Relajación, supremacia et al

A veure, amb el pesadet que resulta que occidentals histèrics diguin en veu alta "hem d'estar a l'aquí i l'ara!" originat del Mindfulness llegit d'esquitllevi (normalment s'ho diuen a ells mateixos, en to de renyar, amb el front arrugat, enfadats per no aconseguir-ho) resulta que uns dels nuclis de la Relajación era a España, a la Inquisisció.
Us deixo el link que ho explica molt bé però resulta que com l'Esglesia no podia condemnar a mort "relajaba los reos al brazo secular" . Graciós, no? Resulta que la Relajación la practicava la Inquisisció.

Ja sabeu que aquest bloc és lliure de  associació d'idees així que, lligat amb la darrera entrada dels jueus (la conferència dels jueus catalans va ser després de veure una pel·lícula d'un altre jueu, Després de la boira, al Memorimage X) i que aviat hi haurà el dia de la dona, em ve al cap la por que fa la supremacia.

Estrictament tots som iguals però: 
a) Si tu i jo tenim el mateix cervell però tu saps llegir i escriure, pot ser que tu te'n surtis de més situacions que jo.
b) Si tu i jo tenim el mateix cervell, el mateix número d'ulls, orelles, mans i cames però tu ets més fort, pot ser que en una situació de requeriment físic te'n surtis més bé que jo (o que en surtis viu, mentre jo no)
c) Si tu i jo tenim el mateix cervell però tu pots engendrar vida i jo no, pot ser que inconscientment em senti inferior doncs el grau de dispensibilitat en perpetuar l'espècie és diferent. En els mamífers, qui ha d'estar viu més temps per a gestar cadells, alimentar-los fins l'autonomia és la femella.

Per això he imaginat que deu ser el fet percebre l'altre com a superior el que deu generar la por que es tradueix en l'odi de l'antisemitisme, el racisme i el masclisme. Les conseqüències sobre els jueus espanyols en els anys de la Inquisició o sobre els jueus en l'època nazi, l'esclavatge sobre els negres o l'actual racisme i el maltractament a la dona comparteixen uns trets en comú: l'atac per un pusil·lànime que té por i ha de sotmetre, maltractar, torturar o matar l'altre "per si de cas"("per si de cas fos millor que jo").

Desgraciadament, tornant a lligar inquisició i supremacia, resulta que si en els anys d'inquisició sabies llegir o escriure podia voler dir que eres jueu i no interessava...ai las! Tots fent-se els tontos per la por a la Inquisició!. Del 1492 al 1821 són 329 anys...! Això és molt fort! Encara no fa 200 anys d'això. Ai que estic pensant que això em dóna l'explicació un fet que jo havia indentificat: podent ser alfabetitzats, hi ha gent que prefereix ser analfabet; podent ser educats i cultes, hi ha gent que prefereix ser un tap de suro (amb respecte pel suro) i, podent ser nobles o elegants, hi ha gent que prefereix ser cutre i garrula. Voleu dir que tot és la reminiscència de la por a la Inquisició?
Així sí que ho entendria doncs fins ara no em cabia al cap què passava al nostre país on molta gent té accés a la progressió personal i opta per l'opció alternativa.

Amics, AQUÍ i ARA

Fer dissabte

Amb els dubtes de si deixar el bloc definitivament o no, m'he trobat fent dissabte. Avui és dissabte i ahir era divendres (Porque hoy es sábado y mañana, domingo) Vaig anar a una conferència sobre els jueus a Catalunya. La va donar un hebraista, Manuel Forcano, que n’ha fet un llibre. Us volia anomenar algunes de les curiositats.

Resulta que al nostre dia a dia hi ha un munt de costums que tenen a veure amb la por a la inquisició i el “Sóc convers, veus com sí?”.

“Veus com menjo i toco porc”: això ho veiem reflectit a la matança del porc que, es fa pública, mentre que la de la vaca no, i ens ens la mengem igual... O al costum de penjar els embotits a l'ampit de la porta, o a l'ensaïmada (“que amb aquest nom consti que hi ha porc”).

Que ens regalin julivert quan anem a la verdura o al peix  es recolza que, en l'era inquisitorial, era considerat una herba despreciable doncs formava part de molts plats dels jueus i dels musulmans. Llavors, era una mostra de despreci cap a un dels ingredients principals.

O l'exageració de les processons de Setmana Santa. Quan es vesteixen de Natzarè (les teles i el cucurutxo), descalços i amb ciris a cada mà recorda el vestit que portaven els condemnats per la Inquisició ( el sambenito). Perquè haurien de cridar tant la seva fe Cristiana? Doncs perquè va ser un dels llocs on els musulmans hi van romandre més temps i havien de dir “Que consti que sóc convers”.

Treta de QuHist

“Fer dissabte”: treure tots els mobles al carrer i netejar la casa...que es vegi que és dissabte i treballo, que no creguin que descanso pel Sabbath.

Se suposa que anar amb camisa blanca (blanc-pur) el divendres a la nit ser que fossis jueu que està esperant el Sabbath, acusar-te i matar-te. També mirar el cel el divendres nit per si busques la primera estrella o si eres massa llest podies ser etiquetat de jueu.

Ohhh, ohhhh! Ser llest podia voler dir que eres jueu i portar-te a la mort! Ojo!

Ara ho entenc! Des del 1492 al 1834 la Inquisició ens va ajudar a fer un país de tontos! (i seguim)

Els jueus, per religió, havien de saber llegir La Torah, cosa que els feia llegir i escriure en hebreu i alhora, facilitava llegir i escriure en altres llengües. Prèviament a la Inquisició, si resulta que llegien i sabien de números, ocupaven llocs ben remunerats en l'àmbit públic. Què passava? Doncs que habitants amb alts ingressos no contribuïen amb el 10% dels guanys a l'església cristiana, doncs professaven una altra religió, i això no agrada... “Llavors els culparem de coses”. Els van culpar de la pesta (de contaminar l'aigua i l'aire). També van morir molts jueus de la pesta però potser alguns menys...de fet, la seva religió els feia purificar-se abans de les pregaries, per tant eren dels més nets, i es creu que podria contribuir a menys mortalitat.

Titllats d'avariciosos: la usura la feien ells doncs als cristians no se’ls permetia. A més, els jueus sabien de lletres i de números, sembla lògic que aquesta feina la fessin ells. No deixa de ser el que ara, amb el nom de préstec, fan els bancs (i no li veiem aquesta connotació pejorativa).

Bé, doncs amb tot aquesta ràbia podia fer que s'odiessin els jueus i comportar incursions als calls: si mates el teu deutor, el deute s'abolia.

Els nuclis jueus demés grans dels països catalans (Barcelona, València, Balaguer) van desaparèixer el 1391. Quedaren alguns nuclis més petits i molt menys influents en quant a pensadors, cartògrafs, metges, filòsofs, etc. (Cervera, Sta. Coloma de Queralt). Per tant, al 1491 ja quedaven pocs nuclis forts a l'àrea catalana. Quan ve la Inquisició encara mata 400 jueus a Tàrrega però lluny dels 4000 jueus que es van matar en un dia amb la incursió a la Judería de Córdoba.

L'expulsió dels jueus: “Podeu marxar però si veneu totes les vostres coses els diners es queden aquí, o us quedeu i convertiu”. Van marxar els que no tenien diners o els que van saber amagar riqueses (per això quasi no hi ha llibres jueus il·luminats a Catalunya) i emportar-se-les. Els que es van quedar i convertir es van o convertir o pseudo convertir (deien que s'havien convertit però practicaven d'amagat).

Això ens porta a desfer dos mites: no hi ha raça jueva ni cognoms jueus.

A veure, els jueus conversos agafaven una sèrie de cognoms però justament agafaven cognoms de cristians per passar desapercebuts. Així que ja hi havia Ferrer o Sabater abans de la conversió. Només podríem saber si la nostra línia es deriva de jueus conversos si hi hagués un paper que ho recollís com a tal però, a Catalunya, s'ha cremat molta cosa.

Sobre la raça. A dia d'avui, entre els jueus suecs, polonesos o etíops, l'aspecte físic varia. Penseu que al segle VI, quan van venir els jueus del Pròxim Orient a la Península van venir amb una religió amb normes clares, disciplina i havent de fer proselitisme. En front al cristianisme, que no estava tan fort, molts habitants de la península Ibèrica s'hi van fer adeptes. Si els que van venir eren us quants i els Ibèrics s'hi fan adeptes, resulta que els jueus de la Península tenen les cares de la gent de la Península. Perquè sinó després els han de marcar amb la vestimenta? Eren indistingibles.

(No sóc historiadora ni he fet recerca. Són les notes de la xerrada de l'autor que me les he resumit per mi i per a qui li pugui fer gràcia. Si algú creu que he dit alguna cosa incorrecta o insultant que m'ho digui, que ho modifico)