dimecres, 30 d’abril del 2008

Diumenges de mermelada

Com a referent prenc el cantant d'Els Pets en un article en què deia que, arrel d'haver tingut una filla, havia descobert el diumenge que, fins ara, era un dia de ressaca i gust de tabac a la boca i al cap...

Per a mí, que no sóc d'aquest món dels Rockeros, ja fa temps que el diumenge no és un dia desaprofitat però hi estic d'acord...vull diumenges d'esmorzar torrades amb mermelada, veure la llum del sol i llegir el diari ...només les notícies que em vénen de gust.

La veritat és que hi estic bastant aprop de la felicitat, ara: algun diumenge estic prou potable per anar a la piscina de la Barceloneta, la descoberta, i i fer-hi quatre piscines a ritme de jubilada, que ja m'agrada, ja. Després, és de rigor fer unes tapes al Villoro (amb la Pilar i el Txenxo, com no!) on sempre s'inclourà una ració de carxofes arrebossades. L'amo de Villoro, el sr. Villoro I suppose, pensem que ha tingut un nét que el fa més feliç perquè ja no ens fa allò de renyar-nos si demanavem un altre plat de pa amb tomaca...bé, s'ha perdut un ingredient però ell ha guanyat en felicitat. El diari triat serà dels habituals però el que porti la notícia que tinc més ganes de llegir. Pot passar que el diumenge compri la Vanguardia per la Lucía Echebarría i pel Nueno, un economista que escriu al suplement de Dinero...sí, llegeixo Dinero però és que sovint hi ha coses socials ja que, en realitat, la societat depèn tant dels quartos!!!

Mira com és la cosa: he conegut un estratega publicitari que guanya una pasta GANSA i treballa en idees per a màrqueting. Jo, que estrictament no guanyo la mateixa pasta (ejem,ejem), m'he de preparar per saber operar un estómac per si l'estratega tingués "algo dolent a l'estómac". Ell necesita gent que facin el que jo faig i jo NO necesito gent que facin el que ell fa...i estic bastant segura que no el necessitaré però la vida és així, el que hem de fer és consumir tooot de Danone, de Nestlé....Atención, paro cardio-respiratorio en la 3a porque no tiene una Nespresoooo! i la persona que fa que et penses que tú elegeixes és ell.



Jo crec que aconseguiré els meus diumenges de mermelada, un dia o altre, i espero que el cafè amb llet no sigui del vitalment necessari marcapases-nespresso. Crec que sí que arribarà el moment en que tindré la clarividència de veure que visc el que vull viure.



Xatets, X avui ja en hi ha prou.

B77