Bíter

El biter Kas era el que em deixaven beure el dia de Nadal, a l'hora del vermut. M'encantava. La padri sempre en comprava i jo crec que és perque a ella li agradava molt.

L'altre dia em van dir que em notaven "bitter"als escrits del blog. No. No em considero amargada però sí amb un tò amarg.
Se m'acabarà el contracte en 4 mesos. No passaré gana ja que d'una cosa o altra treballaré però ara mateix em sento tomaca.
Això de la tomaca té una explicació. Sóc un excedent de producció. S'han produït massa metges i ara no hi ha diners per pagar la feina que haurien de fer (perque de malalts encara en hi ha). No em necessiten com a cirurgiana.
M'he format amb ganes i amb energia. Ara encara aprenc coses i coses cada dia. Però resulta que no em necessiten.
Com les tomaques, quan hi ha excedents de producció, baixa tant el preu que va per sota del preu de cost. És això el que ens passa. Em paguen (cosa que a hores d'ara ja és tenir sort) però no pel que hi he invertit i el que encara hi estic invertint.
Aquest matí. a les 7:50h tenia l'imatge dels tractors trepitjant tones de tomaques com jo.

Això em porta a pensar si hauria de fer una altra cosa. En cas de ser fustera fabricant de rodes de carro de mula, l'aparició del 600 va fer que progressivament anésin plegant. Potser hauré de plegar si no sóc útil.

Hi ha una supervisora d'infermeria que ho ha deixat i muntarà un cafè. Sé d'una neurocirurgiana que ho va deixar i va muntar una casa de turisme rural.

El problema és que jo no se què muntar.

S'accepten idees

R

Bergamota i arròs blanc

Dues coses que m'agraden.

M'agrada l'aroma de la bergamota.

M'agrada el gust de l'arròs bullit amb oli i sal.

I la tercera:

M'agrada el que és British. Segurament idealitzat, m'agrada això del gentleman anglès. Suposo que ja no existeix això de l'educació. Allò del "May I...", "might I...", "should"," I would'nt dare...". Està vist que en la nostra societat no deu haver-hi lloc per a l'educació.
Per SMS gastaries molt temps en ser educat.
Dec viure en una altra època però l'altre dia, veient Peter's friends, vaig recordar que si m'agrada aquesta educació que els d'aquí anomenem "anglesa". Amb aquest discurs amb paraules sofisticades i, de vegades, amb doble sentit.

Sóc més anglesa que andalusa. No m'agrada parlar de coses sèries mentre menges uns xocos amb un manzanilla... No costa tant seure cara a cara per parlar deu minuts d'una cosa sèria com una oferta de feina p.ex.

No, jo no sóc d'eixe món. En el fons sóc més alemanoide del que em penso. I love Merkel...diu que té un plan per al 2020 tenir la meitat de parc automovilístic elèctric...això és pensar en el futur. Estratègia política a llarga distància i no això que passa aquí de "m'arreglo el meu xiringuito i després ja ho veurem".

Sense ser el Coco de Barrio sesamo podriem parlar de dreta i esquerra. Si bé no sóc de les que confon dreta i esquerra, jo no us puc donar la lliçó ja que he votat a tots cantons (menys el PP i els antitaurins i ciutadans) en diversos moments de la meva vida. Vaja, com el pèndul de museu de la ciència.
Què hem de fer? La dreta dreteja i l'esquerra, quan havia de demostrar que ARA SÍ, es desinfla i emplea el temps en xorrades de Vegueries.
L'ideologia esquerrosa és bona però quan plantegen aplicar-la no se'n surten. No es podem omplir la boca de sol.lucions idíl.liques per després quedar-se en res.
Coincideix que alguns dels meus amics més políticopensadorsdecafè (d'aquells amb qui arregles el món mentre fas un cafè) resulta que va i no voten!

Com no arreglaré l'educació del meu país (tenint els mitjans a l'abast resulta que hem triat ser maleducats, la majoria) ni tampoc la classe política (no ens aclarirem mentre això sigui un xiringuito), us penjo la web d'una noia de BCN que l'han nomenada als Grammy. Va perseguir el seu somni i l'ha aconseguit. Té una molt bona veu. Espero que escolteu algunes cançons. http://www.ireneb.com/

SF

Us comunico que ja he anat a dos bars sense fum (SF) i m'ha agradat molt.

Un va ser una cocteleria de les de sortir del pas (difícil que hi torni ja que fan barreges a preu de còctel) i l'altre ha estat un cafè com alemanoide que hi ha a prop del museu Picasso (com bons germànics, en aquest ja no s'hi fumava). La veritat és que m'ha agradat. Potser tornaré a anar als bars.

Avui he anat a l'exposició del Museu Picasso i he fet com moltes vegades que sembla que esperi als últims dies expressament.

M'ha gradat veure com et mostra que va haver-hi un moment en que Picasso, admirant l'obra de Degas, l'acabava copiant (paraules d'ell) o versionant o reinterpretant.

Hi he vist de nou el quadre de La coiffure. M'encanta. Té molta força (com no sóc del ram de l'art no pretindré donar adjectius que semblarien puerils). El que sí que he tingut és els cabells llargs i embullats de petita i, quan em raspallaven amb força, el cap se me n'anava endarrera com a la del quadre. Aquí us el penjo.

També hi havia l'escultura de la ballarina de 14 anys. Bonica i delicada. M'ha fet pensar que a l'època de Degás les nenes de 14 anys sí devien ser més nenes, sense pit ni corves encara. Diuen que la precocitat de l'adolescència en les dones pot estar relacionada amb menjar tant hormonat respecte a temps passats.

La veritat és que em sap greu que les nenes d'avui perdin infància o adolescència per motius externs. Si tenss 6 anys, et cauen les dents però, fins fa 1 any, si no et regalaven coses de la Hannah Montana no eres ningú. Ara no sé quin producte americà agafarà el relleu.

En lloc de patinar pel carrer, pintar amb pintures o llegir contes infantils resulta que miraven la sexy Hanah Montana amb les seves purpurines i la seva "popularity" .

Ho dic per les filles de les meves amigues que, tot i que elles intenten no deixar-les caure en aquestes influències, hi acaben caient.

Per últim, "Els bevedors d'absenta". El color de l'absenta del quadre és lluminós i és exacte al color real. Molt aconseguit. També aconseguida la mirada absent de la dona.

Hi ha molta gent que mira absent encara avui que ja no es beu absenta.

Paritat?

Fins a quin punt té sentit la paritat al govern. Si els homes i les dones som iguals, com és que s'ha de fer diferència?.
I si som diferents...pot ser que la diferència sigui justament aquesta: que a ells els agrada aparentar i elles treballen a l'ombra...

Té sentit la paritat per gèneres...no ho veig clar.

Podriem demanar paritat entre guapos i lletjos (ja se sap que als guapos se'ls obren més portes que als que no ho són), entre fills de pares sense estudis i de pares amb estudis, entre catòlics i ateus...entre vegetarians i omnívors....

Sí que la sensibiltat femenina pot aportar alguna cosa en algun cas però la Tura...va ser ben neutra, era igual que fós home o dona. Era un individu pensant.



Si la paritat porta a que la Pajín sigui la de sanitat, la que demana un temps de comprensió mentre s'acosutuma al nou ministeri....apaga i vámonos! No vull paritat. Només vull gent vàlida i compromesa independentment dels cromosomes que tingui o de si porta les ungles pintades o no.

No calia que els regalessin flors a les dones en marxar de la generalitat: no calia el gasto ni la pseudogalanteria: si som iguals, som iguals.

Jo no ho vaig veure però es veu que la Pajín portava una polsera d'aquelles d'holograma que et donen "poder". Mare de Déu.



Si paritat s'originés de parida podriem citar la Bibiana Ballbè. Aquella xica que parla molt i és "molt occurrent". En el seu moment era una joveneta graciosa que sortia a l'Sputnik però és que ara, que ja hauria d'haver madurat, me la trobo a la sopa i tot i es fa la jovenívola eterna cosa que resulta cansina. Escriu al Time Out de Cultura (al departament d'Incultura) i també al diari que el regala, l'ara. Què has di dir xiqueta? No t'he buscat a la Wikipèdia però aniria bé que tinguéssis estudis ja que si no és així tot el desplegament de mitjans que es fan per tu no tenen una explicació coherent.

Siguem positius que s'acaba l'any, el catòlic ja que el xinès i el jueu ja es van acabar un altre dia...

Sento per la tele la gent d'un debat que expliquen que no poden pagar l'hipoteca...

És l'hora del decreixement?

Us prometo un post positiu...com si us toqués un apartamento en Torrevieja, Alicante

B7

R

La Cerebrito

La Cerebrito era una noia lletja i amb ulleres que apareixia a un culebrón. No recordo el culebrón ni el vull recordar però era sudamericà. Entre totes les voluptuoses dones del culebrón n'hi havia una que era com un cardo, estudiava i portava ulleres que sempre li quien. Es deia "la serebrito".

Estimats, ja veiem que tenir serebrito no serveix per res.

Després d'una setmana mogudeta: el.leccions-futbol-controladors... el meu cap fa una reflexió.

M'he pres un te de nabius amb llet i m'he menjat dues galetes de canyella ara, en arribar a casa, a les 12 del migdia després de sortir de guàrdia.

Agenda dels darrers 8 dies:

Diumenge 28: Guàrdia 24h i El.leccions (vaig votar per correu).
Dilluns 29: Lliurança de guàrdia i contacte amb l'instalador de la calefacció per que vingui a arreglar el que des d'un inici va fer malament. A la nit guanya el Barça.
Dimarts 30: Feina al matí a partir de les 8h i quiròfan de tarda (acaba a les 20h)= Si descompto l'hora del dinar: 11 hores de feina.
Dimecres 1: Feina al matí i quiròfan de tarda (fins les 20h igualment) =11h
Dijous 2: feina al matí de 8 a 17h (descomptem el dinar): 8h
Divendres 4: Guàrdia de 24h. I els controladors diuen que ells no juguen, que treballe massa i que aguanten molta pressió...ves pobrets, que es quedin a casa doncs.
Dissabte 5: dormir i anar a dinar fora
Diumenge 6: guàrdia 24h.
Dilluns 7: estic a l'hospital fins les 11h col.laborant amb dues ONG: La "dóna altes sortint de guàrdia per millorar l'estada mitjana o altrament dit: peruquè estar a l'hospital 4 dies del pont si farà el mateix a casa" i una altra ONG que es diu " sí, ja sé que surto de guàrdia i no hi estic obligada però aquesta pacient està malament".


102 hores de feina en 8 dies.
La setmana prèvia: 72h.

Els amics que no treballen en això em diuen: "doncs no cobres tan poc...".
Vols dir que les coses van així? Que has de duplicar o triplicar el que es considera jornada laboral normal i sacrificar vespres de descans a casa teva per tenir un sou tirant a normalet?
Evidentment ni plus de perillositat, ni de treball nocturn ni de jornada prolongada...
Incís: Lo del pus de perillositat ho referixo cap a mi ja que tractes amb gent que et pot contagiar diverses coses a través de la sang i jo sóc dels grups que tracto bastant amb la sang...ben pensat, a vigilar que no em donin un minus de perillositat de cara al perill que poden patir els altres derivat de que jo treballi tantes hores.


Que jo també pateixo estrès i pressió directament derivats de la meva feina...que el meu serebrito ha hagut de treballar bastant per donar resposta intel.lectual i tècnica a les necessitats de la meva feina, en què, al damunt hi ha una inversió personal per que fa a dots de tractar amb la gent en situacions adverses, un compromís amb els companys i amb els pacients i una serietat en el tracte que no es reconeix. No es pot quantificar. No hi ha escales de compromís o de serietat. Si hi fóssin tampoc ho remunerarien.

I ara vénen els Sr. controladors aeris i diuen per la ràdio (testimoni d'una controladora): "Han entado en la torre de control con pistolaas y metralletaas -li temolava la veu- y yo....(desespero), ha sido muy fuerte (plorant), y yo soy una de las que está mejor".

Estimada ¿tu no cobraves per aguantar pressió? Doncs aguanta.

Un company meu, de 23 anys va veure com un pacient es suicidava davant d'ell amb un bisturí. Havia de ser atès per una ferida però, com que o era boig o anava begut o amb dues situacions incloses, estava agressiu i va agafar un bisturí amenaçant els altres i al final se'l va dipositar a la jugular, per la part que talla.
Podia ser el meu company qui hagués acabat amb el bisturí al coll.

D'això fa 2 anys. Fa 4 anys, un home de l'est, gran com un armari, estava a urgències i estava agressiu. Els de seguretat tenen quatre normes de reducció però la seva formació no és militar. El pacient impacient i agressiu va agafar una ampolla de sèrum, la va trencar i amenaçava el personal com si fós una baralla de bar amb una ampolla de cervesa trencada (allò de les pel.lícules). Cap dels professionals va prendre mal però el sr. que hi havia al costat de l'agressiu va morir d'un infart (potser per casualitat??).
Ara hi ha bosses de plàstic com a recipient dels sèrums.

I l'altre dia recordava com en un ambulatori un dia em van portar una Iguana. Nivell cultural misèrrim però suficient per tenir mòbil, cotxe i tele de plasma en aquell moment. Barri misèrrim però suficient per tenir diners i comprar-te una iguana. Un animal que tots sabem que s'adapta molt bé a Cornellà. Bé, l'individu en questió habia portat a fer una cessària a la iguana perque parís l'ou ja que no el podia parir i s'hauria mort. Va pagar a un veterinari per a fer aquest procediment. Quan apareixen els problemes entro jo en joc. Me la va portar a l'ambulatori a les 2 de la nit perque s'havien obert els punts de l'abdomen:
- Oye, pero aquí se atienden personas...
- Ya pero vosotros teneis puntos para coserla ¿no?

Tenia diverses opcions:
a) Cosir-la de gratis ja que no hauria obert visita i ningú s'hauria enterat.
b) Idem però cobrar-ho en negre
c) Idem, cobrar-ho en negre i ser centre de referència de les iguanes del Baix Llobregat cada cop que fes guàrdia a l'ambulatori.
d) No fer res. (mentre per dins m'indigna com s'abusa dels sistema i com ens foten el pèl als que paguem).

Com veieu, la Cerebrito té un disgust professional que fa un moviment pendul.lar entre el que és la presa de pèl i el poc reconeixement de la feina que fan ella i molts dels seus companys.

Sempre ens podem alegrar el moment veient com la Maria Carey innagura les "Navidades Disney"...bé això era abans ja que ara, totes aquestes xorrades distreuen cada cop menys a la gent.
Si algú de vosaltres pensa en una feina que ens permeti "L'altra via" que m'ho digui. Mentrestant: "Benvinguts a casa vostra".



Sr. Valentin playing fado (de quan vaig anar a Lisboa amb la Pilar)


R

Llista

Coses que us he de dir:
- Des del terrat, mentre estenc la roba, sento un lloro que xiula la tonada de l'himne del Barça
- Va venir el xic d'Ono a posar-me internet i per sort no es va matar. Va enfilar-se a la barana sense anar lligat...
- Reus, sense el Jordà ni el Chamo, no és el que era
- Aquesta vegada no m'han robat el timbre de la bicicleta
- Aquest any he menjat molts rovellons
- Faré l'estadíastica de la tesi aquesta tardor
i .

Sobre que lo barato és car (demo)

Sobre la frase que deia el meu avi Josep: lo barato surt car...hi podriem reflexionar anys seguits. Us dóno un exemple de la situació.


Amb un introducció una mica aparatosa en que ens situem en un dia de tardor (d'aquells en que et vesteixes d'hivern però al migdia fas una bona suadeta ja que el sol calenta amb molta diferència respecte a les 7 a.m.)... Bé, doncs sortint de guàrdia de Sabadell vaig arribar bastant cansada a la capital. Entre que fas una coseta i l'altra i que agafes el bus públic vaig arribar vap a les 11 al meu barri.
Em notava una mica cansada però vaig dir-me "va, ves a buscar llet i les quatre coses que necessites". Doncs mentre pensava això intentava aparcar la moto. Com que estava cansada no devia aixecar prou la cama i vaig pedre l'equilibri. No podia ni recuperar la posició inicial ni posar la cama ràpid cap enrera així que em vaig haber de deixar caure com un dòmino damunt de la moto del costat. Vaig quedar comb un sanvitx entre dos motos a terra.
Tot pot empitjorar així que vaig aixecar la meva moto, la moto del costat i , després d'explicar a un sr. que em venia a ajudar que no havia estat res, vaig anar cap al super.
Aquell dia portava uns texans de temporada, gastats però super cool i supercars. Són aquelles coses que una fa quan una es comença a fer gran: et fa il.lusió que et càpiguin uns texans modernets encara que costin un ull de la cara. Doncs dit això se'm va acudir comprar llexiu. Vaig pensar que entre la marca blanca i la Neutrex no podia haver-hi molta diferència (el llexiu és llexiu). Bé, doncs dins la línia del dia de casament, em va caure la garrafa a terra. El llexiu és llexiu però l'ampolla deu ser més dura la de marca. Se'm va acudir recolzar-me la garrafa al maluc i...es veu que tenia un foradet derivat de la caiguda prèvia així que els dos camalls dels texans se'm van tacar de gotes i reguerols de llexiu a discreció. Per 0.49 cèntims...!!!

És una clara demostració científica que lo barato és car.

Pot ser que aviat es tornin a portar els texans tacats de llexiu però a mi ja no em va agradar això als '80 així que tampoc ho portaré ara.

La sol.lució l'he trobada pintant amb un boli les taques (després de gastar-me 4 euros en retoladors amb aquest objectiu).

Estimats, en època de crisi és temptador anar a lo barato però de vegades, ja ho veieu, no és el més barato.