Podria titular-ho: "Yes we Kant". Així tindria moltes entrades al blog... i a més semblaria algú interessant, amb rerefons humanístic, que pot parlar de filosofia a part de treballar i saber fer pollastre rostit. Però no: això, avui té un altre títol.
La veritat és que la Ràbia no és un sentiment agradable. I és lògic que la gent no vulgui llegir sobre coses desagradables però l'objectiu d'avui és la prevenció. Previndrem les malalties mentals derivades dels maldecaps de la vida. Com? posant-hi un advocat.
Em sap greu que els psicòlegs es quedin sense feina però la clau per a mantenir el cap fred en situacions complexes relacionades amb quartos i la llei és posar un advocat a la teva vida.
Recordeu la ràbia innocent que senties quan la plastilina estava barrejada? Jo crec que és un dels primers sentiments de ràbia: si jo ho faig bé (no barrejo el blau amb el groc), perquè m'ha de tocar la bola de plastilina color caca d'oca?
Després, el sentiment de ràbia es va tacant de tints més amargs però l'essència és la mateixa: si jo faig bé o procuro fer bé la meva feina, perquè el gestor sembla adormit i la del banc té "despistes"constants? Ai fillets! no ho sabrem mai!
La manera de resoldre-ho és amb un advocat encara que pugi costar una pasta. Això farà que dormiu cada nit, no feu úlcera i que no calgui anar al loquero.
No és una entrada molt llarga ni molt elaborada. Dins l'àmbit de la prevenció tot sona avorrit. Jo us ho volia dir per si li serveix a algú.
B77
dimarts, 27 de gener del 2009
divendres, 23 de gener del 2009
Sindriprem
"La vida pot ser difenent amb Andreu Buenafuen" és una sèrie de programes (3 crec) on l'Andreu Buenafuente mostrava invents al més pur estil americà del Pump-and-seal (sabeu què vull dir,no?).
Bé doncs va mostrar el Sindriprem que, com clarament la paraula diu, és un estri que servia per agafar les síndries. Consisteix en dos desembussadors de wàter conectats pel mànec amb una manguera. La part de la ventosa és la que enganxava la síndria i evitava que et caigués....
Bé doncs va mostrar el Sindriprem que, com clarament la paraula diu, és un estri que servia per agafar les síndries. Consisteix en dos desembussadors de wàter conectats pel mànec amb una manguera. La part de la ventosa és la que enganxava la síndria i evitava que et caigués....
Des que la idea em va robar el cor (per freaky grau 3) de vegades em repeteixo la frase: "La vida pot ser diferent amb andreubuenafuen".
Avui tornava de la feina en moto, feia una brisa sorprenentment càlida i ha coincidit amb que el dia s'allarga una mica. El vent feia que hi hagués núvols lenticul·lars d'aquests que semblen un ovni. Eren núvols aïllats i grisos sobre fons blau cel (mai millor dit) mentre el sol començava a retirar-se.
He pensat que la vida pot ser diferent...pot ser diferent amb 5 guàrdies en lloc de 8... és possible que la meva vida canvii una mica i això m'alenta a seguir fent el que feia però potser amb un somriure i tot.
Xatos, em sap greu no poder compartir amb vosaltres lo del sindripem. És una mica antic i ningú ho ha penjat al You tube.
B77
Imatge de manufacturasdegomanavarro
dimecres, 14 de gener del 2009
Sobre les normes
Laboralment en un moment una mica a pressió, les normes es converteixen en una boia on agafar-se quan nedes pel mar sense saber on està la terra ferma.
Si es pot ser anàrquic és quan no tens responsabilitats. A mesura que la vida et porta endavant, les normes o aconseguir que les compleixin et donen un punt de descans del tipus "això ja està encarrilat".
No es pot esperar que la bona fe de la gent sigui la que resolgui els problemes que van sorgint.
Parlant amb el Dani i el Joan per separat he conclòs que per "afavorir" que s'acompleixin les normes ajuda molt el fet que hi hagi penalitzacions.
P. ex: no funciona dir "no beguis i així disminuirà el número de morts a les carreteres (un dels quals podries ser tu)" no, no, no això no funciona. El que ens va molt bé és: "si no vols que et treguin punts o el carnet, no beguis".
Ho haveu vist com els humans sóm així?
Molt bé, doncs a la feina teniem unes normes ("normes no escrites") que he decidit escriure. Crec que m'han pres per beneita o per algú que té sang dictatorial (sang verda). Jo mateixa em noto córrer bilis per les meves venes...vaja que em sento Rosa Merkel, cosina de la Tatcher.
Espero que hi hagi un moment una mica més florit i idil.lic a la meva vida (d'aquells que surten als anuncis de compreses) on jo aniré contenta per un camp verd amb un coixí aixecat cap al cel...
Això m'ha fet recordar la figura de "La Norma" que era la imatge d'una campanya publicitària dels 80 per que parléssim bé el català. (el Guillem m'ha trobat el dibuix a internet!!!)
Aquí a BCN alguns no saben i altres no recorden la sonorització i la liason. És allò que fa que Sant Antoni fonèticament soni "santantoni" i no "sanantoni" o bé que la s que us poso en negreta sigui sonora en aquest cas: els altres, al parlar sona "elsaltres" i no "elssaltres". Jo reconeixo que no poso les dièresi (que no m'ho sé gaire) i expressament escric "aqueta" i "lo" perque les normes d'aquest bloc les poso jo i a mi m'agrada així. Quan dic "aqueta" hi ha alguns que riuen ("- Ah! aqueta, aqueta!...") uufff! sí, sé que no és normatiu pero ho diem pel Baix Camp. La norma accepta dir "aquet" quan la paraula que ve després começa o sona com vocal (aque(s)t home) però no hauria de sonar aquet per dir (aquest cotxe) i a la tele ho fan...és més hauria de un grup al Facebook que es podria dir: Odio els anuncis de la tele en Xaba.
Des de la tevetrès podrien posar-hi una mica de ganes i fer-ho almenys en català que contingui la bonica vocal neutra encara que ens deixem els de Lleida i els del Delta.
Apa...una fotiqui del Delta un desembre qualsevol
B7
Si es pot ser anàrquic és quan no tens responsabilitats. A mesura que la vida et porta endavant, les normes o aconseguir que les compleixin et donen un punt de descans del tipus "això ja està encarrilat".
No es pot esperar que la bona fe de la gent sigui la que resolgui els problemes que van sorgint.
Parlant amb el Dani i el Joan per separat he conclòs que per "afavorir" que s'acompleixin les normes ajuda molt el fet que hi hagi penalitzacions.
P. ex: no funciona dir "no beguis i així disminuirà el número de morts a les carreteres (un dels quals podries ser tu)" no, no, no això no funciona. El que ens va molt bé és: "si no vols que et treguin punts o el carnet, no beguis".
Ho haveu vist com els humans sóm així?
Molt bé, doncs a la feina teniem unes normes ("normes no escrites") que he decidit escriure. Crec que m'han pres per beneita o per algú que té sang dictatorial (sang verda). Jo mateixa em noto córrer bilis per les meves venes...vaja que em sento Rosa Merkel, cosina de la Tatcher.
Espero que hi hagi un moment una mica més florit i idil.lic a la meva vida (d'aquells que surten als anuncis de compreses) on jo aniré contenta per un camp verd amb un coixí aixecat cap al cel...
Això m'ha fet recordar la figura de "La Norma" que era la imatge d'una campanya publicitària dels 80 per que parléssim bé el català. (el Guillem m'ha trobat el dibuix a internet!!!)
Aquí a BCN alguns no saben i altres no recorden la sonorització i la liason. És allò que fa que Sant Antoni fonèticament soni "santantoni" i no "sanantoni" o bé que la s que us poso en negreta sigui sonora en aquest cas: els altres, al parlar sona "elsaltres" i no "elssaltres". Jo reconeixo que no poso les dièresi (que no m'ho sé gaire) i expressament escric "aqueta" i "lo" perque les normes d'aquest bloc les poso jo i a mi m'agrada així. Quan dic "aqueta" hi ha alguns que riuen ("- Ah! aqueta, aqueta!...") uufff! sí, sé que no és normatiu pero ho diem pel Baix Camp. La norma accepta dir "aquet" quan la paraula que ve després começa o sona com vocal (aque(s)t home) però no hauria de sonar aquet per dir (aquest cotxe) i a la tele ho fan...és més hauria de un grup al Facebook que es podria dir: Odio els anuncis de la tele en Xaba.
Des de la tevetrès podrien posar-hi una mica de ganes i fer-ho almenys en català que contingui la bonica vocal neutra encara que ens deixem els de Lleida i els del Delta.
Apa...una fotiqui del Delta un desembre qualsevol
B7
dissabte, 27 de desembre del 2008
Tristany i Isolda
M'agrada Shakespeare, vès què hi farem!. La comèdia m'agrada més que la tragèdia però, les desgràcies descrites per ell són d'una mena dolor una mica dolç i tot. Ahir vaig veure la pel.li de Tristany i Isolda i m'ha agradat. Ha estat part dels meus moments nadalencs de descans. Em pensava que era del Xèspid però no, és una llegenda, un romanç anònim.
He intentat cambiar els colors del bloc perque al pare no li va bé llegir sobre fons negre però no m'he decidit. Aquest és el que més m'agrada però un dia potser el cambiaré.
També dec una menció honorífica de Padrí Adoptiu del Bloc (PAB) a l'Albert Rodríguez que és un de la meva feina, seguidor del bloc, que té moltes coses a dir i no s'atreveix a generar-ne un. Va ser ell que es va adonar que el bloc havia complert un any.
Nomeno Miss Blog-reader a la Catalina Bordoy per ser quasi la única que escriu al bloc. Passa uns moments difícils però un dia les nivolades s'escamparan...
El comptador indica que alguns com l'Stephano pot ser que llegeixin els (digues-li) "articles". Baci.
Es veu que alguns dels meus amiguets ho llegiu de tant en tant encara que no hi feu comentaris...sort que m'ho dieu que sino em sentiria bastant idiota escrivint i escrivint a un bloc amb 0 comments.
Tinc la Pilar, l'Amaya i la Maite embarassades. A elles, un fructífer 2009!
A tots en general, als que ens coneixem i els que no: espero que disfruteu de les festes, descanseu una mica i el tigueu un feliç any 2009.
Petons
Rosa
He intentat cambiar els colors del bloc perque al pare no li va bé llegir sobre fons negre però no m'he decidit. Aquest és el que més m'agrada però un dia potser el cambiaré.
També dec una menció honorífica de Padrí Adoptiu del Bloc (PAB) a l'Albert Rodríguez que és un de la meva feina, seguidor del bloc, que té moltes coses a dir i no s'atreveix a generar-ne un. Va ser ell que es va adonar que el bloc havia complert un any.
Nomeno Miss Blog-reader a la Catalina Bordoy per ser quasi la única que escriu al bloc. Passa uns moments difícils però un dia les nivolades s'escamparan...
El comptador indica que alguns com l'Stephano pot ser que llegeixin els (digues-li) "articles". Baci.
Es veu que alguns dels meus amiguets ho llegiu de tant en tant encara que no hi feu comentaris...sort que m'ho dieu que sino em sentiria bastant idiota escrivint i escrivint a un bloc amb 0 comments.
Tinc la Pilar, l'Amaya i la Maite embarassades. A elles, un fructífer 2009!
A tots en general, als que ens coneixem i els que no: espero que disfruteu de les festes, descanseu una mica i el tigueu un feliç any 2009.
Petons
Rosa
dimarts, 23 de desembre del 2008
Coixineres, mitjons i l'FBI
Volia parlar de una cosa (a) però potser hauré de parlar d'una altra (b)...
a. Vull parlar del misteri següent: poses sis parells de mitjons a la rentadora i, després de secs i sense la sensació d'haver-ne perdut cap..., en hi ha un que no té parió (pel context enteneu que vol dir que no té parella...és una expressió que feia servir la meva besàvia que us la dic ja que està extingida).
PARIÓ, -ONA adj.
Que fa parell amb un altre; que correspon simètricament a un altre (or., occ.); cast. parejo. «No he trobat més que un mitjó; busca'm el parió, noia». Mes dues encontrades pariones i la mar que entretalla mos ribassos, Atlàntida vii. Cercar parió: cercar dona, cercar algú per casar-s'hi (Borredà, ap. Aguiló Dicc.). Avuy per demà que et trobis en lo compromís que tu també buscas pariona, Vilanova Obres, xi, 64. Escullen el parió que els convé, Ruyra Pinya, i, 128. Sense parió: sens par, que no té cosa que li sembli; cast. sin par, sin igual. La Cristeta era sàvia en fer anar la llençadora i la llengua amb una rapidesa sense parió, Llor Hist. 14. Coll Parió: nom d'un coll de muntanyes situat a l'alta conca del riu de La Muga, devers el cim de Bassegoda, prop del Vallespir.
Fon.: pəɾió (or.); paɾió (occ.).
Etim.: derivat de paria.*Tret del Diccionari de l'Institut d'estudis Catalans
Seguint amb aquest tema tant important...¿com pot ser que perdis les coixineres si poses tota la nòrdica alhora a rentar?? Ara mateix tinc la nòrdica de quadrets beige i al capçal hi veureu uns fundes de coixí dels Pitufos.
b. I he de parlar d'un cosa que em preocupa: crec que em controlen...
Com que ocasionalment he fet servir paraules una mica violentes ("grup activista: les tomaques només a l'estiu", "terrorismo ambiental") he tingut entrades al meu bloc des de Iran i USA...ho sé pel comptador d'aquí al costat. ¿Com pretenen que no ultilitzem paraules ralacionades amb el terrorisme si cada sant dia està a les nostres pantalles i forma part de la nostra quotidianitat? La meva mare m'explica que abans de l'any vaig estar 3 dies sense menjar perque van deixar de fer anuncis per la tele (que era el que em distreia i feia que engolís, es veu). Van deixar de fer anuncis per l'atemptat del Carrero-Blanco. Diga'm que no estem relacionats! Osti, tu! És que em fa
ran dir tacos, eh!
Bé, espero que tinguin un amic català que els pugui traduir el bloc i aviat decideixin que no val la pena tenir una brigada que m'estudia.
Sóc normal: m'aixeco a les 6:48h, treballo com una burra fins que em fa mal l'esquena, pago la piscina i no hi vaig, tinc una moto 125 que la deixo plena de pols perquè sembli vella i no me la robin a la feina, tinc molts empastes i un implant al primer molar inferior dret que em va costar més que el sou d'un mes,...vaja, normal.
Salutacions a tots vosaltres amics (inclòs l'FBI)!
Per cert: heu notat que no estan tant de moda els papanoels que pugen pels balcons. Thanks god!
*Imatge treta del bloc joanfizz (ho he de dir perquè no em denunciin)
a. Vull parlar del misteri següent: poses sis parells de mitjons a la rentadora i, després de secs i sense la sensació d'haver-ne perdut cap..., en hi ha un que no té parió (pel context enteneu que vol dir que no té parella...és una expressió que feia servir la meva besàvia que us la dic ja que està extingida).
PARIÓ, -ONA adj.
Que fa parell amb un altre; que correspon simètricament a un altre (or., occ.); cast. parejo. «No he trobat més que un mitjó; busca'm el parió, noia». Mes dues encontrades pariones i la mar que entretalla mos ribassos, Atlàntida vii. Cercar parió: cercar dona, cercar algú per casar-s'hi (Borredà, ap. Aguiló Dicc.). Avuy per demà que et trobis en lo compromís que tu també buscas pariona, Vilanova Obres, xi, 64. Escullen el parió que els convé, Ruyra Pinya, i, 128. Sense parió: sens par, que no té cosa que li sembli; cast. sin par, sin igual. La Cristeta era sàvia en fer anar la llençadora i la llengua amb una rapidesa sense parió, Llor Hist. 14. Coll Parió: nom d'un coll de muntanyes situat a l'alta conca del riu de La Muga, devers el cim de Bassegoda, prop del Vallespir.
Fon.: pəɾió (or.); paɾió (occ.).
Etim.: derivat de paria.*Tret del Diccionari de l'Institut d'estudis Catalans
Seguint amb aquest tema tant important...¿com pot ser que perdis les coixineres si poses tota la nòrdica alhora a rentar?? Ara mateix tinc la nòrdica de quadrets beige i al capçal hi veureu uns fundes de coixí dels Pitufos.
b. I he de parlar d'un cosa que em preocupa: crec que em controlen...
Com que ocasionalment he fet servir paraules una mica violentes ("grup activista: les tomaques només a l'estiu", "terrorismo ambiental") he tingut entrades al meu bloc des de Iran i USA...ho sé pel comptador d'aquí al costat. ¿Com pretenen que no ultilitzem paraules ralacionades amb el terrorisme si cada sant dia està a les nostres pantalles i forma part de la nostra quotidianitat? La meva mare m'explica que abans de l'any vaig estar 3 dies sense menjar perque van deixar de fer anuncis per la tele (que era el que em distreia i feia que engolís, es veu). Van deixar de fer anuncis per l'atemptat del Carrero-Blanco. Diga'm que no estem relacionats! Osti, tu! És que em fa
ran dir tacos, eh!Bé, espero que tinguin un amic català que els pugui traduir el bloc i aviat decideixin que no val la pena tenir una brigada que m'estudia.
Sóc normal: m'aixeco a les 6:48h, treballo com una burra fins que em fa mal l'esquena, pago la piscina i no hi vaig, tinc una moto 125 que la deixo plena de pols perquè sembli vella i no me la robin a la feina, tinc molts empastes i un implant al primer molar inferior dret que em va costar més que el sou d'un mes,...vaja, normal.
Salutacions a tots vosaltres amics (inclòs l'FBI)!
Per cert: heu notat que no estan tant de moda els papanoels que pugen pels balcons. Thanks god!
*Imatge treta del bloc joanfizz (ho he de dir perquè no em denunciin)
dilluns, 8 de desembre del 2008
7 i 8. Els de Neslté són uns gallines
"Covardeee, galliiina, capitán de la sardiiina" A alguns, aquesta cita us deu sonar. Eren cosetes que deiem els nascuts en dictadura i que vam començar a parlar al principi de La Transició. A mí em sembla més adequat dir-li Postdictadura a aquell periode ja que tots som una colla de tocats per la censura inflingida a les generacions progenitores nostres. "No facis/diguis això que és pecat". A mi m'ho havien dit alguna vegada. Ara no serviria de res dir aquesta frase ja que els infantons no s'imaginen el turmentat que et senties per haber fet algo que pogués ser pecat. No sabies com seria el càstig però t'imaginaves que una cosa que venia del másallá et feia algo més dolent que dolor físic.
Un cop dit això, us aviso que el post tracta pel damunt els dos últims temes relacionats amb la pel.li de fa uns quants post ja que crec que l'haurieu de veure per tenir-ne consciència de l'envergadura del tema. Per una part surt una planta de producció de gallines. Els les posen llum blava a la sala premortem perquè no estiguin estressades en el moment de la mort. Es veu que elles no veuen la llum blava i espensen que estan a les fosques. Seria romantic com el pont els suspirs de Venècia... Les maten mullant el cap en aigua sota corrent i després ja les van tallant les màquines (primer el cap, després les plomes,...). La veritat és que els pollastrets de l'India semblen canaris al costat dels orangutans de producció aviar industrial que ens mengem. Aquí, a Barcelona (-que jo sóc de Reus però visc a Barcelona: alguna pega he de tenir a part dels dos pèls a la piga que tinc a la papada), es veu que hi ha nens Barcelonautes que en dir-los: dibuixa un pollastre...l'han dibuixat plegat, sense cap ni potes, en una safata de porexpan... Això sí que és un pecat. Com també són pecats cosetes que fa la empresa que expressament he escrit malament i que titula el post. Però no en faré propaganda ja que hi hauria informació per a fer vàries tesi doctorals i, ni estic al nivell, ni la tinc. Però vès que no hi ha marro!
Beset
Un cop dit això, us aviso que el post tracta pel damunt els dos últims temes relacionats amb la pel.li de fa uns quants post ja que crec que l'haurieu de veure per tenir-ne consciència de l'envergadura del tema. Per una part surt una planta de producció de gallines. Els les posen llum blava a la sala premortem perquè no estiguin estressades en el moment de la mort. Es veu que elles no veuen la llum blava i espensen que estan a les fosques. Seria romantic com el pont els suspirs de Venècia... Les maten mullant el cap en aigua sota corrent i després ja les van tallant les màquines (primer el cap, després les plomes,...). La veritat és que els pollastrets de l'India semblen canaris al costat dels orangutans de producció aviar industrial que ens mengem. Aquí, a Barcelona (-que jo sóc de Reus però visc a Barcelona: alguna pega he de tenir a part dels dos pèls a la piga que tinc a la papada), es veu que hi ha nens Barcelonautes que en dir-los: dibuixa un pollastre...l'han dibuixat plegat, sense cap ni potes, en una safata de porexpan... Això sí que és un pecat. Com també són pecats cosetes que fa la empresa que expressament he escrit malament i que titula el post. Però no en faré propaganda ja que hi hauria informació per a fer vàries tesi doctorals i, ni estic al nivell, ni la tinc. Però vès que no hi ha marro!
Beset
diumenge, 7 de desembre del 2008
4. Squash
Pilotes d'esquaix són les tomaques d'hivernacle i nosaltres estem de sort perque no travessen tota Europa en camió, només un tros.
R- Aquí li agraden les tomaques cherry?
- A mí!
- A mi!
- A mi també!
R- ¡Mentira!
No em podeu dir que us agraden les tomaques Cherry, al menys pel gust no!. Digueu-me que queden molt mones a l'amanida però no em digueu que tenen gust d'algo!
A la pel.li que us dic surten els camps d'Almeria tots d'hivernacles. "Als anys 60 el govern central va portar l'aigua aquí per a generar riquesa...." i ara són hectàrees i hectàrees de plàstic on a dins hi creixen verdures tristes.
Resulta el El Egido que concorda amb "elegido"...ja no és tan escollit com a proveïdor ja que el Marroc i Itàlia també saben fer això dels plàstics.
Una altra vegada vosaltres elegiu...
Això correspon al meu grup activista:
" Tomaques només a l'estiu"
Imatge treta de la Web de la Universidad de Almería
Trucu de la pilota d'esquaix: per als roncadors, es poden posar una pilota d'esquaix amb un esparadrap al centre de l'esquena per anar a dormir. La incomoditat farà que dormin de costat i ronquin menys.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)