Fa uns dies que no escric. En certa manera estava una mica de dol ja que el meu avi es va morir fa 1 mes. Bastant al voltant de les eleccions hauria fet 104 anys...
Hi ha gent que pot dir: ja li tocava...però això no consola.
Vaig pensar de fer un escrit per ell però durant uns dies no em va sortit res així que al final no el vaig fer.
Ara, en que es fa el relleu del dol per la mort d'un familiar amb el dol per la mort de la sanitat tal com l'enteniem fins ara, és el moment en que parlaré d'ell.
El meu avi va viure 103 anys perque cada nit menjava sopa de ceba i es mantenia prim. Havia passat la guerra i, si en aquell moment es tractava de dieta obligada, després es devia tractar de valorar el menjar i menjar amb mesura...si avui t'atipaves, l'endemà potser no en hi hauria.
Ells feien xocolata desfeta en ocasions especials i tenien pa sec torrat al forn per sucar'l-hi.
Nosaltres ens podem menjar 12 Dunkin doghnuts farcits de xocolata sense respirar sense cap penalització...com que hi ha el danacol i els hipolipemiants i l'actimel i la cirurgia bariàtrica....
Des de dalt han fet servir la sanitat com a moneda electoral fins ahir: "Tranquils, no hi haurà llistes d'espera de més de 6 mesos..."i tot això que a tots ens sona.
"No es poden fer pagar els fàrmacs perquè seria una mesura anti popular"....i ara: PATADA. Allà se muera el personal.
Jo sí que m'he encarregat de cuidar-me i tenir salut. No hi ha premi per a qui estalvia en sanitat. Tampoc no hi ha penalització per a qui té problemes respiratoris i segueix fumant...Fem transplantaments de fetge a gent que ho necessita....perque fins fa 4 anys havia begut molt ...però ara ja no, eh!....On som?.
Un que es pot pagar una caixa de cigarretes i no es pot pagar un ibuprofè per la tendinitis???
Planteig: Tu pagues els fàrmacs. Se't tornarà la part corresponent (integra o percentual) quan facis la declaració de renda. Si no la fas: se siente.
Si ets vellet, tens malaltia crònica amb requeriment de fàrmacs de més de X euros o bé es consatata que no ets prou solvent estaries exempt. Així no maltractem als que ja estan maltractats.
Com som un país de llestos (així ens va) molta gent aconseguiria entrar en l'última categoria i continuariem punxant però menys.
També punxariem menys si l'atur i les PIRMI es donéssin amb xec nominal mensual....
Aquest estiu, una de les tripulants del veler on jo vaig anar 8 dies estava a l'atur i com fitxava per internet va poder estar 40 dies o més al veler...com ho veieu? Som llestos en aquest país ¿No?
No voldria ser àcida i voldria ser zen i repartir amor...però som un país corcat. Els racons fan pudor.
Als motius de dol hi hem d'afegir en Pellicer i la Terribas...no, a la seva persona no els ha passat res però ja es veu que han mort periodísticament o potser algú (no se qui pot ser) els censura: parlen més del contracte dels jugadors de Bàsquet de la NBA que de la vaga dels metges.
El 16 es va tallar durant 30 min les rondes sota la pluja, riuades de gent i el que va sortir per la tele és una imatge com si en lloc de centenars de persones fóssim 4 arreplegats que porten pancarta i xiulet.
Tan que enfatitzeu que no esteu d'acord amb els temps electorals dedicats als partits...com no podeu reaccionar al dret a l'informació que té la població? També us heu corcat per dins o són els de dalt que ho censuren?
Nascuda en dictadura, la paraula censura em recorda al conjunt de paraules que estan al mateix calaix que el garrote vil. Això s'està posant violent.
Ho deixaré aquí i us diria: aneu a votar i apunteu-vos a un curs d'alemany o del que sigui que es parli a Aràbia Saudí (que allà sí que hi ha cuartos tot i que en un entorn èticament particular). L'ètica no dóna cuartos ni menjar, ni fama, ni glòria, ni un acord correcte entre la patronal i els jugadors de la NBA ...Per a què deu servir?
¿Creieu que al Facebook es crearà el grup:"Volem que s'esborri la paraula ÈTICA de la Wikipèdia"?
Estimats, continuarem amb el pols de la Bondat contra el Mal...encara podem triar bàndol.
R
dijous, 17 de novembre del 2011
divendres, 23 de setembre del 2011
Vivlioteca
He tornat de 10 dies a les illes Gregues amb veler. Tornes tant descol.locat que buscant una de les pròximes obres de Xèspid a la cartellera de teatre de BCN he escrit: vivliotecaaaa!!! Oh my God!
Veus, a Grècia, que no ens calien segons quins plàstics i horaris que marquem a la nostra vida. Allò de dinar en 7 minuts, córrer al tren, pitar quan un està en doble fila més de 3 segons....
Bé, això del veler pot semblar de luxe però en el fons és més barato que altres coses. Com que t'ho curres tu (ara ja sé fer l'as de guia i l'altre nus que no recordo com es diu), a més fas exercici.
Hem calejat i hem atracat a ports deliciosos (Astipálelea, Kameni a Kos, o el de Vyclada a Santorini) i en algun molt recomanable com Hania (Chania- pronunciat "janyá"), un elegant port d'estil venecià amb mesquita derivat tot de colonitzadors previs.
Es promet alguna foto en breu.
Veus, a Grècia, que no ens calien segons quins plàstics i horaris que marquem a la nostra vida. Allò de dinar en 7 minuts, córrer al tren, pitar quan un està en doble fila més de 3 segons....
Bé, això del veler pot semblar de luxe però en el fons és més barato que altres coses. Com que t'ho curres tu (ara ja sé fer l'as de guia i l'altre nus que no recordo com es diu), a més fas exercici.
Hem calejat i hem atracat a ports deliciosos (Astipálelea, Kameni a Kos, o el de Vyclada a Santorini) i en algun molt recomanable com Hania (Chania- pronunciat "janyá"), un elegant port d'estil venecià amb mesquita derivat tot de colonitzadors previs.
Es promet alguna foto en breu.
diumenge, 28 d’agost del 2011
Hi he tornat...
He tornat a tenir una relació amb l'Ikea...mira, hi he recaigut...Només era per tornar unes caixes de plàstic que no faré servir ja que aprofitaré les que l'Elena no vol.
Vaig haber de fer dos viatges. Hi vaig en moto amb el producte a retornar entre cames. La situació és : tinc el tiquet....aquesta vegada sí....i tornaré els estors que estrictament no van bé a les meves finestres (allò de "no tenen la mida però per 70 euros...") i també unes caixes que volia posar en un moblet que m'havia comprat.
El primer viatge el vaig fet amb estors i caixes entre cames...una mica perillós. Bé doncs en arribar només tenia el tiquet dels estors ja que les caixes anaven en un tiquet a part...Torna cap a casa amb les caixes....
Després, el 2n viatge de les caixes va ser un dia abans que em caduqués. No m'havia adonat que els 120 dies acabaven l'endemà així que un sortint de guària arriant cap a l'Ikea amb la Liberty...uff és supercansat ser Urbanita. Per sort va anar bé: ni vaig caure de la moto, ni em van robar la cartera a l'Ikea, ni era el tiquet incorrecte...no esteu contents de mi?
Getting tings done!!!!!!!!
Ai que començaré a canviar...que m'estic tornant ordenada i quasi puntual. Ara, si fos una telenovela em diria a mi mateixa: "-Estoy orgullosa de ti!"
Aquest darrer ramalasso és de l'estil de les coses que escriu la de Sex in de City. És que he vist 4 capítols del mig de la sèrie i no me'n puc acabar de fer una opinió. Em fa ràbia tòpics o creences de coses superficials amb les que etiqueten les dones...però alhora, moltes dones i algunes amigues meves que són llestes s'hi senten identificades...No ho acabo d'entendre. Hi trobo in discurs intel.ligent però s'utulitza per a coses bastant banals segons el meu parer. Ja ho veurem.
Em recorda això que si NY és la city that never sleeps, Barcelona és la cituat que fa pudor a caca de gos...però no sé com dir-ho amb glamour, vaja, perque vengui més: Barcelona city of dogs..., Barcelona dogs' monuments, feel the dogs in Barcelona...
S'accepten suggerències (ja ho veieu que a la meva empresa us deixo participar a tots).
Dit això direm una cosa bonica: l'skyline de l'Hospitalet de Llobregat des de l'Ikea: cel rosat i color préssec, a les 7 i algo d'un vespre d'agost, a l'esquerra l'hotel aquell que té l'Ovni, al centre: cel i més cel de diferents tonalitats i, a la dreta, l'esglesia de Tibidabo amb un reflex ataronjat que envermellia ls seves parets laterals... va estar bé.
Ptns
Vaig haber de fer dos viatges. Hi vaig en moto amb el producte a retornar entre cames. La situació és : tinc el tiquet....aquesta vegada sí....i tornaré els estors que estrictament no van bé a les meves finestres (allò de "no tenen la mida però per 70 euros...") i també unes caixes que volia posar en un moblet que m'havia comprat.
El primer viatge el vaig fet amb estors i caixes entre cames...una mica perillós. Bé doncs en arribar només tenia el tiquet dels estors ja que les caixes anaven en un tiquet a part...Torna cap a casa amb les caixes....
Després, el 2n viatge de les caixes va ser un dia abans que em caduqués. No m'havia adonat que els 120 dies acabaven l'endemà així que un sortint de guària arriant cap a l'Ikea amb la Liberty...uff és supercansat ser Urbanita. Per sort va anar bé: ni vaig caure de la moto, ni em van robar la cartera a l'Ikea, ni era el tiquet incorrecte...no esteu contents de mi?
Getting tings done!!!!!!!!
Ai que començaré a canviar...que m'estic tornant ordenada i quasi puntual. Ara, si fos una telenovela em diria a mi mateixa: "-Estoy orgullosa de ti!"
Aquest darrer ramalasso és de l'estil de les coses que escriu la de Sex in de City. És que he vist 4 capítols del mig de la sèrie i no me'n puc acabar de fer una opinió. Em fa ràbia tòpics o creences de coses superficials amb les que etiqueten les dones...però alhora, moltes dones i algunes amigues meves que són llestes s'hi senten identificades...No ho acabo d'entendre. Hi trobo in discurs intel.ligent però s'utulitza per a coses bastant banals segons el meu parer. Ja ho veurem.
Em recorda això que si NY és la city that never sleeps, Barcelona és la cituat que fa pudor a caca de gos...però no sé com dir-ho amb glamour, vaja, perque vengui més: Barcelona city of dogs..., Barcelona dogs' monuments, feel the dogs in Barcelona...
S'accepten suggerències (ja ho veieu que a la meva empresa us deixo participar a tots).
Dit això direm una cosa bonica: l'skyline de l'Hospitalet de Llobregat des de l'Ikea: cel rosat i color préssec, a les 7 i algo d'un vespre d'agost, a l'esquerra l'hotel aquell que té l'Ovni, al centre: cel i més cel de diferents tonalitats i, a la dreta, l'esglesia de Tibidabo amb un reflex ataronjat que envermellia ls seves parets laterals... va estar bé.
Ptns
divendres, 8 de juliol del 2011
Notícies fresquetes de l'estiu....
"La notícia más importante de hoy...el encierro de los Sanfermines".
Això ho deien ahir. Voleu dir que efectivament és la notícia més important?
A l'estiu ja sabeu que passen coses:
1. S'aporven lleis contra les quals la gent quasi no tindrà temps de reaccionar: prevacacionals... preparant uns dies de descans... Pot ser que no vegis la tele o els diaris i no te n'adones que s'aprova un decret que et perjudica d'alguna manera.
2. Cortines de fum.
Mètode per a adonar-se'n que passen coses: quan parlen molt dels toros i del cine en català com ara ho fan perque es noti menys la notícia que han pactat els pressupostos amb el PP. O sigui, si us extranya que parlin molt d'una d'una cosa ja discutida o d'una xorrada és que hi ha algo a amagar.
Us deixo aquí uns links d'un diari (e-notícies) que de vegades no està malament perquè és crític. Just avui tenia alguna notícia basura derivada de la telebasura que en vista del que hi ha es veu que està feta per persones basura (èticament parlant ja que biològicament són tan correctes com els altres: vull dir que els seus òrgans serveixen par al transplantament a persones igualment. Ser un podrit èticament no contagia).
Exemple:
Petita notícia: els calerons dels diputats
Notícila a l'estil veranito
Això ho deien ahir. Voleu dir que efectivament és la notícia més important?
A l'estiu ja sabeu que passen coses:
1. S'aporven lleis contra les quals la gent quasi no tindrà temps de reaccionar: prevacacionals... preparant uns dies de descans... Pot ser que no vegis la tele o els diaris i no te n'adones que s'aprova un decret que et perjudica d'alguna manera.
2. Cortines de fum.
Mètode per a adonar-se'n que passen coses: quan parlen molt dels toros i del cine en català com ara ho fan perque es noti menys la notícia que han pactat els pressupostos amb el PP. O sigui, si us extranya que parlin molt d'una d'una cosa ja discutida o d'una xorrada és que hi ha algo a amagar.
Us deixo aquí uns links d'un diari (e-notícies) que de vegades no està malament perquè és crític. Just avui tenia alguna notícia basura derivada de la telebasura que en vista del que hi ha es veu que està feta per persones basura (èticament parlant ja que biològicament són tan correctes com els altres: vull dir que els seus òrgans serveixen par al transplantament a persones igualment. Ser un podrit èticament no contagia).
Exemple:
Petita notícia: els calerons dels diputats
Notícila a l'estil veranito
dimecres, 22 de juny del 2011
L'esmolet
Al cant de tiruriii-tiruraaa, el sò d'aquell instument que simula les flautes peruanes però que està fet de plàstic, passejava un esmolet pel meu carrer.
Un sr. de > de 80 anys que portava la seva bibicleta amb aquella predra que rota empesa pel pedal de la bici.
Li he baixat tres ganivets de cuina...mai se sap. El primer dia post finalització de contracte he d'estar preparada per a tot: potser, amb el tema de tallar ja controlat, m'agafaran a un circ per fer de lanzadora de cuchillos...
El sr. que fa una feina artesanal, que després d'esmolades acariciava les fulles, que et demostrava l'afilat que ho havia deixat tallant-se la pell d'un callo de la mà (no caliaaa, que en l'era actual sabem que qui ha cosetes que s'encomanen)...m'ha cobrat 25 euros. Bé els hi he pagat després de regatejar venint de 30 euros. No paga local, tarda menys d'una hora i no ho declara a hisenda...a mi em paguen brut menys per hora de cirurgiana...!!! Però bé, així col.labores a que el sr. tingui una vida menys indigna.
Sí, tindré feina. Un contracte que correspon al 40% de la jornada...algo és algo.
Implica que em passo l'estiu a la Ciutat Comtal...ja em vindreu a veure, no, carinyets?
B77
R
Un sr. de > de 80 anys que portava la seva bibicleta amb aquella predra que rota empesa pel pedal de la bici.
Li he baixat tres ganivets de cuina...mai se sap. El primer dia post finalització de contracte he d'estar preparada per a tot: potser, amb el tema de tallar ja controlat, m'agafaran a un circ per fer de lanzadora de cuchillos...
El sr. que fa una feina artesanal, que després d'esmolades acariciava les fulles, que et demostrava l'afilat que ho havia deixat tallant-se la pell d'un callo de la mà (no caliaaa, que en l'era actual sabem que qui ha cosetes que s'encomanen)...m'ha cobrat 25 euros. Bé els hi he pagat després de regatejar venint de 30 euros. No paga local, tarda menys d'una hora i no ho declara a hisenda...a mi em paguen brut menys per hora de cirurgiana...!!! Però bé, així col.labores a que el sr. tingui una vida menys indigna.
Sí, tindré feina. Un contracte que correspon al 40% de la jornada...algo és algo.
Implica que em passo l'estiu a la Ciutat Comtal...ja em vindreu a veure, no, carinyets?
B77
R
dilluns, 13 de juny del 2011
Psicoproctologia i segon capítol de LBEC
De petita, la Nuri, la sra. de fer feines de casa els meus avis, em va deixar un ganivet petit, que tallava molt i em va deixar tallar bajoques. Jo devia ser molt petita, devia mesurar uns 70 cm d'alçada ja que la taula d'operacions era un tamboret.
Em van dir: "vigila no et tallis que talla molt". Jo vigilava. El ganivet era de mànec carabassa i el tamboret de melamina símil-fusta. Vaig tallar la bajoca, que era de les fines, en petits cilindres.
Des de llavors que m'agrada tallar. Qui diria que he arribat fins aquí...a aconseguir una feina on el que fas és tallar i ...que les mateixes retallades m'afectarien a mí.
Com ja he dit en altres moments sóc un excedent de producció.
Tot i que em continua agradant tallar (de fet, a Holanda, per recomanació de la Cati, vaig aconseguir dos ganivets similars als de la meva infància) no em tallaré les venes...Tranquils...
Per distreure'm del tema us explicaré el segón capítol de lo barato es car:
LBEC- Capítol 2: Les taronges més cares de l'història
Em vaig apuntar a la web de Groupalia que és això que donen ofertes si un grup de gent les demana. Hi oferten cursets de fer gintonic, exfoliacions de peus fetes per peixos i altres coses que no pensaries...doncs jo em vaig comprar 10 kilos de taronges per 9,75 euros (+7 de transport)...el problema és que no vaig poder concertar dia d'entrega perquè tenia guàrdia i havia estat molt liada (el marge era de 48 hores) així que vaig pagar les taronges i no en vaig tastar ni una. 0 taronges a 17 euritosss...
Jo també us estimo
R
Em van dir: "vigila no et tallis que talla molt". Jo vigilava. El ganivet era de mànec carabassa i el tamboret de melamina símil-fusta. Vaig tallar la bajoca, que era de les fines, en petits cilindres.
Des de llavors que m'agrada tallar. Qui diria que he arribat fins aquí...a aconseguir una feina on el que fas és tallar i ...que les mateixes retallades m'afectarien a mí.
Com ja he dit en altres moments sóc un excedent de producció.
Tot i que em continua agradant tallar (de fet, a Holanda, per recomanació de la Cati, vaig aconseguir dos ganivets similars als de la meva infància) no em tallaré les venes...Tranquils...
Per distreure'm del tema us explicaré el segón capítol de lo barato es car:
LBEC- Capítol 2: Les taronges més cares de l'història
Em vaig apuntar a la web de Groupalia que és això que donen ofertes si un grup de gent les demana. Hi oferten cursets de fer gintonic, exfoliacions de peus fetes per peixos i altres coses que no pensaries...doncs jo em vaig comprar 10 kilos de taronges per 9,75 euros (+7 de transport)...el problema és que no vaig poder concertar dia d'entrega perquè tenia guàrdia i havia estat molt liada (el marge era de 48 hores) així que vaig pagar les taronges i no en vaig tastar ni una. 0 taronges a 17 euritosss...
Jo també us estimo
R
dissabte, 28 de maig del 2011
Qui m'ha robat el bròquil?
Fent al.legoria a aquests llibres com "¿Quien me ha robado mi queso?" us diré que he trobat el bròquil que em pensava que m'havien robat.
La setmana passada em vaig portar bròquil bullit per dinar. Per feina no me'l vaig poder menjar i me'l vaig deixar en una nevera. Em pensava que me l'havien robat (la carmanyola és nova, la bossa que l'alberga molt mona,...té una explicació coherent que algú em robi el bròquil) doncs avui l'he trobat. No m'atreveixo a obrir-lo però ja l'he trobat.
És graciós aquests llibres d'empresa com el del queso que el que fan és una barreja de psicologia i pensament màgic de l'estil El secret. Alguna cosa deu haver-hi que, si penses en positiu, tot ho veus positiu.
Us comunico que estic molt contenta per haber recuperat la carmanyola. Ssssuperpositiva, osea.
Dit això, faré una sèrie de relats curts a mesura que en tingui el guió.
La sèrie es titula:
Lo barato es car o l'història de la meva vida. (LBEC)
Capítol 1: (No vé a ser més que un seguit dels texans i del futong).
L'altre dia havia d'anar de barbacoa a Vic i, en no tenir cotxe, vaig agafar el tren. Pla: anar fins a l'estació de tren amb moto i allí pujar cap a Osona.
Vaig prendre el casc de la moto a la mà i en posar-lo a l'estanteria vaig pensar: A veure si te'l deixaràs?
Tot llegint la Vanguàrdia em vaig abstreure i en el moment de baixar, evidentment, em vaig deixar el casc de la moto al tren. De moment és irrecuperable (a objectes perduts no en saben res).
Com que ja m'havia deixat un casc i els guants de la moto feia uns dies al tren i no els vaig recuperar, aquets casc era nou i tenia 2 mesos de vida (110 euros).
Hauria estat més còmode i bagggato (com els que no són el Cristiano Ronaldo...ho entendreu els polo-cracovioadictes) pujar en taxi a Vic......¿no?.
PTNS
La setmana passada em vaig portar bròquil bullit per dinar. Per feina no me'l vaig poder menjar i me'l vaig deixar en una nevera. Em pensava que me l'havien robat (la carmanyola és nova, la bossa que l'alberga molt mona,...té una explicació coherent que algú em robi el bròquil) doncs avui l'he trobat. No m'atreveixo a obrir-lo però ja l'he trobat.
És graciós aquests llibres d'empresa com el del queso que el que fan és una barreja de psicologia i pensament màgic de l'estil El secret. Alguna cosa deu haver-hi que, si penses en positiu, tot ho veus positiu.
Us comunico que estic molt contenta per haber recuperat la carmanyola. Ssssuperpositiva, osea.
Dit això, faré una sèrie de relats curts a mesura que en tingui el guió.
La sèrie es titula:
Lo barato es car o l'història de la meva vida. (LBEC)
Capítol 1: (No vé a ser més que un seguit dels texans i del futong).
L'altre dia havia d'anar de barbacoa a Vic i, en no tenir cotxe, vaig agafar el tren. Pla: anar fins a l'estació de tren amb moto i allí pujar cap a Osona.
Vaig prendre el casc de la moto a la mà i en posar-lo a l'estanteria vaig pensar: A veure si te'l deixaràs?
Tot llegint la Vanguàrdia em vaig abstreure i en el moment de baixar, evidentment, em vaig deixar el casc de la moto al tren. De moment és irrecuperable (a objectes perduts no en saben res).
Com que ja m'havia deixat un casc i els guants de la moto feia uns dies al tren i no els vaig recuperar, aquets casc era nou i tenia 2 mesos de vida (110 euros).
Hauria estat més còmode i bagggato (com els que no són el Cristiano Ronaldo...ho entendreu els polo-cracovioadictes) pujar en taxi a Vic......¿no?.
PTNS
Subscriure's a:
Missatges (Atom)