La Plastilina

Podria titular-ho: "Yes we Kant". Així tindria moltes entrades al blog... i a més semblaria algú interessant, amb rerefons humanístic, que pot parlar de filosofia a part de treballar i saber fer pollastre rostit. Però no: això, avui té un altre títol.

La veritat és que la Ràbia no és un sentiment agradable. I és lògic que la gent no vulgui llegir sobre coses desagradables però l'objectiu d'avui és la prevenció. Previndrem les malalties mentals derivades dels maldecaps de la vida. Com? posant-hi un advocat.
Em sap greu que els psicòlegs es quedin sense feina però la clau per a mantenir el cap fred en situacions complexes relacionades amb quartos i la llei és posar un advocat a la teva vida.

Recordeu la ràbia innocent que senties quan la plastilina estava barrejada? Jo crec que és un dels primers sentiments de ràbia: si jo ho faig bé (no barrejo el blau amb el groc), perquè m'ha de tocar la bola de plastilina color caca d'oca?
Després, el sentiment de ràbia es va tacant de tints més amargs però l'essència és la mateixa: si jo faig bé o procuro fer bé la meva feina, perquè el gestor sembla adormit i la del banc té "despistes"constants? Ai fillets! no ho sabrem mai!
La manera de resoldre-ho és amb un advocat encara que pugi costar una pasta. Això farà que dormiu cada nit, no feu úlcera i que no calgui anar al loquero.

No és una entrada molt llarga ni molt elaborada. Dins l'àmbit de la prevenció tot sona avorrit. Jo us ho volia dir per si li serveix a algú.

B77

Sindriprem

"La vida pot ser difenent amb Andreu Buenafuen" és una sèrie de programes (3 crec) on l'Andreu Buenafuente mostrava invents al més pur estil americà del Pump-and-seal (sabeu què vull dir,no?).
Bé doncs va mostrar el Sindriprem que, com clarament la paraula diu, és un estri que servia per agafar les síndries. Consisteix en dos desembussadors de wàter conectats pel mànec amb una manguera. La part de la ventosa és la que enganxava la síndria i evitava que et caigués....

Des que la idea em va robar el cor (per freaky grau 3) de vegades em repeteixo la frase: "La vida pot ser diferent amb andreubuenafuen".
Avui tornava de la feina en moto, feia una brisa sorprenentment càlida i ha coincidit amb que el dia s'allarga una mica. El vent feia que hi hagués núvols lenticul·lars d'aquests que semblen un ovni. Eren núvols aïllats i grisos sobre fons blau cel (mai millor dit) mentre el sol començava a retirar-se.
He pensat que la vida pot ser diferent...pot ser diferent amb 5 guàrdies en lloc de 8... és possible que la meva vida canvii una mica i això m'alenta a seguir fent el que feia però potser amb un somriure i tot.

Xatos, em sap greu no poder compartir amb vosaltres lo del sindripem. És una mica antic i ningú ho ha penjat al You tube.

B77

Imatge de manufacturasdegomanavarro

Sobre les normes

Laboralment en un moment una mica a pressió, les normes es converteixen en una boia on agafar-se quan nedes pel mar sense saber on està la terra ferma.
Si es pot ser anàrquic és quan no tens responsabilitats. A mesura que la vida et porta endavant, les normes o aconseguir que les compleixin et donen un punt de descans del tipus "això ja està encarrilat".

No es pot esperar que la bona fe de la gent sigui la que resolgui els problemes que van sorgint.
Parlant amb el Dani i el Joan per separat he conclòs que per "afavorir" que s'acompleixin les normes ajuda molt el fet que hi hagi penalitzacions.
P. ex: no funciona dir "no beguis i així disminuirà el número de morts a les carreteres (un dels quals podries ser tu)" no, no, no això no funciona. El que ens va molt bé és: "si no vols que et treguin punts o el carnet, no beguis".
Ho haveu vist com els humans sóm així?

Molt bé, doncs a la feina teniem unes normes ("normes no escrites") que he decidit escriure. Crec que m'han pres per beneita o per algú que té sang dictatorial (sang verda). Jo mateixa em noto córrer bilis per les meves venes...vaja que em sento Rosa Merkel, cosina de la Tatcher.
Espero que hi hagi un moment una mica més florit i idil.lic a la meva vida (d'aquells que surten als anuncis de compreses) on jo aniré contenta per un camp verd amb un coixí aixecat cap al cel...

Això m'ha fet recordar la figura de "La Norma" que era la imatge d'una campanya publicitària dels 80 per que parléssim bé el català. (el Guillem m'ha trobat el dibuix a internet!!!)

Aquí a BCN alguns no saben i altres no recorden la sonorització i la liason. És allò que fa que Sant Antoni fonèticament soni "santantoni" i no "sanantoni" o bé que la s que us poso en negreta sigui sonora en aquest cas: els altres, al parlar sona "elsaltres" i no "elssaltres". Jo reconeixo que no poso les dièresi (que no m'ho sé gaire) i expressament escric "aqueta" i "lo" perque les normes d'aquest bloc les poso jo i a mi m'agrada així. Quan dic "aqueta" hi ha alguns que riuen ("- Ah! aqueta, aqueta!...") uufff! sí, sé que no és normatiu pero ho diem pel Baix Camp. La norma accepta dir "aquet" quan la paraula que ve després começa o sona com vocal (aque(s)t home) però no hauria de sonar aquet per dir (aquest cotxe) i a la tele ho fan...és més hauria de un grup al Facebook que es podria dir: Odio els anuncis de la tele en Xaba.
Des de la tevetrès podrien posar-hi una mica de ganes i fer-ho almenys en català que contingui la bonica vocal neutra encara que ens deixem els de Lleida i els del Delta.

Apa...una fotiqui del Delta un desembre qualsevol



B7