SuperNanny a Myanmar

Ai que no us agradarà el que posaré…probablement us sembli com això que et posen els negrets d’Àfrica a l’hora de dinar però ho deixaré anar...

Un dia van coincidir dos temes en un mateix diari. Per una part hi havia l’anunci que començava la col.lecció de la SuperNanny i per l’altra, els nens soldats de Myanmar.
La SuperNanny m’agrada perquè dóna paràmetres d’actuació que, de vegades, per costum o per bona fe no se’ns acudirien. Entenc que no hi ha manual d’instruccions pel nens però de vegades podriem fer mal sense saber-ho. En medicina li diuen iatrogènia al mal que fas al pacient dins de l’entestament en curar-lo. Quan li fas més mal que bé.

Crec que una situació paral.lela es dóna amb tota aquesta quantitat de plàstics en forma de joguina que es regala als nens. Que no li falti de res…no és el mateix que li sobri de tot: que li sobrin Barbies, Bratz(50-60 euros), PSP, Wii… Per una part: el meu nen és més espavilat i li compro algo per a nens més grans (no els deixes tenir l’edat que tenen); per l’altra: deu voler la Wii…i resulta que la vol el pare…

És per això que poso per tancar una foto dels nens soltats de Myanmar- només tenen 9 anys…pot ser que es reflexioni, pot ser que no...però, ja que tenim la sort que els nostres nens no són obligats a matar gent potser podriem aprofitar a no fer-los tontos del bote.

Hi ha web que es diu http://www.consumehastamorir.org/. No us penseu que us convido a un suicidi capitalista, és per si voleu passejar una mica per la web.

Ale! que tingueu bona entrada d'any i que els reis no us portin massa, massa coses.

B7

ILD

És clar que m'he hagut de reconciliar amb el blog. Després de la pataleta a les 4 de la matinada em veig obligada a rependre la meva tasca d'escriure a l'hiperespai. El motiu és clar: ILD- International Leisure Development....és l'empresa que volen fer Gran Scala...això dels monegros que ha de ser com un Las Vegasssss... Respirem fondo!

Aquesta gent tenen dret a treballar del que vulguin però fer un muntatge que inclou camp de golf i parc temàtic d'aigües als Monegros és només propi de gent que s'ha begut l'enteniment...com que aviat ni hi haurà aigua ni per beure, l'enteniment ens l'haurem de beure tots. Em fa molta ràbia. Seria propi d'un govent del PP fer això tan irracional però és que al damunt és un govern sociata!!! per favor!! Ja sé que una manifestació unipersonal no du enlloc però és que no té nom.

Hi ha gent que ja ho sap perque jo ho he anat anomenant al llarg de la meva vida però pels que no ho sabeu: a Reus va haver-hi restriccions d'aigua dos hiverns seguits. Només tenimen agua de 19 a 21h i t'havies de rentar a aquella hora i aguardar aigua per rentar els plats de l'endemà. Ara que els pantans també van justets seria una opció però no crec que la gent ho tolerés.

En veritat tinc ganes que fracasi estrepitosament.

Bona setmana.

Per cert, això és el Delta de l'Ebre a l'hivern.

Pel forro...

Pel forro de la collonera...expressió que significa que passes de tot...
Jo em pensava que podia escriure coses i que potser farien pensar a algú de vosaltres o potser us vindrien ganes de saludar-me arrel d'haver llegit l'entrada al blog...francament, crec que això no inspira a gaire gent.
Evidentment, per parlar sola amb l'hiperespai potser no cal fer-ho

El pianotaure

"Andre Masson e al suo celebre quadro surrealista Il pianotauro (1937), dove il pianoforte si trasforma in Minotauro dentato e aggredisce sessualmente una donna"

He anat a l'exposició Un cos sense límits, a la Fundació Miró. Mostra les diferents maneres que han tingut diversos autors de diferents corrents de mostrar el cos. És curiós que diuen "el cos" però només surten cossos de dona. Hi ha 3 obres on surten homes i, en una d'elles, el cos queda amagat darrera el de la dona. Per tant, ¿resulta que les dones tenen COS i els homes cosset???

Els que més m'han agradat han estat: Le nuage nu (Chagall), La cacera (Richard Lindner), Desnudus (Jean Dubuffet), Composició de tres dones (Fernand Léger), Noia evadint-se (Miró), Nu couche (Picasso), Portrait in a White cover (Lucian Freud). Potser us els aniré penjant.

El Pianotaure em va cridar l'atenció pel nom ja que sembla una freakyparaula però, a més, els comentaris del quadre deien: ens mostra el mite del minotaure, representat per un piano, i plasma la violència i destrucció del sexe....

Creieu que sexe és destructiu? Ho dic perque fins a cert punt es pot entendre que hi hagi violència o més aviat moviments violents (en hi ha en un partit de tenis...) però ¿destrucció? Què es destrueix? Em podrieu ajudar estimats bloggers?

La veritat és que Chagall que mostra cossos nus sempre en el context de l'amor, la parella, la creació...em resulta més suau a la vista i al pensament. Deu ser el que queda de la meva formació cristiana...tot i que ell era jueu

Dada curiosa: a internet hi havia un article a una revista de Friuli on hi sortien les següents paraules: pianotaure, turró de massapà i Guatemala... sembla difícil relacionar certes coses però a internet hi és tot.

Nota informativa: L'expo hi és fins el 27 de gener i tanquen a tres quarts de set.

Fins aviat estimats