dimecres, 21 d’abril del 2010

Apunts

Coses que han de constar a l'història:

  • En un intent d'ensenyar lògica a la meva neboda, ma germana li va explicar:
- Addesso sei una bambina, dopo serai una ragazza e dopo una si...(s'esperava signora)
- Simieta

Si el que sembla lògic és l'evolució: nena-noia-dona, a la neboda li va semblar que després de noia venia el mono-simi, vaja, la simieta. Potser no va tan equivocada.

  • Les frases del YoguiTea:

Love what is ahead by loving what has come before

Happiness is taking things as they are

  • El festival de música antiga que ha començat: a L'A. Hi ahurà música pels carrers també a Antiqva.

Tanco ja que estic a mig menjar la feijoada adaptada a recepta catalana pq només tenia butifarra negra

B7

dilluns, 19 d’abril del 2010

Kyrie

Nit de divendres 3 matí: "20 de abril del 90" - Celtas cortos

Nit de dissabte 5 matí: Lady Gaga

Tarda de diumenge: Missa en si menor de Bach o BWV 232(Bach Werk Verzeichnis = sona fetzgaixnis)


Ojo cap de setmana!!!


Lo primer va ser a una festa titulada "Frigopié" que era per a gent nascuda als 70. Per tant posaven música de la nostra joventut. Quan vaig sentir aquesta cançó, que em portava a l'època del Pato Loco i el Flowers, vaig pensar que aviat (concretament demà) farà 20 anys d'allò. ¡Qué fuelte!

Lo segon va ser en un local de les Franqueses on vam anar amb l'Isa. Em va recordar al Carnaval passat. Després de molts anys vaig anar de carnaval i ja no és el que era. De joveneta significava transgressió, atreviment i per tant diversió. Pseudotransgredir ja no em diverteix.







Després de dubtar entre Lady Gaga i en Johann Sebastian crec que em quedo amb aquest últim.







Va ser en Savall i els seus que van interpretar la missa i va ser molt bonic. És una altra dimensió.

Per sort hi vaig anar amb la Pilar (que sap moltes cosetes de música) i el Dani (que és melòman i alemanoide). Mira, jo asseguda al mig em vaig nodrir dels 2. Jo els vaig enriquir la vida amb una melmelada de pebrot del Bierzo i un imant per la nevera. Bé, no sempre es pot estar al nivell...però vam disfrutar.

Em va fer pensar que potser sí que val la pena aguardar-me per aquestes coses. Feia temps que no sortia de nit i, a part del xiulet a les orelles que et queda l'endemà i l'espessor mental derivada d'inhalar el fum dels altres, podriem dei que la nit no m'aporta gaire.

Per anar a sentir música aconsellaria de no portar l'MP3 a diari massa alt ni sortir de nit on hi ha músiques estridents per no fer lesió acústica, de no fumar per no ser un MPOC que no pot parar de tossir mentre està en un concert, de fer psicoteràpia per no tenir tics nerviosos com ensumar, tossir o aclarir la gargamenlla quan s'ha d'estar callat i de treure les Juanoles de la caixeta abans que comenci el concert. Amb això ja en teniu prou. A disfrutar!

i per tancar

"Kyrie es el caso vocativo del sustantivo griego κύριος (kyrios: «señor») y significa «¡Oh Señor!». Eleison, en griego ἐλέησον, es imperativo del verbo ἐλεέω "compadecerse". (Copy-paste de la wikipedia).

Aquestes paraules que sonen tan bé diuen: Senyor tingueu pietat.

Vaja!


Ale, a fer feina que per això m'havia aixecat.

dimecres, 14 d’abril del 2010

The pyramid

No és una piràmide del més pur estil esotèric.


Es tracta de la del Maslow.
Em quedo al segon esglaó: entre les diverses estabilitats que anomenen hi ha la laboral. Jo em planto aquí.
Bé, si voleu un toc d'humor, aquest blog dels del costat de L'antiga cocina en Montreal i els seu link a l'antic bloc de la mateixa basca (clicant humor) hi trobareu diàlegs molt divertits del l'estil:
- Papá ¿nosotros somos cristianos?
- Hijo, tu y yo somos del Atletic
Apa, m'estic carregant de posistivisme fins a la pròxima entrada alhora que em faig unes carxofes al forn.
R
Ah! Una recepta de pasta del Mimo:
a) dos dents d'all, algunes taperes i 2 anxoves això en una paella amb un culet d'oli i ho fregeixes una mica. Ho apartes.
b) bulls bròcoli bastanta estona
De l'oliet que té el gustet dels primers ingredients en retires els alls, n'enecens el foc i hi esmicoles les anxoves i les tàperes amb una forquilla. Això ho afegiràs al brocoli fet a troços que, de tant bullit, es deixa esmicolar.
Tot això es barreja amb la pasta bullida on hi afegiràs una mica de formatge fresc ratllat o el que tinguis.
Va, ja us donaré la recepta de faves de la meva mare...que us heu portat molt bé.

divendres, 9 d’abril del 2010

El Mestre

El mestre lampista cobra 34 euros l'hora.
Ha estat 40 minuts anant a buscar l'interruptor.
Ara veu que l'aixeta també s'ha de cambiar...i torna a sortir.
10 minuts de diagnòstic (aquest interruptor està cremat), 40' d'anar a buscar la peça, 28 minuts de treball i torna a sortir al magatzem a buscar l'aixeta....
A 34 euros l'hora jo també sortiria a donar tombs que és un matí de primavera molt fresquet...

Truco a la biblioteca per que tinc problemes per aconseguir articles que necessito i: - "Ha sortit un momentet..."(a esmorzar suposo...sinó m'haurien dit que està reunida).

Per cert, els mestres mecànics de bicicletes cobren 35 euros l'hora.

Els mestres mecànics de motos, 54.

Si tens un càncer de còlon perforat aquesta nit (divendres) em trobaràs a mi, amb les meves mitges de compressió forta que m'ajuden a aguantar la nit, apunt per resoldre el problema.

Em paguen brut un pèl més que la meitat del Sr de les bicicletes i us recordo que s'ha de pagar el col.legi...

Us aviso que no falten metges, falten contractes decents.

Ja ho sé que ho vaig triar jo això, i ara podrieu dir: haver-te fet lampista... em va semblar més interressant saber sobre la malaltia i posar-hi sol.lucions (o el que occident entèn per sol.lucions)

La salut no té preu i per això és gratis...així ho veu la gent (jo ja sé que no n'és de gratis)

No se'm queixin si el seu metge els parla en polonès (a més a Polònia estan molt ben formats ).

Farem com l'anunci de Master Card: Bicicleta 250 euros, aixeta 110 euros, doctora 0 euros y para todo lo demás MC.

Lo de ser positiva no ho acabo d'aconseguir, no?. Bé, això no ha estat negatiu, només objectiu d'allò de "así son las cosas y así se las hemos contado".

Besets

dilluns, 5 d’abril del 2010

L'endemà del Diumenge de Resurrecció

Que passen coses:
- La nena de 14 anys que ha mort per una "baralla adolescent "( els del poble diuen que "es normal entre menores pero no imaginábamos...").
- Sobre si la societat espera que els professors, a les escoles, els eduquin els fills quan no poden fer més que aguantar-los com en una guarderia
- La marroquina tancada pel seu marit...
- Els xinos que moren a la mina de carbó: el 2009 només han mort 2631 treballadors, un 18,16%menys que al 2008...
- Sobre les ajudes al tercer món si estan optimitzades o només són actes de bona fe per a l'autosatisfacció occidental.
- L'elogi del traductor automàtic . Sol·lució a la torre de Babel???!!!??? I tenen raó alguns del comentaris de la notícia on diu que no es contacta amb cap lingüista ni expert en el tema. Es pren per referència un que té una web de viatges i diu que li va molt bé.
En particular no llegeixo El perodico en català ja que està traduït per una màquina i es nota massa...
- Si es farà un llac artifcial per a tenir més neu en la temporada d'esquí a Beret!!!!
- Mentrestant es manté la Sharia a Sudan...
- Els atemptats a Bagdad o al Pakistan amb els seus morts

Que és la mort del respecte, de la docència, de la decència, del sentit comú, de les llengües i , en definitiva, de la vida.

No sé si demà tornaré fullejar el diari

R

dilluns, 22 de març del 2010

Colònies industrials

Evidentment que volia fer una entrada on digués Arriba Terribas. La veritat és que no he vist l'entrevista però que no sé quin alcalde/regidor d'un poble d'aquests de l'àrea metropolitana de BCN, de cuyo nombre no quiero acordarme, digués que era mal follada és indignant. L'expressió en sí no m'agrada. Quan la diuen els homes, normalment són maclistes, i també quan la diuen les dones. Però és pitjor ja que elles, durant uns instants són com ells. Sense que jo consideri que això hagi de ser una guerra de bàndols.

Només treu a la llum la misèria educacional del país que està tan generalitzada que inclou a membres que ocupen càrrecs polítics. Gent mal educada i mal formada i amb una escala de valors que, pel que sembla, només dos graons: 1.que els meus no passin gana i 2. tenir el màxim de quartos que es pugui.

Em sap greu per la Terribas i per la gent dels municipis regits per indivius de segons quina calanya. Però és així.
Sí que estic d'acord en que la carrera política requereix formació. No vol dir un títol obligadament Universitari, ja que això implica tenir diners (i més ara amb Bolònia) durant un cert temps i seria com prohibir als Montillas ser president, però sí constatar, si cal amb un exàmen previ, que tens coneixements suficients per a ocupar un cert càrrec: coneixements ètics, polítics, econòmics i socials. Així, a les elecions podriem veure la nota d'exàmen de cada un dels components.
Els que treballen en un hospital necessiten saber una sèrie de coses i ¿perquè no els de l'Ajuntament?

Jo estic col.legiada (on pago 210 euros trimestrals) i, si mai faig alguna cosa que a la comunitat mèdica els sembli inadmisisble, m'expulsaran del Col.legi i no podré treballar. Perquè no passa als l'Ajuntaments?
Que si el Pep "Places" resulta que té un xalet així de gros, que si el següent també té divuit empreses que no saps d'on surten...i no poden tenir un Jet privat perquè és molt gros i es veuria molt encara que el tinguéssis al pàrquing de casa.

Ai fillets, que en realitat volia ser positiva i parlar-vos d'una exposició que he vist al Museu d'Història de Catalunya que va de les Colònies industrials del Ter i el Llobregat.
Pots dir: i això t'interessa? doncs sí. M'agrada saber com afectava a la gent el pertànyer a una colònia. M'impressiona com la burgesia del moment colla els treballadors i es posa a les seves vides fins a generar uns problemes que no tenien precedent.





Si a l'època medieval et mores de gana o de malaltia, a les colònies (1860 més o menys fins l'última que es va tancar cap al 1970):
- Els patrons no deixaven que es caséssin gent de colònies diferents ja que una de les dues perdia un treballador i tota la seva prole.

- Evidentment, si no treballaves no cobraves (bé, això és com jo estic ara...que si em poso malalta m'haureu de fer un pot comú).

- Després del part hi havia com guarderies fetes pels mateixos treballadors ja que, després de 15 dies del part, la dona tornava a treballar a torn normal (12h) i li portaven el bebè pq l'alletés mentre no deixava de treballar.

- Les jornades de 12 hores de nens de 10 anys o l'edat mínima que, sobre el paper podia ser 10-12a., però la realitat era que treballaven als 8 anys o alguns als 5...

- Remuneració diferent entre homes i dones per les mateixes hores (12h) i la mateixa feina (portar 20 filatures) fins el punt que la dona cobrava menys de la meitat que l'home...???¿¿¿???

- Que molta gent gran a qui li falta un dit per la zona de les colònies és perquè se'ls enganxaven a les màquines...o que els falta el cabell perque se li arrencava el cuir pilós amb una de les màquines...



Una nena de 8 anys que estava a l'exposició amb la seva mare, després d'adonar-se que si hagués nascut fa 100 anys hauria pogut treballar 10 hores i anar a l'escola en acabar la feina, va preguntar:
- I els nens rics també treballaven? i...i...i si tenies una malaltia com Sd. de Down?
La guia de l'exposició li va dir que no, que amb Sd. de Down o malalts, no...però no ho sabrem.



El Dani m'ha dit que amb això del treball infantil, a l'inici, quan no hi havia drets, si un nen es posava malalt i no venia, el nen que havia fet el torn previ 8, 10 o 12 hores seguides havia de fer el torn del nen malalt....


Estimats, ha estat bé l'exposició.


Espero que vosaltres també esteu bé, i laboralment també.
R
Confessió: I had a dream....Vaig somniar que em feien Presidenta de Catalunya:
"-Total, pel que queda i amb els marrons que hi ha que ho faci la Rosa"
Però quan feia com un jurament per ser-ho, tothom parlava, ningú m'escoltava i ni jo mateixa em sentia. The End








dijous, 18 de març del 2010

Eau positive

Ô + era el perfum que anuciava el Compte Dràcula en un esquetx del tricicle.

Siguem positius.

Avui us informaré d'una cosa que m'ha agradat: L'Auca del Sr. Esteve, al TNC.

Ho aviso ara per si algú encara ho volgués anar a veure.

Hi ha gent que potser ho troba un toston que parla de la burgesia catalana de principis de segle XX però a mí em va agradar.

No ho recomano en general però si a algú li agrada això del teatre que reflexa èpoques passades no tant llunyanes, maneres de fer les nostres avantpassats, això li pot agradar.

Imatge de la web de El Periódico (que no estic pq em multin)