Contine trazas...

Pels al.lèrgics als fruis secs hi ha una frase que trobes en un munt de caixes de galetes "puede contener trazas de cacahuete,..." així es cobreixen en salut i no tenen la responsabilitat de fer una cosa pura.

Resulta que "traza" és la paraula que va fer servir el meu avi en aquest context: després de berenar la seva ensaïmadeta i cafè amb llet es va dedicar a plegar el mocador de butxaca (de roba, és clar).

Té quasi 102 anys i com que hi ha gent que li parla amb casellà ell, ara, m'hi parlava a mí:

- Señora, no tengo "traza" para "doblart" el pañuelo...

- Avi... que a mi em pots parlar en català

- Ah...! que bé doncs, no?

La veritat és que no em veureu amb l'Estelada en forma de capa com si fós el Superman-Superestelada, en aquest cas- però sí que m'agradaria viure en català.

No vull viure en rus, polonès, romanès, àrab ni urdu...ni en castellà

No vull que quan jo sigui vella i estigui malalta hagi de dir:

- Me duele la panza por aquí al costado, es que me he manjado un préssego...

Tinc ganes de viure i, si cal, enmalaltir en català. Suposo que la Geli ja farà mans i mànigues perquè això no sigui així...

O sigui, que tenim dos opcions:

1. Aprendre les parts del cos, les malalties i els menjars en els idiomes de les nacionalitats dels metges que es contractaran al vostre barri (si dieu cacahuet et diran "¡Usted quiso desir maní...!" i et pensaràs que tú comences a no recordar les paraules)

2. Cuidar-vos molt per no enmalaltir i no haber de recórrer als metges





Vaja quins consells, no?

Apa, petons

(Ja sabeu que això és el Montsant, no?)

Kiss Kees?

És el Kees van Donguen. Un pintor holandès més aviat desconegut que, en viure a París, es va fer amic de Picasso. Vaja, van compartir estudi i tot.

Va col.laborar en el Fauvisme una mica esqüeta i tardanament. Després es va dedicar a fer 4 pintures per ricachos i després, a anar de festa...

Una de les seves frases "La pintura és l'art de la mentida"... al final, es dedicava a pintar dones llargues i primes i va fer anar una frase del tipus: a les dones: les allargues, les aprimes i les cobreixes de joies i ja estan contentes...

En fan una exposicó el museu Picasso que s'acaba aviat però està bé.



Aquí us penjo els quadres que més m'han agradat


Les lluitadores de Tabarin

I tango de l'arcàngelTotes dues © Estate of Kees Van Dongen.

Aquestes no són eminentment Fauvistes com es por veure...


I aprofito per recordar a l'estimat public que les dones normals són més aviat així
Com "Dona amb el xal"
o "L'amor captaire"


Aquest és de Europress





Que ens fan creure que és possible tenir els malucs rectes i gastar pantalons també rectes essent dona amb les hormones normals i sense transtorns alimentaris...

I a ells els fan creure que si elles no estan així...és perquè no es proposen tenir "bon tipo".
Ells compren i conseqüentment elles també i fan dietes i purges i ...vés a saber...

Seria bò que ells no compressin la idea.
Seria bò que elles no es deixessin influir.

És bò que jo encara coneixo algun dels homes que els agraden les dones normals (això va per tu Txenxo!!)

Ale! adéu siau
R

Discovery Channel

La Chari, la veïna que en el seu moment va generar l'entrada al Absolut-blog de l'Elena de "Los buditas japoneses" comprats a Canàries, també és mussa per aquesta entrada. És una senyora vídua que té la seva vida al barri on he viscut els darrers 10 anys. M'explica coses dels seus "achaques" i del que li diu el metge i del que no li diu i no sortim de disgustos que oscil.len entre la seva artrosi i la depressió del seu gosset. Bé arribats en aquest punt, com que sé que té una terrassa d'un àtic de l'eixample li dic:


- Chari, mujer, ponte cuatro plantas que te van a animar la terraza...aunque sean geranios que crecen solos...


- Ay, Rosita, yo ya trabajé mucho en el jardín de la torre...y ahora ya no quiero trabajar más. A mí ya me gusta ver los álboles y las plantas en la tele, en esos documentales de naturalessa...



Sí, ella és gran i té el dret d'encarxofar-se al sofà quan vulgui. La veritat és que ja fa exercici caminant per tot arreu amb el gos. Però no creieu que correm el risc de veure coses superinteressants pel Discovery Channel i que no descobrim el nostre entorn més proper?



Açò és un xiringuito...

Com ho farem perque les generacions eminentment urbanes es "menegin d'es sofà" com diria na Teresa?




Us he deixat abandonats durant un temps. La veritat és que a l'estiu tota cuca viu però el meu cervell sembla maionesa Hellman's i no he pogut escriure. Em vaig quedar pensarosa, pendent d'escriure alguna cosa sobre misoginia... no ho vaig fer. De totes maneres, com que és una cosa negativa, ho deixaré per quan torni a tenir un impuls reivindicatiu.






...de Formentera

Glamour

La Farrah Fawcet es va morir. Resulta que la seva mort ha quedat a l'ombra ja que hores després moria el Michael.

El món del glamur...

És glamurosa la Sra. Margarita María Pintos?

Aquest deu ser el nom artístic o el real?

La petita foto de El País no em permet veure si té pròtesi de mama, porta sabates de M. Blahnik o bolso de Prada però el que diu i com ho diu sí que és interessant.

Quantes teòlogues coneixeu?

Bé, aquesta senyora em resulta respectable i com que l'escrit sembla interessant aquí us el deixo per si no vau llegir el diari el dissabte 28 juny.

El veí de sota a la mateixa pàgina era un senyor que no si si va de Hugo Boss però també el podriem posar dins de la secció de "Gent probablement no glamurosa pero probablement molt més interessant"(GPNGPPMMI). També us el deixo aquí.

Probablement no ho pengi avui ja que us he de donar latència per que llegiu els altres escrits. Ho penjaré quan em sembli bé així que no us estranyi el decalatge de dates.

Fins ara

R

3rd and last stop

Que a Colòmbia maten caperols que defensen la seva terra. Per mantenir-se segurs han d'acabar desplaçant-se a la ciutat on malviuen fins que intenten retornar sense cap suport ni garantia de protecció pel govern. Es veu que les matances de vegades són amb armes de foc però d'altres amb matxets o serres elèctriques...



I una de molt forta... la dels nens soldats d'Uganda. Night commuters és com s'anomemen els nens que van a dormir a uns casalots vigilats per ONG ja que, si dormíssin a casa, els segrestarien. Els segresten i els preparen per a ser nens soldat. De vegades, per comprobar que valen com a soldats, que són capaços de fer coses fortes, fan que matin al seu pare o agafen a dos germans i li diuen al gran: - Mata el petit, si no el mates ell et matarà a tu i sinó, us matarem als dos...
Les nenes soldat, a més de cuinar, al començament, o matar, més endavant, han de fer de serves sexuals als soldats...



No crec que psicològicament es pugui reparar mai aquest mal. Quan els nens que han sigut nens soldat ho relaten tenen una cara inexpressiva i només a alguns els cau una llàgrima. És tant l'horror i el dolor que no poden fer cap expressió facial al respecte.



Convidats a la reflexió esteu...

Segona parada

No us vindrà de gust ja que són coses "no apetecibles" però la pel.li impressionava en veure els testimonis de les violacions repetides a dones de República democràtica del Congo. Van a un poblat, peguen als homes, alguns moren i elles són violades repetidament entre 5, 7 ,10 soldats...

Seguia amb la poca investigació que hi ha respecte l'únic fàrmac que cura la malaltia de la son. Es veu que el mateix producte evita que creixi pèl: llavors sí que s'ha investigat. Em sembla que la pel.li anomenaba que actualment s'està investigant en 1800 productes per aprimar....

De viatge

De viatge us portaré, en els pòxims posts, per una pel.lícula bona que vaig veure per la TV3. Produïda pel Bardem i amb Metges sense fronteres com a fil conductor, s'anuncia com Invisibles i denuncia situacions bastant impressionants que no passen a les nostres vides...i per això sembla que no existeixin...ojos que no ven...
Comença amb una noia Boliviana que treballa a Barcelona: al matí, al geriàtric i a la tarda, cuidant dos nens que tenen tots els joguets de l'imaginarium (fets a xina). La seva família es va morint de malaltia de Chagas.

Ho exposa de la següent manera: resulta que hi hi una xinxa que és la que transmet el Chagas que neix i viu en les parets d'adob.
- Qui té parets d'adob?
- Els pobres.
- Afecta als turistes?
- No.
- Cal que les empreses farmacèutiques investiguin per a trobar un tractament per al Chagas?
- ...Si són pobres no podran comprar el fàrmac...no hi ha quartos...no hi ha investigació (en el moment de la pel.li no hi havia línies d'investigació però ara en hi ha dues de preclíniques a càrrec de Metges sense fornteres).

Hi ha ironies: Trypanosoma cruzii i "crucero" no tenen res a veure.

Va, un toc d'humor:
Avui, al mercat de Reus, després de sentir la frase:
- La que sabe se lo queda! Venga nenas! La que sabe se lo queda! (Evidentment jo me n'he quedat dos...de fos el que fos... )
he sentit una mica de conversa d'uns altres:
- ¿Dónde fuisteis de viaje?
- A Marina d'or!
(...) i ja no he escoltat més...

Continuaré...
B77
R