Hola,
A un carrer de casa tinc la seu de dianètica i cienciologia...(allò a què pertany el Cruise i que va fer que es begués la placenta de la seva dona en un batut....proteïnes i optimització de recursos...dec ser jo que sóc maniàtica...a Sicília venen placentes de vaca per menjar però crec que era per fer-les passadetes per la paella...jo hi posaria all i julivert, com als fesols...o potser uns bolets si ho fes a la tardor....ai! Que m'he despistat i m'estava deixant portar...)
...bé, a un carrer de casa hi ha la seu de la cienciologia.
Sempre hi ha gent que està per allí: fent cursets o algo...no els ho he preguntat mai.
Això de la dianètica no sé què és però al seu moment hi havia una cosa que es deia ÈTICA.
Com ho hem de fer, estimats?
Vull ser positiva i em costa una mica.
Fer diners pot ser ètic. ¿Seria ètic fer diners en una situació imaginària com aquesta:
No diguem totes les vies de contagi d'una malaltia (imagineu-vos un equivalent a la sida) així hi haurà molts infectats i els laboratoris que tinguin el tractament es faran d'or...?
Nooooo, no seria ètic!
Però es permet que "los magnates de la economía" (o los mangantes, que vé a ser el mateix) hagin especulat amb els diners de la gent.
Per a uns, els diners són les vacances a Malàsia d'aquest estiu. Per a d'altres, el sostre o el menjar dels seus fills...
Ha de quedar impune això?
Sóc naïf per preguntar això a l' aire?
He de fer com aquesta gent tòxica que amarga qualsevol sobretaula i a qui engolir la seva pròpia saliva els fa angúnia?
Voleu dir que l'agressió a l'altre de forma sistemàtica és la fórmula?
Ptns
R
divendres, 27 de juliol del 2012
dimecres, 4 de juliol del 2012
Matins
"Ernest Benach, que té 51 anys i ha exercit el càrrec de president del Parlament des del 5 de desembre de 2003, cobrarà 104.008,95 euros bruts l'any durant els propers quatre anys, així com una pensió vitalícia de 78.006,71 euros quan compleixi els 65 anys, segons
informa el Diari de Girona. "
Això m'han enviat per correu. No ho comprobaré. Ho penjo aquí per recordar-ho.
He de treballar dues hores com cirurgiana per pagar-me la perruqueria (rentar i tallar).
No volem fer pena, ni que es faci la ONG "Salvem els llicenciats" però quan relativitzes et fons.
Saber coses i la curiositat en l'època d'universitat t'omple. També t'omple salvar la vida d'un noi de 37 anys o d'un de 73... sí, de vegades, per 30 euros salvo vides.
Això omple molt, l'esperit i el diposit de satisfacció però no l'estómac.
No seguiré per aquest camí. Deixo les dades per a la reflexió.
Us faré una enquesta matins punt sí- matins punt no motivada pel primer pacient que es va atendre per accident amb petards la nit de St. Joan a l'hospital on feia guàrdia.
És un dels casos que sortiria al House, segur.
Home, 67a, 18h: Cremada amb petard als llavis.
"Me puse un petardo...es que el año pasado vi que lo hacían unos chiquillos, con petardos más pequeños...yo me puse uno y no me explotó. Este año he cogido un petardo mas grande y sí ha explotado"
Suposo que "els chiquillos" obrien la boca en acabar-se la metxa, però el protagonista de la nostra història, no. No va ser cap drama, uns puntets per intentar reparar la destrossa i a córrer. Si bé, li quedarà una bona marca.
L'enquesta és la següent:
"Creieu que actes com aquest han d'entrar en cobertura per la seguretat social?"
Estimats punt si/ Estimats punt no espero la resposta a l'enquesta.
Ptns
R
Això és un matí des de Casanova
informa el Diari de Girona. "
Això m'han enviat per correu. No ho comprobaré. Ho penjo aquí per recordar-ho.
He de treballar dues hores com cirurgiana per pagar-me la perruqueria (rentar i tallar).
No volem fer pena, ni que es faci la ONG "Salvem els llicenciats" però quan relativitzes et fons.
Saber coses i la curiositat en l'època d'universitat t'omple. També t'omple salvar la vida d'un noi de 37 anys o d'un de 73... sí, de vegades, per 30 euros salvo vides.
Això omple molt, l'esperit i el diposit de satisfacció però no l'estómac.
No seguiré per aquest camí. Deixo les dades per a la reflexió.
Us faré una enquesta matins punt sí- matins punt no motivada pel primer pacient que es va atendre per accident amb petards la nit de St. Joan a l'hospital on feia guàrdia.
És un dels casos que sortiria al House, segur.
Home, 67a, 18h: Cremada amb petard als llavis.
"Me puse un petardo...es que el año pasado vi que lo hacían unos chiquillos, con petardos más pequeños...yo me puse uno y no me explotó. Este año he cogido un petardo mas grande y sí ha explotado"
Suposo que "els chiquillos" obrien la boca en acabar-se la metxa, però el protagonista de la nostra història, no. No va ser cap drama, uns puntets per intentar reparar la destrossa i a córrer. Si bé, li quedarà una bona marca.
L'enquesta és la següent:
"Creieu que actes com aquest han d'entrar en cobertura per la seguretat social?"
Estimats punt si/ Estimats punt no espero la resposta a l'enquesta.
Ptns
R
Això és un matí des de Casanova
diumenge, 1 de juliol del 2012
"Italia ha sucumbido a la dictadura del fútbol español"
La frase de telecinco per dir que Espanya guanyava...
Mariano, don Mariano, estàs salvat ja que ara alguns viuran d'això tot l'estiu i no es recordaran de com està el corral.
El benefici fiscal per a les empreses quan donen feina a un de l'atur fa que no renovis contracte a un altre. Per tant, treus algú de l'atur i n'hi poses un altre.
Tampoc al govern li interessa eliminar aquesta trampa fiscal que, sense fer un màster en mafiologia, jo també veig: si treus a gent de l'atur, encara que n'hi aboquis d'altres, és igual, jo puc treure les estadísques que m'interressen.
Identificat el tarannà del país en que cobres igual si fas les coses bé que malament, si les fas amb entrega personal que no...quins serien els incentius de millora?
Milllorar perquè les coses s'han de fer bé? ejem...no és veritat ja que jo sé de gent que fa les coses de manera "particular" i no els treuen de la seva feina.
Com escric pocs posts, els qui de tant en tant llegiu podeu subscribir-vos com seguidors i així us apareixerà al mail la notificació que hi ha notícies.
Al tren:
9 persones (entre ells 4 joves estudiants: un de clarinet professional, l'altre de guitarra espanyola, l'altre de direcció d'orquestra i l'altre de filosofia...), tots preocupats per un guiri que, per culpa de la manera de fer del país, ha agafat un tren que no el porta a l'aeroport. De fet, hi ha un altre guiri a l'altra part del tren a qui també li ha passat segons en s informa la revisora. I li diu a guiri: "and you can take a taxi together, is more cheap".
Ara, al menys, les dues revisores que s'ha trobat amb aquest problema en els dos últims viatges que he fet en tren aquest estiu, saben defensar-se en anglès. També parla angles la nena de 8 anys que va asseguda davant del guiri.
Fa 15 anys que aicò passa a Sants. Agafen un tren per un altre i ni la senyalització ni la megafonia millora.
El país no aconsegueix que les coses funcionin...i no hi ha interès.
Gent que cobra per emplenar papers que es perden, a l'oficina, al correu intern, a l'hiperespai...
El pitjor de tot no és que no funcioni, és que s'està capacitat i, per desídia o deixadesa es decideix no donar la talla. "No cal".
Així ens va. Un país que implosiona. Veig Catalunya com els pets de monja. Aquells bolets que tenen pols groc a dins. És molt graciós aixafar-los però quan ja estan aixafats ja està, ja no tenen cap gràcia.
My beloved friends,
It's been a long time I'm thinking in how to solve my situation. The answer won't be in Spanish, I'm afraid.
I'll tell you when and where.
Ptns
R
I ja us dic ara que la foto no és Anglaterra o Irlanda. És Menorca que allà, de vegades, també està núvol!!
Mariano, don Mariano, estàs salvat ja que ara alguns viuran d'això tot l'estiu i no es recordaran de com està el corral.
El benefici fiscal per a les empreses quan donen feina a un de l'atur fa que no renovis contracte a un altre. Per tant, treus algú de l'atur i n'hi poses un altre.
Tampoc al govern li interessa eliminar aquesta trampa fiscal que, sense fer un màster en mafiologia, jo també veig: si treus a gent de l'atur, encara que n'hi aboquis d'altres, és igual, jo puc treure les estadísques que m'interressen.
Identificat el tarannà del país en que cobres igual si fas les coses bé que malament, si les fas amb entrega personal que no...quins serien els incentius de millora?
Milllorar perquè les coses s'han de fer bé? ejem...no és veritat ja que jo sé de gent que fa les coses de manera "particular" i no els treuen de la seva feina.
Com escric pocs posts, els qui de tant en tant llegiu podeu subscribir-vos com seguidors i així us apareixerà al mail la notificació que hi ha notícies.
Al tren:
9 persones (entre ells 4 joves estudiants: un de clarinet professional, l'altre de guitarra espanyola, l'altre de direcció d'orquestra i l'altre de filosofia...), tots preocupats per un guiri que, per culpa de la manera de fer del país, ha agafat un tren que no el porta a l'aeroport. De fet, hi ha un altre guiri a l'altra part del tren a qui també li ha passat segons en s informa la revisora. I li diu a guiri: "and you can take a taxi together, is more cheap".
Ara, al menys, les dues revisores que s'ha trobat amb aquest problema en els dos últims viatges que he fet en tren aquest estiu, saben defensar-se en anglès. També parla angles la nena de 8 anys que va asseguda davant del guiri.
Fa 15 anys que aicò passa a Sants. Agafen un tren per un altre i ni la senyalització ni la megafonia millora.
El país no aconsegueix que les coses funcionin...i no hi ha interès.
Gent que cobra per emplenar papers que es perden, a l'oficina, al correu intern, a l'hiperespai...
El pitjor de tot no és que no funcioni, és que s'està capacitat i, per desídia o deixadesa es decideix no donar la talla. "No cal".
Així ens va. Un país que implosiona. Veig Catalunya com els pets de monja. Aquells bolets que tenen pols groc a dins. És molt graciós aixafar-los però quan ja estan aixafats ja està, ja no tenen cap gràcia.
My beloved friends,
It's been a long time I'm thinking in how to solve my situation. The answer won't be in Spanish, I'm afraid.
I'll tell you when and where.
Ptns
R
I ja us dic ara que la foto no és Anglaterra o Irlanda. És Menorca que allà, de vegades, també està núvol!!
dimecres, 2 de maig del 2012
La cultura de l'esforç
No em va quedar clar, després de veure un programa de TV3, si la cultura de l'esforç tenia sentit o no. Projectaven com havien anat les quatre generacions:
1. Una clara cultura de l'eforç fins a la guerra civil (els nascuts a principis del segle 20: els meus avis).
2. Un inici de la llibertat, a la generació següent (la que envoltava el maig dels 68). Sí però encara treballant de valent.
3. La meva, els del baby boom, on el benestar i la llibertat eren objectius que feien que la disciplina, l'esforç i l'autoritat comencéssin a perdre força.
4. La dels nens d'ara: el reiet de la casa. (reiet, dictadoret, despotet... segons el que els permetem ser).
És molt bò quan el Monzó diu: " i fem plastilina, i fem plastilina! i ara resulta que fem plastilina fins als 34 anys!".
Després surt un filòsof català, assenyat: "si passes de curs suspenent-ne 3, és normal que els joves no hi vegin sentit a esforçar-se" i fa un petit comentari sobre els universitaris i els seus exàmens plens de faltes d'ortografia (orto què?).
També surt un tal Sennet (economista anglès): "Espanya i Itàlia estan fent universitaris per als quals no hi ha sortida laboral. Fa pensar que generà un pool de supraqualificats que faran feines no corresponents a la seva formació".
Ufff!
Com ho hem de fer?
A les meves carns sofreixo el producte del baby boom. Potser sí que jo no hauria d'haber anat a l'Universitat...que només hi anéssin els millors. Jo vendria gelats.
Però resulta que hi he anat. Sí, a l'escola treia exel.lents menys de giminàsia. Tots els anys acabava el curs amb exel.lent (menys a 6è). Vaig suspendre la primera avaluació de llatí durant el bup i, a Medicina, una vegada vaig anar al setembre perquè m'habia deixat la Micro i l'única que vaig suspendre com a tal, i només una vegada, va ser Pediatria. Per la resta, al juny tot net.
M'esforçava pels exàmens i també pel Mir. Per coses de la vida vaig fer medicina de família i després cirurgia...i ara tinc la sort de tenir un contracte de guàrdies de toooots els caps de setmana (i has de donar gràcies a déu...sí, quan van maldades sembla que tots tornem a creure en déu).
Com us he dit, a part de veure el programa i recollir-ne comentaris interessants no em va quedar clar si això de la cultura de l'esforç o l'esforç en sí valia la pena.
Què hi dieu?
Ptns
R
1. Una clara cultura de l'eforç fins a la guerra civil (els nascuts a principis del segle 20: els meus avis).
2. Un inici de la llibertat, a la generació següent (la que envoltava el maig dels 68). Sí però encara treballant de valent.
3. La meva, els del baby boom, on el benestar i la llibertat eren objectius que feien que la disciplina, l'esforç i l'autoritat comencéssin a perdre força.
4. La dels nens d'ara: el reiet de la casa. (reiet, dictadoret, despotet... segons el que els permetem ser).
És molt bò quan el Monzó diu: " i fem plastilina, i fem plastilina! i ara resulta que fem plastilina fins als 34 anys!".
Després surt un filòsof català, assenyat: "si passes de curs suspenent-ne 3, és normal que els joves no hi vegin sentit a esforçar-se" i fa un petit comentari sobre els universitaris i els seus exàmens plens de faltes d'ortografia (orto què?).
També surt un tal Sennet (economista anglès): "Espanya i Itàlia estan fent universitaris per als quals no hi ha sortida laboral. Fa pensar que generà un pool de supraqualificats que faran feines no corresponents a la seva formació".
Ufff!
Com ho hem de fer?
A les meves carns sofreixo el producte del baby boom. Potser sí que jo no hauria d'haber anat a l'Universitat...que només hi anéssin els millors. Jo vendria gelats.
Però resulta que hi he anat. Sí, a l'escola treia exel.lents menys de giminàsia. Tots els anys acabava el curs amb exel.lent (menys a 6è). Vaig suspendre la primera avaluació de llatí durant el bup i, a Medicina, una vegada vaig anar al setembre perquè m'habia deixat la Micro i l'única que vaig suspendre com a tal, i només una vegada, va ser Pediatria. Per la resta, al juny tot net.
M'esforçava pels exàmens i també pel Mir. Per coses de la vida vaig fer medicina de família i després cirurgia...i ara tinc la sort de tenir un contracte de guàrdies de toooots els caps de setmana (i has de donar gràcies a déu...sí, quan van maldades sembla que tots tornem a creure en déu).
Com us he dit, a part de veure el programa i recollir-ne comentaris interessants no em va quedar clar si això de la cultura de l'esforç o l'esforç en sí valia la pena.
Què hi dieu?
Ptns
R
dijous, 26 d’abril del 2012
Pues ya volveré a bajar S.L.
Bonica frase que es diu repetidament las hopitals públics de Catalunya (sí estimats, sempre es diu en castellà).
He detectat que la població que habita els hospitals esà encantada de que, per baixar den 3r pis al 2n, tinguis la oportunitat gratuita de fer un passeig amb ascensor de 7 pisos. Sí sí, com ho sentiu. És gràtis!
Es fa així: tu estàs al 3r pis i vols anar al 2n. En lloc de baixar per les escales i millorar una mica la despesa calòrica del dia, pots agafar l'ascensor que resulta que està pujant enlloc de baixant (sovint hi ha unes fletxetes indicadores que de vegades funcionen i tot). L'ascensor puja al 6è però per si a cas tu l'agafes i així, pujes del 3r al 6è i pots tornar a baixar 4 pisos fins al 2n! GRATUITAMENT! No importa que demoris la trajectoria de professionals que anaven a aterndre a algú a la UCI, sobrecarreguis l'ascencor i així tothom es pot apretar i sentir el calor humà...és més, de vegades pots sentir l'olor humà (aquella bonica olor del suat ja reconcentrat que ve de visita despré de la feina o del molt fumador que porta aquella aureola de boira de Londres).
Això sí, quan et diguin: - Aquest ascensor puja.
Tu has de dir:- PUES AHORA SUBO Y YA VOLVERÉ A BAJAR! (amb una cara de satisfet del : sí,sí, pero yo ya lo he cogido...)
Deu ser una cosa cultural. Si t'esperes al replà a agafar un ascencor que baixa, en el pitjor dels casos, podries agafar l'ascensor que abans pujava però més descarregat de gent... i en el millor dels casos, pots agafar un ascensor que baixa directament i arribes abans a l'objectiu.
A Estats Units això no passa. Som una societat del "per si acàs" molt poc optimitzat. Així ens va!
Tampoc passa als Estats Units que dues amigues que han fet el viatge en tren juntes (han pogut parlar, posar-se al dia, etc.), quan arriben a l'estació de Sants, on diumenge al vespre tothom va amb maletes (amigues protagonistes incloses), decideixen que s'han de dir alguna cosa deixant la maleta un momentet just al sortir de les escales mecàniques. Així, tota la gent de darrera i les seves maletes es poden apilotonar a sobre.
Els alemanys que venen d'Erasmus ja ho deien: en aquest país la gent es para just a la porta o al replà de l'escala impedint que els que van darrera puguin passar...
És l'exemple clàssic que massa sovint no es miren les conseqüències del que fem.
No creieu que és hora de començar a aprendre alguna cosa dels que ens envolten i funcionen?
Mentre us plantegeu si val la pena aprendre alguna cosa dels altres o no, un dia que esteu avorrits aneu a un ascensor d'hospital i veureu què (aprofiteu que aquesta diversió, de moment, encara no s'ha de pagaaaar!.....ai ai ai, que amb el meu esperit emprenedor tinc el pessigolleig d'idear una empresa d'aventures en l'àmbit sanitari.....ja està! ja n'he fet el copyright i ningú pot copiar-me-la....se siente!).
Ptns
R
He detectat que la població que habita els hospitals esà encantada de que, per baixar den 3r pis al 2n, tinguis la oportunitat gratuita de fer un passeig amb ascensor de 7 pisos. Sí sí, com ho sentiu. És gràtis!
Es fa així: tu estàs al 3r pis i vols anar al 2n. En lloc de baixar per les escales i millorar una mica la despesa calòrica del dia, pots agafar l'ascensor que resulta que està pujant enlloc de baixant (sovint hi ha unes fletxetes indicadores que de vegades funcionen i tot). L'ascensor puja al 6è però per si a cas tu l'agafes i així, pujes del 3r al 6è i pots tornar a baixar 4 pisos fins al 2n! GRATUITAMENT! No importa que demoris la trajectoria de professionals que anaven a aterndre a algú a la UCI, sobrecarreguis l'ascencor i així tothom es pot apretar i sentir el calor humà...és més, de vegades pots sentir l'olor humà (aquella bonica olor del suat ja reconcentrat que ve de visita despré de la feina o del molt fumador que porta aquella aureola de boira de Londres).
Això sí, quan et diguin: - Aquest ascensor puja.
Tu has de dir:- PUES AHORA SUBO Y YA VOLVERÉ A BAJAR! (amb una cara de satisfet del : sí,sí, pero yo ya lo he cogido...)
Deu ser una cosa cultural. Si t'esperes al replà a agafar un ascencor que baixa, en el pitjor dels casos, podries agafar l'ascensor que abans pujava però més descarregat de gent... i en el millor dels casos, pots agafar un ascensor que baixa directament i arribes abans a l'objectiu.
A Estats Units això no passa. Som una societat del "per si acàs" molt poc optimitzat. Així ens va!
Tampoc passa als Estats Units que dues amigues que han fet el viatge en tren juntes (han pogut parlar, posar-se al dia, etc.), quan arriben a l'estació de Sants, on diumenge al vespre tothom va amb maletes (amigues protagonistes incloses), decideixen que s'han de dir alguna cosa deixant la maleta un momentet just al sortir de les escales mecàniques. Així, tota la gent de darrera i les seves maletes es poden apilotonar a sobre.
Els alemanys que venen d'Erasmus ja ho deien: en aquest país la gent es para just a la porta o al replà de l'escala impedint que els que van darrera puguin passar...
És l'exemple clàssic que massa sovint no es miren les conseqüències del que fem.
No creieu que és hora de començar a aprendre alguna cosa dels que ens envolten i funcionen?
Mentre us plantegeu si val la pena aprendre alguna cosa dels altres o no, un dia que esteu avorrits aneu a un ascensor d'hospital i veureu què (aprofiteu que aquesta diversió, de moment, encara no s'ha de pagaaaar!.....ai ai ai, que amb el meu esperit emprenedor tinc el pessigolleig d'idear una empresa d'aventures en l'àmbit sanitari.....ja està! ja n'he fet el copyright i ningú pot copiar-me-la....se siente!).
Ptns
R
divendres, 30 de març del 2012
LBEC3
Lo Barato es Car episodi 3 es mereix reinicar el bloc.
Tampoc serem molt extensos però us faré cinc cèntims sobre les llenties i jo.
Amb l'objectiu de ser sostenible, optimitzar recurosos i altres coses ecològicament correctes, com no comprarles ja cuites i envasades que significa que es gasta més gasolina per transportar un pes que en sec és molt menor, em vaig disposar a realitzar un procediment amb les llenties.
Sí, les llenties, les protagonistes de la frase d'aquell premi Nobel: lentejas o las tomas o las dejas també són les protagonistes del post de reinaguració (digues-li reinaguració o que "tenia un problema amb l'ordinador pel qual no podia escriure al bloc").
Bé, allò de bullir llenties a l'estil tradicional: remull, bicarbonat, canvi d'aigua i bullir, es converteix en una odisea si tens diverses guàrdies a mig procediment (com és el cas).
Se'm va acudir posar en remull 1 kg de llenties-posem el paquet sensecr que així ja estarà fet- i passades les hores de rigor, les vaig posar a bullir. Evidentment vaig generar llenties en quantitats industrials.
No problem: diuen que si les congeles cuites et poden durar. Fet! Tot un set de carmanyoles d'un conjunt del Liddl preparades per al cas.
Bé, un cop refredades les llenties en les carmanyoles individuals, van anar al congelador.
Punt problema: congelador petit derivat de la sostenible idea "sí, és una nevera petita però fins que no s'espatlli no en compraré una altra". Vaig col.locar les "carmas" i no hi cabien molt bé iaxí que vaig apretar una mica.
Dies després:
- La, la, la....Treurem les llenties i en faré una amanida tèbia amb llenties...
Ooops: en obrir el congelador es precipiten les carmanyoles i, en estar el plàstic congelat es van trencar.
Resultat: 4 carmanyoles i la seva tapadora trencades; llenties per terra; amanida no feta....ràbia perque s'ha desfet el conjunt de carmanyoles del Lidl.
Ho veieu com lo barato és car?
Ara que s'acaba el març i comença l'abril ("cerral") hi ha hagut la vaga en contra de la reforma laboral.
Aquí a Barcelona hi ha hagut molta destrossa. S'ha fet l'estimació en euros del mobiliari urbà destrossat (800.000). No han dit el balanç amb lesions a humans per pilotes de goma.
Les tiren a terra i el rebot és pitjor: que jo sàpiga hi ha hagut un a qui li ha rebentat la melsa i li han hagut de treure (sense melsa pots viure però l'hemorràgia que es genera, si no t'operen, pot matar) i un altre noi a qui li han rebentat un ull...el que no sé és si aquests eren gent normal i eren dels violents...
Ho he fet expressament: esplaiar-me explicant quasi en temps real l'història de les llenties perque és com va la nostra societat.
Ens distraiem amb la Belen Esteban, Gran Hermano i el Barça i no sabem res de Síria per exemple. Tinc dos siris treballant amb mi, ja fa temps que viuen aquí però tenen la família allà. S'està fent una masacre a l'estil de guerra civil. L'exèrcit mata prèvia agressió dels altres familiars per fer-los patir. Ex: Entren a una casa i violen mare i filla davant del pare i dels fills; maten els fills i la filla davant la mare i el pare, degollen la mare i per últim maten el pare d'un tret.
De tant en tant m'expliquen coses així.
¿El veto a les nacions unides s'ha de respectar si passen coses així...? Bé, és una pregunta a l'aire...
Mentres, a les notícies donen tanta estona informació dels esports com del temps (perdó Jordi però algú ho havia de dir) i avui no han dit res de Síria...
L'anunci que acaben de fer és de KH7. Producte molt tensoactiu i antiecològic que va molt bé per treure greix a l'ensemns que contamina però ¿té molt sentit que a l'anunci, una parella despullada davant d'un rentaplats tira KH7 al rentaplats? És per dir algo com "pura potencia antigrasa". Algú els hauria de dir que de vegades un fa el ridícul.
Dit això
Salutacions a tots
R
Tampoc serem molt extensos però us faré cinc cèntims sobre les llenties i jo.
Amb l'objectiu de ser sostenible, optimitzar recurosos i altres coses ecològicament correctes, com no comprarles ja cuites i envasades que significa que es gasta més gasolina per transportar un pes que en sec és molt menor, em vaig disposar a realitzar un procediment amb les llenties.
Sí, les llenties, les protagonistes de la frase d'aquell premi Nobel: lentejas o las tomas o las dejas també són les protagonistes del post de reinaguració (digues-li reinaguració o que "tenia un problema amb l'ordinador pel qual no podia escriure al bloc").
Bé, allò de bullir llenties a l'estil tradicional: remull, bicarbonat, canvi d'aigua i bullir, es converteix en una odisea si tens diverses guàrdies a mig procediment (com és el cas).
Se'm va acudir posar en remull 1 kg de llenties-posem el paquet sensecr que així ja estarà fet- i passades les hores de rigor, les vaig posar a bullir. Evidentment vaig generar llenties en quantitats industrials.
No problem: diuen que si les congeles cuites et poden durar. Fet! Tot un set de carmanyoles d'un conjunt del Liddl preparades per al cas.
Bé, un cop refredades les llenties en les carmanyoles individuals, van anar al congelador.
Punt problema: congelador petit derivat de la sostenible idea "sí, és una nevera petita però fins que no s'espatlli no en compraré una altra". Vaig col.locar les "carmas" i no hi cabien molt bé iaxí que vaig apretar una mica.
Dies després:
- La, la, la....Treurem les llenties i en faré una amanida tèbia amb llenties...
Ooops: en obrir el congelador es precipiten les carmanyoles i, en estar el plàstic congelat es van trencar.
Resultat: 4 carmanyoles i la seva tapadora trencades; llenties per terra; amanida no feta....ràbia perque s'ha desfet el conjunt de carmanyoles del Lidl.
Ho veieu com lo barato és car?
Ara que s'acaba el març i comença l'abril ("cerral") hi ha hagut la vaga en contra de la reforma laboral.
Aquí a Barcelona hi ha hagut molta destrossa. S'ha fet l'estimació en euros del mobiliari urbà destrossat (800.000). No han dit el balanç amb lesions a humans per pilotes de goma.
Les tiren a terra i el rebot és pitjor: que jo sàpiga hi ha hagut un a qui li ha rebentat la melsa i li han hagut de treure (sense melsa pots viure però l'hemorràgia que es genera, si no t'operen, pot matar) i un altre noi a qui li han rebentat un ull...el que no sé és si aquests eren gent normal i eren dels violents...
Ho he fet expressament: esplaiar-me explicant quasi en temps real l'història de les llenties perque és com va la nostra societat.
Ens distraiem amb la Belen Esteban, Gran Hermano i el Barça i no sabem res de Síria per exemple. Tinc dos siris treballant amb mi, ja fa temps que viuen aquí però tenen la família allà. S'està fent una masacre a l'estil de guerra civil. L'exèrcit mata prèvia agressió dels altres familiars per fer-los patir. Ex: Entren a una casa i violen mare i filla davant del pare i dels fills; maten els fills i la filla davant la mare i el pare, degollen la mare i per últim maten el pare d'un tret.
De tant en tant m'expliquen coses així.
¿El veto a les nacions unides s'ha de respectar si passen coses així...? Bé, és una pregunta a l'aire...
Mentres, a les notícies donen tanta estona informació dels esports com del temps (perdó Jordi però algú ho havia de dir) i avui no han dit res de Síria...
L'anunci que acaben de fer és de KH7. Producte molt tensoactiu i antiecològic que va molt bé per treure greix a l'ensemns que contamina però ¿té molt sentit que a l'anunci, una parella despullada davant d'un rentaplats tira KH7 al rentaplats? És per dir algo com "pura potencia antigrasa". Algú els hauria de dir que de vegades un fa el ridícul.
Dit això
Salutacions a tots
R
dijous, 17 de novembre del 2011
De dol
Fa uns dies que no escric. En certa manera estava una mica de dol ja que el meu avi es va morir fa 1 mes. Bastant al voltant de les eleccions hauria fet 104 anys...
Hi ha gent que pot dir: ja li tocava...però això no consola.
Vaig pensar de fer un escrit per ell però durant uns dies no em va sortit res així que al final no el vaig fer.
Ara, en que es fa el relleu del dol per la mort d'un familiar amb el dol per la mort de la sanitat tal com l'enteniem fins ara, és el moment en que parlaré d'ell.
El meu avi va viure 103 anys perque cada nit menjava sopa de ceba i es mantenia prim. Havia passat la guerra i, si en aquell moment es tractava de dieta obligada, després es devia tractar de valorar el menjar i menjar amb mesura...si avui t'atipaves, l'endemà potser no en hi hauria.
Ells feien xocolata desfeta en ocasions especials i tenien pa sec torrat al forn per sucar'l-hi.
Nosaltres ens podem menjar 12 Dunkin doghnuts farcits de xocolata sense respirar sense cap penalització...com que hi ha el danacol i els hipolipemiants i l'actimel i la cirurgia bariàtrica....
Des de dalt han fet servir la sanitat com a moneda electoral fins ahir: "Tranquils, no hi haurà llistes d'espera de més de 6 mesos..."i tot això que a tots ens sona.
"No es poden fer pagar els fàrmacs perquè seria una mesura anti popular"....i ara: PATADA. Allà se muera el personal.
Jo sí que m'he encarregat de cuidar-me i tenir salut. No hi ha premi per a qui estalvia en sanitat. Tampoc no hi ha penalització per a qui té problemes respiratoris i segueix fumant...Fem transplantaments de fetge a gent que ho necessita....perque fins fa 4 anys havia begut molt ...però ara ja no, eh!....On som?.
Un que es pot pagar una caixa de cigarretes i no es pot pagar un ibuprofè per la tendinitis???
Planteig: Tu pagues els fàrmacs. Se't tornarà la part corresponent (integra o percentual) quan facis la declaració de renda. Si no la fas: se siente.
Si ets vellet, tens malaltia crònica amb requeriment de fàrmacs de més de X euros o bé es consatata que no ets prou solvent estaries exempt. Així no maltractem als que ja estan maltractats.
Com som un país de llestos (així ens va) molta gent aconseguiria entrar en l'última categoria i continuariem punxant però menys.
També punxariem menys si l'atur i les PIRMI es donéssin amb xec nominal mensual....
Aquest estiu, una de les tripulants del veler on jo vaig anar 8 dies estava a l'atur i com fitxava per internet va poder estar 40 dies o més al veler...com ho veieu? Som llestos en aquest país ¿No?
No voldria ser àcida i voldria ser zen i repartir amor...però som un país corcat. Els racons fan pudor.
Als motius de dol hi hem d'afegir en Pellicer i la Terribas...no, a la seva persona no els ha passat res però ja es veu que han mort periodísticament o potser algú (no se qui pot ser) els censura: parlen més del contracte dels jugadors de Bàsquet de la NBA que de la vaga dels metges.
El 16 es va tallar durant 30 min les rondes sota la pluja, riuades de gent i el que va sortir per la tele és una imatge com si en lloc de centenars de persones fóssim 4 arreplegats que porten pancarta i xiulet.
Tan que enfatitzeu que no esteu d'acord amb els temps electorals dedicats als partits...com no podeu reaccionar al dret a l'informació que té la població? També us heu corcat per dins o són els de dalt que ho censuren?
Nascuda en dictadura, la paraula censura em recorda al conjunt de paraules que estan al mateix calaix que el garrote vil. Això s'està posant violent.
Ho deixaré aquí i us diria: aneu a votar i apunteu-vos a un curs d'alemany o del que sigui que es parli a Aràbia Saudí (que allà sí que hi ha cuartos tot i que en un entorn èticament particular). L'ètica no dóna cuartos ni menjar, ni fama, ni glòria, ni un acord correcte entre la patronal i els jugadors de la NBA ...Per a què deu servir?
¿Creieu que al Facebook es crearà el grup:"Volem que s'esborri la paraula ÈTICA de la Wikipèdia"?
Estimats, continuarem amb el pols de la Bondat contra el Mal...encara podem triar bàndol.
R
Hi ha gent que pot dir: ja li tocava...però això no consola.
Vaig pensar de fer un escrit per ell però durant uns dies no em va sortit res així que al final no el vaig fer.
Ara, en que es fa el relleu del dol per la mort d'un familiar amb el dol per la mort de la sanitat tal com l'enteniem fins ara, és el moment en que parlaré d'ell.
El meu avi va viure 103 anys perque cada nit menjava sopa de ceba i es mantenia prim. Havia passat la guerra i, si en aquell moment es tractava de dieta obligada, després es devia tractar de valorar el menjar i menjar amb mesura...si avui t'atipaves, l'endemà potser no en hi hauria.
Ells feien xocolata desfeta en ocasions especials i tenien pa sec torrat al forn per sucar'l-hi.
Nosaltres ens podem menjar 12 Dunkin doghnuts farcits de xocolata sense respirar sense cap penalització...com que hi ha el danacol i els hipolipemiants i l'actimel i la cirurgia bariàtrica....
Des de dalt han fet servir la sanitat com a moneda electoral fins ahir: "Tranquils, no hi haurà llistes d'espera de més de 6 mesos..."i tot això que a tots ens sona.
"No es poden fer pagar els fàrmacs perquè seria una mesura anti popular"....i ara: PATADA. Allà se muera el personal.
Jo sí que m'he encarregat de cuidar-me i tenir salut. No hi ha premi per a qui estalvia en sanitat. Tampoc no hi ha penalització per a qui té problemes respiratoris i segueix fumant...Fem transplantaments de fetge a gent que ho necessita....perque fins fa 4 anys havia begut molt ...però ara ja no, eh!....On som?.
Un que es pot pagar una caixa de cigarretes i no es pot pagar un ibuprofè per la tendinitis???
Planteig: Tu pagues els fàrmacs. Se't tornarà la part corresponent (integra o percentual) quan facis la declaració de renda. Si no la fas: se siente.
Si ets vellet, tens malaltia crònica amb requeriment de fàrmacs de més de X euros o bé es consatata que no ets prou solvent estaries exempt. Així no maltractem als que ja estan maltractats.
Com som un país de llestos (així ens va) molta gent aconseguiria entrar en l'última categoria i continuariem punxant però menys.
També punxariem menys si l'atur i les PIRMI es donéssin amb xec nominal mensual....
Aquest estiu, una de les tripulants del veler on jo vaig anar 8 dies estava a l'atur i com fitxava per internet va poder estar 40 dies o més al veler...com ho veieu? Som llestos en aquest país ¿No?
No voldria ser àcida i voldria ser zen i repartir amor...però som un país corcat. Els racons fan pudor.
Als motius de dol hi hem d'afegir en Pellicer i la Terribas...no, a la seva persona no els ha passat res però ja es veu que han mort periodísticament o potser algú (no se qui pot ser) els censura: parlen més del contracte dels jugadors de Bàsquet de la NBA que de la vaga dels metges.
El 16 es va tallar durant 30 min les rondes sota la pluja, riuades de gent i el que va sortir per la tele és una imatge com si en lloc de centenars de persones fóssim 4 arreplegats que porten pancarta i xiulet.
Tan que enfatitzeu que no esteu d'acord amb els temps electorals dedicats als partits...com no podeu reaccionar al dret a l'informació que té la població? També us heu corcat per dins o són els de dalt que ho censuren?
Nascuda en dictadura, la paraula censura em recorda al conjunt de paraules que estan al mateix calaix que el garrote vil. Això s'està posant violent.
Ho deixaré aquí i us diria: aneu a votar i apunteu-vos a un curs d'alemany o del que sigui que es parli a Aràbia Saudí (que allà sí que hi ha cuartos tot i que en un entorn èticament particular). L'ètica no dóna cuartos ni menjar, ni fama, ni glòria, ni un acord correcte entre la patronal i els jugadors de la NBA ...Per a què deu servir?
¿Creieu que al Facebook es crearà el grup:"Volem que s'esborri la paraula ÈTICA de la Wikipèdia"?
Estimats, continuarem amb el pols de la Bondat contra el Mal...encara podem triar bàndol.
R
Subscriure's a:
Missatges (Atom)