Paritat?

Fins a quin punt té sentit la paritat al govern. Si els homes i les dones som iguals, com és que s'ha de fer diferència?.
I si som diferents...pot ser que la diferència sigui justament aquesta: que a ells els agrada aparentar i elles treballen a l'ombra...

Té sentit la paritat per gèneres...no ho veig clar.

Podriem demanar paritat entre guapos i lletjos (ja se sap que als guapos se'ls obren més portes que als que no ho són), entre fills de pares sense estudis i de pares amb estudis, entre catòlics i ateus...entre vegetarians i omnívors....

Sí que la sensibiltat femenina pot aportar alguna cosa en algun cas però la Tura...va ser ben neutra, era igual que fós home o dona. Era un individu pensant.



Si la paritat porta a que la Pajín sigui la de sanitat, la que demana un temps de comprensió mentre s'acosutuma al nou ministeri....apaga i vámonos! No vull paritat. Només vull gent vàlida i compromesa independentment dels cromosomes que tingui o de si porta les ungles pintades o no.

No calia que els regalessin flors a les dones en marxar de la generalitat: no calia el gasto ni la pseudogalanteria: si som iguals, som iguals.

Jo no ho vaig veure però es veu que la Pajín portava una polsera d'aquelles d'holograma que et donen "poder". Mare de Déu.



Si paritat s'originés de parida podriem citar la Bibiana Ballbè. Aquella xica que parla molt i és "molt occurrent". En el seu moment era una joveneta graciosa que sortia a l'Sputnik però és que ara, que ja hauria d'haver madurat, me la trobo a la sopa i tot i es fa la jovenívola eterna cosa que resulta cansina. Escriu al Time Out de Cultura (al departament d'Incultura) i també al diari que el regala, l'ara. Què has di dir xiqueta? No t'he buscat a la Wikipèdia però aniria bé que tinguéssis estudis ja que si no és així tot el desplegament de mitjans que es fan per tu no tenen una explicació coherent.

Siguem positius que s'acaba l'any, el catòlic ja que el xinès i el jueu ja es van acabar un altre dia...

Sento per la tele la gent d'un debat que expliquen que no poden pagar l'hipoteca...

És l'hora del decreixement?

Us prometo un post positiu...com si us toqués un apartamento en Torrevieja, Alicante

B7

R

La Cerebrito

La Cerebrito era una noia lletja i amb ulleres que apareixia a un culebrón. No recordo el culebrón ni el vull recordar però era sudamericà. Entre totes les voluptuoses dones del culebrón n'hi havia una que era com un cardo, estudiava i portava ulleres que sempre li quien. Es deia "la serebrito".

Estimats, ja veiem que tenir serebrito no serveix per res.

Després d'una setmana mogudeta: el.leccions-futbol-controladors... el meu cap fa una reflexió.

M'he pres un te de nabius amb llet i m'he menjat dues galetes de canyella ara, en arribar a casa, a les 12 del migdia després de sortir de guàrdia.

Agenda dels darrers 8 dies:

Diumenge 28: Guàrdia 24h i El.leccions (vaig votar per correu).
Dilluns 29: Lliurança de guàrdia i contacte amb l'instalador de la calefacció per que vingui a arreglar el que des d'un inici va fer malament. A la nit guanya el Barça.
Dimarts 30: Feina al matí a partir de les 8h i quiròfan de tarda (acaba a les 20h)= Si descompto l'hora del dinar: 11 hores de feina.
Dimecres 1: Feina al matí i quiròfan de tarda (fins les 20h igualment) =11h
Dijous 2: feina al matí de 8 a 17h (descomptem el dinar): 8h
Divendres 4: Guàrdia de 24h. I els controladors diuen que ells no juguen, que treballe massa i que aguanten molta pressió...ves pobrets, que es quedin a casa doncs.
Dissabte 5: dormir i anar a dinar fora
Diumenge 6: guàrdia 24h.
Dilluns 7: estic a l'hospital fins les 11h col.laborant amb dues ONG: La "dóna altes sortint de guàrdia per millorar l'estada mitjana o altrament dit: peruquè estar a l'hospital 4 dies del pont si farà el mateix a casa" i una altra ONG que es diu " sí, ja sé que surto de guàrdia i no hi estic obligada però aquesta pacient està malament".


102 hores de feina en 8 dies.
La setmana prèvia: 72h.

Els amics que no treballen en això em diuen: "doncs no cobres tan poc...".
Vols dir que les coses van així? Que has de duplicar o triplicar el que es considera jornada laboral normal i sacrificar vespres de descans a casa teva per tenir un sou tirant a normalet?
Evidentment ni plus de perillositat, ni de treball nocturn ni de jornada prolongada...
Incís: Lo del pus de perillositat ho referixo cap a mi ja que tractes amb gent que et pot contagiar diverses coses a través de la sang i jo sóc dels grups que tracto bastant amb la sang...ben pensat, a vigilar que no em donin un minus de perillositat de cara al perill que poden patir els altres derivat de que jo treballi tantes hores.


Que jo també pateixo estrès i pressió directament derivats de la meva feina...que el meu serebrito ha hagut de treballar bastant per donar resposta intel.lectual i tècnica a les necessitats de la meva feina, en què, al damunt hi ha una inversió personal per que fa a dots de tractar amb la gent en situacions adverses, un compromís amb els companys i amb els pacients i una serietat en el tracte que no es reconeix. No es pot quantificar. No hi ha escales de compromís o de serietat. Si hi fóssin tampoc ho remunerarien.

I ara vénen els Sr. controladors aeris i diuen per la ràdio (testimoni d'una controladora): "Han entado en la torre de control con pistolaas y metralletaas -li temolava la veu- y yo....(desespero), ha sido muy fuerte (plorant), y yo soy una de las que está mejor".

Estimada ¿tu no cobraves per aguantar pressió? Doncs aguanta.

Un company meu, de 23 anys va veure com un pacient es suicidava davant d'ell amb un bisturí. Havia de ser atès per una ferida però, com que o era boig o anava begut o amb dues situacions incloses, estava agressiu i va agafar un bisturí amenaçant els altres i al final se'l va dipositar a la jugular, per la part que talla.
Podia ser el meu company qui hagués acabat amb el bisturí al coll.

D'això fa 2 anys. Fa 4 anys, un home de l'est, gran com un armari, estava a urgències i estava agressiu. Els de seguretat tenen quatre normes de reducció però la seva formació no és militar. El pacient impacient i agressiu va agafar una ampolla de sèrum, la va trencar i amenaçava el personal com si fós una baralla de bar amb una ampolla de cervesa trencada (allò de les pel.lícules). Cap dels professionals va prendre mal però el sr. que hi havia al costat de l'agressiu va morir d'un infart (potser per casualitat??).
Ara hi ha bosses de plàstic com a recipient dels sèrums.

I l'altre dia recordava com en un ambulatori un dia em van portar una Iguana. Nivell cultural misèrrim però suficient per tenir mòbil, cotxe i tele de plasma en aquell moment. Barri misèrrim però suficient per tenir diners i comprar-te una iguana. Un animal que tots sabem que s'adapta molt bé a Cornellà. Bé, l'individu en questió habia portat a fer una cessària a la iguana perque parís l'ou ja que no el podia parir i s'hauria mort. Va pagar a un veterinari per a fer aquest procediment. Quan apareixen els problemes entro jo en joc. Me la va portar a l'ambulatori a les 2 de la nit perque s'havien obert els punts de l'abdomen:
- Oye, pero aquí se atienden personas...
- Ya pero vosotros teneis puntos para coserla ¿no?

Tenia diverses opcions:
a) Cosir-la de gratis ja que no hauria obert visita i ningú s'hauria enterat.
b) Idem però cobrar-ho en negre
c) Idem, cobrar-ho en negre i ser centre de referència de les iguanes del Baix Llobregat cada cop que fes guàrdia a l'ambulatori.
d) No fer res. (mentre per dins m'indigna com s'abusa dels sistema i com ens foten el pèl als que paguem).

Com veieu, la Cerebrito té un disgust professional que fa un moviment pendul.lar entre el que és la presa de pèl i el poc reconeixement de la feina que fan ella i molts dels seus companys.

Sempre ens podem alegrar el moment veient com la Maria Carey innagura les "Navidades Disney"...bé això era abans ja que ara, totes aquestes xorrades distreuen cada cop menys a la gent.
Si algú de vosaltres pensa en una feina que ens permeti "L'altra via" que m'ho digui. Mentrestant: "Benvinguts a casa vostra".



Sr. Valentin playing fado (de quan vaig anar a Lisboa amb la Pilar)


R

Llista

Coses que us he de dir:
- Des del terrat, mentre estenc la roba, sento un lloro que xiula la tonada de l'himne del Barça
- Va venir el xic d'Ono a posar-me internet i per sort no es va matar. Va enfilar-se a la barana sense anar lligat...
- Reus, sense el Jordà ni el Chamo, no és el que era
- Aquesta vegada no m'han robat el timbre de la bicicleta
- Aquest any he menjat molts rovellons
- Faré l'estadíastica de la tesi aquesta tardor
i .

Sobre que lo barato és car (demo)

Sobre la frase que deia el meu avi Josep: lo barato surt car...hi podriem reflexionar anys seguits. Us dóno un exemple de la situació.


Amb un introducció una mica aparatosa en que ens situem en un dia de tardor (d'aquells en que et vesteixes d'hivern però al migdia fas una bona suadeta ja que el sol calenta amb molta diferència respecte a les 7 a.m.)... Bé, doncs sortint de guàrdia de Sabadell vaig arribar bastant cansada a la capital. Entre que fas una coseta i l'altra i que agafes el bus públic vaig arribar vap a les 11 al meu barri.
Em notava una mica cansada però vaig dir-me "va, ves a buscar llet i les quatre coses que necessites". Doncs mentre pensava això intentava aparcar la moto. Com que estava cansada no devia aixecar prou la cama i vaig pedre l'equilibri. No podia ni recuperar la posició inicial ni posar la cama ràpid cap enrera així que em vaig haber de deixar caure com un dòmino damunt de la moto del costat. Vaig quedar comb un sanvitx entre dos motos a terra.
Tot pot empitjorar així que vaig aixecar la meva moto, la moto del costat i , després d'explicar a un sr. que em venia a ajudar que no havia estat res, vaig anar cap al super.
Aquell dia portava uns texans de temporada, gastats però super cool i supercars. Són aquelles coses que una fa quan una es comença a fer gran: et fa il.lusió que et càpiguin uns texans modernets encara que costin un ull de la cara. Doncs dit això se'm va acudir comprar llexiu. Vaig pensar que entre la marca blanca i la Neutrex no podia haver-hi molta diferència (el llexiu és llexiu). Bé, doncs dins la línia del dia de casament, em va caure la garrafa a terra. El llexiu és llexiu però l'ampolla deu ser més dura la de marca. Se'm va acudir recolzar-me la garrafa al maluc i...es veu que tenia un foradet derivat de la caiguda prèvia així que els dos camalls dels texans se'm van tacar de gotes i reguerols de llexiu a discreció. Per 0.49 cèntims...!!!

És una clara demostració científica que lo barato és car.

Pot ser que aviat es tornin a portar els texans tacats de llexiu però a mi ja no em va agradar això als '80 així que tampoc ho portaré ara.

La sol.lució l'he trobada pintant amb un boli les taques (després de gastar-me 4 euros en retoladors amb aquest objectiu).

Estimats, en època de crisi és temptador anar a lo barato però de vegades, ja ho veieu, no és el més barato.

Contrast

http://www.girleffect.org/video vs. http://www.thegirlexperience.co.uk/

CHOMSKY Y LAS 10 ESTRATEGIAS DE MANIPULACIÓN MEDIÁTICA

És un d'aquells mails que t'envien.
Un cop llegit veureu que englobaria la Belen Esteban, el possible frau del Laporta, els morritos de la Pajín, lo dels toros, lo del seguiment a temps real de la cirurgia de l'obès mòrbid de 260 kg, la sagrada família i el TGV, aquest programa que no he vist en que volen fer una "senyoreta" de noies com de Vallecas (que en el fons estan encantades de dir "ejque").


"El lingüista estadounidense Noam Chomsky, célebre por su militancia política progresista, elaboró una lista de las “10 estrategias de manipulación” a través de los medios. Prescindiendo de las consideraciones ideológicas que Chomsky agrega, las fórmulas de manipulación que sintetiza son, en líneas generales,en forma alternativa y a veces simultánea.

1-La estrategia de la distracción.
El elemento primordial del control social es la estrategia de la distracción que consiste en desviar la atención del público de los problemas importantes y de los cambios decididos por las elites políticas y económicas, mediante la técnica del diluvio o inundación de continuas distracciones y de informaciones insignificantes. La estrategia de la distracción es igualmente indispensable para impedir al público interesarse por los conocimientos esenciales, en el área de la ciencia, la economía, la psicología, la neurobiología y la cibernética. “Mantener la Atención del público distraída, lejos de los verdaderos problemas sociales, cautivada por temas sin importancia real. Mantener al público ocupado, ocupado, ocupado, sin ningún tiempo para pensar; de vuelta a granja como los otros animales (cita del texto Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.

2- Crear problemas, después ofrecer soluciones.
Este método también es llamado “problema-reacción-solución”. Se crea un problema, una “situación” prevista para causar cierta reacción en el público, a fin de que éste sea el mandante de las medidas que se desea hacer aceptar. Por ejemplo: dejar que se desenvuelva o se intensifique la violencia urbana, u organizar atentados sangrientos, a fin de que el público sea el demandante de leyes de seguridad y políticas en perjuicio de la libertad. O también: crear una crisis económica para hacer aceptar como un mal necesario el retroceso de los derechos sociales y el desmantelamiento de los servicios públicos.

3- La estrategia de la gradualidad.
Para hacer que se acepte una medida inaceptable, basta aplicarla gradualmente, a cuentagotas, por años consecutivos. Es de esa manera que condiciones socioeconómicas radicalmente nuevas (neoliberalismo) fueron impuestas durante las décadas de 1980 y 1990: Estado mínimo, privatizaciones, precariedad, flexibilidad, desempleo en masa, salarios que ya no aseguran ingresos decentes, tantos cambios que hubieran provocado una revolución si hubiesen sido aplicadas de una sola vez.

4- La estrategia de diferir.
Otra manera de hacer aceptar una decisión impopular es la de presentarla como “dolorosa y necesaria”, obteniendo la aceptación pública, en el momento, para una aplicación futura. Es más fácil aceptar un sacrificio futuro que un sacrificio inmediato. Primero, porque el esfuerzo no es empleado inmediatamente. Luego, porque el público, la masa, tiene siempre la tendencia a esperar ingenuamente que “todo irá mejorar mañana” y que el sacrificio exigido podrá ser evitado. Esto da más tiempo al público para acostumbrarse a la idea del cambio y de aceptarla con resignación cuando llegue el momento.
5- Dirigirse al público como criaturas de poca edad.
La mayoría de la publicidad dirigida al gran público utiliza discurso, argumentos, personajes y entonación particularmente infantiles, muchas veces próximos a la debilidad, como si el espectador fuese una criatura de poca edad o un deficiente mental. Cuanto más se intente buscar engañar al espectador, más se tiende a adoptar un tono infantilizante. ¿Por qué? “Si uno se dirige a una persona como si ella tuviese la edad de 12 años o menos, entonces, en razón de la sugestionabilidad, ella tenderá, con cierta probabilidad, a una respuesta o reacción también desprovista de un sentido crítico como la de una persona de 12 años o menos de edad (ver Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.

6- Utilizar el aspecto emocional mucho más que la reflexión.
Hacer uso del aspecto emocional es una técnica clásica para causar un corto circuito en el análisis racional, y finalmente al sentido crítico de los individuos. Por otra parte, la utilización del registro emocional permite abrir la puerta de acceso al inconsciente para implantar o injertar ideas, deseos, miedos y temores, compulsiones, o inducir comportamientos…

7- Mantener al público en la ignorancia y la mediocridad.
Hacer que el público sea incapaz de comprender las tecnologías y los métodos utilizados para su control y su esclavitud. “La calidad de la educación dada a las clases sociales inferiores debe ser la más pobre y mediocre posible, de forma que la distancia de la ignorancia que planea entre las clases inferiores y las clases sociales superiores sea y permanezca imposibles de alcanzar para las clases inferiores (ver ‘Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.

8- Estimular al público a ser complaciente con la mediocridad.
Promover al público a creer que es moda el hecho de ser estúpido, vulgar e inculto…

9- Reforzar la autoculpabilidad.
Hacer creer al individuo que es solamente él el culpable por su propia desgracia, por causa de la insuficiencia de su inteligencia, de sus capacidades, o de sus esfuerzos. Así, en lugar de rebelarse contra el sistema económico, el individuo se autodesvalida y se culpa, lo que genera un estado depresivo, uno de cuyos efectos es la inhibición de su acción. ¡Y, sin acción, no hay revolución!

10- Conocer a los individuos mejor de lo que ellos mismos se conocen.
En el transcurso de los últimos 50 años, los avances acelerados de la ciencia han generado una creciente brecha entre los conocimientos del público y aquellos poseídos y utilizados por las elites dominantes. Gracias a la biología, la neurobiología y la psicología aplicada, el “sistema” ha disfrutado de un conocimiento avanzado del ser humano, tanto de forma física como psicológicamente. El sistema ha conseguido conocer mejor al individuo común de lo que él se conoce a sí mismo. Esto significa que, en la mayoría de los casos, el sistema ejerce un control mayor y un gran poder sobre los individuos, mayor que el de los individuos sobre sí mismos."


That's life

La Dolce Vita

Ei! que la pel.li és un toston. Té moltes imatges fellinianes, com li toca, i probablement tinguin molt sentit algunes coses però dura més de 2h 40 m!
En realitat no sé quant dura perquè després d'aquest temps el DVD de la bibloteca estava ratllat i no vaig veure el final. És una mica igual ja que eren flaixos a la vida d'un periodista. Cada flaix era una petita història que en si podia ser interessant però si poses 28 petites histèries sense enllaçar es fa una mica pesat.

Aquestes mítiques seqüències no transmeten més que la foto. Un que venera una estrella i ella que no li fa ni puto cas. Sepre mira a l'horitzó. Nòrdica i freda. I ja està.

Res com Ammarcord

Això sí que és la dolce vita

B7

Banksy

He vist la pel.li del que fa aquest graffiti.
Els graffitis que fa són copsadors perque es barreja innocència i un missatge important.
La pel.li és super bona perquè gasta un humor britànic molt agut (que ja sabeu que m'agrada).
Ve a dir que no qualsevol cosa és art i tampoc qualsevol cosa és un graffiti amb expressió. Entre coses etiquetades d'art hi ha "coses" amb molt menys missatge de alguns graffitis.
Aquí us deixo una mostra de Street art (això és el mur de la vergonya d'Israel) i us convido a veure la pel.li: Exit trough the giftshop.

http://www.youtube.com/watch?v=GTlm6dU2xHk&feature=player_embedded

Per cert, ell tamé ha fet un capítol dels Simpson on tracta l'externalització de la producció de la sèrie a Corea del Nord. No es veurà fins el 2011 aquí però no ens el podem perdre. Recomanat.

B7

Estudi científic vs. crítica deconstructiva

M'agradaria avaluar d'aquí a 15 anys:
1. Si els SMS generen artrosi del primer dit
2. Si tant mirar la pantalleta del mòbil i del MP3 ens convida a augmentar la miopia
3. Quant temps s'empra en descaragolar del cables de l'MP3.

Això últim em fa molta ràbia: haber de desenredar cada dia 2 o 3 vegades el cable. ës per això que jo he aconsguit plegar-lo d'una manera que es desenrotlla ràpid. A més el poso en una bosseta (això va dedicat a la Cris).
Actualment al bolso hi porto: un necesser per les pintures, un pel raspall de dents i la pasta, un moneder on hi poso els auriculars, el bitlleter, una agenda clàsica, una Moleskine per prendre apunts de la vida.

Uns dels darrers apunts que he près són "es la primera vez que alguien lanza una arma arrojadiza en la sacrosanta casa de las cortes valencianas".
Ai mare! Trobo tan rància l'expressió. La van dir a les Corts el dia en que un parlamentari va llençar una pedra. Estan aquí al costat, em cauen bé, tenen paraules que m'encanten, però de vegades els valencians(aquests més peperistes-provincians de capital) semblen viure 20 anys endarrera. No hi fa res que tinguin lo del cirquït urbà de formula 1. Si un és ranci, és ranci.
Avui el Guerra ha dit "la srta. Trini" per referir-se a la Trinidad Jiménez. Cutrerio caspós.

Si nosaltres hem de pertànyer a espanya ens hem d'ajuntar amb aquests i això és d'un cutrerio que no se si aguantaré. Senyoreeeta, jo no vull jugar amb aquests nens!

A València tenen el cirquït urbà però nosaltres a BCN vam tenir "La festa del cel" que va fer qusibé el mateix soroll. Vaja, que els de Red Bull paguen una calerada per fer sobrevolar BCN amb avions de piruetes i amb tot el soroll i contaminació que ho acompanya. Va set molt impertinent.
Normalment, el cap de setmana la gent vol descansar. Doncs bé, vaig sentir un soroll d'avió molt fort i vaig sortir corrent a veure si s'estrellava contre la Torre Agbar. Ah! no, resulta que és una activitat de la ciutat que, diguem-ho ara ja, ens taladra a tots als que ho volen veure i als que no.

Els avions feien soroll i l'helicòpter que els vigilava també. A part de la despesa energètica inútil ens val taladrar amb un sorollam molt molest i sense demanar-nos disculpes. A aguantar xiquets que per això és una ciutat.
No, no, no (com diu l'Elna) les ciutats de veritat no ho farien això amb l'ombra del terrorisme tant a prop. No ho faria Sanfrancisco ni Paris ni Londres ni NY ni Delhi ni Benidorm.
Però BCN sí.

Contaminació atmosfèrica i acústica. Abans, la festa del cel era fer volar estels. ¿No s'havia de ser més sostenible i ecoconscient?: pel forro una vegada més.

Tinc pendent un tema molt mono: el tema dels gossets a la ciutat. M'havia quedat penjat des de les vacances d'estiu. A Menorca quasi ningú tenia gos o al menys als pobles. Es veu que la gent ja està satisfeta amb la vida que porta i si vol anar a passejar ho fa sol, no necessita el gos. O potser el ténen per anar a caçar.
A BCN la gent necessita gossos perquè tohom se sent tan sol que n'han de tenir un per que els tregui a passejar i poder fer-los-hi la genuflexió per recollir-li la caca calenta. Hi ha una opció que la gent ha pres com norma: quan plou "no cal recollir-la ja que la natura ho rentarà". És llavors el dia en que relliscaràs i quan assequi la pluja sertiras aquella flaireta humida que vé de terra. Els efluvis: "Eau de Barcelonne".

Sempre millorant la qualitat de vida de BCN...sense parar.

Bé, de segur que tinc coses pendents a dir però ara no em vénen així que tanco el post.

Besets

Pipes amb gust de menú burguer

La revista Clara, on habitualment pretenen donar algun consell de dieta sana i tot això per que la gent es senti bé (al menys mentre ho llegeixen i fan un pseudomigpropòsit de fer-ho), expliquen que hi ha unes pipes amb gust de menú burguer. Això és una pipa amb gust d'hamburguesa, patates fregides, quètxup i maionesa? Ai, que potser té gust de pipa i tot. Bé, és una pipa creada per a captar el públic adolescent...que no quedavem que un de cada 4 adults era obès a Espanya? Fills meus, no ho arreglarem.
Aquesta setmana passada operaven, a bcn, a un noi de 260kg.

L'obesitat mata. És veritat. La fam mata però l'obesitat mòrbida també. Si ets obès i tens una infecció de segons quin grau pot ser que no se'n surtin. Per no parlar d'altes afeccions: diabetis i els seus infarts, SAOS, si se'ls acudeix fumar...

Tot col.labora. Es pot al.legar que la població no té informació que l'obesitat i fumar poden matar i combinar-ho amb la cosa que la gent, genèticament pot estar addicta a alguna cosa (ja fumar, ja menjar).
És clar, el fumador total o l'obès mòrbid no tenen la culpa de ser-ho. És com si ells no governessin el seu cos, com si fós un ent aliè que els porta a fumar o menjar en exés, com si no coneguéssin la definició de termes com la voluntat, l'esforç, el sacrifici i la repressió que ha d'exercir un sobre un mateix si es pretén deixar o disminuïr el consum o la ingesta.
És ben occidental i modern justificar-ho així. Seria massa budista o ioguístic dir que no cal el tabac o menjar en exés per intentar pal.liar les ansietats generades per la vida. Que una mica de reflexió o esport hi poden fer molt. No, això no ens interessa: voleeeem pipes menú-burgueeer!

A partir de quan es responsabilitzarà cadascú de la seva salut?
Segur que no em votarien si proposés un carnet on constés quans avisos tens després d'un infart que no hauries de fumar i les vegades que t'ho passes pel forro.

Repetidament les meves idees polítiques no són populistes. Així que aquest any no em presentaré, tampoc. No podreu votar el PPIFCB: Partit Per Intentar Fer Les Coses Bé.

Aneu pensant a qui votareu...

Besets

Altrugoïsme

Conec una persona que donava sang, per altruïsme, però ella s'havia de prendre ferro perquè tenia una mica d'anèmia...
Com ho veieu?
Just aquest cap de setmana, a la vanguàrdia, escribien sobre que l'home com a ésser necessita ser una mica altruïsta per què funcioni com espècie.
Que l'egoisme extrem ha portat a pensar cadascú en ell i així hem arribat a la crisi.
Per altra part, al dominical, deien que en l'altruïsme hi ha una part d'egoïsme.

Tot és una mica enrabessat però és veritat que l'espècie fracasaria si no ens ajuessim els uns als altres. Exemple: nens petits que no tenen pares moririen ja que no es sabrien procurar el menjar.
Sí que és veritat que l'egoïsme individualista ha ens ha portat a la crisi.
Però també és veritat que en l'altruïsme sovint i ha una recompensa la majoria de vegades subconscient.

Reflexioneu sobre lúltima vegada que heu sigut "altruïstes". Segur que una part de benefici propi hi trobaveu. Si la satisfacció de fer-ho. El sentir que ajudes...Això és bò per a un i a més per a d'altres.

Jo no em sento molt altruïsta. No tinc ganes de pertanyer a cap onagé (no sabria quina triar).

L'altre dia, la Teresa em va explicar que té un pacient molt descuidat, que acumula molts llibres i que és molt llegit. Té Parkinson i això fa que sembi lent però mentalment és molt brillant. Es veu que des del centre de salut s'havien plantejat buscar ajuda de voluntaris d'una oenagé que fan companyia a la gent gran. "Em van dir que les voluntaries que hi ha probablement no poguéssin mantenir cap conversa amb ell". Vaja, quee ser llegit t'aïlla en totes les èpoques de la teva vida. Potser al pacient ja li anava bé tenir una sra. que el visita durant 1 hora dos vegades a la setmana i fan un te i potser ella parla d'hules, de l'últim capítol d"Amor en tiempos revueltos" o de l'última pelrruqueria que ha trobat pel seu gosset, el Treski.

La ment humana, tant valuosa, acava essent un problema en sí ja que si la nodreixes massa es veu que després no tens amb qui parlar i t'aïlles (suposo). L'àvia d'un amic deia "Masses llibres, masses llibres. La vida no està als llibres".

Com la vida tampoc no està a la feina.

He fet molts posts hospitalaris però en fer 10 guàrdies al mes no podiem esperar menys (1/3 dels dies dormo a l'hospital).

Aquest mes ha estat millor: la boda de la Núria i de l'Estela. Les dues ha significat una bona reunió amb amics a més d'acompanyar els protagonistes en un dia molt especial per a ells.

Tornant als individualismes: es veu que els ultradretans d'Europa (Suècia repeteix) són fills del maig del 68. El moviment pendul.lar habitual de les coses ara ens toca aquest extrem. Espero que no falti gaire perquè el pèndul torni cap al centre.

Besets

Carme d'Arc

No tot és un desastre això de ser abanderada de la Salut...o al menys Joana d'Arc (per lo de l'armadura, l'espasa, la lluita i alguna que altra taca de sang).

La veritat és que darrerament hem tingut una pacient molt carismàtica (en veritat vull dir "exepcional" però no seria políticament correcte ja que tothom se sent especial i exepcional i seria com fer una discriminació positiva-cosa que no s'hauria de fer però de vegades passa-però en veritat sí que era l'exepció en quant a la intensitat amb que vivia la vida i la força amb què afrontava la malatia a part d'altres coses bones que tenia)
D'entrada era molt xerraire i molt llesta. Això feia que entrés a la teva vida i tu a la d'ella sense voler. Feia un anar i venir de converes atropellades (vola parlar de tres coses en el mateix moment) i tenia molta energia. Suposo que sense la malaltia devia ser com un tornado quan passa per una biblioteca.

Bé, era química, nascuda a Berga. De petita havia viscut fins als 12 anys en una colònia industrial on els seus avis portaven la fonda de la colònia. Es veu que el pare va decidir de marxar de la colònia perque va veure que això s'acabava.
Sabeu que a mi m'havia agradat això del fenòmen de les colònies, no? doncs em va explicar que els seu avis tenien "de propietat" les neveres i altres coses. Això suposo que donava un estatus ja que es veu que els amos de la colònia no sols eren el amos de la teva vida, del teu cos, de la teva ànima, de la teva sort sinó que també eren els propietaris de les cases i de molts mobles dels que hi havia. És com dir "però no era soldat ras, eh!"
Vaig llegir el llibre "Olor de colònia" que és un llibre que reflexa les coses de la colònia fetes en novel.la. A mí em va agradar. També la part bona és que la Laura Alcàntara (l'escriptora originària de Puigreig, que es pronucia Purreig) és una senyora de 65 anys que ha esctrit la seva primera novel.la ara. No havia anat a escola en català però va aprendre'n i va aprendre a redactar i va escriure un llibre. Admirable. Un bon resultat.
Tornant a la pacient, vam començar a xerrar de cuina i em va dir que ella era química i que "no coneixo cap química a qui no li agradi cuinar". La meva mare és farmacèutica i també li agrada molt cuinar. He de dir que les homòlogues de la meva generació: una amiga meva química i una farmacèutica (Mariona i Maite em temo que sou valtros) lo de cuinar no és el seu hobby. Els temps canvien, Carme. ja ho veus.
Tornant a la cuina: vaig aconseguir que em donés dues receptes de la seva àvia. Em va fer molta il.lusió que me les regalés. Una és de espatlla de xai lligada amb ceba feta en cocotte a foc leeeeent i l'altre és la de Rap al safrà (ja tinc el rap i ara recordo que m'he deixat les tomaques fora la nevera...). La faré un dia d'aquests. Em farien falta els comensals. Ja pensaré en algú.

Concloc que a qui li encurioseix la natura i li agrada viure li agrada menjar i cuinar.

Una vegada, veient-me cuinar em van dir que els estranyava que fos cirurgiana ja que tenia tot molt escampat i em queia la farina per terra.

Una vegada, veient-me operar emb van dir que era del format "ui! que amb l'agulla he travessat una mitocòndria".

Tranquils que si mai us he d'operar no em cauran els budells per terra com si fos farina o la pela de la ceba.

De totes maneres, a l'entdada prèvia citava el Ferran Adrià. És un filòsof de la cuina.

Es pot ser filòsof però si no te'n recordes de beure aigua la ment es pansirà com una pansa de Chennin blanc.

Es pot ser artista de la cuina però si no tens salut: apaga y vámonos.

Tot i la importància la salut física i dels que intentem posar-hi pegats físics perquè el cos permeti mantenir la ment, no està especialment ben reconegut.

Sigui dit que un cop s'aconsegueix salut física, amb la salut mental que cadascú faci el que pugui. Aquí (a part de la feina que puguin fer l'Amaya, el Joan i altres com ells) la gent s'hi aplica molt poc.

Estimats. En Pannikar s'ha mort. El seu cos s'ha mort però s'ha emportat la seva ment i no se'n podrà fuïr més en directe. Així com la Carme. Al seu funeral vaig sentir la frase de dos que es consolaven l'una deia a l'altra "Has tingut sort de conèixer-la". I és així.

R

Matalassos esferificats a l'aroma oceànic.

Que el Ferran Adrià faci anuncis de matalassos Pikolin això és la crisi.

Dins de la crisi és curiós que la gent compra ambientadors per casa que oscil.len entre 3-5 euros i en canvi diu que està de crisis i per això compra aliments bàsics més barats. La gent, en situació de crisi, continua redecorant la seva vida.

L'encertada frase de Redecora la teva vida de l'Ikea, a hores d'ara, amb la maduresa actual, entenc què significa: estàs tan buit per dins que amb unes cortines a 4 euros, un gerro a 3 euros i una estora a 9 euros pots veure la vida d'un altre color.
Sí, serà el color de moda i que tots els productes del comerç injust lluiran aquest any però seria més convenient fer introspecció i anàlisi de la situació de de cadascú. Per una part surt més car i, per altra, pot ser que et disgustis en descobir-te a tu mateix. Però a la llarga acabes essent un adult amb el cap ben moblat i això no té preu.
Llavors pots dir: Benvinguts a la república independent de la meva ment.

Besets

Ah, com no sé fer pàgines web faré un blog paral.lel on hi constaran reconamacions de coses boniques a fer a la vida. Boniques des del meu punt de vista...

Relat d'estiu

Ahir em va demanar diners pel carrer una Sra. amb un bolso de Prada (fals suposo).

L'altre dia, un gitano que venia colònies a terra prop de la parada del bus em va dir "Anda, la quieres golerla", la colònia.

Fa dos dies vaig operar una Sra. de 69 anys que fa 9 anys que ha començat a fumar. Per nervis, feia 2 setmanes que fumava 2 paquets. Resultat: broncoespasme refractari als fàrmacs mentre l'operavem de l'hèrnia. Al final va respondre a la medicació i no es va morir. Es vol operar del genoll (pesa 120Kg) i de l'esquena....és com l'Ikea: tries el que vols i ho tens...doncs no! Si no es pot aconseguir copagament s'ha d'aconseguir corresponsabilitat. Si està nerviosa i ha de fumar com una beneita...tranquila sra., que si es descuida aconsegueix el trankimazin etern que és la mort (broncoespasme és que se't tanquen els bronquis i no pots respirar ergo...).

Avui hem tret mig fetge a un sr. que té metàstasi de càncer de còlon (encara pendent d'operar) i volia que "de passada" li traguéssim una piga de la cama. Xato, primer has de sobreviure a l'hemorràgia, la insuficiència hepàtica normal en el cas d'hepatectomia, sortit de l'hospital sense cap infecció ni sèpsi per catéter....després, treure't mig colon, i si després estas viu ja et traurem la piga i et farem un tatuatge si vols. Potser és per no adonar-se de la gravetat voluntàriament es concentra amb la piga però ¿ és que la gent no s'entera que això va en sèrio?
Curi'm el càncer i de passada em fa les celles o em talla les ungles dels peus (¿no que tenen tisores al quiròfan?).

Dins a casa meva fa 30ºC.

Vaig a uscar el bus

Grec: 4 euros

No em faria res que els del Festival Grec m'haguéssin pagat 4 euros.
Situació emblemàtica: Biblioteca de Catalunya. Tª 28º. Interior.
Una divertida obra però poc aire condicionat fan que una sra es maregi: hi ha algun metge?. Salto i sembla que es tracta d'una lipotímia. El fet que un segui metge sembla que fa que els altres no puguin fer res: jo sóc metge però costa molt aixecar una Sra. de 70 kg, pes mort. Vaig haver de dir: sóc metge però¿ algú em pot ajudar a aixecar-la per estirar-la a terra?
Al final ho vam aconseguir.
Que jo posés la ma a l'aixella suada de la Sra. (que era molt neta) o a la boca per treure-li el xiclet(boca que acabava de vomitar) no passa res, sóc metge. Que jo utilitzi el que sé per constatar que no té un atac de cor: no passa res, sóc metge.
Que jo desenvolupi la meva feina en un moment en que els advocats, bibliotecaris, els controladors aeris o els rentavidres estan de lleure com jo, no passa res, sóc metge.

Doncs resulta que sóc metge a costa dels diners dels meus pares i del temps de la meva vida que hi he invertit. No passa res, sóc metge.

Però ser metge en aquest país et dona com un deute social imposat que s'entèn que tu hauràs d'ajudar. Estic d'acord en ajudar. Però m'agradaria que se'm reconegués. No cal que em posin en un quadre d'honor del Grec. Si em paguéssin 4,5 euros em donaria prou per omplir el dipòsit de la moto* per anar a treballar. De vegades fas de metge en llocs prou elegants com perque tinguin una deferència i et convidin a alguna cosa. Aquí no. No passa res.

Que lo de la Sra només fos una lipotímia m'alegra ja que un infart hauria estat pitjor. Salut sra.!

Però aquest "no passa res" no m'alegra. Sí que passa.
Sense ser funcionària (contracte d'11 mesos) també em treuen el 5%. El gas pujarà un 2%(al 8%), l'iva per pagar les obres o l'ampolla de llet també. Però no passa res, sóc metge. I de què serveix?

Com dic amb els meus amics, una carrera serveix per tenir el cap instal.lat i fer algun comentari ocurrent quan vas a un sopar de grup i ja està.

Amén

*Nota de l'autora: vaig en moto fins la parada de bus amb el qual travesso polígons industrials per arribar a l'hospital...perquè no puc pagar les despeses que genera un cotxe a BCN per les poques avantatges que aporta.

Peretes de St. Joan

Ai que bones que eren!
Avui n'he trobat en una botiga. Crec que és una Sra de les Terres de l'Ebre i per això encara entèn la tradició encara que econòmicament no surti a compte.
Les fruiteries Xines que proliferen rebentant preus i carregant-se els venedors habituals es diuen noms com ara: "Fruita fersca Xung Li", "El rebost de l'hort 3" ...eh? perdoni? si al rebost justament hi ha el menjar no fresc...i no la fruita i la verdura. Es que no eneten res.
És clar que jo tampoc entenc el xino...però no vaig allà a ver que menguin l'arròs en forma d'arròs negre(que , per cert, m'agrada molt).

Al davant de la Fruiteria Neus on tenen peretes de St. Joan i nous amb closca hi ha una cistelleria. Es veu que és una Sra. que es diu Rosa i ha sofert mobbing immobiliari.
Hi he entrat per veure si li comprava una caixa de mimbre i així podia fer negoci al petit comerciant però m'ha tractat fatal. Sortia de guàrdia i hauria comprat qualsevol cistella-que-no -necessito. Però el que sí que no necessito és intentar fer que el món millori a costa que em tractin malament a mi. No estic per òsties. Per dir-ho d'una manera fàcilment intel.ligible.
M'he adonat que "mimbre" deurà desapareixer, que no membre, espero.

Ja no aniré a les Fruites Pasqual, que eren els de Lleida. Potser els passaré a saludar un dia. Sempre et regalaven unes cireretes, un plàtan per anar a la feina. Eren careros però molt amables. Són de Vilanova de Segre (crec). No em fa res que siguin careros els de la fruita. Els del Massimo Dutti també ho són i sense mèrit ja que no s'acotxen a collir enciams.

Una de les avantatges de no viure en una zona IN és que potser no sigui tan car el menjar i les coses per aquí. Amb els temps que córren ja va bé.

Per cert, he trobat rajoles del terra del WC molt semblants a les que habien trencat els artistes només en col.locar-les.

En el fons, el problema de les rajoles comparat amb un càncer o amb l'Holocaust és una xorrada integral. Lamento haver-m'hi preocupat els minuts que m'hi vaig preocupar.
Trobo que està bé relativitzar les coses de tant en tant.

Fixar-se en les coses boniques: les liles que veig quan passo amb la moto a les 6:45 del matí, el clatellet de la meva neboda, l'olor del gessamí o de la crema hidratant de maduixa tan artificial que sembla natural quan les maduixes naturals feien olor de maduixa natural.

Benvolguts, fins aviat

R

El meu carrer

Com una redacció de segon de bàsica us diré que al meu carrer hi ha de tot. Hi ha una botiga on venen trens, una botiga de petardos i un bar on hi ténen un ànec turquesa a la nevera- aparador on es veuen trossos de vedella i el peix sencer que un dia o altre cuinaran.


Com veieu al meu carrer hi ha de tot. Ironia que es diu carrer Independència en el moment que t’adones que, quasi amb 40 tacos, encara no ets independent. Resulta que és el nom d’una batalla. Vaja, resulta que l’agresivitat em persegueix o la persegueixo? Deixem-ho aquí.


Per descarregar agresivitat d’una forma socialment aceptable podria fer kick-boxing+ tir al plat i encara hauria de fer alguna cosa més. Es veu que tir al plat és molt cari i lo del “kick”: no em ve de gust que m’arriin patades al genoll operat…una opció és ser cirurgiana militar i anar amb helicopter per les guerres. M’haurien entrenat a disparar i portaria pistola al cinturó. El problema és que no em veig com la Rosa de España. Sí em veig amb caçadora de camuflatge i armilla antibales però lo de la roja y gualda a l’espatlla esquerra y hablar todo eL día en La Lengua madre de los vecinos com que no.



Avui faig una caipi al terrat per celebrar l’Indepence day, o la nova feina, o la revetlla de St. Joan (he comprat pets de monja), o “el porque hoy es hoy” o “el porque yo lo valgo”. És igual el títol. Acabes veient que, sense ser dependencia, t’agrada percebre que els que tu aprecies també t’aprecien. Potser sí que començo a ser independent.

Make an educated guess...

La frase que diu el Malkovich a l'anunci de Nespresso quan el Clooney arriba al cel.
He trobat això a la Vanguàrdia, us ho penjo.

R

La resposta

The answer is blowing in the net

Sap greu ja que aquest carles martí sembla jove i emprenedor però tampoc m'he de deixar guiar per les aparençes...bé el millet sembla un vellet indefens com els que jo atenc. Adonin-se que els noms estan en minúscules i no per error.

El circ

En època preelectoral: pallassades a domicili carregades de populisme barato en un moment en que no hi ha quartos.

Tothom ho veu que no és el moment de redecorar la ciutat a no ser que tinguis uns cosinets que tenen empreses de tramvies, de planter de palmenres, de mobiliari urbà i altres coses que es necessiten per fer un carrer. Espero que això faci que no surti reelegit.

Imatge treta de la Vanguàrdia.es

Jazzmin

Al barri hi ha una senyora que té una sabateria. Porta una trena rossa, deu pesar 130 o 140 kilos, té un gosset petit blanc i avui he vist que llegeix novel.les de Jazmin.
És d'aquelles filòsofes de barri que quan vas a comprar sabates per peus dolorosos sempre et deixa anar una teoria. A la paret hi té penjat un cartell amb una cita d'Einstein que parla de la crisi i les oportunitas que brinda a l'intel.lecte.
Porta una crossa perque els genolls li fan mal. Potser si fes el pronokal baixaria de pes una mica però no se si se'l pot pagar.

Hi ha gent que no s'hauria d'extinguir però en realitat tots ho farem.
Penso que sí val la pena cuidar-se una mica ja que la riquesa humana que acompanya el cos de molta gent duraria una mica més amb 20 kilos de menys.
També és veritat que de vegades el cos et soreviu a l'ànima i això tampoc és bo.

Aquesta setmana passada s'ha mort un Sr. de Reus que era jazzístic. Era el Jaume que organitzava el festival de Jazz de Reus. Habia estat pel món amb això del Jazz i va engrescar a dos cosins meus a viure el món de la música per aquest camí. Estan molt tristos perque és una gran pèrdua. Ja era gran però ¿si no hagués fumat?

Per a ells era un referent. Deu ser trist el moment en que perds tots els que eren referents per tu.

Estimats, intentaré ser positiva al pròxim post.

Apunts

Coses que han de constar a l'història:

• En un intent d'ensenyar lògica a la meva neboda, ma germana li va explicar:

- Addesso sei una bambina, dopo serai una ragazza e dopo una si...(s'esperava signora)
- Simieta

Si el que sembla lògic és l'evolució: nena-noia-dona, a la neboda li va semblar que després de noia venia el mono-simi, vaja, la simieta. Potser no va tan equivocada.

• Les frases del YoguiTea:

Love what is ahead by loving what has come before

Happiness is taking things as they are

• El festival de música antiga que ha començat: a L'A. Hi ahurà música pels carrers també a Antiqva.

Tanco ja que estic a mig menjar la feijoada adaptada a recepta catalana pq només tenia butifarra negra

B7

Kyrie

Nit de divendres 3 matí: "20 de abril del 90" - Celtas cortos

Nit de dissabte 5 matí: Lady Gaga

Tarda de diumenge: Missa en si menor de Bach o BWV 232(Bach Werk Verzeichnis = sona fetzgaixnis)


Ojo cap de setmana!!!


Lo primer va ser a una festa titulada "Frigopié" que era per a gent nascuda als 70. Per tant posaven música de la nostra joventut. Quan vaig sentir aquesta cançó, que em portava a l'època del Pato Loco i el Flowers, vaig pensar que aviat (concretament demà) farà 20 anys d'allò. ¡Qué fuelte!

Lo segon va ser en un local de les Franqueses on vam anar amb l'Isa. Em va recordar al Carnaval passat. Després de molts anys vaig anar de carnaval i ja no és el que era. De joveneta significava transgressió, atreviment i per tant diversió. Pseudotransgredir ja no em diverteix.







Després de dubtar entre Lady Gaga i en Johann Sebastian crec que em quedo amb aquest últim.







Va ser en Savall i els seus que van interpretar la missa i va ser molt bonic. És una altra dimensió.

Per sort hi vaig anar amb la Pilar (que sap moltes cosetes de música) i el Dani (que és melòman i alemanoide). Mira, jo asseguda al mig em vaig nodrir dels 2. Jo els vaig enriquir la vida amb una melmelada de pebrot del Bierzo i un imant per la nevera. Bé, no sempre es pot estar al nivell...però vam disfrutar.

Em va fer pensar que potser sí que val la pena aguardar-me per aquestes coses. Feia temps que no sortia de nit i, a part del xiulet a les orelles que et queda l'endemà i l'espessor mental derivada d'inhalar el fum dels altres, podriem dei que la nit no m'aporta gaire.

Per anar a sentir música aconsellaria de no portar l'MP3 a diari massa alt ni sortir de nit on hi ha músiques estridents per no fer lesió acústica, de no fumar per no ser un MPOC que no pot parar de tossir mentre està en un concert, de fer psicoteràpia per no tenir tics nerviosos com ensumar, tossir o aclarir la gargamenlla quan s'ha d'estar callat i de treure les Juanoles de la caixeta abans que comenci el concert. Amb això ja en teniu prou. A disfrutar!

i per tancar

"Kyrie es el caso vocativo del sustantivo griego κύριος (kyrios: «señor») y significa «¡Oh Señor!». Eleison, en griego ἐλέησον, es imperativo del verbo ἐλεέω "compadecerse". (Copy-paste de la wikipedia).

Aquestes paraules que sonen tan bé diuen: Senyor tingueu pietat.

Vaja!


Ale, a fer feina que per això m'havia aixecat.

The pyramid

No és una piràmide del més pur estil esotèric.

Es tracta de la del Maslow.

Em quedo al segon esglaó: entre les diverses estabilitats que anomenen hi ha la laboral. Jo em planto aquí.

Bé, si voleu un toc d'humor, aquest blog dels del costat de L'antiga cocina en Montreal i els seu link a l'antic bloc de la mateixa basca (clicant humor) hi trobareu diàlegs molt divertits del l'estil:

- Papá ¿nosotros somos cristianos?

- Hijo, tu y yo somos del Atletic

Apa, m'estic carregant de posistivisme fins a la pròxima entrada alhora que em faig unes carxofes al forn.

R

Ah! Una recepta de pasta del Mimo:

a) dos dents d'all, algunes taperes i 2 anxoves això en una paella amb un culet d'oli i ho fregeixes una mica. Ho apartes.

b) bulls bròcoli bastanta estona

De l'oliet que té el gustet dels primers ingredients en retires els alls, n'enecens el foc i hi esmicoles les anxoves i les tàperes amb una forquilla. Això ho afegiràs al brocoli fet a troços que, de tant bullit, es deixa esmicolar.

Tot això es barreja amb la pasta bullida on hi afegiràs una mica de formatge fresc ratllat o el que tinguis.

Va, ja us donaré la recepta de faves de la meva mare...que us heu portat molt bé.

El Mestre

El mestre lampista cobra 34 euros l'hora.
Ha estat 40 minuts anant a buscar l'interruptor.
Ara veu que l'aixeta també s'ha de cambiar...i torna a sortir.
10 minuts de diagnòstic (aquest interruptor està cremat), 40' d'anar a buscar la peça, 28 minuts de treball i torna a sortir al magatzem a buscar l'aixeta....
A 34 euros l'hora jo també sortiria a donar tombs que és un matí de primavera molt fresquet...

Truco a la biblioteca per que tinc problemes per aconseguir articles que necessito i: - "Ha sortit un momentet..."(a esmorzar suposo...sinó m'haurien dit que està reunida).

Per cert, els mestres mecànics de bicicletes cobren 35 euros l'hora.

Els mestres mecànics de motos, 54.

Si tens un càncer de còlon perforat aquesta nit (divendres) em trobaràs a mi, amb les meves mitges de compressió forta que m'ajuden a aguantar la nit, apunt per resoldre el problema.

Em paguen brut un pèl més que la meitat del Sr de les bicicletes i us recordo que s'ha de pagar el col.legi...

Us aviso que no falten metges, falten contractes decents.

Ja ho sé que ho vaig triar jo això, i ara podrieu dir: haver-te fet lampista... em va semblar més interressant saber sobre la malaltia i posar-hi sol.lucions (o el que occident entèn per sol.lucions)

La salut no té preu i per això és gratis...així ho veu la gent (jo ja sé que no n'és de gratis)

No se'm queixin si el seu metge els parla en polonès (a més a Polònia estan molt ben formats ).

Farem com l'anunci de Master Card: Bicicleta 250 euros, aixeta 110 euros, doctora 0 euros y para todo lo demás MC.

Lo de ser positiva no ho acabo d'aconseguir, no?. Bé, això no ha estat negatiu, només objectiu d'allò de "así son las cosas y así se las hemos contado".

Besets

L'endemà del Diumenge de Resurrecció

Que passen coses:
- La nena de 14 anys que ha mort per una "baralla adolescent "( els del poble diuen que "es normal entre menores pero no imaginábamos...").
- Sobre si la societat espera que els professors, a les escoles, els eduquin els fills quan no poden fer més que aguantar-los com en una guarderia
- La marroquina tancada pel seu marit...
- Els xinos que moren a la mina de carbó: el 2009 només han mort 2631 treballadors, un 18,16%menys que al 2008...
- Sobre les ajudes al tercer món si estan optimitzades o només són actes de bona fe per a l'autosatisfacció occidental.
- L'elogi del traductor automàtic . Sol·lució a la torre de Babel???!!!??? I tenen raó alguns del comentaris de la notícia on diu que no es contacta amb cap lingüista ni expert en el tema. Es pren per referència un que té una web de viatges i diu que li va molt bé.
En particular no llegeixo El perodico en català ja que està traduït per una màquina i es nota massa...
- Si es farà un llac artifcial per a tenir més neu en la temporada d'esquí a Beret!!!!
- Mentrestant es manté la Sharia a Sudan...
- Els atemptats a Bagdad o al Pakistan amb els seus morts

Que és la mort del respecte, de la docència, de la decència, del sentit comú, de les llengües i , en definitiva, de la vida.

No sé si demà tornaré fullejar el diari

R

Colònies industrials

Evidentment que volia fer una entrada on digués Arriba Terribas. La veritat és que no he vist l'entrevista però que no sé quin alcalde/regidor d'un poble d'aquests de l'àrea metropolitana de BCN, de cuyo nombre no quiero acordarme, digués que era mal follada és indignant. L'expressió en sí no m'agrada. Quan la diuen els homes, normalment són maclistes, i també quan la diuen les dones. Però és pitjor ja que elles, durant uns instants són com ells. Sense que jo consideri que això hagi de ser una guerra de bàndols.

Només treu a la llum la misèria educacional del país que està tan generalitzada que inclou a membres que ocupen càrrecs polítics. Gent mal educada i mal formada i amb una escala de valors que, pel que sembla, només dos graons: 1.que els meus no passin gana i 2. tenir el màxim de quartos que es pugui.

Em sap greu per la Terribas i per la gent dels municipis regits per indivius de segons quina calanya. Però és així.

Sí que estic d'acord en que la carrera política requereix formació. No vol dir un títol obligadament Universitari, ja que això implica tenir diners (i més ara amb Bolònia) durant un cert temps i seria com prohibir als Montillas ser president, però sí constatar, si cal amb un exàmen previ, que tens coneixements suficients per a ocupar un cert càrrec: coneixements ètics, polítics, econòmics i socials. Així, a les elecions podriem veure la nota d'exàmen de cada un dels components.

Els que treballen en un hospital necessiten saber una sèrie de coses i ¿perquè no els de l'Ajuntament?

Jo estic col.legiada (on pago 210 euros trimestrals) i, si mai faig alguna cosa que a la comunitat mèdica els sembli inadmisisble, m'expulsaran del Col.legi i no podré treballar. Perquè no passa als l'Ajuntaments?

Que si el Pep "Places" resulta que té un xalet així de gros, que si el següent també té divuit empreses que no saps d'on surten...i no poden tenir un Jet privat perquè és molt gros i es veuria molt encara que el tinguéssis al pàrquing de casa.

Ai fillets, que en realitat volia ser positiva i parlar-vos d'una exposició que he vist al Museu d'Història de Catalunya que va de les Colònies industrials del Ter i el Llobregat.

Pots dir: i això t'interessa? doncs sí. M'agrada saber com afectava a la gent el pertànyer a una colònia. M'impressiona com la burgesia del moment colla els treballadors i es posa a les seves vides fins a generar uns problemes que no tenien precedent.

Si a l'època medieval et mores de gana o de malaltia, a les colònies (1860 més o menys fins l'última que es va tancar cap al 1970):

- Els patrons no deixaven que es caséssin gent de colònies diferents ja que una de les dues perdia un treballador i tota la seva prole.

- Evidentment, si no treballaves no cobraves (bé, això és com jo estic ara...que si em poso malalta m'haureu de fer un pot comú).

- Després del part hi havia com guarderies fetes pels mateixos treballadors ja que, després de 15 dies del part, la dona tornava a treballar a torn normal (12h) i li portaven el bebè pq l'alletés mentre no deixava de treballar.

- Les jornades de 12 hores de nens de 10 anys o l'edat mínima que, sobre el paper podia ser 10-12a., però la realitat era que treballaven als 8 anys o alguns als 5...

- Remuneració diferent entre homes i dones per les mateixes hores (12h) i la mateixa feina (portar 20 filatures) fins el punt que la dona cobrava menys de la meitat que l'home...???¿¿¿???

- Que molta gent gran a qui li falta un dit per la zona de les colònies és perquè se'ls enganxaven a les màquines...o que els falta el cabell perque se li arrencava el cuir pilós amb una de les màquines...

Una nena de 8 anys que estava a l'exposició amb la seva mare, després d'adonar-se que si hagués nascut fa 100 anys hauria pogut treballar 10 hores i anar a l'escola en acabar la feina, va preguntar:

- I els nens rics també treballaven? i...i...i si tenies una malaltia com Sd. de Down?

La guia de l'exposició li va dir que no, que amb Sd. de Down o malalts, no...però no ho sabrem.

El Dani m'ha dit que amb això del treball infantil, a l'inici, quan no hi havia drets, si un nen es posava malalt i no venia, el nen que havia fet el torn previ 8, 10 o 12 hores seguides havia de fer el torn del nen malalt....

Estimats, ha estat bé l'exposició.

Espero que vosaltres també esteu bé, i laboralment també.

R

Confessió: I had a dream....Vaig somniar que em feien Presidenta de Catalunya:

"-Total, pel que queda i amb els marrons que hi ha que ho faci la Rosa"

Però quan feia com un jurament per ser-ho, tothom parlava, ningú m'escoltava i ni jo mateixa em sentia. The End

Eau positive

Ô + era el perfum que anuciava el Compte Dràcula en un esquetx del tricicle.

Siguem positius.

Avui us informaré d'una cosa que m'ha agradat: L'Auca del Sr. Esteve, al TNC.

Ho aviso ara per si algú encara ho volgués anar a veure.

Hi ha gent que potser ho troba un toston que parla de la burgesia catalana de principis de segle XX però a mí em va agradar.

No ho recomano en general però si a algú li agrada això del teatre que reflexa èpoques passades no tant llunyanes, maneres de fer les nostres avantpassats, això li pot agradar.

Imatge de la web de El Periódico (que no estic pq em multin)

Modestia apart

Avui m'he recordat que ja fa dies que havia de comunicar als estimats blogreaders o llegidors de blocs un tema bastant poc important.

Aprofitant que l'arribada de la primavera us penjo un dels quadres del món que m'agraden: El naixement de Venus, d'en Boticcelli (com dirien a Girona).







També és bonic el de La primavera (on hi ha un personatge que s'assembla a l'Annabel).




El motiu de fons és que qui no està content és perquè no vol.
Jo ensenyo els dits amb les sandàlies d'estiu.
De vegades he sentit:"És que jo tinc els dits taaan lletjos que no els vull ensenyar".
- Doncs jo tinc els dits com la Venus de Boticcelli i els ensenyo. (es pot constatar el detall clicant el link: aquest)




La imatge està treta de http//google.sites


Besets

Beloved

Ai xatos...que he anat a Londres i això m'agrada.
És una ciutat-ciutat i no una ciutat-parc temàticperalsturistes.
It's amazing. Tot i ser un dels centres del món el carrer és silenciós i no hi ha cartells per tot arreu penjant desendressats...jo que sóc tan endressada...
Em continua agradant d'Anglaterra el Ketchup Heinz i les patates xips amb vinagre...

però ara he descobert les sopes que fan els anglesos. Mira, sempre hi ha sorpreses! Fins el punt que m'he comprat un llibre de receptes on hi ha sopes i pies. Era en una llibreria que liquidaven. Em va costar 2 pounds. Era una llibreria que, quan hi torni, deurà ser un restaurant italià.
Sí, per Leicester Square hi ha molts italians. Algun pub també té cartell italià...i els anglesos ja no beuen te quasi. Beuen cafè Starbucks o d'altres marques. Oh, my darlings! és la globalització.
Vaig veure que beuen chai tea. És el te de l'Índia que es pren amb llet i és molt aromàtic perquè conté clau, canyella, cardamom i pebre. A mí m'agrada molt però no em pensava que els anglesos canviessin el seu English Breakfast de cap manera i resulta que sí.
Podria passar que hagueu d'aguantar uns quants posts dedicats a LND. Ja sabeu que sóc anglòfila. No hi puc fer res.

Hi vaig trobar alguna coseta graciosa com:
- Una embarassada que portava una xapa amb el simbol del metro que hi deia: Baby on board. Suposo que és perque no l'empenyessin o perquè la deixessin seure. Em va semblar bona idea.
- Un gentleman que, parlant de l'indignat que estava amb la política del seu pais, em va dir que si hagués estat a l'auditori quan el Blair quan va parlar de l'amenaça d'Irak hauria pedut els nervis i hauria dit: How you dare...! Vaja, que per a un anglès, descontrolar-se equival a dir: Com goses! mentre li surt aire pel nas amb una mica de sensació d'enfado. Com que aquí, quan la gent s'enfada és una mica més visceral/maleducada em va semblar graciós.

O alguna cosa curiosa com:
- Des de l'estat proposen si vols acompanyar en cotxe a alguna pesona gran sola un diumenge a prendre el te a casa d'un amic o amiga.
- O, si ets british citizen i vols participar en la vigilància de les amenaces terroristes, et pots apuntar a un entreno i series informador. La propaganda del metro deia: "Quin dia fa l'aniversari la persona que està al teu costat? Tens tres parades". És per a descobrir informació de forma subtil.

Ja us penjaré les fotos.
Besets
R
PD: s'obre la veda de les brontoparaules. Hi podeu col.laborar dient-me-les als comentaris

Aloma

Sempre m'ha fet gràcia el títol de "Coplas por la muerte de su padre". A sisè d'EGB pensava: si la copla és una cançó més aviat alegre...ves quina cosa aquest Jorge Manrique de fer-ho per la mort del seu pare...

Avui us convido a que m'ajudeu en els preparatius d'un ............enterrament.





Estimats, la Vocal Neutra, després de l'agonia dels últims anys, està a punt de morir...



Sí fillets, la influència del castellà fa que no es digui o no es sàpiga dir i que qui la diu sigui titllat de pueblerino...de províncies...de comarques...de vagueries...



En ciutats ultra comopolites com BCN o TGN la gent parlA amb la A PArque sinó no ets prou cool! VAjA cA si no no sAries com dAls dibuixos del LAvAndA...



La meva tia, corresponsal a un institut de Reus, diu que els que Marroquins saben dir la vocal neutra ja que la tenen en la seva llengua però prefereixen no dir-la i ser com la massa de jovenívols que no la diu.



Bé, la pandèmia de no dir la vocal neutra s'ha extès també a Reus i Riudoms. Crec que a Montroig i a Colldejou encara es mantenen més o meys bé

La situació és la següent: com que a Reus i Riudoms s'acabaven les paraules amb e (ex. Rose) els pares d'avui en dia hAn dAcidit renegar de la e final i, en lloc de recuperar la neutra, parlen als seus nens en A de Xaba directament...era el que faltava. Que els que parlaven més o menys bé sense influències s'han infectat també.

Ex: - Alena, portA lA pilotA a l'Aduard cA vol jugar una micA



Resulta que jo, a BCN, tinc un català molt tancat...!!! Va home, va! Que tinc un català normal! El tancadet de ment acostuma a ser qui m'ho diu...però jo entenc que m'ho digui perque sóc més oberta i assumeixo que hi ha limitacions.

Estimadets, que ser de poble...(s'entesten en dir poble a tot el que no és BCN) o de províncies no té res de dolent. Ans al contrari!

Bé, a part que Aloma té dues as que sonen com vocal neutra, el post es titula així en homenatge a una nova lectora que, ara que té internet, poster algun dia escriurà alguna cosa.

PD= no vull ser frívola. No us penseu que no em dolen tantes morts a Haití. És una foma d'escapament reflexionar sobre la mort d'una vocal...tots tenim vies d'escapament i de vegades les utilitzem encara que siguem professionals del tema.

Apa, petons
R

Dead Peasant

Dead Peasants insurance és com s’anomena una assegurança de vida que una empresa fa a un treballador i ella n’és la beneficiària. Ells ja saben el percentarge estipulat de morts en determinades feines. Calculen els beneficics i va bé perquè els surt a compte fer l’assegurança. Quan mori, el treballador(camperol mort) li donarà beneficis. És més útil un treballador mort que viu. Així les dones joves són les que donen més quartos segons els barems de les asseguradores. Com l’asmàtica que mor als 26 anys que surt a la pel·li de Michael Moore: Capitalism: a Love story. That’s US.

També ens mostra un correccionari de menors d’edat que un polític decideix privatitzar. Un jutge conxinxat tanca nens de 12 i 14 anys per tirar menjar a terra a taula, barallar-se en un centre comercial amb una amigueta de la seva edat, o fer una web pensant que a USA hi ha llibertat d’expressió i et quiexes de la directora del cole…. No sé quina ciutat de USA era però l’amo del centre reb una calerada de béns públics per construir-lo, i cobra per cada reclús. Té sort perque el seu amic jutge envia 6.500 nens a aquesta “Llar” per a infants. Van agafar la vara de"joventut, ara us assebentareu de què va la nostra Amèrica".

Explica com Goldman fa un cop d'estat financer a les entranyes del govern de Bush...
Això i moltes situacions que en altres èpoques serien etiquetades de mafioses… no és fantasia… és com funciona Amèrica …si és que funciona. Us aconsello que la vegeu tot i que dura 2 hores. És important per saber en quin món vivim.
Sobre els consells i el cinema jo no en sóc molt partidària però això és important per a tots. Encara que sigui llogant-la quan surti.

Per una part hi ha allò de “tu que tens temps d’anar an cine…!”. Sí, tinc temps però s’ha de tenir present que tenir fills és una elecció i lo de no tenir-ne no sempre ho és. Per altra, molta gent veurà Avatar (3h) on els éssers blaus tenen una relació molt romántica…i molt real... ?¿?...però la pel.li de la exdona del director d’Avatar, que va de Iran o Irak, no sé qui la veurà…potser per això es van separar. Per concepcions diferents del món.

Fillets, jo també arribo cansada de la feina però us demano un espai de reflexió. És molt difícil treure el cap per la finestra i veure la realitat ja que sovint la distorsionen. Però, si de tant en tant hi ha un Michael Moore que t’avisa, potser els altres podem reaccionar. Potser podriem no ser com USA...


Besets



A la pel.licula anomenen algunes empreses que fan lo del Dead Paisant...Procter&Gamble, Citibank, Nestle...per dir algo. Com no sóc l'FBI no tinc documents que ho certifiquen però creieu que podria ser veritat...?

Moixiganga

Una vegada més el títol no té a veure amb el que vull explicar. He aconseguit un llibre on parla de la moixiganga del Mossèn Joan de Vic però això és un tema que, tot i que de ben segur us interessa a tots, el tocaré un altre dia.



Si un dels objectius de finals del 2009 era aconseguir una caixa de plàstic per enganxar al portapaquets de la bici (objectiu complert), els que tinc per aquest any són una mica més complexos:

- Obrir la meva vessant artística: pintar a l'oli, creació de titelles, contes infantils

- Aprendre a ballar Forró

- Fer esport: dubto entre comprar-me uns patins en línia i patinar per la Barceloneta, anar a córrer (que no m'agrada gens però diuen que al final t'hi enganxes) o fer Body Jam (que només ho he fet un dia però des de llavors em fa "clec" el coll quan el giro) s'accepten suggerències.

- Aproximar-me a la puntualitat i no estressar-me en l'intent

- Fer alguna cosa davant les coses que no m'agraden

- Reprendre el submarinisme

- Anar a Brasil

- Aconseguir una feina amb cara i ulls

- Ser coherent

- I qui sap si alguna cosa més





Això és el que jo hauria demanat al mail pels Srs. Reis si tinguéssin parada a casa meva. Ja us explicaré com va.






De momet us desitjo molt bon any...que no pot ser d'altra manera que un any 10.



Petons