Vinagre

Hola estimats,
No és que tingui vinagre a les venes. És que el vinagre té molts usos:

Terra: Aigua amb vinagre per fregar
Labavo: També vinagre una mica diluït (elimina greix i Ca)
Vidres: també diluït. Aquí un altre truc d'estalvi: rentar amb paper de diari o del MediaMark (perque ja no hi ha diaris a les cases).
Suavitzant: ho poses al departament del suavitzant. Sí, no fa olor d'osito que cau d'un cirerer florit (de fet, a ciutat, molts no han vist un cirerer així que és igual l'arbre que sigui) però la roba no queda amb mala olor tampoc.

Tot això són usos del vinagre (ha de ser blanc) per a subtituïr els productes de neteja. S'enten que ens agradi comprar-los, de fet, a mi m'agrada: fan olor de bergamota, colònia nenuco, frutas silvestres de Paraguay... però en realitat no deixen de ser essències artificials que ens fan pensar que netejar és bonic...o al menys, menys avorrit. Pèrò la veritat és que aquest productes valen calerons. Fixeu-vos-hi. I a més no són realment necessaris. Us explico on jo he caigut:
a) Sabó de rentadora per roba blanca/negra/i de colors ...sembla examen de mir "todas las anteriores son correctas" tres tipus de sabó diferents. 7 euros en un stock que no calia. Amb un en hi ha prou.
b) Esprai neteja superfícies: bergamota per la cuina, menta per al wc, el de multisuperfícies i el dels mobles...4 esprais...a >3 euros cada un...

L'únic problema és que si deixes en vinagre en una superfície que conté calç (marbre/silestone) et farà "ruedo" l'ampolla i no ho podràs eliminar ja que es menja el Ca.

Són trucs de crisi. Tornem enrera: llegums (això és bo), cuina d'aprofitament (això també és bò: el típic suquet de peix fet amb els caps dels peixos que has comprat en lloc de comprar 8 euros de morralla). Per estar del tot ambientats podrien posar el programa de ràdio Helena Francis.
Jo el sentia a casa la meva àvia a les tardes.

Diuen que si ho feia un home... Pels qui no ho sabeu, l'Helena era en teoria una dona que rebia cartes d'altres dones. Jo no recordo cap programa en concret.
M'imagino:
"Querida Helena,
Me llamo Jacinta y vivo en Valdepozuelos de abajo. Mi marido, después del trabajo, se va al bar, vuelve tarde y a menudo con olor a alcohol. No come la cena que le preparo porque dice que está destrozado del trabajo (incís: en veritat és que l'alcohol porta tantes calories que ja no es té gana de res més). Al día siguiente, por la mañana, se levanta damasiado cansado para ir a la obra. Él va igualmente (claro alguien tiene que traer el dinero a casa) y tengo miedo que un día pueda caer. Espero tus sabios consejos. Jacinta"
"Estimada Jacinta,
Entiendo que te preocupes por la salud de tu marido pero, como tu dices, alguien tiene que traer el dinero a casa. Tu deberás ser compernsiva con él. Trabaja mucho y necesita desahogarse con sus amigos. Es normal que vaya al bar cada día (anar al bar no és dolent, el problema és que és un eufemisme de beure alcohol  en quantitats considerablement altes, sovint tòxiques, però que per a molta gent eren "lo normal"). Levántante pronto, mucho antes que él, preparale un café bien cargado y despriétale con dulzura con suficiente tiempo para que se pueda despejar. Ya verás que tu marido te lo agradecerá y tu estarás más tranquila. Atentamente, Helena"

Era una cosa així: masclisme disfressat de bondat beatífica. Defensaba un mascle que, per ser mascle, se li havien d'aguantar una sèrie de coses tractant-lo com un nen que no pot ser reponsable dels seus actes (Vès, pobret!).

Qui ho faria avui? Li demanem al Manel Fuentes...no, l'Antoni Basses...no, potser la Igatriburu o l'Alícia S.C. (tinc por de la censura) potser aquesta sí que ho faria. També podria fer una revista com la de l'Ana Rosa Quintana, i samarretes, davantals i atres coses de la llar amb la seva cara....és que sóc una emprenedora encoberta...tinc aquest problema, cada dia se m'acudeixen 2 o 3 negocis per a guanyar-me la vida... Fas el programa de ràdio; les seves aplicacions per vendre-ho a l'iPad/android; la revista setmanal en paper; un conjunt de roba com si fos esportiva però dius que és ideal per fregar "y tu marido te encontrará más atractiva aún"(fet a xina i sintètic, és clar); fas tota una línia d'electrodomèstics que inclou vaporetta, planxa, torradora, màquina de pa, sanwitxera...de color rosa i amb la seva cara estampada i somrient: lema "nosotras sí sabemos lo que ellos quieren". Potser també la línia de paper de cuina/tovallons i vàter...No sé, son idees.

Sense buscar gaire sempre tobes alguna cosa prou Freaky per penjar.

 

Sykepleier

En l'època en que em van batejar no s'acceptava Maria Rosa sense l'accent de María (que és com s'escriu en castellà). O sigui, que el meu nom és castellà perquè, en néixer en dictadura, no et podies dir Jordi ni Maria sense l'accent...Tampoc et podies dir noms que no apareguessin al santoral...

Ara resulta que et pots dir Yusmely, Yenyfer, Yonatan i no passa res. Un nom inventat entra igualent al registre.

Molt bé, canvis, obertura de ment...

El nom del títol és Imfermera  en norueg..

Es necessiten Sykepleier i no metges.

Quan dic: un s'ha de reconduir si la feina que fa no es necessària. Exemple: els senyors que feien carros de mula com a ofici és molt possible que a dia d'avui no siguin necessaris a un nivell que els permeti ganyar-se la vida

De vegades et trobes que aquestes màximes que deixes anar a l'aire te les has d'aplicar a tu mateix.

Ni a Alemanya (on volen que parlis un nivel B2 d'alemany) necessiten cirurgians generals.

Ens hem d'obrir de ment i aprendre norueg...i estudiar infermeria....o et quedes aquí i fas de callista freelance dels diabètics...

No tinc pensat tirar-me d'un pont (a més, ara no em vé al cap cap pont prou alt per aquí aprop...) però sembla que tot orienti cap a qualsevol altra direcció que no és la que havies pres fa uns anys...

Ja us diré què, estimats



Per cert, això es diu PENELL en català

Un país de 9 milions d'habitants

Ubicació: Stockholm
Hora: 5:20 de la matinada
Dia: 9 de setembre de 2012
Temperatura: 8ºC
Motiu: celebració d'aniversari d'una amiga.

Estimats avui comencem amb la fitxa de l'FBI que ens situa en l'escenari descrit.

Moguts per diferents motius amb l'objectiu final de celebrar l'aniversari de la Maitetxu vam anar a Suècia una de Cambrils, un de Viafortuny, una de Salou, una d'Amposta, un de Favara i una de Reus...Sí, a dia d'avui ciutadans de món però cadascú va passar la infància en el seu entorn.

Com que som molt marxosos i enrollats vam agafar un Vueling i ens hi vam plantar. El primer dia, a l'hora de dinar, vam fer una llaaarga sobretaula. Vam riure bastant i després vam passejar una mica.
Ens haviem de preparar per la festa de la nit.
Sí, fam anar a la festa de la Maitetxu on ens vam banyar a la seva pisicina exterior climatitzada, de nit. La festa va estar molt bé i queda a l'esfera privada...però on us convido a vosaltres és a:

A les 5 de la matinada va sonar l'alarma d'incendis de l'hotel. Molt però que molt forta, insuportable:
Al 5è pis:
Pier: -Esto debe ser mi móvil que suena (i el buscava a les palpentes)
Cheles: -Si ponemos una almohada o algo en la alarma se oirá menos...
Al 6è pis:
Eduardo: - Por aquí debe haber algun botón para parar esta alarma...o entre los botones de la tele...
Piluca: - Si llencem una sabata o alguna cosa contra l'alarma potser deixi de sonar.
Al 7è pis:
Arantxa: - Se debe haber disparado sola...
Rosa:- Si tinguéssim una escombra o algo li podriem donar un cop i potser pararia...

Sortim al passadís i suecs de totes les edats vestits desallotjant l'hotel.
Rosa: - Aratxa, que això va en serio
Arantxa: - Tens el DNI? Doncs anem.

I a baix, al carrer, tot ple de suecs calmats i un cotxe de bombers amb escala i alguns bomers que ja havien pujat.

Al final no sabem què va ser. No devia ser res massa gran ja que no vam veure fum ni en vam sentir l'olor.

La lliçó és la següent: acostumats a un país on l'alarma d'incendis es dispara sola, on les coses no funcionen, on sovint, el cutrerio és la norma, va sonar l'alarma d'incendis i ningú dels 6 va pensar que pogués ser per un incendi...i llavors perque es diu "alarma d'incendis"?

Quan vas fora reflexiones sobre casa teva. Aquí, si fas trampa ets un llest: si cobres sense treballar, si fas una reparació de 300 euros i en pots cobrar 450...si robes el secador de l'hotel d'Estocolm, el termo, les mantes de forro polar que hi ha als bars de Suècia....ets llest.
I no només hi ha la satisfacció individual sinó que el grup celebra la picaresca: Molt bé! t'has colat al concert!!! I si no et coles podent-ho fer o decideixes pagar en lloc de fer un sinpa o no robes el cendrer xulo o el secador és que ets un idiota...

Aquí pensem que quasi som suecs perque també tenim les espelmes de l'Ikea...(va que tothom en deu tenir alguna a casa seva...confesseu-ho)... però no! No som suecs.

De fet jo no aconsegueixo gaire.

Passatemps: Quin element de la foto segur que no sortiria al catàleg de l'Ikea?

Resposta: La carn-i-xua de Menorca

Per despedir-nos us brindo una nova obra meva. La imatge és pròpia de Duchamp i el títol de Dalí...no veig el motiu peruque jo no pugui guanyar una calerada amb la següent natura morta:

Rasteller després que una catalana faci gaspatxo andalús

Nota: "rasteller" no ho he trobat al diccionari però  és com la meva padrina anomenava a la zona on deixaven escorrer els plats després de rentar-los.

Estimats, bona Diada a tots si bé crec que l'independència hauria de passar per alliberar-nos de corruptes i polítics que ocupen el càrrec sense contrastar-ne el coneixements que tenen.
Creieu que si fóssim independents, independentment de la viabilitat econòmica del país, la classe política milloraria i incorporarien valosrs com l'honestedat, la seriositat i altres coses que, quan vas pel món, són més freqüents?

Suats contra Gomines

Suggerències per a retallades casolanes:
1. Posar lladres amb interruptor als electrodomèstics que estan en stand by.
2. Fer-te vegetarià. No per salut sinó perque la verdura encara és una de les coses que es pot pagar. Aneu a ca la Neus, molt recomanable.
3. Anar a la perruqueria Cutxi (només val 1 euro)
4. No llençar el menjar que es compra. Si veus que està a punt de fer-se malbé el congeles o el cuines.
5. No menjar fora...l'altre dia vaig berenar al Bubo (va, em permetré un berenaret de cafeteria): Cafè amb llet + tros de pastís de poma: 4,90 euros!! Que en feia de temps que no anava pel món, no recordava que valgués això!!!I tenien un water sense sabó ni paper de water!!(Hi vaig anar en haber menjat per sort).
6. Anar algun trajecte en bicicleta: sí, et poden matar però no gastes gasolina ni bitllet de metro.
7. Demanar que si algú et vol fer un regal et pregunti què necessites. Sí, el meu pare diu que els regals són coses que no necessites, que no et compraries...què vols pels anys? 8 paquets de paper de water (llámame Lupita), o un vale per gasolina o per dos mesos de comprar fruita...en lloc d'un florero o un bolso de plàstic.

És amb l'intenció de recollir fons que a la pròxima calçotada farem un partit de costellada de Suats contra Comines. Els suats són gent com jo, que sua per anar en bici, a la feina si fas una feina física (a més que les retallades han abaixat l'aire condicionat de molts llocs), en  pensar que no saps si tindràs feina demà...en pensar si la feina que has fet potser no te la pagaran....
I els gomines són els que estan als despatxos, fresquets, els que no suen ni es es taquen.
Millor fer partits de futbol que no una guerra entre generacions d'un mateix gremi...és que sap greu perque, si fas guerra, com que els Suats estem més forts podriem guanyar...

Si és moment d'arromangar-nos (sí, s'escriu amb a) ens arromanguem tots. Podria ser que els gomines suessin un poquet...però això els depuraria els porus i potser els prepararia pel partit. Recordeu que les calçotades són al Febrer...ui d'aquí al febrer!!!!
Ah, per cert, el Montilla sí que sua: va al gimnàs municipal del seu poble (m'ho han dit uns que l'han vist) amb dos segurates(?!?): dos senyors amb vestit estan per allà mentre ell fa flexions....suposo que s'ho paga de la seva butxaca¿no? Bé, fa molt de sociata anar al gimnàs municipal en lloc d'anar al pijo però, en cas que nosaltres paguem els guardaespatlles:
Retallada: et comprem al Lidl les màquines i et posem un PT (Personal Trainer) que ve a casa. Crec que seria més barato que pagar dos sous de dos senyors que es deixarien matar com a part de la seva feina...

Nosaltres també ens haruem de deixar matar com part de la nostra feina? Què en fareu amb els excedents de carn quan tothom s'hagi tornat vegetarià?...

M'hi jugo un Gin Tònic infantil a que aquesta senyora que era del grup dels Suats del seu temps...

Bé, estem en onada de calor però a mi em passa airet...

Seguiu amb bon estiu

Ptns

Rosa

Ètica, dianètica i altres aficions

Hola,
A un carrer de casa tinc la seu de dianètica i cienciologia...(allò a què pertany el Cruise i que va fer que es begués la placenta de la seva dona en un batut....proteïnes i optimització de recursos...dec ser jo que sóc maniàtica...a Sicília venen placentes de vaca per menjar però crec que era per fer-les passadetes per la paella...jo hi posaria all i julivert, com als fesols...o potser uns bolets si ho fes a la tardor....ai! Que m'he despistat i m'estava deixant portar...) ...bé, a un carrer de casa hi ha la seu de la cienciologia.
Sempre hi ha gent que està per allí: fent cursets o algo...no els ho he preguntat mai. Això de la dianètica no sé què és però al seu moment hi havia una cosa que es deia ÈTICA.

Com ho hem de fer, estimats?
Vull ser positiva i em costa una mica.
Fer diners pot ser ètic. ¿Seria ètic fer diners en una situació imaginària com aquesta: No diguem totes les vies de contagi d'una malaltia (imagineu-vos un equivalent a la sida) així hi haurà molts infectats i els laboratoris que tinguin el tractament es faran d'or...?

Nooooo, no seria ètic!

Però es permet que "los magnates de la economía" (o los mangantes, que vé a ser el mateix) hagin especulat amb els diners de la gent.

Per a uns, els diners són les vacances a Malàsia d'aquest estiu. Per a d'altres, el sostre o el menjar dels seus fills...

Ha de quedar impune això? Sóc naïf per preguntar això a l' aire? He de fer com aquesta gent tòxica que amarga qualsevol sobretaula i a qui engolir la seva pròpia saliva els fa angúnia?
Voleu dir que l'agressió a l'altre de forma sistemàtica és la fórmula?
Ptns
R

Matins

"Ernest Benach, que té 51 anys i ha exercit el càrrec de president del Parlament des del 5 de desembre de 2003, cobrarà 104.008,95 euros bruts l'any durant els propers quatre anys, així com una pensió vitalícia de 78.006,71 euros quan compleixi els 65 anys, segons
informa el Diari de Girona. "
Això m'han enviat per correu. No ho comprobaré. Ho penjo aquí per recordar-ho.
He de treballar dues hores com cirurgiana per pagar-me la perruqueria (rentar i tallar).

No volem fer pena, ni que es faci la ONG "Salvem els llicenciats" però quan relativitzes et fons.

Saber coses i la curiositat en l'època d'universitat t'omple. També t'omple salvar la vida d'un noi de 37 anys o d'un de 73... sí, de vegades, per 30 euros salvo vides.

Això omple molt, l'esperit i el diposit de satisfacció però no l'estómac.

No seguiré per aquest camí. Deixo les dades per a la reflexió.

Us faré una enquesta matins punt sí- matins punt no motivada pel primer pacient que es va atendre per accident amb petards la nit de St. Joan a l'hospital on feia guàrdia.
És un dels casos que sortiria al House, segur.
Home, 67a, 18h: Cremada amb petard als llavis.
"Me puse un petardo...es que el año pasado vi que lo hacían unos chiquillos, con petardos más pequeños...yo me puse uno y no me explotó. Este año he cogido un petardo mas grande y sí ha explotado"
Suposo que "els chiquillos" obrien la boca en acabar-se la metxa, però el protagonista de la nostra història, no. No va ser cap drama, uns puntets per intentar reparar la destrossa i a córrer. Si bé, li quedarà una bona marca.
L'enquesta és la següent:
"Creieu que actes com aquest han d'entrar en cobertura per la seguretat social?"

Estimats punt si/ Estimats punt no  espero la resposta a l'enquesta.

Ptns
R

Això és un matí des de Casanova

"Italia ha sucumbido a la dictadura del fútbol español"

La frase de telecinco per dir que Espanya guanyava...

Mariano, don Mariano, estàs salvat ja que ara alguns viuran d'això tot l'estiu i no es recordaran de com està el corral.

El benefici fiscal per a les empreses quan donen feina a un de l'atur fa que no renovis contracte a un altre. Per tant, treus algú de l'atur i n'hi poses un altre.
Tampoc al govern li interessa eliminar aquesta trampa fiscal que, sense fer un màster en mafiologia, jo també veig: si treus a gent de l'atur, encara que n'hi aboquis d'altres, és igual, jo puc treure les estadísques que m'interressen.

Identificat el tarannà del país en que cobres igual si fas les coses bé que malament, si les fas amb entrega personal que no...quins serien els incentius de millora?
Milllorar perquè les coses s'han de fer bé? ejem...no és veritat ja que jo sé de gent que fa les coses de manera "particular" i no els treuen de la seva feina.

Com escric pocs posts, els qui de tant en tant llegiu podeu subscribir-vos com seguidors i així us apareixerà al mail la notificació que hi ha notícies.

Al tren:
9 persones (entre ells 4 joves estudiants: un de clarinet professional, l'altre de guitarra espanyola, l'altre de direcció d'orquestra i l'altre de filosofia...), tots preocupats per un guiri que, per culpa de la manera de fer del país, ha agafat  un tren que no el porta a l'aeroport. De fet, hi ha un altre guiri a l'altra part del tren a qui també li ha passat segons en s informa la revisora. I li diu a guiri: "and you can take a taxi together, is more cheap".
Ara, al menys, les dues revisores que s'ha trobat amb aquest problema en els dos últims viatges que he fet en tren aquest estiu, saben defensar-se en anglès. També parla angles la nena de 8 anys que va asseguda davant del guiri.

Fa 15 anys que aicò passa a Sants. Agafen un tren per un altre i ni la senyalització ni la megafonia millora.
El país no aconsegueix que les coses funcionin...i no hi ha interès.
Gent que cobra per emplenar papers que es perden, a l'oficina, al correu intern, a l'hiperespai...
El pitjor de tot no és que no funcioni, és que s'està capacitat i, per desídia o deixadesa es decideix no donar la talla. "No cal".
Així ens va. Un país que implosiona. Veig Catalunya com els pets de monja. Aquells bolets que tenen pols groc a dins. És molt graciós aixafar-los però quan ja estan aixafats ja està, ja no tenen cap gràcia.

My beloved friends,
It's been a long time I'm thinking in how to solve my situation. The answer won't be in Spanish, I'm afraid.
I'll tell you when and where.

Ptns

R

I ja us dic ara que la foto no és Anglaterra o Irlanda. És Menorca que allà, de vegades, també està núvol!!