1. Una clara cultura de l'eforç fins a la guerra civil (els nascuts a principis del segle 20: els meus avis).
2. Un inici de la llibertat, a la generació següent (la que envoltava el maig dels 68). Sí però encara treballant de valent.
3. La meva, els del baby boom, on el benestar i la llibertat eren objectius que feien que la disciplina, l'esforç i l'autoritat comencéssin a perdre força.
4. La dels nens d'ara: el reiet de la casa. (reiet, dictadoret, despotet... segons el que els permetem ser).
És molt bò quan el Monzó diu: " i fem plastilina, i fem plastilina! i ara resulta que fem plastilina fins als 34 anys!".
Després surt un filòsof català, assenyat: "si passes de curs suspenent-ne 3, és normal que els joves no hi vegin sentit a esforçar-se" i fa un petit comentari sobre els universitaris i els seus exàmens plens de faltes d'ortografia (orto què?).
També surt un tal Sennet (economista anglès): "Espanya i Itàlia estan fent universitaris per als quals no hi ha sortida laboral. Fa pensar que generà un pool de supraqualificats que faran feines no corresponents a la seva formació".
Ufff!
Com ho hem de fer?
A les meves carns sofreixo el producte del baby boom. Potser sí que jo no hauria d'haber anat a l'Universitat...que només hi anéssin els millors. Jo vendria gelats.
Però resulta que hi he anat. Sí, a l'escola treia exel.lents menys de giminàsia. Tots els anys acabava el curs amb exel.lent (menys a 6è). Vaig suspendre la primera avaluació de llatí durant el bup i, a Medicina, una vegada vaig anar al setembre perquè m'habia deixat la Micro i l'única que vaig suspendre com a tal, i només una vegada, va ser Pediatria. Per la resta, al juny tot net.
M'esforçava pels exàmens i també pel Mir. Per coses de la vida vaig fer medicina de família i després cirurgia...i ara tinc la sort de tenir un contracte de guàrdies de toooots els caps de setmana (i has de donar gràcies a déu...sí, quan van maldades sembla que tots tornem a creure en déu).
Com us he dit, a part de veure el programa i recollir-ne comentaris interessants no em va quedar clar si això de la cultura de l'esforç o l'esforç en sí valia la pena.
Què hi dieu?
Ptns
R
