Diumenges de mermelada

Com a referent prenc el cantant d'Els Pets en un article en què deia que, arrel d'haver tingut una filla, havia descobert el diumenge que, fins ara, era un dia de ressaca i gust de tabac a la boca i al cap...

Per a mí, que no sóc d'aquest món dels Rockeros, ja fa temps que el diumenge no és un dia desaprofitat però hi estic d'acord...vull diumenges d'esmorzar torrades amb mermelada, veure la llum del sol i llegir el diari ...només les notícies que em vénen de gust.

La veritat és que hi estic bastant aprop de la felicitat, ara: algun diumenge estic prou potable per anar a la piscina de la Barceloneta, la descoberta, i i fer-hi quatre piscines a ritme de jubilada, que ja m'agrada, ja. Després, és de rigor fer unes tapes al Villoro (amb la Pilar i el Txenxo, com no!) on sempre s'inclourà una ració de carxofes arrebossades. L'amo de Villoro, el sr. Villoro I suppose, pensem que ha tingut un nét que el fa més feliç perquè ja no ens fa allò de renyar-nos si demanavem un altre plat de pa amb tomaca...bé, s'ha perdut un ingredient però ell ha guanyat en felicitat. El diari triat serà dels habituals però el que porti la notícia que tinc més ganes de llegir. Pot passar que el diumenge compri la Vanguardia per la Lucía Echebarría i pel Nueno, un economista que escriu al suplement de Dinero...sí, llegeixo Dinero però és que sovint hi ha coses socials ja que, en realitat, la societat depèn tant dels quartos!!!

Mira com és la cosa: he conegut un estratega publicitari que guanya una pasta GANSA i treballa en idees per a màrqueting. Jo, que estrictament no guanyo la mateixa pasta (ejem,ejem), m'he de preparar per saber operar un estómac per si l'estratega tingués "algo dolent a l'estómac". Ell necesita gent que facin el que jo faig i jo NO necesito gent que facin el que ell fa...i estic bastant segura que no el necessitaré però la vida és així, el que hem de fer és consumir tooot de Danone, de Nestlé....Atención, paro cardio-respiratorio en la 3a porque no tiene una Nespresoooo! i la persona que fa que et penses que tú elegeixes és ell.



Jo crec que aconseguiré els meus diumenges de mermelada, un dia o altre, i espero que el cafè amb llet no sigui del vitalment necessari marcapases-nespresso. Crec que sí que arribarà el moment en que tindré la clarividència de veure que visc el que vull viure.



Xatets, X avui ja en hi ha prou.

B77

Holaaa xatos!

Picasso tenia un estudi bastant desendreçat: tot de quadres per terra (seus i dels altres), papers i més papers de diari o revistes,...La veritat és que en el meu intent que el desordre sigui una cosa del passat potser farà que no pugui ser un geni...



Ara que quasi no sé què vol dir desordre (vosaltres us enrecordeu de la definició?), que trobo les claus i les ulleres quasi cada dia, que tinc les sabates al lloc de les sabates i els bolis al lloc dels bolis,...voleu dir que això mermarà la meva llibertat mental? Potser se'm quadricula la imaginació i només puc pensar en llibretes de quatrilla quadriculades on apuntar-en alemany, és clar-les Coses a Fer per ordre descendent en importància i celeritat requerida per a la seva realització.


M'ensenyen un pis i em diuen: "això és l'habitació dels mals endreços"...Nooooo! no existeix el concepte, porta l'adrenalina que em ve l'alèrgia!


Ai que estem apurats! Acabo d'endreçar els alguns dels meus arxius de la feina i només em falten algunes bases i BASE de dades per actualitzar...!

Sort que hi ha un llibre que tinc pendent de llegir que es diu Getting things done.

Amb un cop d'ull a la web he trobat aquesta cita que confirma que lo de l'ordre afecta a bastanta gent. "depsres ens hem flipat tota la family a endressar el kuartu d el'urdinador XDXD i jo m'he flipat enkara mes i me pusat a endressar els albums des de P3 fins ..." que és d'una adolescent, suposo que XDXD vol dir "Per Déu, per Déu!".

Sou dels que penseu que l'oli, la sal i el vinagre ténen un ordre a l'hora d'amanir? Si és així, teniu informació física, química o d'alguna altra mena que pugui justificar l'ordre?Com que la gent no vol escriure gaire, al meu blog..., em conformaria amb una resposta a l'estil Matins punt sí- matins punt no on em comuniqueu l'ordre perquè mai me'n recordo.

PD: la foto és de Siurana, d'on ve la D.O. de l'oli que té el gust de la meva terra.

Ai xatets, QDEAC (que Déu ens agafi confessats!)

Words don't come easy...

Unes quantes de fàcils: cocreta, práncreas, estógamo, psicolabis i, l'aportació de l'Amaya, ciertopelo. No cauré a la temptació dels fàrmacs:halocatin(gelocatil), citrón (sintrom),...

Concepte: Lo urgente no te deja hacer lo importante (en castellà, que vinc de Madrid!).

Us prometo foto i una mica més de text a la pròxima

B7

...

Es que no tinc paraules de l'emoció...

http://www.youtube.com/watch?v=rrFJkC8Vzlo&feature=related

164-305

Sí, són dos números que tenen significat de límit a la meva vida.




Ens hem de remuntar a l'etapa en que tenia vint-i-pico anys i, a cada època d'exàmens rebies una carta per si et volies apuntar als Mossos d'Esquadra. Del pal: per si et van malament els exàmens i et repenses el que estàs fent...i vols ser poli amb nosaltres. Bé, doncs jo no calia que m'ho repensés perque la meva alçada era limitant!!! Habies de mesurar 1,64 per ser dona i mossa... Per una vegada m'excloien per una caractrística física....




L'altre número corespòn a la pàgina on hi havia el tema de reproducció humana al meu llibre de 5è de bàsica. Hi havia un paràgraf on hi deia: "L'edat idònia per a la reproducció de la dona és entre els 19 i 35 anys". Vaja, que queden 20 dies d'edat idònia...no crec que tingui temps. D'aquí 20 dies ja estaré fora dels límits aconsellats.

No poso una foto d'un rellotge fet amb enciam i pastanaga (rellotge biològic) perquè no l'he trobat. Us poso una foto del cel de Reus a la tardor.

Ke tingueu bona setmana, xatos!

B77

La gallineta vol ser freegana

Resulta que 40% del aliments que es posen a la venda a USA es llencen sense tocar-los ningú...


Resulta que ha sortit un moviment que recull el menjar de la brossa dels supers o el va a buscar als restaurants a última hora perquè troben que es llença massa menjar i no hi estan d'acord. Són els freegans. (ex: agafar un paquet de plàtans embolicat amb porexpan i film de plàstic que d'han llençat perquè a l'etiqueta hi diu que caduca tal dia...).

Ara que puja el preu dels cereals, puja el preu del pinso (luego existo) i puja el preu de la carn de l'animal que has alimentat amb el pinso...Per fer un gram de proteïna necessites 8 grams de cereals i, estrictament, els cerals també ens els podem menjar directament. Vulguis que no, també porten vitamines i alguna proteïna a part d'hidrats de carboni i fibra (en cas de ser integrals). Vaja que vinc a dir que estaria bé menjar més cereals i llegums el dia a dia en lloc proteÍna animal a cada menjada.

Nascuda a les acaballes de la dicadura, amb pares criats en temps de cartilles de racionament i l'estraperlo, és normal que a la meva infància hi hagués tall a cada menjada per compensar el dèficit de l'etapa prèvia...però entre poc i massa...haurimen de procurar no comprar menjar en excés per no haber-lo de llençar.

Amb la meva mare ha funcionat la següent frase per aconseguir sensibilitzar-la amb el tema: "la gallineta ha hagut de fabricar aquest ou perque nosaltres ens el poguem menjar".

Millor no llençar un enciam ja que algú el va plantar(terra), el va regar(aigua), va vigilar com creixia(home), el va tallar quan estava apunt(esqueneta), el va posar en una caixa(manetes), el va enviar a la botiga (gasolina)...i després, com que té tres pugons (altrament dit "bichos") i una fulla una mica trista, el llencem de cop a la brossa, total només val 1,30 euros...(abans eren 60 peles= 50cent...)


Per cert, a la web, quan busques gallineta hi trobes la polla d'aigua i l'escórpora. Els he posat d'iconografia per l'entrada d'avui.

PD: als nous neologismes i les noves brontoparaules els posaré un senyal perque ho pogueu pillar aviat

Fins ara, estimats!

De rerum alimentis...

Bra, sense Wonder, és un poble d’Itàlia on es va fundar el moviment de Slow food. Es tracta de propiciar, entre d’altres coses la vida tranquil.la. Resulta que Carlo Petrini, el fundador, va plantejar-se als anys 80 el problema com a reacció a la situació següent: es volia menjar una peperonata (que es veu que és un plat italià de la zona d’aquest home fet amb uns pebrotets petits) al restaurant on la feien més bona. Li va semblar que aquell dia estava horrorosa i, en preguntar, li van dir que estava feta amb pebrots d’Holanda; sí, reconeixien que eren menys gustosos però és que dels autòctons ja no se’n trobaven(massa cars de conrear…). Va decidir anar als camps on els havien cultivat i va trobar que eren cultius de tulipes algunes de les quals s’exportaven a Holanda….Com ho veieu?
El moviment és l’opost al fast food, propicia menjar tranquil, amb productes autòctons encara que puguin ser minoritaris (o justament per això…)i que, alhora, comporten menys despesa en el desplaçament, recuperar verdures o fruites antigues que s’han perdut perquè no són comercials, intenta pagar el que valen les coses,…procura que menjar sigui bo, net i just. Van començar per slow food i han continuat per slow travel, slow work, slow medicine, slow money, slow sex…

“Elogio a la lentitud” és un de Carl Honoré que pot estar bé.

Ja sabeu que a mi no em caracteritza moure’m la velocitat de la llum així que el mínim que puc fer és disfrutar-ho al màxim.

Sobre el menjar, que ja sabeu que és un dels eixos de la meva vida, en continuarem parlant…

Bon vespre, estimats.