De petita, la Nuri, la sra. de fer feines de casa els meus avis, em va deixar un ganivet petit, que tallava molt i em va deixar tallar bajoques. Jo devia ser molt petita, devia mesurar uns 70 cm d'alçada ja que la taula d'operacions era un tamboret.
Em van dir: "vigila no et tallis que talla molt". Jo vigilava. El ganivet era de mànec carabassa i el tamboret de melamina símil-fusta. Vaig tallar la bajoca, que era de les fines, en petits cilindres.
Des de llavors que m'agrada tallar. Qui diria que he arribat fins aquí...a aconseguir una feina on el que fas és tallar i ...que les mateixes retallades m'afectarien a mí.
Com ja he dit en altres moments sóc un excedent de producció.
Tot i que em continua agradant tallar (de fet, a Holanda, per recomanació de la Cati, vaig aconseguir dos ganivets similars als de la meva infància) no em tallaré les venes...Tranquils...
Per distreure'm del tema us explicaré el segón capítol de lo barato es car:
LBEC- Capítol 2: Les taronges més cares de l'història
Em vaig apuntar a la web de Groupalia que és això que donen ofertes si un grup de gent les demana. Hi oferten cursets de fer gintonic, exfoliacions de peus fetes per peixos i altres coses que no pensaries...doncs jo em vaig comprar 10 kilos de taronges per 9,75 euros (+7 de transport)...el problema és que no vaig poder concertar dia d'entrega perquè tenia guàrdia i havia estat molt liada (el marge era de 48 hores) així que vaig pagar les taronges i no en vaig tastar ni una. 0 taronges a 17 euritosss...
Jo també us estimo
R
dilluns, 13 de juny del 2011
dissabte, 28 de maig del 2011
Qui m'ha robat el bròquil?
Fent al.legoria a aquests llibres com "¿Quien me ha robado mi queso?" us diré que he trobat el bròquil que em pensava que m'havien robat.
La setmana passada em vaig portar bròquil bullit per dinar. Per feina no me'l vaig poder menjar i me'l vaig deixar en una nevera. Em pensava que me l'havien robat (la carmanyola és nova, la bossa que l'alberga molt mona,...té una explicació coherent que algú em robi el bròquil) doncs avui l'he trobat. No m'atreveixo a obrir-lo però ja l'he trobat.
És graciós aquests llibres d'empresa com el del queso que el que fan és una barreja de psicologia i pensament màgic de l'estil El secret. Alguna cosa deu haver-hi que, si penses en positiu, tot ho veus positiu.
Us comunico que estic molt contenta per haber recuperat la carmanyola. Ssssuperpositiva, osea.
Dit això, faré una sèrie de relats curts a mesura que en tingui el guió.
La sèrie es titula:
Lo barato es car o l'història de la meva vida. (LBEC)
Capítol 1: (No vé a ser més que un seguit dels texans i del futong).
L'altre dia havia d'anar de barbacoa a Vic i, en no tenir cotxe, vaig agafar el tren. Pla: anar fins a l'estació de tren amb moto i allí pujar cap a Osona.
Vaig prendre el casc de la moto a la mà i en posar-lo a l'estanteria vaig pensar: A veure si te'l deixaràs?
Tot llegint la Vanguàrdia em vaig abstreure i en el moment de baixar, evidentment, em vaig deixar el casc de la moto al tren. De moment és irrecuperable (a objectes perduts no en saben res).
Com que ja m'havia deixat un casc i els guants de la moto feia uns dies al tren i no els vaig recuperar, aquets casc era nou i tenia 2 mesos de vida (110 euros).
Hauria estat més còmode i bagggato (com els que no són el Cristiano Ronaldo...ho entendreu els polo-cracovioadictes) pujar en taxi a Vic......¿no?.
PTNS
La setmana passada em vaig portar bròquil bullit per dinar. Per feina no me'l vaig poder menjar i me'l vaig deixar en una nevera. Em pensava que me l'havien robat (la carmanyola és nova, la bossa que l'alberga molt mona,...té una explicació coherent que algú em robi el bròquil) doncs avui l'he trobat. No m'atreveixo a obrir-lo però ja l'he trobat.
És graciós aquests llibres d'empresa com el del queso que el que fan és una barreja de psicologia i pensament màgic de l'estil El secret. Alguna cosa deu haver-hi que, si penses en positiu, tot ho veus positiu.
Us comunico que estic molt contenta per haber recuperat la carmanyola. Ssssuperpositiva, osea.
Dit això, faré una sèrie de relats curts a mesura que en tingui el guió.
La sèrie es titula:
Lo barato es car o l'història de la meva vida. (LBEC)
Capítol 1: (No vé a ser més que un seguit dels texans i del futong).
L'altre dia havia d'anar de barbacoa a Vic i, en no tenir cotxe, vaig agafar el tren. Pla: anar fins a l'estació de tren amb moto i allí pujar cap a Osona.
Vaig prendre el casc de la moto a la mà i en posar-lo a l'estanteria vaig pensar: A veure si te'l deixaràs?
Tot llegint la Vanguàrdia em vaig abstreure i en el moment de baixar, evidentment, em vaig deixar el casc de la moto al tren. De moment és irrecuperable (a objectes perduts no en saben res).
Com que ja m'havia deixat un casc i els guants de la moto feia uns dies al tren i no els vaig recuperar, aquets casc era nou i tenia 2 mesos de vida (110 euros).
Hauria estat més còmode i bagggato (com els que no són el Cristiano Ronaldo...ho entendreu els polo-cracovioadictes) pujar en taxi a Vic......¿no?.
PTNS
dissabte, 21 de maig del 2011
Principi d'incertesa de Heisenberg
He anat a veure una obra de teatre sobre física. Eren dos físics Heisenberg i Bohr, alumne i mentor, que postmortem disutien sobre si un físic tenia el deure moral de protegir l'utilització de l'energia atòmica per a fins de guerra. Es troben després de morts, després de la guerra, després que el país del primer ocupés el país del segon...Vé a dir que les discusions de jardí entre dos físics van poder determinar que Alemanya no tingués la bomba atòmica i evitar que Hitler la posés a la seva estanteria de joguines.
Ha estat una obra densa, ben treballada, només a càrrec de tres actors, amb una primera part de de dues hores i una segona de 55 minuts. Amb aquestes dades del temps de durada i la intensitat de l'obra vull fer reflexionar sobre les postures a prendre en quant els estímuls que recollim mentre caminem per la vida. Pots triar "La reina del pueblo": Belen Esteban o, de tant en tant, alguna cosa més.
Aquesta és una de les obres dures, complexes, que et fan reflexionar sobre els valors humans i la força directament oposada que són els interessos polítics.
M'explico: Cada físisc podia treballar o no per a construir la bomba atòmica. Moralment no ho havien de fer cap dels dos però políticament, si tu no ho feies pel teu país, els altres ho feien pel país contrari...i tu i els teus moririeu.
La política no havia de servir per tenir la manera menys dolenta d'admistrar el poder?
Perquè agafen a l'Hospiltal de Santa Tecla al Carod Rovira d'assessor cultural a un sou mensual de 6000 euros? És veritat?
Senyors, jo tinc el nivell D de català, sé cosetes de teatre i de física, encerto moltes preguntes del Trivial, sé reparar una ferida cardíaca...potser em podrien agafar a mí com assesora de cultura d'un hospital...ho faria en l'estona que queda entre dues operacions (que de vegades és molt llarga).
Ho penjo amb demora però ho penjo.
Aquesta aclaridora imatge del principi d'incertesa és de la Viquipedia
Ptns
Ha estat una obra densa, ben treballada, només a càrrec de tres actors, amb una primera part de de dues hores i una segona de 55 minuts. Amb aquestes dades del temps de durada i la intensitat de l'obra vull fer reflexionar sobre les postures a prendre en quant els estímuls que recollim mentre caminem per la vida. Pots triar "La reina del pueblo": Belen Esteban o, de tant en tant, alguna cosa més.
Aquesta és una de les obres dures, complexes, que et fan reflexionar sobre els valors humans i la força directament oposada que són els interessos polítics.
M'explico: Cada físisc podia treballar o no per a construir la bomba atòmica. Moralment no ho havien de fer cap dels dos però políticament, si tu no ho feies pel teu país, els altres ho feien pel país contrari...i tu i els teus moririeu.
La política no havia de servir per tenir la manera menys dolenta d'admistrar el poder?
Perquè agafen a l'Hospiltal de Santa Tecla al Carod Rovira d'assessor cultural a un sou mensual de 6000 euros? És veritat?
Senyors, jo tinc el nivell D de català, sé cosetes de teatre i de física, encerto moltes preguntes del Trivial, sé reparar una ferida cardíaca...potser em podrien agafar a mí com assesora de cultura d'un hospital...ho faria en l'estona que queda entre dues operacions (que de vegades és molt llarga).
Ho penjo amb demora però ho penjo.
Aquesta aclaridora imatge del principi d'incertesa és de la Viquipedia
Ptns
diumenge, 15 de maig del 2011
Overdose
Sobredosi d'estímuls gratificants aquest cap de setmana de primavera en que tenia mig planejat anar al Delta a passejar i fer fotos...
Per una part m'he quedat a la república diogenista independent de casa meva i he fet bastanta neteja (se'n pot fer més però pel que jo sóc ja està prou bé).
Per altra, vaig renir una posada al dia amb el Salva alhora que inauguràvem l'estiu amb el primer bany al mar. Vam tancar la posada al dia amb una ensaladilla russa, unes croquetes, unes tallarines i una mica de pa amb tomaca.
Impressionant el fet que he assistit a dos espectacles excel·lents:
El musical Oliver Twist. Tercer musical dels teianencs, fantàstics, amb una qualitat extrema per tractar-se aficionats (un és mestre, l'altre cap de l'UCI d'un hospital, l'altre treballa a la Caixa, l'altre a l'empresa familiar, els nens van a l'escola, ...). Et fa emocionar i tot.
Cal dir que he tingut el privilegi d'assistir als altres dos musicals que han representat: Jesucrist superstar i Els miserables i per poc que pugui no em perdré el pròxim. Obligadament ho hauré de posar a recomanacions - aquí al costat.
Una representació superba del Big Banana Reunion. Ha estat a fora de l'auditori, amb sol brillant de primavera a BCN, amb un vermut negre amb gel a la mà, amb perfecta qualitat de so i amb l'energia que desprenien els 20 components entre els quals hi ha en Joan cosinet Terol. Molt autèntic i molt professional.
Música amalgamada per nois joves que han tingut l'oportunitat de conèixer, estudiar i desenvolupar música com a ells els agrada. Jazz no sé quin subtipus (groove?) però que jo, que ja tinc una edat, he entès sense problemes (Coses bones de néixer i créixer envoltada de música...gràcies Pape).
Com veieu si em deixen un cap de setmana lliure de guàrdies el sé disfrutar a l'extrem.
Espero que no ho senti ningú d'aquest món dels que si no coves les hemorroides el cap de setmana treballant a l'ordinador et consideren un professional menyspreable...
Tranquils que aviat obriré la meva consulta de Psicoproctologia . Continuarà...
Per una part m'he quedat a la república diogenista independent de casa meva i he fet bastanta neteja (se'n pot fer més però pel que jo sóc ja està prou bé).
Per altra, vaig renir una posada al dia amb el Salva alhora que inauguràvem l'estiu amb el primer bany al mar. Vam tancar la posada al dia amb una ensaladilla russa, unes croquetes, unes tallarines i una mica de pa amb tomaca.
Impressionant el fet que he assistit a dos espectacles excel·lents:
El musical Oliver Twist. Tercer musical dels teianencs, fantàstics, amb una qualitat extrema per tractar-se aficionats (un és mestre, l'altre cap de l'UCI d'un hospital, l'altre treballa a la Caixa, l'altre a l'empresa familiar, els nens van a l'escola, ...). Et fa emocionar i tot.
Cal dir que he tingut el privilegi d'assistir als altres dos musicals que han representat: Jesucrist superstar i Els miserables i per poc que pugui no em perdré el pròxim. Obligadament ho hauré de posar a recomanacions - aquí al costat.
Una representació superba del Big Banana Reunion. Ha estat a fora de l'auditori, amb sol brillant de primavera a BCN, amb un vermut negre amb gel a la mà, amb perfecta qualitat de so i amb l'energia que desprenien els 20 components entre els quals hi ha en Joan cosinet Terol. Molt autèntic i molt professional.
Música amalgamada per nois joves que han tingut l'oportunitat de conèixer, estudiar i desenvolupar música com a ells els agrada. Jazz no sé quin subtipus (groove?) però que jo, que ja tinc una edat, he entès sense problemes (Coses bones de néixer i créixer envoltada de música...gràcies Pape).
Com veieu si em deixen un cap de setmana lliure de guàrdies el sé disfrutar a l'extrem.
Espero que no ho senti ningú d'aquest món dels que si no coves les hemorroides el cap de setmana treballant a l'ordinador et consideren un professional menyspreable...
Tranquils que aviat obriré la meva consulta de Psicoproctologia . Continuarà...
dimecres, 4 de maig del 2011
Escatxigar i procrastrinació
Dues paraules que he après recentment.
Per una part, escatxigar ho diuen a Lleida (deu ser un localisme) per dir esquitxar.
Per l'altra, procrastrinació és allò de deixar les coses per més tard per falta de decisió. Ho he descobert en un llibre de PNL que em vaig comprar per St. Jordi. Es veu que porto practicant-ho bastant temps.
També diuen que l'impacte de l'estil de comunicació depèn un 55% de l'expressió facial, la postura corporal i els gestos, un 38% del tò de veu i només un 7% de les paraules... i m'ho crec.
Només és un apunt.
Rosa
Per una part, escatxigar ho diuen a Lleida (deu ser un localisme) per dir esquitxar.
Per l'altra, procrastrinació és allò de deixar les coses per més tard per falta de decisió. Ho he descobert en un llibre de PNL que em vaig comprar per St. Jordi. Es veu que porto practicant-ho bastant temps.
També diuen que l'impacte de l'estil de comunicació depèn un 55% de l'expressió facial, la postura corporal i els gestos, un 38% del tò de veu i només un 7% de les paraules... i m'ho crec.
Només és un apunt.
Rosa
dissabte, 30 d’abril del 2011
La maneta
No! No parlaré de la maneta del Piqué ni de cap altre dels seus membres (per les amigues que viviu fora del país la ressenya bibliogràfica és algun Cuore d'aquest mes o poseu "piquetazo" a la web).
Volia parlar del que va sortit l'altre dia en un sopar. Es veu que els japonesos, com ara el pare del Shin Chan, aquets executius agressius nipons, treballen moltes hores. De vegades fins les 12 de la nit. Com que tenen la família al poble només els veuen el cap de setmana i, després de la feina, van a un caraoque amb altres companys de feina a distreure's i a buscar afecte. Es veu que en aquests bars hi ha unes noies que et serveixen una copa, et donen conversa agradable i també et donen la maneta!!! Es procuren un símil d'afecte pagant. Es veu que la cosa no va més enllà però fan això, que t'agafen la maneta...i et deus sentir millor. És molt fort.
Sé que són una societat diferent i, a més, admirada. Em sap greu que passin aquests moments.
Ells tenen problemes i en aquest país nostre, on no hi ha problemes d'aquesta envergadura, ens en generem d'altres: multar als que van amb biquini per BCN i no esforçar-se per intentar agafar als que van drogats, a les 4 de la nit, per qualsevol de les carreteres del principat...
He dit
R
Volia parlar del que va sortit l'altre dia en un sopar. Es veu que els japonesos, com ara el pare del Shin Chan, aquets executius agressius nipons, treballen moltes hores. De vegades fins les 12 de la nit. Com que tenen la família al poble només els veuen el cap de setmana i, després de la feina, van a un caraoque amb altres companys de feina a distreure's i a buscar afecte. Es veu que en aquests bars hi ha unes noies que et serveixen una copa, et donen conversa agradable i també et donen la maneta!!! Es procuren un símil d'afecte pagant. Es veu que la cosa no va més enllà però fan això, que t'agafen la maneta...i et deus sentir millor. És molt fort.
Sé que són una societat diferent i, a més, admirada. Em sap greu que passin aquests moments.
Ells tenen problemes i en aquest país nostre, on no hi ha problemes d'aquesta envergadura, ens en generem d'altres: multar als que van amb biquini per BCN i no esforçar-se per intentar agafar als que van drogats, a les 4 de la nit, per qualsevol de les carreteres del principat...
He dit
R
divendres, 15 d’abril del 2011
Loignorito
És el Jaimito que va a una tenda d'animals. Veu tots els tipus d'animals que hi ha però en hi ha un que no coneix i li pregunta a l'amo de la tenda: -Y ese pájaro ¿cómo se llama?
- Lo ignoro.
- Pues que loignorito tan bonito!
Mira, es veu que els chistes del Jaimito sempre s'han d'explicar en castellà. Avui us ofereixo una nova mostra de lo barato és car.
Com tindré una convidada uns dies vaig pensar: li demano el futong a la Ioia (m'agrada dir futonG) i així m'estalvio diners i no cal que compri un llit....
Molt bé, doncs un divendres a la tarda, la santa Ioia desmonta el seu futon i el traginem en cotxe cap a casa meva. Deixem el cotxe en un lloc incorrecte però "només serà un momentet" i pugem a casa a muntar el futon durant uns 25-30 minuts.
En baixar resulta que la grua li ha mangat el cotxe. Agafem el taxi per anar al dipòsit municipal (9,75 euros) i paguem la multa 197 euros.
En aquesta situació es pot observar que hi havia tres opcions que haurien costat el mateix i no hauriem perdut el temps:
a) Comprar un futon nou a l'Ikea que segur que val <200 euros
b) Llogar uns transprotistes professionals
c) Pagar-li el Hilton a l'amiga que vé per una nit...
Segur que les ments avispades dels estimats lectors ténen alguna altra opció. S'accepten suggerències.
Tocats aquests dos temes d'importància cabdal en aquests dies que córren: el loignorito i lo barato es car (lo de les retallades, Japó o Líbia és d'un altre nivell) tornarem al concepte de Loignoro per ampliar-lo. Està clar que el concepte és el que importa. El concepte és el concepte ("el conceto es el conceto" parafrasejant Airbag una de les millors pelis que recordo d'estudioant on l'argument és que el novi, que s'ha de prometre l'endemà, perd un anell al cul d'una mulata...).
Quanta gent d'aquests que ens organitzen "la solució" al dèficit són del gènere Loignorito? Loignoritus massis, Loignoritus masculellis, Loignoritus spp.
Resulta que jo sóc del grup de gent que ser fer la O amb un canuto... i si vols et faig la F amb un canuto! Però no fotem! el poble ras tindria unes idees per disminuïr el dèficit:
1. ELIMINAR EL CONCEPTE DE VITALICI DEL SOU DELS POLÍTICS
Jo els donaria 4 anys perquè tinguin temps de trobar una feina. Els paguem 4 anys una calerada perquè-ves pobrets- es puguin buscar unes conferències, fer un curset de pastisseria o comprar un camió per fer de transportista...el que més els agradi.
¿Quan un polític acaba el seu mandat i deixa la feina va a l'atur? ¿Cobra el sou vitalici i també l'atur?
Ja ho diuen que "en ocasions" resulta que un dels menys brillants de la classe i un a qui li importaven poc els pacients...acaba de polític...(no boi a decir lo que he oido de alguno).
Estimats lectors podeu aportar idees per a mesures. El temps s'acaba
La foto és d'una botiga del Born on, com veieu a les imatges, hi ha un tocadisc, un magnetofon, uns transistors i uns quants rellotges de polsera als braços del protagonista...La vull compartir amb vosaltres.
Petons (No sé si el petó té copyright...si estés registrat hauria de pagar un cànon Sinde per enviar-vos-els...ja us ho diré si em multen per això).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)