Un país de 9 milions d'habitants

Ubicació: Stockholm
Hora: 5:20 de la matinada
Dia: 9 de setembre de 2012
Temperatura: 8ºC
Motiu: celebració d'aniversari d'una amiga.

Estimats avui comencem amb la fitxa de l'FBI que ens situa en l'escenari descrit.

Moguts per diferents motius amb l'objectiu final de celebrar l'aniversari de la Maitetxu vam anar a Suècia una de Cambrils, un de Viafortuny, una de Salou, una d'Amposta, un de Favara i una de Reus...Sí, a dia d'avui ciutadans de món però cadascú va passar la infància en el seu entorn.

Com que som molt marxosos i enrollats vam agafar un Vueling i ens hi vam plantar. El primer dia, a l'hora de dinar, vam fer una llaaarga sobretaula. Vam riure bastant i després vam passejar una mica.
Ens haviem de preparar per la festa de la nit.
Sí, fam anar a la festa de la Maitetxu on ens vam banyar a la seva pisicina exterior climatitzada, de nit. La festa va estar molt bé i queda a l'esfera privada...però on us convido a vosaltres és a:

A les 5 de la matinada va sonar l'alarma d'incendis de l'hotel. Molt però que molt forta, insuportable:
Al 5è pis:
Pier: -Esto debe ser mi móvil que suena (i el buscava a les palpentes)
Cheles: -Si ponemos una almohada o algo en la alarma se oirá menos...
Al 6è pis:
Eduardo: - Por aquí debe haber algun botón para parar esta alarma...o entre los botones de la tele...
Piluca: - Si llencem una sabata o alguna cosa contra l'alarma potser deixi de sonar.
Al 7è pis:
Arantxa: - Se debe haber disparado sola...
Rosa:- Si tinguéssim una escombra o algo li podriem donar un cop i potser pararia...

Sortim al passadís i suecs de totes les edats vestits desallotjant l'hotel.
Rosa: - Aratxa, que això va en serio
Arantxa: - Tens el DNI? Doncs anem.

I a baix, al carrer, tot ple de suecs calmats i un cotxe de bombers amb escala i alguns bomers que ja havien pujat.

Al final no sabem què va ser. No devia ser res massa gran ja que no vam veure fum ni en vam sentir l'olor.

La lliçó és la següent: acostumats a un país on l'alarma d'incendis es dispara sola, on les coses no funcionen, on sovint, el cutrerio és la norma, va sonar l'alarma d'incendis i ningú dels 6 va pensar que pogués ser per un incendi...i llavors perque es diu "alarma d'incendis"?

Quan vas fora reflexiones sobre casa teva. Aquí, si fas trampa ets un llest: si cobres sense treballar, si fas una reparació de 300 euros i en pots cobrar 450...si robes el secador de l'hotel d'Estocolm, el termo, les mantes de forro polar que hi ha als bars de Suècia....ets llest.
I no només hi ha la satisfacció individual sinó que el grup celebra la picaresca: Molt bé! t'has colat al concert!!! I si no et coles podent-ho fer o decideixes pagar en lloc de fer un sinpa o no robes el cendrer xulo o el secador és que ets un idiota...

Aquí pensem que quasi som suecs perque també tenim les espelmes de l'Ikea...(va que tothom en deu tenir alguna a casa seva...confesseu-ho)... però no! No som suecs.

De fet jo no aconsegueixo gaire.

Passatemps: Quin element de la foto segur que no sortiria al catàleg de l'Ikea?

Resposta: La carn-i-xua de Menorca

Per despedir-nos us brindo una nova obra meva. La imatge és pròpia de Duchamp i el títol de Dalí...no veig el motiu peruque jo no pugui guanyar una calerada amb la següent natura morta:

Rasteller després que una catalana faci gaspatxo andalús

Nota: "rasteller" no ho he trobat al diccionari però  és com la meva padrina anomenava a la zona on deixaven escorrer els plats després de rentar-los.

Estimats, bona Diada a tots si bé crec que l'independència hauria de passar per alliberar-nos de corruptes i polítics que ocupen el càrrec sense contrastar-ne el coneixements que tenen.
Creieu que si fóssim independents, independentment de la viabilitat econòmica del país, la classe política milloraria i incorporarien valosrs com l'honestedat, la seriositat i altres coses que, quan vas pel món, són més freqüents?

Suats contra Gomines

Suggerències per a retallades casolanes:
1. Posar lladres amb interruptor als electrodomèstics que estan en stand by.
2. Fer-te vegetarià. No per salut sinó perque la verdura encara és una de les coses que es pot pagar. Aneu a ca la Neus, molt recomanable.
3. Anar a la perruqueria Cutxi (només val 1 euro)
4. No llençar el menjar que es compra. Si veus que està a punt de fer-se malbé el congeles o el cuines.
5. No menjar fora...l'altre dia vaig berenar al Bubo (va, em permetré un berenaret de cafeteria): Cafè amb llet + tros de pastís de poma: 4,90 euros!! Que en feia de temps que no anava pel món, no recordava que valgués això!!!I tenien un water sense sabó ni paper de water!!(Hi vaig anar en haber menjat per sort).
6. Anar algun trajecte en bicicleta: sí, et poden matar però no gastes gasolina ni bitllet de metro.
7. Demanar que si algú et vol fer un regal et pregunti què necessites. Sí, el meu pare diu que els regals són coses que no necessites, que no et compraries...què vols pels anys? 8 paquets de paper de water (llámame Lupita), o un vale per gasolina o per dos mesos de comprar fruita...en lloc d'un florero o un bolso de plàstic.

És amb l'intenció de recollir fons que a la pròxima calçotada farem un partit de costellada de Suats contra Comines. Els suats són gent com jo, que sua per anar en bici, a la feina si fas una feina física (a més que les retallades han abaixat l'aire condicionat de molts llocs), en  pensar que no saps si tindràs feina demà...en pensar si la feina que has fet potser no te la pagaran....
I els gomines són els que estan als despatxos, fresquets, els que no suen ni es es taquen.
Millor fer partits de futbol que no una guerra entre generacions d'un mateix gremi...és que sap greu perque, si fas guerra, com que els Suats estem més forts podriem guanyar...

Si és moment d'arromangar-nos (sí, s'escriu amb a) ens arromanguem tots. Podria ser que els gomines suessin un poquet...però això els depuraria els porus i potser els prepararia pel partit. Recordeu que les calçotades són al Febrer...ui d'aquí al febrer!!!!
Ah, per cert, el Montilla sí que sua: va al gimnàs municipal del seu poble (m'ho han dit uns que l'han vist) amb dos segurates(?!?): dos senyors amb vestit estan per allà mentre ell fa flexions....suposo que s'ho paga de la seva butxaca¿no? Bé, fa molt de sociata anar al gimnàs municipal en lloc d'anar al pijo però, en cas que nosaltres paguem els guardaespatlles:
Retallada: et comprem al Lidl les màquines i et posem un PT (Personal Trainer) que ve a casa. Crec que seria més barato que pagar dos sous de dos senyors que es deixarien matar com a part de la seva feina...

Nosaltres també ens haruem de deixar matar com part de la nostra feina? Què en fareu amb els excedents de carn quan tothom s'hagi tornat vegetarià?...

M'hi jugo un Gin Tònic infantil a que aquesta senyora que era del grup dels Suats del seu temps...

Bé, estem en onada de calor però a mi em passa airet...

Seguiu amb bon estiu

Ptns

Rosa

Ètica, dianètica i altres aficions

Hola,
A un carrer de casa tinc la seu de dianètica i cienciologia...(allò a què pertany el Cruise i que va fer que es begués la placenta de la seva dona en un batut....proteïnes i optimització de recursos...dec ser jo que sóc maniàtica...a Sicília venen placentes de vaca per menjar però crec que era per fer-les passadetes per la paella...jo hi posaria all i julivert, com als fesols...o potser uns bolets si ho fes a la tardor....ai! Que m'he despistat i m'estava deixant portar...) ...bé, a un carrer de casa hi ha la seu de la cienciologia.
Sempre hi ha gent que està per allí: fent cursets o algo...no els ho he preguntat mai. Això de la dianètica no sé què és però al seu moment hi havia una cosa que es deia ÈTICA.

Com ho hem de fer, estimats?
Vull ser positiva i em costa una mica.
Fer diners pot ser ètic. ¿Seria ètic fer diners en una situació imaginària com aquesta: No diguem totes les vies de contagi d'una malaltia (imagineu-vos un equivalent a la sida) així hi haurà molts infectats i els laboratoris que tinguin el tractament es faran d'or...?

Nooooo, no seria ètic!

Però es permet que "los magnates de la economía" (o los mangantes, que vé a ser el mateix) hagin especulat amb els diners de la gent.

Per a uns, els diners són les vacances a Malàsia d'aquest estiu. Per a d'altres, el sostre o el menjar dels seus fills...

Ha de quedar impune això? Sóc naïf per preguntar això a l' aire? He de fer com aquesta gent tòxica que amarga qualsevol sobretaula i a qui engolir la seva pròpia saliva els fa angúnia?
Voleu dir que l'agressió a l'altre de forma sistemàtica és la fórmula?
Ptns
R

Matins

"Ernest Benach, que té 51 anys i ha exercit el càrrec de president del Parlament des del 5 de desembre de 2003, cobrarà 104.008,95 euros bruts l'any durant els propers quatre anys, així com una pensió vitalícia de 78.006,71 euros quan compleixi els 65 anys, segons
informa el Diari de Girona. "
Això m'han enviat per correu. No ho comprobaré. Ho penjo aquí per recordar-ho.
He de treballar dues hores com cirurgiana per pagar-me la perruqueria (rentar i tallar).

No volem fer pena, ni que es faci la ONG "Salvem els llicenciats" però quan relativitzes et fons.

Saber coses i la curiositat en l'època d'universitat t'omple. També t'omple salvar la vida d'un noi de 37 anys o d'un de 73... sí, de vegades, per 30 euros salvo vides.

Això omple molt, l'esperit i el diposit de satisfacció però no l'estómac.

No seguiré per aquest camí. Deixo les dades per a la reflexió.

Us faré una enquesta matins punt sí- matins punt no motivada pel primer pacient que es va atendre per accident amb petards la nit de St. Joan a l'hospital on feia guàrdia.
És un dels casos que sortiria al House, segur.
Home, 67a, 18h: Cremada amb petard als llavis.
"Me puse un petardo...es que el año pasado vi que lo hacían unos chiquillos, con petardos más pequeños...yo me puse uno y no me explotó. Este año he cogido un petardo mas grande y sí ha explotado"
Suposo que "els chiquillos" obrien la boca en acabar-se la metxa, però el protagonista de la nostra història, no. No va ser cap drama, uns puntets per intentar reparar la destrossa i a córrer. Si bé, li quedarà una bona marca.
L'enquesta és la següent:
"Creieu que actes com aquest han d'entrar en cobertura per la seguretat social?"

Estimats punt si/ Estimats punt no  espero la resposta a l'enquesta.

Ptns
R

Això és un matí des de Casanova

"Italia ha sucumbido a la dictadura del fútbol español"

La frase de telecinco per dir que Espanya guanyava...

Mariano, don Mariano, estàs salvat ja que ara alguns viuran d'això tot l'estiu i no es recordaran de com està el corral.

El benefici fiscal per a les empreses quan donen feina a un de l'atur fa que no renovis contracte a un altre. Per tant, treus algú de l'atur i n'hi poses un altre.
Tampoc al govern li interessa eliminar aquesta trampa fiscal que, sense fer un màster en mafiologia, jo també veig: si treus a gent de l'atur, encara que n'hi aboquis d'altres, és igual, jo puc treure les estadísques que m'interressen.

Identificat el tarannà del país en que cobres igual si fas les coses bé que malament, si les fas amb entrega personal que no...quins serien els incentius de millora?
Milllorar perquè les coses s'han de fer bé? ejem...no és veritat ja que jo sé de gent que fa les coses de manera "particular" i no els treuen de la seva feina.

Com escric pocs posts, els qui de tant en tant llegiu podeu subscribir-vos com seguidors i així us apareixerà al mail la notificació que hi ha notícies.

Al tren:
9 persones (entre ells 4 joves estudiants: un de clarinet professional, l'altre de guitarra espanyola, l'altre de direcció d'orquestra i l'altre de filosofia...), tots preocupats per un guiri que, per culpa de la manera de fer del país, ha agafat  un tren que no el porta a l'aeroport. De fet, hi ha un altre guiri a l'altra part del tren a qui també li ha passat segons en s informa la revisora. I li diu a guiri: "and you can take a taxi together, is more cheap".
Ara, al menys, les dues revisores que s'ha trobat amb aquest problema en els dos últims viatges que he fet en tren aquest estiu, saben defensar-se en anglès. També parla angles la nena de 8 anys que va asseguda davant del guiri.

Fa 15 anys que aicò passa a Sants. Agafen un tren per un altre i ni la senyalització ni la megafonia millora.
El país no aconsegueix que les coses funcionin...i no hi ha interès.
Gent que cobra per emplenar papers que es perden, a l'oficina, al correu intern, a l'hiperespai...
El pitjor de tot no és que no funcioni, és que s'està capacitat i, per desídia o deixadesa es decideix no donar la talla. "No cal".
Així ens va. Un país que implosiona. Veig Catalunya com els pets de monja. Aquells bolets que tenen pols groc a dins. És molt graciós aixafar-los però quan ja estan aixafats ja està, ja no tenen cap gràcia.

My beloved friends,
It's been a long time I'm thinking in how to solve my situation. The answer won't be in Spanish, I'm afraid.
I'll tell you when and where.

Ptns

R

I ja us dic ara que la foto no és Anglaterra o Irlanda. És Menorca que allà, de vegades, també està núvol!!

La cultura de l'esforç

No em va quedar clar, després de veure un programa de TV3, si la cultura de l'esforç tenia sentit o no. Projectaven com havien anat les quatre generacions:
1. Una clara cultura de l'eforç fins a la guerra civil (els nascuts a principis del segle 20: els meus avis).
2. Un inici de la llibertat, a la generació següent (la que envoltava el maig dels 68). Sí però encara treballant de valent.
3. La meva, els del baby boom, on el benestar i la llibertat eren objectius que feien que la disciplina, l'esforç i l'autoritat comencéssin a perdre força.
4. La dels nens d'ara: el reiet de la casa. (reiet, dictadoret, despotet... segons el que els permetem ser).

És molt bò quan el Monzó diu: " i fem plastilina, i fem plastilina! i ara resulta que fem plastilina fins als 34 anys!".
Després surt un filòsof català, assenyat: "si passes de curs suspenent-ne 3, és normal que els joves no hi vegin sentit a esforçar-se" i fa un petit comentari sobre els universitaris i els seus exàmens plens de faltes d'ortografia (orto què?).
També surt un tal Sennet (economista anglès): "Espanya i Itàlia estan fent universitaris per als quals no hi ha sortida laboral. Fa pensar que generà un pool de supraqualificats que faran feines no corresponents a la seva formació".

Ufff!

Com ho hem de fer?

A les meves carns sofreixo el producte del baby boom. Potser sí que jo no hauria d'haber anat a l'Universitat...que només hi anéssin els millors. Jo vendria gelats.

Però resulta que hi he anat. Sí, a l'escola treia exel.lents menys de giminàsia. Tots els anys acabava el curs amb exel.lent (menys a 6è). Vaig suspendre la primera avaluació de llatí durant el bup i, a Medicina, una vegada vaig anar al setembre perquè m'habia deixat la Micro i l'única que vaig suspendre com a tal, i només una vegada, va ser Pediatria. Per la resta, al juny tot net.
M'esforçava pels exàmens i també pel Mir. Per coses de la vida vaig fer medicina de família i després cirurgia...i ara tinc la sort de tenir un contracte de guàrdies de toooots els caps de setmana (i has de donar gràcies a déu...sí, quan van maldades sembla que tots tornem a creure en déu).

Com us he dit, a part de veure el programa i recollir-ne comentaris interessants no em va quedar clar si això de la cultura de l'esforç o l'esforç en sí valia la pena.

Què hi dieu?

Ptns

R

Pues ya volveré a bajar S.L.

Bonica frase que es diu repetidament las hopitals públics de Catalunya (sí estimats, sempre es diu en castellà).
He detectat que la població que habita els hospitals esà encantada de que, per baixar den 3r pis al 2n, tinguis la oportunitat gratuita de fer un passeig amb ascensor de 7 pisos. Sí sí, com ho sentiu. És gràtis!

Es fa així: tu estàs al 3r pis i vols anar al 2n. En lloc de baixar per les escales i millorar una mica la despesa calòrica del dia, pots agafar l'ascensor que resulta que està pujant enlloc de baixant (sovint hi ha unes fletxetes indicadores que de vegades funcionen i tot). L'ascensor puja al 6è però per si a cas tu l'agafes i així, pujes del 3r al 6è i pots tornar a baixar 4 pisos fins al 2n! GRATUITAMENT! No importa que demoris la trajectoria de professionals que anaven a aterndre a algú a la UCI, sobrecarreguis l'ascencor i així tothom es pot apretar i sentir el calor humà...és més, de vegades pots sentir l'olor humà (aquella bonica olor del suat ja reconcentrat que ve de visita despré de la feina o del molt fumador que porta aquella aureola de boira de Londres).
Això sí, quan et diguin: - Aquest ascensor puja.
Tu has de dir:- PUES AHORA SUBO Y YA VOLVERÉ A BAJAR! (amb una cara de satisfet del : sí,sí, pero yo ya lo he cogido...)

Deu ser una cosa cultural. Si t'esperes al replà a agafar un ascencor que baixa, en el pitjor dels casos, podries agafar l'ascensor que abans pujava però més descarregat de gent... i en el millor dels casos, pots agafar un ascensor que baixa directament i arribes abans a l'objectiu.

A Estats Units això no passa. Som una societat del "per si acàs" molt poc optimitzat. Així ens va!

Tampoc passa als Estats Units que dues amigues que han fet el viatge en tren juntes (han pogut parlar, posar-se al dia, etc.), quan arriben a l'estació de Sants, on diumenge al vespre tothom va amb maletes (amigues protagonistes incloses), decideixen que s'han de dir alguna cosa deixant la maleta un momentet just al sortir de les escales mecàniques. Així, tota la gent de darrera i les seves maletes es poden apilotonar a sobre.

Els alemanys que venen d'Erasmus ja ho deien: en aquest país la gent es para just a la porta o al replà de l'escala impedint que els que van darrera puguin passar...

És l'exemple clàssic que massa sovint no es miren les conseqüències del que fem.
No creieu que és hora de començar a aprendre alguna cosa dels que ens envolten i funcionen?

Mentre us plantegeu si val la pena aprendre alguna cosa dels altres o no, un dia que esteu avorrits aneu a un ascensor d'hospital i veureu què (aprofiteu que aquesta diversió, de moment, encara no s'ha de pagaaaar!.....ai ai ai, que amb el meu esperit emprenedor tinc el pessigolleig d'idear una empresa d'aventures en l'àmbit sanitari.....ja està! ja n'he fet el copyright i ningú pot copiar-me-la....se siente!).

Ptns

R