...

Es que no tinc paraules de l'emoció...

http://www.youtube.com/watch?v=rrFJkC8Vzlo&feature=related

164-305

Sí, són dos números que tenen significat de límit a la meva vida.




Ens hem de remuntar a l'etapa en que tenia vint-i-pico anys i, a cada època d'exàmens rebies una carta per si et volies apuntar als Mossos d'Esquadra. Del pal: per si et van malament els exàmens i et repenses el que estàs fent...i vols ser poli amb nosaltres. Bé, doncs jo no calia que m'ho repensés perque la meva alçada era limitant!!! Habies de mesurar 1,64 per ser dona i mossa... Per una vegada m'excloien per una caractrística física....




L'altre número corespòn a la pàgina on hi havia el tema de reproducció humana al meu llibre de 5è de bàsica. Hi havia un paràgraf on hi deia: "L'edat idònia per a la reproducció de la dona és entre els 19 i 35 anys". Vaja, que queden 20 dies d'edat idònia...no crec que tingui temps. D'aquí 20 dies ja estaré fora dels límits aconsellats.

No poso una foto d'un rellotge fet amb enciam i pastanaga (rellotge biològic) perquè no l'he trobat. Us poso una foto del cel de Reus a la tardor.

Ke tingueu bona setmana, xatos!

B77

La gallineta vol ser freegana

Resulta que 40% del aliments que es posen a la venda a USA es llencen sense tocar-los ningú...


Resulta que ha sortit un moviment que recull el menjar de la brossa dels supers o el va a buscar als restaurants a última hora perquè troben que es llença massa menjar i no hi estan d'acord. Són els freegans. (ex: agafar un paquet de plàtans embolicat amb porexpan i film de plàstic que d'han llençat perquè a l'etiqueta hi diu que caduca tal dia...).

Ara que puja el preu dels cereals, puja el preu del pinso (luego existo) i puja el preu de la carn de l'animal que has alimentat amb el pinso...Per fer un gram de proteïna necessites 8 grams de cereals i, estrictament, els cerals també ens els podem menjar directament. Vulguis que no, també porten vitamines i alguna proteïna a part d'hidrats de carboni i fibra (en cas de ser integrals). Vaja que vinc a dir que estaria bé menjar més cereals i llegums el dia a dia en lloc proteÍna animal a cada menjada.

Nascuda a les acaballes de la dicadura, amb pares criats en temps de cartilles de racionament i l'estraperlo, és normal que a la meva infància hi hagués tall a cada menjada per compensar el dèficit de l'etapa prèvia...però entre poc i massa...haurimen de procurar no comprar menjar en excés per no haber-lo de llençar.

Amb la meva mare ha funcionat la següent frase per aconseguir sensibilitzar-la amb el tema: "la gallineta ha hagut de fabricar aquest ou perque nosaltres ens el poguem menjar".

Millor no llençar un enciam ja que algú el va plantar(terra), el va regar(aigua), va vigilar com creixia(home), el va tallar quan estava apunt(esqueneta), el va posar en una caixa(manetes), el va enviar a la botiga (gasolina)...i després, com que té tres pugons (altrament dit "bichos") i una fulla una mica trista, el llencem de cop a la brossa, total només val 1,30 euros...(abans eren 60 peles= 50cent...)


Per cert, a la web, quan busques gallineta hi trobes la polla d'aigua i l'escórpora. Els he posat d'iconografia per l'entrada d'avui.

PD: als nous neologismes i les noves brontoparaules els posaré un senyal perque ho pogueu pillar aviat

Fins ara, estimats!

De rerum alimentis...

Bra, sense Wonder, és un poble d’Itàlia on es va fundar el moviment de Slow food. Es tracta de propiciar, entre d’altres coses la vida tranquil.la. Resulta que Carlo Petrini, el fundador, va plantejar-se als anys 80 el problema com a reacció a la situació següent: es volia menjar una peperonata (que es veu que és un plat italià de la zona d’aquest home fet amb uns pebrotets petits) al restaurant on la feien més bona. Li va semblar que aquell dia estava horrorosa i, en preguntar, li van dir que estava feta amb pebrots d’Holanda; sí, reconeixien que eren menys gustosos però és que dels autòctons ja no se’n trobaven(massa cars de conrear…). Va decidir anar als camps on els havien cultivat i va trobar que eren cultius de tulipes algunes de les quals s’exportaven a Holanda….Com ho veieu?
El moviment és l’opost al fast food, propicia menjar tranquil, amb productes autòctons encara que puguin ser minoritaris (o justament per això…)i que, alhora, comporten menys despesa en el desplaçament, recuperar verdures o fruites antigues que s’han perdut perquè no són comercials, intenta pagar el que valen les coses,…procura que menjar sigui bo, net i just. Van començar per slow food i han continuat per slow travel, slow work, slow medicine, slow money, slow sex…

“Elogio a la lentitud” és un de Carl Honoré que pot estar bé.

Ja sabeu que a mi no em caracteritza moure’m la velocitat de la llum així que el mínim que puc fer és disfrutar-ho al màxim.

Sobre el menjar, que ja sabeu que és un dels eixos de la meva vida, en continuarem parlant…

Bon vespre, estimats.

SuperNanny a Myanmar

Ai que no us agradarà el que posaré…probablement us sembli com això que et posen els negrets d’Àfrica a l’hora de dinar però ho deixaré anar...

Un dia van coincidir dos temes en un mateix diari. Per una part hi havia l’anunci que començava la col.lecció de la SuperNanny i per l’altra, els nens soldats de Myanmar.
La SuperNanny m’agrada perquè dóna paràmetres d’actuació que, de vegades, per costum o per bona fe no se’ns acudirien. Entenc que no hi ha manual d’instruccions pel nens però de vegades podriem fer mal sense saber-ho. En medicina li diuen iatrogènia al mal que fas al pacient dins de l’entestament en curar-lo. Quan li fas més mal que bé.

Crec que una situació paral.lela es dóna amb tota aquesta quantitat de plàstics en forma de joguina que es regala als nens. Que no li falti de res…no és el mateix que li sobri de tot: que li sobrin Barbies, Bratz(50-60 euros), PSP, Wii… Per una part: el meu nen és més espavilat i li compro algo per a nens més grans (no els deixes tenir l’edat que tenen); per l’altra: deu voler la Wii…i resulta que la vol el pare…

És per això que poso per tancar una foto dels nens soltats de Myanmar- només tenen 9 anys…pot ser que es reflexioni, pot ser que no...però, ja que tenim la sort que els nostres nens no són obligats a matar gent potser podriem aprofitar a no fer-los tontos del bote.

Hi ha web que es diu http://www.consumehastamorir.org/. No us penseu que us convido a un suicidi capitalista, és per si voleu passejar una mica per la web.

Ale! que tingueu bona entrada d'any i que els reis no us portin massa, massa coses.

B7

ILD

És clar que m'he hagut de reconciliar amb el blog. Després de la pataleta a les 4 de la matinada em veig obligada a rependre la meva tasca d'escriure a l'hiperespai. El motiu és clar: ILD- International Leisure Development....és l'empresa que volen fer Gran Scala...això dels monegros que ha de ser com un Las Vegasssss... Respirem fondo!

Aquesta gent tenen dret a treballar del que vulguin però fer un muntatge que inclou camp de golf i parc temàtic d'aigües als Monegros és només propi de gent que s'ha begut l'enteniment...com que aviat ni hi haurà aigua ni per beure, l'enteniment ens l'haurem de beure tots. Em fa molta ràbia. Seria propi d'un govent del PP fer això tan irracional però és que al damunt és un govern sociata!!! per favor!! Ja sé que una manifestació unipersonal no du enlloc però és que no té nom.

Hi ha gent que ja ho sap perque jo ho he anat anomenant al llarg de la meva vida però pels que no ho sabeu: a Reus va haver-hi restriccions d'aigua dos hiverns seguits. Només tenimen agua de 19 a 21h i t'havies de rentar a aquella hora i aguardar aigua per rentar els plats de l'endemà. Ara que els pantans també van justets seria una opció però no crec que la gent ho tolerés.

En veritat tinc ganes que fracasi estrepitosament.

Bona setmana.

Per cert, això és el Delta de l'Ebre a l'hivern.

Pel forro...

Pel forro de la collonera...expressió que significa que passes de tot...
Jo em pensava que podia escriure coses i que potser farien pensar a algú de vosaltres o potser us vindrien ganes de saludar-me arrel d'haver llegit l'entrada al blog...francament, crec que això no inspira a gaire gent.
Evidentment, per parlar sola amb l'hiperespai potser no cal fer-ho