim sona més a dolent de la pel.licula- Orange clock). Sofisticació a alt nivell: argon, tissuelink, ligasure, endostapler, harmònic, mono i bipolar, clinch, satinky, itri, cianoacrilat, pursestring...vaja...parauletes que he fet servir els últims 10 dies que he anat de curs. La veritat és que tot això són coses habituals que fem servir a cirurgia sense ser uns trekkys, és "lo normal".
Entre un curs i l'altre vaig anar a la boda de l'Annabel: estava supermona i la gent se l'estima així que és fàcil que ens hi trobessim bé però ¿amb qui parles de l'argó en un casament?(l'interrogant al davant té algunes accepcions en català, de veritat).

Bé, també és "lo normal" dur una navalla al damunt i que els mossos no en facin cas dient que és un objecte personal i no l'hi prendran...ejem, ejem. Ho dic pel lio que hi ha hagut al meu hospital (Cati, si no t'has enterat: una pacient de vint-i-pico que es volia visitar perque l'havien agredida es veu que se li en va anar l'olla, va agafar una navalla d'un altre pacient i fa ferir a aquest i a un altre que passava per allí).

També cal dir que he hagut d'enterrar la meva moto (la kymco) perque ha expirat i que me n'he comprat una altra(piaggio). Per cert, el que m'ha venut la moto és de Reus i es veu que fa un programa de ràdio ocasionalment. Deu tenir bona veu però sobretot el que més li agrada és sentir-se parlar, escoltar-se. Té la síndrome de jo-mi-me-conmigo que és relativament freqüent: ho haveu vist? Us hi heu fixat quanta gent parla per escoltar-se a ells mateixos? Quants estan encatats de coneixer-se? I els que parlen però no diuen res? Fillets, a la era de la comunicació, tanta paraula i quasi ningú diu res.
Un detall més a comentar d'aquest dies és que la Cati m'ha regalat uns guants pro no tinc maaans, m'han regalat uns guants. Aquí els teniu:

Bé, xatos, per avui no tenim molta més informació. Us recordo que el 31 a la nit és la castanyada i no el jalouín.

Namasté

És la salutació hindi que vol dir: la meva ànima saluda a la teva i li dóna la benvinguda.
Després del misticisme temporal que s'acompanyava dels meus peus més aviat bruts i d'haver pagat el meu deute de guàrdies(quan tornes de vacaces tens com un reguitzell de guàrdies que t'esperen) ja puc tornar a escriure...
Bé, i què escriuré?...doncs que a l'Índia s'hi està bé. La gent et mira amb bona cara i amb ulls d'expressió sincera sense reserves...vaja bastant diferent a aquí. Per altra part, és paradoxal el fet que respecten les vaques, les rates, els monos... i, en canvi, si un humà és de la casta inferior el poden tractar bastant malament.
La frase que ens deia el conductor era "India, no problem". Haviem de fer 3h de viatge amb la possibilitat que estés tallat al final i tornar enrere les tres hores...doncs no va pensar en trucar a algun centre de trànsit o a algú amb informació sinó que el "We'll see" implicava que ho veuriem amb els nostres ulls. Que aniriem fins allà i si no es podia es tornava endarrera- Vam tenir sort.

En arribar a Cambrils, després de reprimir-me de comprar "coses que no necesitava"-com tot-pels xiringuitos de l'Índia, em vaig enamorar d'un bolso de 180 euros...que no m'he comprat, eh! però vaig notar com aflorava el meu materialisme en estat més pur. Vaja, que ja era a casa en tots els sentits.

Després m'he reincorporat a la feina i, els simpàtics continuen sent simpàtics i els bordes, després d'uns dies, em recorden que són bordes...No change...La vida sigue igual (Julio Iglesias dixit). Els pacients segueixen igual...això, que pot ferir la sensibilitat d'algú, ho he de dir perque sapigueu què em trobo a la feina, a Urgències:


-"Dra.,deme una bolsa!".-"¿Para qué?".-"Para guardar estas bolsitas de vómito que las congelaré y las tiraré a quién yo me sé"...

Amics, costa molt ser místic a la nostra societat...

Petons a tots
PD: aquells a qui hagi ferit la sensibilitat m'ho dieu que si cal retiro l'escrit