Dins de la Fricologia, entesa en el moment actual com a branca de la Filosofia que recull les idees absurdes us mostraré alguns paradigmes per a la classe d'avui.
A) Parc del Forum. Dia. Plà zenital. Ambient de diumenge d'hivern al litoral de Barcelona ciutat. Rosa suada tota vestida de roba tècnica del Lidl perque ha anat a caminar (es veu que córrer la cansa). A la zona de màquines de fer gimnàsia del Fòrum hi veu a dos germans gordets/obesos d'étnia gitana-deuen haver vingut de La Mina- la gran, de 16a, que fa abdominals a terra i el nen, de 14, que està en una de les màquines xerrant:
- Pues yo no quiero abandonar mi sueño
Germana - Ya, pero no todo lo que uno piensa puede ser...
- Mira, con el dinero que ganas de fotografiar a famosos te compras un elefante y ...
I jo, per dins, pensant: "Eing?"
B) Tren de Granollers, dona romanesa vestida amb mocador al cap i faldilla llarga puja al tren. A dalt, una noia que sembla Pinky monster: vestida de punk o gos-flabiol ("perro-flauta" adaptat al català) amb un cabell tenyit rosa fluorescent dient-li a la romanesa que pidolava: "- ¿Oye, tu no sabes que está prohibido ejercer la mendicidad? Yo también como pan duro y duermo en un sitio sin agua corriente..." Però en realitat portava tot un "atuendu"-ara no em ve la paraula en català-de punkyokupa supercurrat (la cinta del mòbil, les sabates, l'armilla, el cabell tallat com les envàs on vas tenyit rosa fosforito).
A veure, estimada Pinky-monster, ¿Tu creus que una senyora romanesa que amb prou feines parla castellà entendrà què vol dir "ejercer la mendicidad"? I parlar així també fa pensar que la Pinky-monster està considerablement alfabetitzada i probalement menja pa dur i viu sense aigua corrent com a moda o creença ferma(?). Ella té el somni de ser antisistema i radical i però si vas portar ortodòncia de petita, es banyaves cada vespre en aigua calenta i vivies amb calefacció...ara, per molr somni que sigui, encara que facis pudor, no ets antisistema.
C) Després, dins de l'escola de la vida de la qual us transmeto els aprenentatges quotidians, tenim l'altra franja d'edat. Dues dones d'uns 60 anys, amb els seus carros de comprar, divendres, pel meu barri que no és el de la Shakira: "Pues mi marido no sirve pa ná, namá que pa comé" aquestpodria ser un exemple com, a l'altre extem de la vida, la gent sí abandona su sueño...
Bé alumnes, vaig anar a veure Midsummer, obra de David Graig, al Tantarantana (molt bona) i mostra, amb dolç punt d'amargor, què significa el que anomenen la crisi dels 40: que hi ha coses de la vida que ja no faràs. És a dir, que has de començar a abandonar algun dels teus somnis.
Una de les receptes per no abandonar del tot els somnis seria formular-los amb el màxim de paraules i detalls. Als 40, de vegades te n'adones que has anat complint els teus somnis.
Estimats, us convido a que us esforceu per definir i acomplir el vostre somni d'una nit d'hivern...i després de primavera ...i després d'estiu....i així successivament.
Ptns
