"El ropero de Rosita"

Així és com es deien uns retallables que, durant la dictadura, feien que les nenes juguéssin a vestir la Rosita (una nina de paper) d'imfermera, falangista o de madrina (totes de negre, peineta, crucifix al coll i portant la bandera d'espanya...). Era per educar a les nenes a què habien d'aspirar amb un mètode molt subtil.

Des dels romans i els grecs que la dona no ha tingut molta importància...podriem dir, per no dir que no ha estat considerda com ésser dotat d'intel.lecte, capacitat de decisió o resolució de problemes. Es manté a l'època medieval en que probablement valgués més la pena tenir un cavall que una dona. Sembla que a la revolució francesa hi ha un cert alçament però es queda en res quan Napoleó només declara com ciutadans els homes...

Pel que fa per aquí, resulta que la República deixa votar a les dones...per això ens "remuntem" al 1933...ejem, ejem fa 75 anys... Però tranquils homenets que us pensaveu que perdrieu poder i que els caps de suro de les dones us farien anar per mal camí el pais...que de seguida va arribar franco i ens vam tornar a quedar sense votar...en aquest cas, tots.

Durant la guerra, tan la civil com la mundial, les dones van ocupar llocs que habien deixat els homes pel que fa a la maquinària pesada per a produir armes i altres "treballs durs" que es pensaven que només podien fer ells. En acabar la guerra mundial i tornar els homes a casa es veu que es va tornar al model de la dona relegada a casa i fills ja que ells s'haurien quedat descol.locats. També va passar aquí però una mica més forçadet gràcies a la sección femenina i un grapat de llibres que deien com s'habien d'educar les nenes espanyoles a la dictadura.

Bé, amb tot això vinc a dir que com es pot pretindre que a les feines s'adapti a una manera de fer de dona? Si només fa uns anys que ens consideren d'alguna manera diferent que una càrrega o un destorb o una bruixa... Només fa trenta i escaig anys que les coses volen canviar...i hi ha molta reticència a rentar-se i plegar-se els seus propis mitjons..."Els mitjons deixats a terra algú els recollirà"podria ser el títol d'una cançó però en realitat tradueix les ganes que les coses siguin com abans, còmodes només per alguns.

Ale, aquí us ho deixo.

Petons

PD: hi ha noms que van en minúscules expressament i... per cert, torbo una collonada això de a cada moment dir "todos y todas los y las miembros y miembras"podriem perdre el temps en algo meys frívol i més productiu...clar que això és mentalitat catalana i per desgràcia no s'encomana.