Tristany i Isolda

M'agrada Shakespeare, vès què hi farem!. La comèdia m'agrada més que la tragèdia però, les desgràcies descrites per ell són d'una mena dolor una mica dolç i tot. Ahir vaig veure la pel.li de Tristany i Isolda i m'ha agradat. Ha estat part dels meus moments nadalencs de descans. Em pensava que era del Xèspid però no, és una llegenda, un romanç anònim.

He intentat cambiar els colors del bloc perque al pare no li va bé llegir sobre fons negre però no m'he decidit. Aquest és el que més m'agrada però un dia potser el cambiaré.

També dec una menció honorífica de Padrí Adoptiu del Bloc (PAB) a l'Albert Rodríguez que és un de la meva feina, seguidor del bloc, que té moltes coses a dir i no s'atreveix a generar-ne un. Va ser ell que es va adonar que el bloc havia complert un any.

Nomeno Miss Blog-reader a la Catalina Bordoy per ser quasi la única que escriu al bloc. Passa uns moments difícils però un dia les nivolades s'escamparan...

El comptador indica que alguns com l'Stephano pot ser que llegeixin els (digues-li) "articles". Baci.

Es veu que alguns dels meus amiguets ho llegiu de tant en tant encara que no hi feu comentaris...sort que m'ho dieu que sino em sentiria bastant idiota escrivint i escrivint a un bloc amb 0 comments.

Tinc la Pilar, l'Amaya i la Maite embarassades. A elles, un fructífer 2009!

A tots en general, als que ens coneixem i els que no: espero que disfruteu de les festes, descanseu una mica i el tigueu un feliç any 2009.

Petons

Rosa

Coixineres, mitjons i l'FBI

Volia parlar de una cosa (a) però potser hauré de parlar d'una altra (b)...

a. Vull parlar del misteri següent: poses sis parells de mitjons a la rentadora i, després de secs i sense la sensació d'haver-ne perdut cap..., en hi ha un que no té parió (pel context enteneu que vol dir que no té parella...és una expressió que feia servir la meva besàvia que us la dic ja que està extingida).
PARIÓ, -ONA adj.
Que fa parell amb un altre; que correspon simètricament a un altre (or., occ.); cast. parejo. «No he trobat més que un mitjó; busca'm el parió, noia». Mes dues encontrades pariones i la mar que entretalla mos ribassos, Atlàntida vii. Cercar parió: cercar dona, cercar algú per casar-s'hi (Borredà, ap. Aguiló Dicc.). Avuy per demà que et trobis en lo compromís que tu també buscas pariona, Vilanova Obres, xi, 64. Escullen el parió que els convé, Ruyra Pinya, i, 128. Sense parió: sens par, que no té cosa que li sembli; cast. sin par, sin igual. La Cristeta era sàvia en fer anar la llençadora i la llengua amb una rapidesa sense parió, Llor Hist. 14. Coll Parió: nom d'un coll de muntanyes situat a l'alta conca del riu de La Muga, devers el cim de Bassegoda, prop del Vallespir.
Fon.: pəɾió (or.); paɾió (occ.).
Etim.: derivat de paria.*Tret del Diccionari de l'Institut d'estudis Catalans
Seguint amb aquest tema tant important...¿com pot ser que perdis les coixineres si poses tota la nòrdica alhora a rentar?? Ara mateix tinc la nòrdica de quadrets beige i al capçal hi veureu uns fundes de coixí dels Pitufos.

b. I he de parlar d'un cosa que em preocupa: crec que em controlen...
Com que ocasionalment he fet servir paraules una mica violentes ("grup activista: les tomaques només a l'estiu", "terrorismo ambiental") he tingut entrades al meu bloc des de Iran i USA...ho sé pel comptador d'aquí al costat. ¿Com pretenen que no ultilitzem paraules ralacionades amb el terrorisme si cada sant dia està a les nostres pantalles i forma part de la nostra quotidianitat? La meva mare m'explica que abans de l'any vaig estar 3 dies sense menjar perque van deixar de fer anuncis per la tele (que era el que em distreia i feia que engolís, es veu). Van deixar de fer anuncis per l'atemptat del Carrero-Blanco. Diga'm que no estem relacionats! Osti, tu! És que em faran dir tacos, eh!
Bé, espero que tinguin un amic català que els pugui traduir el bloc i aviat decideixin que no val la pena tenir una brigada que m'estudia.
Sóc normal: m'aixeco a les 6:48h, treballo com una burra fins que em fa mal l'esquena, pago la piscina i no hi vaig, tinc una moto 125 que la deixo plena de pols perquè sembli vella i no me la robin a la feina, tinc molts empastes i un implant al primer molar inferior dret que em va costar més que el sou d'un mes,...vaja, normal.

Salutacions a tots vosaltres amics (inclòs l'FBI)!

Per cert: heu notat que no estan tant de moda els papanoels que pugen pels balcons. Thanks god!

*Imatge treta del bloc joanfizz (ho he de dir perquè no em denunciin)

7 i 8. Els de Neslté són uns gallines

"Covardeee, galliiina, capitán de la sardiiina" A alguns, aquesta cita us deu sonar. Eren cosetes que deiem els nascuts en dictadura i que vam començar a parlar al principi de La Transició. A mí em sembla més adequat dir-li Postdictadura a aquell periode ja que tots som una colla de tocats per la censura inflingida a les generacions progenitores nostres. "No facis/diguis això que és pecat". A mi m'ho havien dit alguna vegada. Ara no serviria de res dir aquesta frase ja que els infantons no s'imaginen el turmentat que et senties per haber fet algo que pogués ser pecat. No sabies com seria el càstig però t'imaginaves que una cosa que venia del másallá et feia algo més dolent que dolor físic.

Un cop dit això, us aviso que el post tracta pel damunt els dos últims temes relacionats amb la pel.li de fa uns quants post ja que crec que l'haurieu de veure per tenir-ne consciència de l'envergadura del tema. Per una part surt una planta de producció de gallines. Els les posen llum blava a la sala premortem perquè no estiguin estressades en el moment de la mort. Es veu que elles no veuen la llum blava i espensen que estan a les fosques. Seria romantic com el pont els suspirs de Venècia... Les maten mullant el cap en aigua sota corrent i després ja les van tallant les màquines (primer el cap, després les plomes,...). La veritat és que els pollastrets de l'India semblen canaris al costat dels orangutans de producció aviar industrial que ens mengem. Aquí, a Barcelona (-que jo sóc de Reus però visc a Barcelona: alguna pega he de tenir a part dels dos pèls a la piga que tinc a la papada), es veu que hi ha nens Barcelonautes que en dir-los: dibuixa un pollastre...l'han dibuixat plegat, sense cap ni potes, en una safata de porexpan... Això sí que és un pecat. Com també són pecats cosetes que fa la empresa que expressament he escrit malament i que titula el post. Però no en faré propaganda ja que hi hauria informació per a fer vàries tesi doctorals i, ni estic al nivell, ni la tinc. Però vès que no hi ha marro!

Beset

4. Squash

Pilotes d'esquaix són les tomaques d'hivernacle i nosaltres estem de sort perque no travessen tota Europa en camió, només un tros.
R- Aquí li agraden les tomaques cherry?
- A mí!
- A mi!
- A mi també!
R- ¡Mentira!
No em podeu dir que us agraden les tomaques Cherry, al menys pel gust no!. Digueu-me que queden molt mones a l'amanida però no em digueu que tenen gust d'algo!
A la pel.li que us dic surten els camps d'Almeria tots d'hivernacles. "Als anys 60 el govern central va portar l'aigua aquí per a generar riquesa...." i ara són hectàrees i hectàrees de plàstic on a dins hi creixen verdures tristes.
Resulta el El Egido que concorda amb "elegido"...ja no és tan escollit com a proveïdor ja que el Marroc i Itàlia també saben fer això dels plàstics.
Una altra vegada vosaltres elegiu...
Això correspon al meu grup activista:
" Tomaques només a l'estiu"

Imatge treta de la Web de la Universidad de Almería

Trucu de la pilota d'esquaix: per als roncadors, es poden posar una pilota d'esquaix amb un esparadrap al centre de l'esquena per anar a dormir. La incomoditat farà que dormin de costat i ronquin menys.

5 i 6: Pioneer i Mato Grosso

5. Pioneer és l'empresa de llavors híbrides més important del món. Aquestes llavors no es poder aprofitar per a una segona plantada. Els camperols les han de comprar a les empreses al preu que ells posen. Bé, doncs un dels caps de l'empresa manifesta que a ell li agraden aquestes altres albergínies (en mostra 2: una de gran i gorda i l'altre de torta i més prima). En aquest cas els dos exemplars han estat cultivats a Romania. Diu algo com "els nostres fills no podran saber el gust d'una poma o una tomaca com les d'abans". És ell mateix el que ven les llavors híbrides i que reconeix que el gust del'albergínia cultivada com abans és la millor.
Assumim que assistim a l'enterro del Sabor: E.P.D.
Nota: sou de camperol romanès: 50ct/hora

6. Mato Grosso (que és la traducció al portugès de la paraula guaraní kaaguazú) significa mata alta. És un dels estats del Brazil amazònic on hi ha més fam. Coincideix amb part de l'Amazònia destruida per a cultivar soja que després és exportada a Europa i USA per a per pinso per als animals que després ens menjarem com a carn. La part del documental la presenta un camperol que està com un secall.

Diu que hi ha dies que tenen GANA. Graciós perquè "quien GANA con esto" és el Governador de Mato Grosso que coincideix ser el principal accionista de l'empresa que porta tot això de la soja (Maggi).
És curiós tot això. No sé quina deu ser la prevalença d'obesitat mòrbida a Mato Grosso només sé que nosaltres n'operem una cada setmana. Mato al grosso? No porto molt bé això que la obesitat mòrbida sigui una malaltia ja que sembla que, si ho etiquetes de malaltia, l'individu està exempt de responsabilitat.(M'ho he de treballar, ja ho sé).
Un altre funeral: Amazònia, que al cel sia!
Nota: preu d'un metre quadrat de selva amazònica no sé si han dit 1 cèntim o un euro...podria ser el primer preu...

Addendum

Que quina relació té el Sirulo amb la Bretanya? Cap. Però dins dels meus activismes sense acció posterior: odio i lluitaria contra els que fan lo del Sirulo o el Musclo Zebra. El Sirulo és un super peix, supergran, d'aigua dolça que viu a no se quins llacs d'Alemània o algo així. La qüestió és que uns alemans el van tirar a l'Ebre per pescar-lo per diversió i ara és un predador de les espècies autòctones.... L'altre cosa que va passar amb els Europeus que vénen a disfrutar de les nostres terres és lo del Musclo Zebra. Va ser portat en piragües de no sé on (enganxat al cul) i és un musclo gegant que també va en detriment dels autòctons... Suposo que algun pescador d'aquets i piragüistes deuen dir: "Ah!¡Se siente!". Però és que jo,en coses així, em tornaria una mica nazi i els faria una passadeta per la càmara de gas.
R

3. Sirulo

Sobre els pescadors de La Bretanya que surten amb el seu barquet, fan pesca artesanal i aconsegueixen peix sà i fresc vs. els barcos industrials que pesquen a saco peixos a qui, en ocasions, els rebenten els ulls de la pressió que hi ha a les xarxes. Mostra peixos com el peix rata i un altre que no conec però ell mateix diu: d'aquí en surten uns filets blancs sense espines...ni gust.
I quanta raó té. Vaig anar a un Curs a Castelló on l'últim dia ens van fer un soparet on hi havia un arròs caldós. Hi habia galeres. Ningú de la taula de 18 se les va menjar exepte jo. És díficil de menjar,té poca carn i la closca et punxa els llavis pero el gust...oh!
Per cert, a part de reconeixer el peix fresc pels ulls, que han de ser hidratats i turgents, es pot reconeixer per la vermellor-cirera de les brànquies. També, un peix tou, un llenguado que es doblega, ha de fer pensar en peix meys fresc que un llenguado rígid. Sí, els peixos recent pescats tenen un rigor mortis que és bo. Penseu que amb lo dels ulls ens poden enganyar hidratant les còrnies.
Però, si trobeu que el millor peix és el de la Sirena i penseu que a les peixateries hi fa fred i pudor a peix...no cal que seguiu llegint. També és veritat que treure els budells del peix a casa et deixa les mans i brossa amb molta pudor, o que et pots punxar...vaja, quin pal lo del peix.
Ara me'n recordo de gent que diu: "Aquet peix té espines? És que si té moltes espines no m'agrada". Doncs sí: el peix té espines; els arbres, fulles; el mar mulla...a l'estiu fa calor. Resulta que aquesta vida, en aquest planeta, és així. Suposo que a aquets els aniria bé un tractament a l'estil Forges: 4 ostias/8h. El nen petit de Verano Azul en un capítol deia "No me gusta la leche, sabe a vaca..."
I és que seguint amb el peix... jo, que sóc Peixos, quan vaig a Playa Bávaro a fer Snorkel sempre veig Barritas de merluza rectangulars i arrebossades, nedar entre els esculls de corall.
Tú esculls.
R
Aquest és el sirulo o siluro. Peix-gat d'origen americà que en aquest cas (foto extreta del blog "Terrorismo ambiental")pesa 102kg. A l'Ebre arriba fins a Mequinensa i más allá. També ha envaït el Tajo.

We feed the world

Els xinos del frankfurt de la cantonada tenen un Mercedes diesel. D'acord que això no és del que volia i necessito parlar amb urgència però: ves que no és curiós que uns Xinos portin un frankfurt d'aquells de la cadena on fan frankfurts de Bratswurt i de Chistorra!...doncs no és prou curiós sinó que, a més, tenen un Mercedes negre diesel. Que n'és de bonic el fruit de la globalització.
Del que necessito parlar amb urgència és del títol del post que correspon a una pel.li de Erwin Wagenhofer. Tracta de que som nosaltres qui maneguem tota la història de la hiperproducció i els exedents d'aliments alhora que qui ha gent que bull pedres en aigua en l'espera que els seus fills s'adormin i deixin de plorar de gana.
"Wi Fi d word". Amb un joc de paraules que han sortit com un lapsus i que ben bé podria voler dir que amb internet la paraula pot ser alimentada, tiraré endavant la tetra o quinti (o lo que sigui) -logia dels temes que tracta la Pel.licula:
1. Pa
2. Mercat
3. Sirulo
4. Pilotes d'esquaix del poble elegit
5. Albergínies Pioneer
6. Sleeve gastrectomy a Mato Grosso
7. Llum blava per les gallines
8. Neslté té set
1. PA:
A Viena, cada dia els sobra pa que llencen i,en quantitat, equival al que necessita diàriament Gratz (la segona ciutat d'Àustria).
2. Mercat
Al mercat més important de Senegal, els vegetals europeus costen tres vegades menys (gràcies a les subvencions d'Europa) que els conrreats amb dificultat al propi país...per tant, els camperols emigren de forma il.legal a Europa per a ser explotats als camps de conrreu nostres.
Tràiler: