Paritat?

Fins a quin punt té sentit la paritat al govern. Si els homes i les dones som iguals, com és que s'ha de fer diferència?.
I si som diferents...pot ser que la diferència sigui justament aquesta: que a ells els agrada aparentar i elles treballen a l'ombra...

Té sentit la paritat per gèneres...no ho veig clar.

Podriem demanar paritat entre guapos i lletjos (ja se sap que als guapos se'ls obren més portes que als que no ho són), entre fills de pares sense estudis i de pares amb estudis, entre catòlics i ateus...entre vegetarians i omnívors....

Sí que la sensibiltat femenina pot aportar alguna cosa en algun cas però la Tura...va ser ben neutra, era igual que fós home o dona. Era un individu pensant.



Si la paritat porta a que la Pajín sigui la de sanitat, la que demana un temps de comprensió mentre s'acosutuma al nou ministeri....apaga i vámonos! No vull paritat. Només vull gent vàlida i compromesa independentment dels cromosomes que tingui o de si porta les ungles pintades o no.

No calia que els regalessin flors a les dones en marxar de la generalitat: no calia el gasto ni la pseudogalanteria: si som iguals, som iguals.

Jo no ho vaig veure però es veu que la Pajín portava una polsera d'aquelles d'holograma que et donen "poder". Mare de Déu.



Si paritat s'originés de parida podriem citar la Bibiana Ballbè. Aquella xica que parla molt i és "molt occurrent". En el seu moment era una joveneta graciosa que sortia a l'Sputnik però és que ara, que ja hauria d'haver madurat, me la trobo a la sopa i tot i es fa la jovenívola eterna cosa que resulta cansina. Escriu al Time Out de Cultura (al departament d'Incultura) i també al diari que el regala, l'ara. Què has di dir xiqueta? No t'he buscat a la Wikipèdia però aniria bé que tinguéssis estudis ja que si no és així tot el desplegament de mitjans que es fan per tu no tenen una explicació coherent.

Siguem positius que s'acaba l'any, el catòlic ja que el xinès i el jueu ja es van acabar un altre dia...

Sento per la tele la gent d'un debat que expliquen que no poden pagar l'hipoteca...

És l'hora del decreixement?

Us prometo un post positiu...com si us toqués un apartamento en Torrevieja, Alicante

B7

R

La Cerebrito

La Cerebrito era una noia lletja i amb ulleres que apareixia a un culebrón. No recordo el culebrón ni el vull recordar però era sudamericà. Entre totes les voluptuoses dones del culebrón n'hi havia una que era com un cardo, estudiava i portava ulleres que sempre li quien. Es deia "la serebrito".

Estimats, ja veiem que tenir serebrito no serveix per res.

Després d'una setmana mogudeta: el.leccions-futbol-controladors... el meu cap fa una reflexió.

M'he pres un te de nabius amb llet i m'he menjat dues galetes de canyella ara, en arribar a casa, a les 12 del migdia després de sortir de guàrdia.

Agenda dels darrers 8 dies:

Diumenge 28: Guàrdia 24h i El.leccions (vaig votar per correu).
Dilluns 29: Lliurança de guàrdia i contacte amb l'instalador de la calefacció per que vingui a arreglar el que des d'un inici va fer malament. A la nit guanya el Barça.
Dimarts 30: Feina al matí a partir de les 8h i quiròfan de tarda (acaba a les 20h)= Si descompto l'hora del dinar: 11 hores de feina.
Dimecres 1: Feina al matí i quiròfan de tarda (fins les 20h igualment) =11h
Dijous 2: feina al matí de 8 a 17h (descomptem el dinar): 8h
Divendres 4: Guàrdia de 24h. I els controladors diuen que ells no juguen, que treballe massa i que aguanten molta pressió...ves pobrets, que es quedin a casa doncs.
Dissabte 5: dormir i anar a dinar fora
Diumenge 6: guàrdia 24h.
Dilluns 7: estic a l'hospital fins les 11h col.laborant amb dues ONG: La "dóna altes sortint de guàrdia per millorar l'estada mitjana o altrament dit: peruquè estar a l'hospital 4 dies del pont si farà el mateix a casa" i una altra ONG que es diu " sí, ja sé que surto de guàrdia i no hi estic obligada però aquesta pacient està malament".


102 hores de feina en 8 dies.
La setmana prèvia: 72h.

Els amics que no treballen en això em diuen: "doncs no cobres tan poc...".
Vols dir que les coses van així? Que has de duplicar o triplicar el que es considera jornada laboral normal i sacrificar vespres de descans a casa teva per tenir un sou tirant a normalet?
Evidentment ni plus de perillositat, ni de treball nocturn ni de jornada prolongada...
Incís: Lo del pus de perillositat ho referixo cap a mi ja que tractes amb gent que et pot contagiar diverses coses a través de la sang i jo sóc dels grups que tracto bastant amb la sang...ben pensat, a vigilar que no em donin un minus de perillositat de cara al perill que poden patir els altres derivat de que jo treballi tantes hores.


Que jo també pateixo estrès i pressió directament derivats de la meva feina...que el meu serebrito ha hagut de treballar bastant per donar resposta intel.lectual i tècnica a les necessitats de la meva feina, en què, al damunt hi ha una inversió personal per que fa a dots de tractar amb la gent en situacions adverses, un compromís amb els companys i amb els pacients i una serietat en el tracte que no es reconeix. No es pot quantificar. No hi ha escales de compromís o de serietat. Si hi fóssin tampoc ho remunerarien.

I ara vénen els Sr. controladors aeris i diuen per la ràdio (testimoni d'una controladora): "Han entado en la torre de control con pistolaas y metralletaas -li temolava la veu- y yo....(desespero), ha sido muy fuerte (plorant), y yo soy una de las que está mejor".

Estimada ¿tu no cobraves per aguantar pressió? Doncs aguanta.

Un company meu, de 23 anys va veure com un pacient es suicidava davant d'ell amb un bisturí. Havia de ser atès per una ferida però, com que o era boig o anava begut o amb dues situacions incloses, estava agressiu i va agafar un bisturí amenaçant els altres i al final se'l va dipositar a la jugular, per la part que talla.
Podia ser el meu company qui hagués acabat amb el bisturí al coll.

D'això fa 2 anys. Fa 4 anys, un home de l'est, gran com un armari, estava a urgències i estava agressiu. Els de seguretat tenen quatre normes de reducció però la seva formació no és militar. El pacient impacient i agressiu va agafar una ampolla de sèrum, la va trencar i amenaçava el personal com si fós una baralla de bar amb una ampolla de cervesa trencada (allò de les pel.lícules). Cap dels professionals va prendre mal però el sr. que hi havia al costat de l'agressiu va morir d'un infart (potser per casualitat??).
Ara hi ha bosses de plàstic com a recipient dels sèrums.

I l'altre dia recordava com en un ambulatori un dia em van portar una Iguana. Nivell cultural misèrrim però suficient per tenir mòbil, cotxe i tele de plasma en aquell moment. Barri misèrrim però suficient per tenir diners i comprar-te una iguana. Un animal que tots sabem que s'adapta molt bé a Cornellà. Bé, l'individu en questió habia portat a fer una cessària a la iguana perque parís l'ou ja que no el podia parir i s'hauria mort. Va pagar a un veterinari per a fer aquest procediment. Quan apareixen els problemes entro jo en joc. Me la va portar a l'ambulatori a les 2 de la nit perque s'havien obert els punts de l'abdomen:
- Oye, pero aquí se atienden personas...
- Ya pero vosotros teneis puntos para coserla ¿no?

Tenia diverses opcions:
a) Cosir-la de gratis ja que no hauria obert visita i ningú s'hauria enterat.
b) Idem però cobrar-ho en negre
c) Idem, cobrar-ho en negre i ser centre de referència de les iguanes del Baix Llobregat cada cop que fes guàrdia a l'ambulatori.
d) No fer res. (mentre per dins m'indigna com s'abusa dels sistema i com ens foten el pèl als que paguem).

Com veieu, la Cerebrito té un disgust professional que fa un moviment pendul.lar entre el que és la presa de pèl i el poc reconeixement de la feina que fan ella i molts dels seus companys.

Sempre ens podem alegrar el moment veient com la Maria Carey innagura les "Navidades Disney"...bé això era abans ja que ara, totes aquestes xorrades distreuen cada cop menys a la gent.
Si algú de vosaltres pensa en una feina que ens permeti "L'altra via" que m'ho digui. Mentrestant: "Benvinguts a casa vostra".



Sr. Valentin playing fado (de quan vaig anar a Lisboa amb la Pilar)


R

Llista

Coses que us he de dir:
- Des del terrat, mentre estenc la roba, sento un lloro que xiula la tonada de l'himne del Barça
- Va venir el xic d'Ono a posar-me internet i per sort no es va matar. Va enfilar-se a la barana sense anar lligat...
- Reus, sense el Jordà ni el Chamo, no és el que era
- Aquesta vegada no m'han robat el timbre de la bicicleta
- Aquest any he menjat molts rovellons
- Faré l'estadíastica de la tesi aquesta tardor
i .

Sobre que lo barato és car (demo)

Sobre la frase que deia el meu avi Josep: lo barato surt car...hi podriem reflexionar anys seguits. Us dóno un exemple de la situació.


Amb un introducció una mica aparatosa en que ens situem en un dia de tardor (d'aquells en que et vesteixes d'hivern però al migdia fas una bona suadeta ja que el sol calenta amb molta diferència respecte a les 7 a.m.)... Bé, doncs sortint de guàrdia de Sabadell vaig arribar bastant cansada a la capital. Entre que fas una coseta i l'altra i que agafes el bus públic vaig arribar vap a les 11 al meu barri.
Em notava una mica cansada però vaig dir-me "va, ves a buscar llet i les quatre coses que necessites". Doncs mentre pensava això intentava aparcar la moto. Com que estava cansada no devia aixecar prou la cama i vaig pedre l'equilibri. No podia ni recuperar la posició inicial ni posar la cama ràpid cap enrera així que em vaig haber de deixar caure com un dòmino damunt de la moto del costat. Vaig quedar comb un sanvitx entre dos motos a terra.
Tot pot empitjorar així que vaig aixecar la meva moto, la moto del costat i , després d'explicar a un sr. que em venia a ajudar que no havia estat res, vaig anar cap al super.
Aquell dia portava uns texans de temporada, gastats però super cool i supercars. Són aquelles coses que una fa quan una es comença a fer gran: et fa il.lusió que et càpiguin uns texans modernets encara que costin un ull de la cara. Doncs dit això se'm va acudir comprar llexiu. Vaig pensar que entre la marca blanca i la Neutrex no podia haver-hi molta diferència (el llexiu és llexiu). Bé, doncs dins la línia del dia de casament, em va caure la garrafa a terra. El llexiu és llexiu però l'ampolla deu ser més dura la de marca. Se'm va acudir recolzar-me la garrafa al maluc i...es veu que tenia un foradet derivat de la caiguda prèvia així que els dos camalls dels texans se'm van tacar de gotes i reguerols de llexiu a discreció. Per 0.49 cèntims...!!!

És una clara demostració científica que lo barato és car.

Pot ser que aviat es tornin a portar els texans tacats de llexiu però a mi ja no em va agradar això als '80 així que tampoc ho portaré ara.

La sol.lució l'he trobada pintant amb un boli les taques (després de gastar-me 4 euros en retoladors amb aquest objectiu).

Estimats, en època de crisi és temptador anar a lo barato però de vegades, ja ho veieu, no és el més barato.

Contrast

http://www.girleffect.org/video vs. http://www.thegirlexperience.co.uk/

CHOMSKY Y LAS 10 ESTRATEGIAS DE MANIPULACIÓN MEDIÁTICA

És un d'aquells mails que t'envien.
Un cop llegit veureu que englobaria la Belen Esteban, el possible frau del Laporta, els morritos de la Pajín, lo dels toros, lo del seguiment a temps real de la cirurgia de l'obès mòrbid de 260 kg, la sagrada família i el TGV, aquest programa que no he vist en que volen fer una "senyoreta" de noies com de Vallecas (que en el fons estan encantades de dir "ejque").


"El lingüista estadounidense Noam Chomsky, célebre por su militancia política progresista, elaboró una lista de las “10 estrategias de manipulación” a través de los medios. Prescindiendo de las consideraciones ideológicas que Chomsky agrega, las fórmulas de manipulación que sintetiza son, en líneas generales,en forma alternativa y a veces simultánea.

1-La estrategia de la distracción.
El elemento primordial del control social es la estrategia de la distracción que consiste en desviar la atención del público de los problemas importantes y de los cambios decididos por las elites políticas y económicas, mediante la técnica del diluvio o inundación de continuas distracciones y de informaciones insignificantes. La estrategia de la distracción es igualmente indispensable para impedir al público interesarse por los conocimientos esenciales, en el área de la ciencia, la economía, la psicología, la neurobiología y la cibernética. “Mantener la Atención del público distraída, lejos de los verdaderos problemas sociales, cautivada por temas sin importancia real. Mantener al público ocupado, ocupado, ocupado, sin ningún tiempo para pensar; de vuelta a granja como los otros animales (cita del texto Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.

2- Crear problemas, después ofrecer soluciones.
Este método también es llamado “problema-reacción-solución”. Se crea un problema, una “situación” prevista para causar cierta reacción en el público, a fin de que éste sea el mandante de las medidas que se desea hacer aceptar. Por ejemplo: dejar que se desenvuelva o se intensifique la violencia urbana, u organizar atentados sangrientos, a fin de que el público sea el demandante de leyes de seguridad y políticas en perjuicio de la libertad. O también: crear una crisis económica para hacer aceptar como un mal necesario el retroceso de los derechos sociales y el desmantelamiento de los servicios públicos.

3- La estrategia de la gradualidad.
Para hacer que se acepte una medida inaceptable, basta aplicarla gradualmente, a cuentagotas, por años consecutivos. Es de esa manera que condiciones socioeconómicas radicalmente nuevas (neoliberalismo) fueron impuestas durante las décadas de 1980 y 1990: Estado mínimo, privatizaciones, precariedad, flexibilidad, desempleo en masa, salarios que ya no aseguran ingresos decentes, tantos cambios que hubieran provocado una revolución si hubiesen sido aplicadas de una sola vez.

4- La estrategia de diferir.
Otra manera de hacer aceptar una decisión impopular es la de presentarla como “dolorosa y necesaria”, obteniendo la aceptación pública, en el momento, para una aplicación futura. Es más fácil aceptar un sacrificio futuro que un sacrificio inmediato. Primero, porque el esfuerzo no es empleado inmediatamente. Luego, porque el público, la masa, tiene siempre la tendencia a esperar ingenuamente que “todo irá mejorar mañana” y que el sacrificio exigido podrá ser evitado. Esto da más tiempo al público para acostumbrarse a la idea del cambio y de aceptarla con resignación cuando llegue el momento.
5- Dirigirse al público como criaturas de poca edad.
La mayoría de la publicidad dirigida al gran público utiliza discurso, argumentos, personajes y entonación particularmente infantiles, muchas veces próximos a la debilidad, como si el espectador fuese una criatura de poca edad o un deficiente mental. Cuanto más se intente buscar engañar al espectador, más se tiende a adoptar un tono infantilizante. ¿Por qué? “Si uno se dirige a una persona como si ella tuviese la edad de 12 años o menos, entonces, en razón de la sugestionabilidad, ella tenderá, con cierta probabilidad, a una respuesta o reacción también desprovista de un sentido crítico como la de una persona de 12 años o menos de edad (ver Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.

6- Utilizar el aspecto emocional mucho más que la reflexión.
Hacer uso del aspecto emocional es una técnica clásica para causar un corto circuito en el análisis racional, y finalmente al sentido crítico de los individuos. Por otra parte, la utilización del registro emocional permite abrir la puerta de acceso al inconsciente para implantar o injertar ideas, deseos, miedos y temores, compulsiones, o inducir comportamientos…

7- Mantener al público en la ignorancia y la mediocridad.
Hacer que el público sea incapaz de comprender las tecnologías y los métodos utilizados para su control y su esclavitud. “La calidad de la educación dada a las clases sociales inferiores debe ser la más pobre y mediocre posible, de forma que la distancia de la ignorancia que planea entre las clases inferiores y las clases sociales superiores sea y permanezca imposibles de alcanzar para las clases inferiores (ver ‘Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.

8- Estimular al público a ser complaciente con la mediocridad.
Promover al público a creer que es moda el hecho de ser estúpido, vulgar e inculto…

9- Reforzar la autoculpabilidad.
Hacer creer al individuo que es solamente él el culpable por su propia desgracia, por causa de la insuficiencia de su inteligencia, de sus capacidades, o de sus esfuerzos. Así, en lugar de rebelarse contra el sistema económico, el individuo se autodesvalida y se culpa, lo que genera un estado depresivo, uno de cuyos efectos es la inhibición de su acción. ¡Y, sin acción, no hay revolución!

10- Conocer a los individuos mejor de lo que ellos mismos se conocen.
En el transcurso de los últimos 50 años, los avances acelerados de la ciencia han generado una creciente brecha entre los conocimientos del público y aquellos poseídos y utilizados por las elites dominantes. Gracias a la biología, la neurobiología y la psicología aplicada, el “sistema” ha disfrutado de un conocimiento avanzado del ser humano, tanto de forma física como psicológicamente. El sistema ha conseguido conocer mejor al individuo común de lo que él se conoce a sí mismo. Esto significa que, en la mayoría de los casos, el sistema ejerce un control mayor y un gran poder sobre los individuos, mayor que el de los individuos sobre sí mismos."


That's life

La Dolce Vita

Ei! que la pel.li és un toston. Té moltes imatges fellinianes, com li toca, i probablement tinguin molt sentit algunes coses però dura més de 2h 40 m!
En realitat no sé quant dura perquè després d'aquest temps el DVD de la bibloteca estava ratllat i no vaig veure el final. És una mica igual ja que eren flaixos a la vida d'un periodista. Cada flaix era una petita història que en si podia ser interessant però si poses 28 petites histèries sense enllaçar es fa una mica pesat.

Aquestes mítiques seqüències no transmeten més que la foto. Un que venera una estrella i ella que no li fa ni puto cas. Sepre mira a l'horitzó. Nòrdica i freda. I ja està.

Res com Ammarcord

Això sí que és la dolce vita

B7