Xurros de xocolata

Hi havia una vegada una noia que tenia curiositat per diverses coses. Resulta que les fonts que podrien apagar la set de la seva curiositat estaven una mica allunyades del camí marcat. No sabia com mantenir-se al camí i alhora trobar les respostes...Com que va veure que era impossible va sortir del camí, a treure el cap allà fora, a risc de predre's.
La veritat és que no es va perdre. Per sorpresa d'ella es va carregar d'informació i així va guanyar una autonomia. Va resultar que podia entrar i sortir del camí quan volia així anar a les fonts totes les vegades que li vingués de gust...i no passava res.

Ara, que ja han passat molts dies m'he retrobat amb una de les fonts. Vaig coneixer la Nazarin fa uns 8 o 9 anys en un curs de la Casa Elizalde que es deia "La sexualitat i la dona en les diferents religions"...Mare de déu, que freaky, no? En lloc de fer un curs útil com el de Coaching o hedonista com el de Tast de vins resulta que m'apunto a ...això....

Resulta que és una persona molt complerta com a individu que pensa i que forma part del món. És politòloga. És iraní i va haber de venir a viure aquí als anys 80 abans que n'hi passés una de grossa.

Entre les explicacions que suposaven els temes del curs, ens explicava coses d'Iran que jo no veia ni sentia per la tele. Ens va explicar que no en sabia res de la seva millor amiga allà a Iran...que la útima vegada que havia parlat amb la seva mare li havia dit que estava a la presó i que ella li portava pasta de dents amb pastilles anticonceptives a dins...Enteneu què vol dir això, no?

Em va agradar molt coneixer-la. Vaig pensar que m'agradaria poder xerrar de tant en tant amb ella però no se'm va acudir com. Si fes tertulies o algo així... Bé, em vaig capbussar en la meva feina que és humana però no humanística i li vaig perdre el fil.

L'altre dia vaig veure un cartell que anunciava que ella feia una xerrada en un local.
El local, no t'ho perdis, era un antic taller sense ventilació ni finestres que es deia El telèfon roig. L'aspecte era d'aquell local no sé si d'anarquistes, punkis o què per davant del del qual jo haia de passar de petita en anar a l'escola tot ple de pintades i A d'anarquia i gent amb cadenes bevent cervesa a fora.
Ara ja no es porten les cadenes ni les pintades tant grolleres. La cervesa es manté.
Doncs allà hi erem: jo i unes 6 dones d'aquestes benestants de l'Eixample i un parell de noies que devien estudiar sociologia o polítiques, un senyor i els membres del Telèfon. La xerrada anunciada per error "La dona a l'Islam" resulta que era "La dona a l'Iran" i va ser super interessant.

Els ho agraeixo als membres del Telèfon Roig.

Han passat molts anys ni la Nazarin, ni el Monzó o la Echevarria són amics que jo tingui a l'abast per fer petar la xerrada un dissabte a la tarda però al menys ara tinc el seu blog. Aquí us el deixo: Nazarin Amirian

Espero que el disfruteu

Aquí hi ha dos còmics de dones iranis que poden ser un bon regal:


NYLON ROAD de Parsua Bashi

PERSÉPOLIS de Marjane Satrapi








Besets

R

PD: Evidentment el títol no té res a veure però si poso una cosa bona potser és més fàcil inicar la lectura que si ho titulo algo com "Reflexions sobre Iran".

j'adore

Amb el joc de paraules que coincideix amb Xador us diré alguna cosa suelta:

Sabeu que a l'Iran són musulmans però no tenien les costums àrabs? Aquestes han estat imposades pel règim islamista que mana actualment. Als anys 70 les dones portaven pantalons i faldilles i anaven amb el cap descobert.

Sabieu que la primera lapidació a l'Iran va ser als anys 80? Originalmen està a la bíblia (allò de "qui no tingui culpa que llenci la primera pedra") i no era un càstig autòcton de la zona però els que manen ho han imposat i ara s'ha de fer.

Sabieu que unes 400 persones (amb 400 vides, 400 cervells que pensaven i cors que estimaven) han estat executats en els últims 4 mesos (habitualment la forca i en públic).

Sabieu que la idea que el país pateixi internament ja deu convindre a alguns...i, és clar, "no se'n poden ocupar" de cosetes com que a l'edat legal per a casar-se les dones (és a dir, nenes) s'ha baixat a 8 anys i 9 mesos...tal com diu l'alcorà que em sembla que va ser escrit fa alguns anys....?

Es necessiten les forces per fer altres coses com ara al.legar que els talibans s'han de reduir...Ben mirat, ¿tan costa que la superpotència mundial (amb totes les armes que tenen i un exèrcit professional que estan com a toros) pogués resoldre el problema dels talibans (esprimatxats i bruts) si de veritat volgués?

No, que pateixi internament Iran no els preocupa a aquests "sol.lucionadors" que són els USA. Necessiten parlar amb Iran però de temes que el relacionen amb l'exterior (digues-li petroli) i els és igual les minúcies internes. Per això no cal matar's-hi.

Es veu que volen liar-la a Pakistan, així els debiliten es poden repartir el pastís...i li donen un trocet a la Índia...i la Índia s'ajunta amb USA per anar contra Xina...

Enceto la idea però ja us donaré eines per a desenvolpar-ho.

Per cert, el perfum J'adore té una noia rossa molt maqueta que porta un emblema del patiment femení una vegada més: porta aquells anells del coll que desatriculen les vèrtebres i debiliten la musculatura d'unes dones tribals de no sé quin pais...al.legant que així son més belles...Ai, fillets!





Apa, només 5 cèmtims
R

PD: Tenia la idea Freaky d'imaginar-me les dues carabasses que he comprat per fer-ne crema fent una manifestació on elles portéssin una pancarta que digués que elles celebren la Castanyada...volia fer tot el muntatge i una foto però us estalviaré aquesta sorprenent natura morta...

Quin títol posarieu?

És la Maricel Chavarria que escriu un article on declara obsolet el mite de l'adolescent provocadora. Ve a dir que la Lolita no era una nena que feia ús dels seus encants incipients com a dona per a seduir un senyor. Era el senyor que no es podia aguantar i que tergiversa la situació de la manera que, si ella és la provocadora, ell resulta ser una víctima. Us volia deixar l'article però és "de pago". Us connecto amb el link. S'ha de dir que aquesta Maricel escriu bé.



I vull parlar d'això avui que he llegit un altre article del Mario Vargas Llosa que també està força bé. Va de perquè es prenten aconseguir impunitat en situacions que, per se, no són tolerables però si les fa segons quin pallasso...potser ens ho pensariem.

Podries ser bon cuiner, fer plats meravellosos, saborosos i selectes però això no t'eximeix de la responsabilitat que tens com a ésser humà...

I això va per tu Polanski...que facis bones pel.lis no t'eximeix de la responsabilitat...xato, ...i si resulta que tens més de 70 anys nosaltres no en tenim la culpa ¿saps? el temps passa per tots i l'edat només és això: temps acumulat.
Com tots morirem, la gràcia és morir tranquil amb un mateix. En cas que estéssis tranquil i no pensséssis que has fet alguna cosa malament estem de sort ja que hi ha gent per recordar-te o potser fer-te saber per primer cop que hi ha coses que no s'han de fer, no perquè ho diu la llei, sinó perquè repercuteix sobre persones que no es poden defensar ja sigui per edat, per físic o per immaduresa mental tal com toca de ser d'immadur quan tens 13 anys.
Us dixo aquí l'article del Vargas Llosa (aquest no és de pago... i val la pena)

Per cert, és curiós que un dels homes masclistes que tinc al voltant per qüestions de feina està molest amb això del Polanski perquè ell té una filla d'una edat similar...potser deixarà de ser masclista...t'imagines?

Tancaré el post lloant els homes que tinc aprop on s'hi inclouen els meus amics i algun familiar molt proper que sí respecten les dones.

Així que sí que estimo els homes que estimen les dones.

Tinc sort que m'he pogut rodejar d'ells...alguns ha estat per casualitat i d'altres per elecció.

Ale, besets

Lo del Millet

Que és que em sembla molt fort! És fort que hagi mangat quartos. És fort que molts xupessin del bote. És fort que que no l'empresonin ja que si li toquen la moral ell cantarà moltes "cançons" que alguna gent no vol sentir ja que es veurien esquitxats....

És irònica la paraula RESPONSABILITAT quan a mí em demanen responsabilitat pels meus actes a la feina (que -digue'm-ho així- al damunt són fets amb bona intenció i bona fe) i als altres no.

No demanen responsabilitats a les ments pensants i efectores de la Bombolla immobilaria...ni tampoc al Millet i els seus acòlits. Crec que d'aquesta tropa molts s'haurien de quedar en calces però no passarà.



Resulta que referent a la Grip A jo tinc una Responsabilitat social de realitzar totes les mesures per eviatar el contagi... Que us en sembla del terme responsabilitat social? Som graciosets, no?

I la part el que és pitjor és que hi ha altres Millets que tenim al voltant i van sueltos....

Si és que la gent normal som uns pringats. Sóm els peons que es sacrifiquen i resulta que la pèrdua és una pèrdua d'importància relativa.





Ale fillets, agarreu-vos els matxos que això de la crisi en forma de W només ha fet la primera baixada. Ens espera la segona vall de la W que serà més baixa.

Besets

Contine trazas...

Pels al.lèrgics als fruis secs hi ha una frase que trobes en un munt de caixes de galetes "puede contener trazas de cacahuete,..." així es cobreixen en salut i no tenen la responsabilitat de fer una cosa pura.

Resulta que "traza" és la paraula que va fer servir el meu avi en aquest context: després de berenar la seva ensaïmadeta i cafè amb llet es va dedicar a plegar el mocador de butxaca (de roba, és clar).

Té quasi 102 anys i com que hi ha gent que li parla amb casellà ell, ara, m'hi parlava a mí:

- Señora, no tengo "traza" para "doblart" el pañuelo...

- Avi... que a mi em pots parlar en català

- Ah...! que bé doncs, no?

La veritat és que no em veureu amb l'Estelada en forma de capa com si fós el Superman-Superestelada, en aquest cas- però sí que m'agradaria viure en català.

No vull viure en rus, polonès, romanès, àrab ni urdu...ni en castellà

No vull que quan jo sigui vella i estigui malalta hagi de dir:

- Me duele la panza por aquí al costado, es que me he manjado un préssego...

Tinc ganes de viure i, si cal, enmalaltir en català. Suposo que la Geli ja farà mans i mànigues perquè això no sigui així...

O sigui, que tenim dos opcions:

1. Aprendre les parts del cos, les malalties i els menjars en els idiomes de les nacionalitats dels metges que es contractaran al vostre barri (si dieu cacahuet et diran "¡Usted quiso desir maní...!" i et pensaràs que tú comences a no recordar les paraules)

2. Cuidar-vos molt per no enmalaltir i no haber de recórrer als metges





Vaja quins consells, no?

Apa, petons

(Ja sabeu que això és el Montsant, no?)

Kiss Kees?

És el Kees van Donguen. Un pintor holandès més aviat desconegut que, en viure a París, es va fer amic de Picasso. Vaja, van compartir estudi i tot.

Va col.laborar en el Fauvisme una mica esqüeta i tardanament. Després es va dedicar a fer 4 pintures per ricachos i després, a anar de festa...

Una de les seves frases "La pintura és l'art de la mentida"... al final, es dedicava a pintar dones llargues i primes i va fer anar una frase del tipus: a les dones: les allargues, les aprimes i les cobreixes de joies i ja estan contentes...

En fan una exposicó el museu Picasso que s'acaba aviat però està bé.



Aquí us penjo els quadres que més m'han agradat


Les lluitadores de Tabarin

I tango de l'arcàngelTotes dues © Estate of Kees Van Dongen.

Aquestes no són eminentment Fauvistes com es por veure...


I aprofito per recordar a l'estimat public que les dones normals són més aviat així
Com "Dona amb el xal"
o "L'amor captaire"


Aquest és de Europress





Que ens fan creure que és possible tenir els malucs rectes i gastar pantalons també rectes essent dona amb les hormones normals i sense transtorns alimentaris...

I a ells els fan creure que si elles no estan així...és perquè no es proposen tenir "bon tipo".
Ells compren i conseqüentment elles també i fan dietes i purges i ...vés a saber...

Seria bò que ells no compressin la idea.
Seria bò que elles no es deixessin influir.

És bò que jo encara coneixo algun dels homes que els agraden les dones normals (això va per tu Txenxo!!)

Ale! adéu siau
R

Discovery Channel

La Chari, la veïna que en el seu moment va generar l'entrada al Absolut-blog de l'Elena de "Los buditas japoneses" comprats a Canàries, també és mussa per aquesta entrada. És una senyora vídua que té la seva vida al barri on he viscut els darrers 10 anys. M'explica coses dels seus "achaques" i del que li diu el metge i del que no li diu i no sortim de disgustos que oscil.len entre la seva artrosi i la depressió del seu gosset. Bé arribats en aquest punt, com que sé que té una terrassa d'un àtic de l'eixample li dic:


- Chari, mujer, ponte cuatro plantas que te van a animar la terraza...aunque sean geranios que crecen solos...


- Ay, Rosita, yo ya trabajé mucho en el jardín de la torre...y ahora ya no quiero trabajar más. A mí ya me gusta ver los álboles y las plantas en la tele, en esos documentales de naturalessa...



Sí, ella és gran i té el dret d'encarxofar-se al sofà quan vulgui. La veritat és que ja fa exercici caminant per tot arreu amb el gos. Però no creieu que correm el risc de veure coses superinteressants pel Discovery Channel i que no descobrim el nostre entorn més proper?



Açò és un xiringuito...

Com ho farem perque les generacions eminentment urbanes es "menegin d'es sofà" com diria na Teresa?




Us he deixat abandonats durant un temps. La veritat és que a l'estiu tota cuca viu però el meu cervell sembla maionesa Hellman's i no he pogut escriure. Em vaig quedar pensarosa, pendent d'escriure alguna cosa sobre misoginia... no ho vaig fer. De totes maneres, com que és una cosa negativa, ho deixaré per quan torni a tenir un impuls reivindicatiu.






...de Formentera