Lluís XXVI

Sí home, sí. Que per Carnaval tot s'hi val...és una forma de dir les coses...

La veritat és que la satisfacció que dóna a homes de 150 kilos el fet d'anar disfressat de tirolesa, caputxeta o de campanilla no es pot substituir per res del món...

Al Carnaval de Reus, on jo només vaig treure el cap, vaig veure uns bolivians vestits de bolivians però alguns d'ells anaven amb albarques ... Ho vaig trobar tendre i tot. Em va semblar un detall de mestissatge/globalització/barrija-barreja o digues-li com vulguis d'això que és aquet món on vivim.

El que no us puc explicar amb paraules (i que per desgràcia no en tinc fotos) és el component d'una carrossa que anava d'època. Deuen ser una de les colles millonetis ja que portaven uns vestitis Lluis XXVI tots brillants i adamascats i un dels components només portava armilla blau caldera i una petita perruca de rinxols blancs... El que passa és que era un gos! Un d'aquests de la raça chucho. D'aquets que, la propietaria, quan arriba a casa diu"- ¿Cómo está mi nene?"i el gosset es mou neguitós... i després ve el "Sí, sí, ya ha llegado la mami!" i pam! li encastra un petó als morros.

I no és que els gossos no m'agradin. Però he dit gossos.

Que SantAntoni em perdoni però aquets chuchos no sobreviurien a les gavines ni als coloms de Barcelona si no fos per les seves "mamis" que els salven dels perills. En la selecció natural ja faria dies que s'haurien extingit.

Per altra part es veu que són necessaris com a receptors d'afecte. Hi ha molta gent que necessita algun ésser de resposta incondicional. Cosa que no es dóna entre humans, que ja ho sabem...però si et costa pair-ho...si t'és molt difícil assumir-ho... sempre et pots comprar un animaló.







Ale, Bsikos (estic molt castellana, no?)

Obsolescència programada

Vès que no he trobat cap foto de la pastisseria Jordà...

Avui, tot i tenir festa, m'he despertat quan encara era fosc i he pensat en la pastisseria Jordà...? Quina lògica té despertar-te un diumenge "tranquil" pensant en una de les botigues emblemàtiques de Reus que ha desaparescut fa un any?

En el seu lloc hi ha un local de jamón de Jabugo, de Guijuelo...vaja, el típic producte de Reus que tot turista rus que practiqui l'art de comprar passejant hauria de comprar com a souvenir (Recuerdo de Reus).

Tornant a la pastisseria podria ser que pensés en dolç perquè fa uns dies que tinc polidípsia i m'he imaginat que potser era diabètica...però no m'he fet cap anàlisi així que no ho sé. És més probable que estigui relacionat amb les calefaccions i el fet que no tinc temps de beure. Quan me n'adono que tinc set en tinc MOLTA.

Bé, doncs la pastisseria tenia un estil modernista (fet de novo, com ara el Jofré de dones) i era on hi compràvem els pasitissos d'aniversari- els de crema cremada per fora i, per dins, crema amb maduixa. Em vaig iniciar en aquest món de ben petita. Inicialment els tortells de crema i les pastes de poma van fer que em guanyés el títol de Rossi Pasteles. Després vaig progressar a la resta de modalitats.

Obligadament he d'esmentar a forma d'homenatge:

1. Les coques de massapà

2. Les vacarisses (uns pastes semblants a les orelletes -en castellano palmeras- que tenien forma de S)

3. Braç de gitano

4. Menjablanc

Això ja no tornarà...

Eren quells temps en que les coses semblava que havien de ser per sempre.



Ara, en canvi, tenim et xip de l'obsolescència programada que és això que et compres una tele i saps que només et durarà 4 anys. I el pitjor és que ja ho fabriquen amb aquesta intenció...



Bé fillets, us deixo amb la reflexió


Rosa



PD1: Cats, només has d'anar a l'angle dret de la pantalla i cilcar "crea tu blog"
PD2: Ara ja casi no en menjo de dolços, eh! no sóc d'aquelles de "oooohh! la xoocooolataaaaa!" Me he quitao





I que perquè hi ha aquesta foto aquí? Doncs perque he buscat una foto d'una palmera de pasta i, com que la màquina expenedora de la feina té Palmeras Roig, la palmera de Miravet n'he buscat una foto i, enlloc da la palmera, he posat una foto de Miravet.

Traffic jam

Curiós és que els anglesos facin servir aquesta expressió per a denominar embús. La traducció literal, melmelada de trànsit, em porta al que us vull explicar avui.
He tingut un dels meus diumenges de melmelada després de molts alts i baixos, anar i venir i ziga-zaga... Fer fi avui m'he aixecat i he esmorzat torrades amb melmelada després de molt de temps de no fer-ho.
Això ha comportat que, en revisar les melmelades que tenia per la nevera (la de taronja amarga ecològica de Fruites Pasqual i la de figues i canyella de la mare de l'Amaya), he hagut de procedir a la dipositar-les a les ecombraries ja que tenien colònies de fongs.
Després de l'esmorzar m'ha semblat més adient fer un coc de poma com els de la Padri al forn de la meva altra àvia (em faltaven 2 ous però ho he fet igualment). Sabeu allò que una cosa et porta a l'altra...doncs això m'ha portat a rentar la safata del forn. Típica cosa que no és necessaria (ja que potser fa 3 mesos que ni la toco i no havia pasat res) però que avui et sembla superimportant: clara excusa per no seure a l'ordinador i constatar per internet quants quartos em queden al banc després d'haber signat el dimarts passat.
Sí, sí, sí...les coses importants acaben sent paraules monosíl.labes (MIR, pis, fill). Amb el que costa aprendre el terme "esdúixola"!
El carrer del meu pis és Independència (sis síl.labes!!)...no està malament no? i el significat tampoc, no?
Com que m'he casat amb el banc ara obriré una llista de no-noces. És una ONG on es pot col.laborar amb un metre qudrat de rajola o, si es prefereix amb tres metres de tuberia...s'accepten donacions.
No hem de caure a la temptació que una casa és lo de dins, lo que et venenen a l'IKEA del redecora tu vida. Com, en les persones, la gràcia d'una casa són els fonaments i el sostre. Ni se us acudís regalar-me un florero!
També entendria que no em regaléssiu res ja que no faig cap pena...
Bé, espero, un dia o altre, convidar-vos a casa.

B7

Estrictament és Traffic jamb però col.loquialment es diu traffic jam (yu nou uoramin)

La foto es titula Embús a l'eixample, és d'un tal asfèric (flickr)