Altrugoïsme

Conec una persona que donava sang, per altruïsme, però ella s'havia de prendre ferro perquè tenia una mica d'anèmia...
Com ho veieu?
Just aquest cap de setmana, a la vanguàrdia, escribien sobre que l'home com a ésser necessita ser una mica altruïsta per què funcioni com espècie.
Que l'egoisme extrem ha portat a pensar cadascú en ell i així hem arribat a la crisi.
Per altra part, al dominical, deien que en l'altruïsme hi ha una part d'egoïsme.

Tot és una mica enrabessat però és veritat que l'espècie fracasaria si no ens ajuessim els uns als altres. Exemple: nens petits que no tenen pares moririen ja que no es sabrien procurar el menjar.
Sí que és veritat que l'egoïsme individualista ha ens ha portat a la crisi.
Però també és veritat que en l'altruïsme sovint i ha una recompensa la majoria de vegades subconscient.

Reflexioneu sobre lúltima vegada que heu sigut "altruïstes". Segur que una part de benefici propi hi trobaveu. Si la satisfacció de fer-ho. El sentir que ajudes...Això és bò per a un i a més per a d'altres.

Jo no em sento molt altruïsta. No tinc ganes de pertanyer a cap onagé (no sabria quina triar).

L'altre dia, la Teresa em va explicar que té un pacient molt descuidat, que acumula molts llibres i que és molt llegit. Té Parkinson i això fa que sembi lent però mentalment és molt brillant. Es veu que des del centre de salut s'havien plantejat buscar ajuda de voluntaris d'una oenagé que fan companyia a la gent gran. "Em van dir que les voluntaries que hi ha probablement no poguéssin mantenir cap conversa amb ell". Vaja, quee ser llegit t'aïlla en totes les èpoques de la teva vida. Potser al pacient ja li anava bé tenir una sra. que el visita durant 1 hora dos vegades a la setmana i fan un te i potser ella parla d'hules, de l'últim capítol d"Amor en tiempos revueltos" o de l'última pelrruqueria que ha trobat pel seu gosset, el Treski.

La ment humana, tant valuosa, acava essent un problema en sí ja que si la nodreixes massa es veu que després no tens amb qui parlar i t'aïlles (suposo). L'àvia d'un amic deia "Masses llibres, masses llibres. La vida no està als llibres".

Com la vida tampoc no està a la feina.

He fet molts posts hospitalaris però en fer 10 guàrdies al mes no podiem esperar menys (1/3 dels dies dormo a l'hospital).

Aquest mes ha estat millor: la boda de la Núria i de l'Estela. Les dues ha significat una bona reunió amb amics a més d'acompanyar els protagonistes en un dia molt especial per a ells.

Tornant als individualismes: es veu que els ultradretans d'Europa (Suècia repeteix) són fills del maig del 68. El moviment pendul.lar habitual de les coses ara ens toca aquest extrem. Espero que no falti gaire perquè el pèndul torni cap al centre.

Besets