Ai que bones que eren!
Avui n'he trobat en una botiga. Crec que és una Sra de les Terres de l'Ebre i per això encara entèn la tradició encara que econòmicament no surti a compte.
Les fruiteries Xines que proliferen rebentant preus i carregant-se els venedors habituals es diuen noms com ara: "Fruita fersca Xung Li", "El rebost de l'hort 3" ...eh? perdoni? si al rebost justament hi ha el menjar no fresc...i no la fruita i la verdura. Es que no eneten res.
És clar que jo tampoc entenc el xino...però no vaig allà a ver que menguin l'arròs en forma d'arròs negre(que , per cert, m'agrada molt).
Al davant de la Fruiteria Neus on tenen peretes de St. Joan i nous amb closca hi ha una cistelleria. Es veu que és una Sra. que es diu Rosa i ha sofert mobbing immobiliari.
Hi he entrat per veure si li comprava una caixa de mimbre i així podia fer negoci al petit comerciant però m'ha tractat fatal. Sortia de guàrdia i hauria comprat qualsevol cistella-que-no -necessito. Però el que sí que no necessito és intentar fer que el món millori a costa que em tractin malament a mi. No estic per òsties. Per dir-ho d'una manera fàcilment intel.ligible.
M'he adonat que "mimbre" deurà desapareixer, que no membre, espero.
Ja no aniré a les Fruites Pasqual, que eren els de Lleida. Potser els passaré a saludar un dia. Sempre et regalaven unes cireretes, un plàtan per anar a la feina. Eren careros però molt amables. Són de Vilanova de Segre (crec). No em fa res que siguin careros els de la fruita. Els del Massimo Dutti també ho són i sense mèrit ja que no s'acotxen a collir enciams.
Una de les avantatges de no viure en una zona IN és que potser no sigui tan car el menjar i les coses per aquí. Amb els temps que córren ja va bé.
Per cert, he trobat rajoles del terra del WC molt semblants a les que habien trencat els artistes només en col.locar-les.
En el fons, el problema de les rajoles comparat amb un càncer o amb l'Holocaust és una xorrada integral. Lamento haver-m'hi preocupat els minuts que m'hi vaig preocupar.
Trobo que està bé relativitzar les coses de tant en tant.
Fixar-se en les coses boniques: les liles que veig quan passo amb la moto a les 6:45 del matí, el clatellet de la meva neboda, l'olor del gessamí o de la crema hidratant de maduixa tan artificial que sembla natural quan les maduixes naturals feien olor de maduixa natural.
Benvolguts, fins aviat
R
dilluns, 21 de juny del 2010
divendres, 28 de maig del 2010
El meu carrer
Com una redacció de segon de bàsica us diré que al meu carrer hi ha de tot. Hi ha una botiga on venen trens, una botiga de petardos i un bar on hi ténen un ànec turquesa a la nevera- aparador on es veuen trossos de vedella i el peix sencer que un dia o altre cuinaran.
Com veieu al meu carrer hi ha de tot. Ironia que es diu carrer Independència en el moment que t’adones que, quasi amb 40 tacos, encara no ets independent. Resulta que és el nom d’una batalla. Vaja, resulta que l’agresivitat em persegueix o la persegueixo? Deixem-ho aquí.
Per descarregar agresivitat d’una forma socialment aceptable podria fer kick-boxing+ tir al plat i encara hauria de fer alguna cosa més. Es veu que tir al plat és molt cari i lo del “kick”: no em ve de gust que m’arriin patades al genoll operat…una opció és ser cirurgiana militar i anar amb helicopter per les guerres. M’haurien entrenat a disparar i portaria pistola al cinturó. El problema és que no em veig com la Rosa de España. Sí em veig amb caçadora de camuflatge i armilla antibales però lo de la roja y gualda a l’espatlla esquerra y hablar todo eL día en La Lengua madre de los vecinos com que no.
Avui faig una caipi al terrat per celebrar l’Indepence day, o la nova feina, o la revetlla de St. Joan (he comprat pets de monja), o “el porque hoy es hoy” o “el porque yo lo valgo”. És igual el títol. Acabes veient que, sense ser dependencia, t’agrada percebre que els que tu aprecies també t’aprecien. Potser sí que començo a ser independent.
Com veieu al meu carrer hi ha de tot. Ironia que es diu carrer Independència en el moment que t’adones que, quasi amb 40 tacos, encara no ets independent. Resulta que és el nom d’una batalla. Vaja, resulta que l’agresivitat em persegueix o la persegueixo? Deixem-ho aquí.
Per descarregar agresivitat d’una forma socialment aceptable podria fer kick-boxing+ tir al plat i encara hauria de fer alguna cosa més. Es veu que tir al plat és molt cari i lo del “kick”: no em ve de gust que m’arriin patades al genoll operat…una opció és ser cirurgiana militar i anar amb helicopter per les guerres. M’haurien entrenat a disparar i portaria pistola al cinturó. El problema és que no em veig com la Rosa de España. Sí em veig amb caçadora de camuflatge i armilla antibales però lo de la roja y gualda a l’espatlla esquerra y hablar todo eL día en La Lengua madre de los vecinos com que no.
Avui faig una caipi al terrat per celebrar l’Indepence day, o la nova feina, o la revetlla de St. Joan (he comprat pets de monja), o “el porque hoy es hoy” o “el porque yo lo valgo”. És igual el títol. Acabes veient que, sense ser dependencia, t’agrada percebre que els que tu aprecies també t’aprecien. Potser sí que començo a ser independent.
divendres, 21 de maig del 2010
Make an educated guess...
La frase que diu el Malkovich a l'anunci de Nespresso quan el Clooney arriba al cel.
He trobat això a la Vanguàrdia, us ho penjo.
R
He trobat això a la Vanguàrdia, us ho penjo.
R
dilluns, 17 de maig del 2010
La resposta
The answer is blowing in the net
Sap greu ja que aquest carles martí sembla jove i emprenedor però tampoc m'he de deixar guiar per les aparençes...bé el millet sembla un vellet indefens com els que jo atenc. Adonin-se que els noms estan en minúscules i no per error.
Sap greu ja que aquest carles martí sembla jove i emprenedor però tampoc m'he de deixar guiar per les aparençes...bé el millet sembla un vellet indefens com els que jo atenc. Adonin-se que els noms estan en minúscules i no per error.
dilluns, 10 de maig del 2010
El circ
En època preelectoral: pallassades a domicili carregades de populisme barato en un moment en que no hi ha quartos.
Tothom ho veu que no és el moment de redecorar la ciutat a no ser que tinguis uns cosinets que tenen empreses de tramvies, de planter de palmenres, de mobiliari urbà i altres coses que es necessiten per fer un carrer. Espero que això faci que no surti reelegit.
Imatge treta de la Vanguàrdia.es
Tothom ho veu que no és el moment de redecorar la ciutat a no ser que tinguis uns cosinets que tenen empreses de tramvies, de planter de palmenres, de mobiliari urbà i altres coses que es necessiten per fer un carrer. Espero que això faci que no surti reelegit.
Imatge treta de la Vanguàrdia.esdijous, 6 de maig del 2010
Jazzmin
Al barri hi ha una senyora que té una sabateria. Porta una trena rossa, deu pesar 130 o 140 kilos, té un gosset petit blanc i avui he vist que llegeix novel.les de Jazmin.
És d'aquelles filòsofes de barri que quan vas a comprar sabates per peus dolorosos sempre et deixa anar una teoria. A la paret hi té penjat un cartell amb una cita d'Einstein que parla de la crisi i les oportunitas que brinda a l'intel.lecte.
Porta una crossa perque els genolls li fan mal. Potser si fes el pronokal baixaria de pes una mica però no se si se'l pot pagar.
Hi ha gent que no s'hauria d'extinguir però en realitat tots ho farem.
Penso que sí val la pena cuidar-se una mica ja que la riquesa humana que acompanya el cos de molta gent duraria una mica més amb 20 kilos de menys.
També és veritat que de vegades el cos et soreviu a l'ànima i això tampoc és bo.
Aquesta setmana passada s'ha mort un Sr. de Reus que era jazzístic. Era el Jaume que organitzava el festival de Jazz de Reus. Habia estat pel món amb això del Jazz i va engrescar a dos cosins meus a viure el món de la música per aquest camí. Estan molt tristos perque és una gran pèrdua. Ja era gran però ¿si no hagués fumat?
Per a ells era un referent. Deu ser trist el moment en que perds tots els que eren referents per tu.
Estimats, intentaré ser positiva al pròxim post.
És d'aquelles filòsofes de barri que quan vas a comprar sabates per peus dolorosos sempre et deixa anar una teoria. A la paret hi té penjat un cartell amb una cita d'Einstein que parla de la crisi i les oportunitas que brinda a l'intel.lecte.
Porta una crossa perque els genolls li fan mal. Potser si fes el pronokal baixaria de pes una mica però no se si se'l pot pagar.
Hi ha gent que no s'hauria d'extinguir però en realitat tots ho farem.
Penso que sí val la pena cuidar-se una mica ja que la riquesa humana que acompanya el cos de molta gent duraria una mica més amb 20 kilos de menys.
També és veritat que de vegades el cos et soreviu a l'ànima i això tampoc és bo.
Aquesta setmana passada s'ha mort un Sr. de Reus que era jazzístic. Era el Jaume que organitzava el festival de Jazz de Reus. Habia estat pel món amb això del Jazz i va engrescar a dos cosins meus a viure el món de la música per aquest camí. Estan molt tristos perque és una gran pèrdua. Ja era gran però ¿si no hagués fumat?
Per a ells era un referent. Deu ser trist el moment en que perds tots els que eren referents per tu.
Estimats, intentaré ser positiva al pròxim post.
dimecres, 21 d’abril del 2010
Apunts
Coses que han de constar a l'història:
- En un intent d'ensenyar lògica a la meva neboda, ma germana li va explicar:
- Simieta
Si el que sembla lògic és l'evolució: nena-noia-dona, a la neboda li va semblar que després de noia venia el mono-simi, vaja, la simieta. Potser no va tan equivocada.
- Les frases del YoguiTea:
Love what is ahead by loving what has come before
Happiness is taking things as they are
- El festival de música antiga que ha començat: a L'A. Hi ahurà música pels carrers també a Antiqva.
Tanco ja que estic a mig menjar la feijoada adaptada a recepta catalana pq només tenia butifarra negra
B7
Subscriure's a:
Missatges (Atom)