Tristany i Isolda

M'agrada Shakespeare, vès què hi farem!. La comèdia m'agrada més que la tragèdia però, les desgràcies descrites per ell són d'una mena dolor una mica dolç i tot. Ahir vaig veure la pel.li de Tristany i Isolda i m'ha agradat. Ha estat part dels meus moments nadalencs de descans. Em pensava que era del Xèspid però no, és una llegenda, un romanç anònim.

He intentat cambiar els colors del bloc perque al pare no li va bé llegir sobre fons negre però no m'he decidit. Aquest és el que més m'agrada però un dia potser el cambiaré.

També dec una menció honorífica de Padrí Adoptiu del Bloc (PAB) a l'Albert Rodríguez que és un de la meva feina, seguidor del bloc, que té moltes coses a dir i no s'atreveix a generar-ne un. Va ser ell que es va adonar que el bloc havia complert un any.

Nomeno Miss Blog-reader a la Catalina Bordoy per ser quasi la única que escriu al bloc. Passa uns moments difícils però un dia les nivolades s'escamparan...

El comptador indica que alguns com l'Stephano pot ser que llegeixin els (digues-li) "articles". Baci.

Es veu que alguns dels meus amiguets ho llegiu de tant en tant encara que no hi feu comentaris...sort que m'ho dieu que sino em sentiria bastant idiota escrivint i escrivint a un bloc amb 0 comments.

Tinc la Pilar, l'Amaya i la Maite embarassades. A elles, un fructífer 2009!

A tots en general, als que ens coneixem i els que no: espero que disfruteu de les festes, descanseu una mica i el tigueu un feliç any 2009.

Petons

Rosa

Coixineres, mitjons i l'FBI

Volia parlar de una cosa (a) però potser hauré de parlar d'una altra (b)...

a. Vull parlar del misteri següent: poses sis parells de mitjons a la rentadora i, després de secs i sense la sensació d'haver-ne perdut cap..., en hi ha un que no té parió (pel context enteneu que vol dir que no té parella...és una expressió que feia servir la meva besàvia que us la dic ja que està extingida).
PARIÓ, -ONA adj.
Que fa parell amb un altre; que correspon simètricament a un altre (or., occ.); cast. parejo. «No he trobat més que un mitjó; busca'm el parió, noia». Mes dues encontrades pariones i la mar que entretalla mos ribassos, Atlàntida vii. Cercar parió: cercar dona, cercar algú per casar-s'hi (Borredà, ap. Aguiló Dicc.). Avuy per demà que et trobis en lo compromís que tu també buscas pariona, Vilanova Obres, xi, 64. Escullen el parió que els convé, Ruyra Pinya, i, 128. Sense parió: sens par, que no té cosa que li sembli; cast. sin par, sin igual. La Cristeta era sàvia en fer anar la llençadora i la llengua amb una rapidesa sense parió, Llor Hist. 14. Coll Parió: nom d'un coll de muntanyes situat a l'alta conca del riu de La Muga, devers el cim de Bassegoda, prop del Vallespir.
Fon.: pəɾió (or.); paɾió (occ.).
Etim.: derivat de paria.*Tret del Diccionari de l'Institut d'estudis Catalans
Seguint amb aquest tema tant important...¿com pot ser que perdis les coixineres si poses tota la nòrdica alhora a rentar?? Ara mateix tinc la nòrdica de quadrets beige i al capçal hi veureu uns fundes de coixí dels Pitufos.

b. I he de parlar d'un cosa que em preocupa: crec que em controlen...
Com que ocasionalment he fet servir paraules una mica violentes ("grup activista: les tomaques només a l'estiu", "terrorismo ambiental") he tingut entrades al meu bloc des de Iran i USA...ho sé pel comptador d'aquí al costat. ¿Com pretenen que no ultilitzem paraules ralacionades amb el terrorisme si cada sant dia està a les nostres pantalles i forma part de la nostra quotidianitat? La meva mare m'explica que abans de l'any vaig estar 3 dies sense menjar perque van deixar de fer anuncis per la tele (que era el que em distreia i feia que engolís, es veu). Van deixar de fer anuncis per l'atemptat del Carrero-Blanco. Diga'm que no estem relacionats! Osti, tu! És que em faran dir tacos, eh!
Bé, espero que tinguin un amic català que els pugui traduir el bloc i aviat decideixin que no val la pena tenir una brigada que m'estudia.
Sóc normal: m'aixeco a les 6:48h, treballo com una burra fins que em fa mal l'esquena, pago la piscina i no hi vaig, tinc una moto 125 que la deixo plena de pols perquè sembli vella i no me la robin a la feina, tinc molts empastes i un implant al primer molar inferior dret que em va costar més que el sou d'un mes,...vaja, normal.

Salutacions a tots vosaltres amics (inclòs l'FBI)!

Per cert: heu notat que no estan tant de moda els papanoels que pugen pels balcons. Thanks god!

*Imatge treta del bloc joanfizz (ho he de dir perquè no em denunciin)

7 i 8. Els de Neslté són uns gallines

"Covardeee, galliiina, capitán de la sardiiina" A alguns, aquesta cita us deu sonar. Eren cosetes que deiem els nascuts en dictadura i que vam començar a parlar al principi de La Transició. A mí em sembla més adequat dir-li Postdictadura a aquell periode ja que tots som una colla de tocats per la censura inflingida a les generacions progenitores nostres. "No facis/diguis això que és pecat". A mi m'ho havien dit alguna vegada. Ara no serviria de res dir aquesta frase ja que els infantons no s'imaginen el turmentat que et senties per haber fet algo que pogués ser pecat. No sabies com seria el càstig però t'imaginaves que una cosa que venia del másallá et feia algo més dolent que dolor físic.

Un cop dit això, us aviso que el post tracta pel damunt els dos últims temes relacionats amb la pel.li de fa uns quants post ja que crec que l'haurieu de veure per tenir-ne consciència de l'envergadura del tema. Per una part surt una planta de producció de gallines. Els les posen llum blava a la sala premortem perquè no estiguin estressades en el moment de la mort. Es veu que elles no veuen la llum blava i espensen que estan a les fosques. Seria romantic com el pont els suspirs de Venècia... Les maten mullant el cap en aigua sota corrent i després ja les van tallant les màquines (primer el cap, després les plomes,...). La veritat és que els pollastrets de l'India semblen canaris al costat dels orangutans de producció aviar industrial que ens mengem. Aquí, a Barcelona (-que jo sóc de Reus però visc a Barcelona: alguna pega he de tenir a part dels dos pèls a la piga que tinc a la papada), es veu que hi ha nens Barcelonautes que en dir-los: dibuixa un pollastre...l'han dibuixat plegat, sense cap ni potes, en una safata de porexpan... Això sí que és un pecat. Com també són pecats cosetes que fa la empresa que expressament he escrit malament i que titula el post. Però no en faré propaganda ja que hi hauria informació per a fer vàries tesi doctorals i, ni estic al nivell, ni la tinc. Però vès que no hi ha marro!

Beset

4. Squash

Pilotes d'esquaix són les tomaques d'hivernacle i nosaltres estem de sort perque no travessen tota Europa en camió, només un tros.
R- Aquí li agraden les tomaques cherry?
- A mí!
- A mi!
- A mi també!
R- ¡Mentira!
No em podeu dir que us agraden les tomaques Cherry, al menys pel gust no!. Digueu-me que queden molt mones a l'amanida però no em digueu que tenen gust d'algo!
A la pel.li que us dic surten els camps d'Almeria tots d'hivernacles. "Als anys 60 el govern central va portar l'aigua aquí per a generar riquesa...." i ara són hectàrees i hectàrees de plàstic on a dins hi creixen verdures tristes.
Resulta el El Egido que concorda amb "elegido"...ja no és tan escollit com a proveïdor ja que el Marroc i Itàlia també saben fer això dels plàstics.
Una altra vegada vosaltres elegiu...
Això correspon al meu grup activista:
" Tomaques només a l'estiu"

Imatge treta de la Web de la Universidad de Almería

Trucu de la pilota d'esquaix: per als roncadors, es poden posar una pilota d'esquaix amb un esparadrap al centre de l'esquena per anar a dormir. La incomoditat farà que dormin de costat i ronquin menys.

5 i 6: Pioneer i Mato Grosso

5. Pioneer és l'empresa de llavors híbrides més important del món. Aquestes llavors no es poder aprofitar per a una segona plantada. Els camperols les han de comprar a les empreses al preu que ells posen. Bé, doncs un dels caps de l'empresa manifesta que a ell li agraden aquestes altres albergínies (en mostra 2: una de gran i gorda i l'altre de torta i més prima). En aquest cas els dos exemplars han estat cultivats a Romania. Diu algo com "els nostres fills no podran saber el gust d'una poma o una tomaca com les d'abans". És ell mateix el que ven les llavors híbrides i que reconeix que el gust del'albergínia cultivada com abans és la millor.
Assumim que assistim a l'enterro del Sabor: E.P.D.
Nota: sou de camperol romanès: 50ct/hora

6. Mato Grosso (que és la traducció al portugès de la paraula guaraní kaaguazú) significa mata alta. És un dels estats del Brazil amazònic on hi ha més fam. Coincideix amb part de l'Amazònia destruida per a cultivar soja que després és exportada a Europa i USA per a per pinso per als animals que després ens menjarem com a carn. La part del documental la presenta un camperol que està com un secall.

Diu que hi ha dies que tenen GANA. Graciós perquè "quien GANA con esto" és el Governador de Mato Grosso que coincideix ser el principal accionista de l'empresa que porta tot això de la soja (Maggi).
És curiós tot això. No sé quina deu ser la prevalença d'obesitat mòrbida a Mato Grosso només sé que nosaltres n'operem una cada setmana. Mato al grosso? No porto molt bé això que la obesitat mòrbida sigui una malaltia ja que sembla que, si ho etiquetes de malaltia, l'individu està exempt de responsabilitat.(M'ho he de treballar, ja ho sé).
Un altre funeral: Amazònia, que al cel sia!
Nota: preu d'un metre quadrat de selva amazònica no sé si han dit 1 cèntim o un euro...podria ser el primer preu...

Addendum

Que quina relació té el Sirulo amb la Bretanya? Cap. Però dins dels meus activismes sense acció posterior: odio i lluitaria contra els que fan lo del Sirulo o el Musclo Zebra. El Sirulo és un super peix, supergran, d'aigua dolça que viu a no se quins llacs d'Alemània o algo així. La qüestió és que uns alemans el van tirar a l'Ebre per pescar-lo per diversió i ara és un predador de les espècies autòctones.... L'altre cosa que va passar amb els Europeus que vénen a disfrutar de les nostres terres és lo del Musclo Zebra. Va ser portat en piragües de no sé on (enganxat al cul) i és un musclo gegant que també va en detriment dels autòctons... Suposo que algun pescador d'aquets i piragüistes deuen dir: "Ah!¡Se siente!". Però és que jo,en coses així, em tornaria una mica nazi i els faria una passadeta per la càmara de gas.
R

3. Sirulo

Sobre els pescadors de La Bretanya que surten amb el seu barquet, fan pesca artesanal i aconsegueixen peix sà i fresc vs. els barcos industrials que pesquen a saco peixos a qui, en ocasions, els rebenten els ulls de la pressió que hi ha a les xarxes. Mostra peixos com el peix rata i un altre que no conec però ell mateix diu: d'aquí en surten uns filets blancs sense espines...ni gust.
I quanta raó té. Vaig anar a un Curs a Castelló on l'últim dia ens van fer un soparet on hi havia un arròs caldós. Hi habia galeres. Ningú de la taula de 18 se les va menjar exepte jo. És díficil de menjar,té poca carn i la closca et punxa els llavis pero el gust...oh!
Per cert, a part de reconeixer el peix fresc pels ulls, que han de ser hidratats i turgents, es pot reconeixer per la vermellor-cirera de les brànquies. També, un peix tou, un llenguado que es doblega, ha de fer pensar en peix meys fresc que un llenguado rígid. Sí, els peixos recent pescats tenen un rigor mortis que és bo. Penseu que amb lo dels ulls ens poden enganyar hidratant les còrnies.
Però, si trobeu que el millor peix és el de la Sirena i penseu que a les peixateries hi fa fred i pudor a peix...no cal que seguiu llegint. També és veritat que treure els budells del peix a casa et deixa les mans i brossa amb molta pudor, o que et pots punxar...vaja, quin pal lo del peix.
Ara me'n recordo de gent que diu: "Aquet peix té espines? És que si té moltes espines no m'agrada". Doncs sí: el peix té espines; els arbres, fulles; el mar mulla...a l'estiu fa calor. Resulta que aquesta vida, en aquest planeta, és així. Suposo que a aquets els aniria bé un tractament a l'estil Forges: 4 ostias/8h. El nen petit de Verano Azul en un capítol deia "No me gusta la leche, sabe a vaca..."
I és que seguint amb el peix... jo, que sóc Peixos, quan vaig a Playa Bávaro a fer Snorkel sempre veig Barritas de merluza rectangulars i arrebossades, nedar entre els esculls de corall.
Tú esculls.
R
Aquest és el sirulo o siluro. Peix-gat d'origen americà que en aquest cas (foto extreta del blog "Terrorismo ambiental")pesa 102kg. A l'Ebre arriba fins a Mequinensa i más allá. També ha envaït el Tajo.

We feed the world

Els xinos del frankfurt de la cantonada tenen un Mercedes diesel. D'acord que això no és del que volia i necessito parlar amb urgència però: ves que no és curiós que uns Xinos portin un frankfurt d'aquells de la cadena on fan frankfurts de Bratswurt i de Chistorra!...doncs no és prou curiós sinó que, a més, tenen un Mercedes negre diesel. Que n'és de bonic el fruit de la globalització.
Del que necessito parlar amb urgència és del títol del post que correspon a una pel.li de Erwin Wagenhofer. Tracta de que som nosaltres qui maneguem tota la història de la hiperproducció i els exedents d'aliments alhora que qui ha gent que bull pedres en aigua en l'espera que els seus fills s'adormin i deixin de plorar de gana.
"Wi Fi d word". Amb un joc de paraules que han sortit com un lapsus i que ben bé podria voler dir que amb internet la paraula pot ser alimentada, tiraré endavant la tetra o quinti (o lo que sigui) -logia dels temes que tracta la Pel.licula:
1. Pa
2. Mercat
3. Sirulo
4. Pilotes d'esquaix del poble elegit
5. Albergínies Pioneer
6. Sleeve gastrectomy a Mato Grosso
7. Llum blava per les gallines
8. Neslté té set
1. PA:
A Viena, cada dia els sobra pa que llencen i,en quantitat, equival al que necessita diàriament Gratz (la segona ciutat d'Àustria).
2. Mercat
Al mercat més important de Senegal, els vegetals europeus costen tres vegades menys (gràcies a les subvencions d'Europa) que els conrreats amb dificultat al propi país...per tant, els camperols emigren de forma il.legal a Europa per a ser explotats als camps de conrreu nostres.
Tràiler:

LED

Light Emision Diode
Que és que ara, les llumetes de Nadal són de Leds...abans que li dèiem bombilla, ens vam reeducar i catalanitzar i li diem bombeta. Sí sóc moderna...si és que sóc tant moderna que ara he entrat al Facebook perque em sobra temps.
Lo del FB em fa certa gràcia la part en que amics meus (que en tenim quasi 40) es fan fans del Bart Simpson. N'hi ha d'altres que són del grup d'amics de "La meva àvia al llom li diu llumillu" o el grup de "No distingeixo la cantant del cantant del grup Camela". Us prometo que m'emociono perquè és com un gran bosc on hi pots trobar, amagat entre les herbes, un freaky de primera qualitat. Faré un programa que es dirà "Caçadors de Freakys" i anirà sobre les aventuures i desventures d'una caçadora de freaks intrèpida. Vestiré de color caqui, amb un gorro del Coronel Tapioca i m'arrossegaré per terra per a no espantar la presa...els meus estimats freaks. Que tots en som una mica...va... ara ja haurieu de començar a perdre la vergonya i confessar... (Cati, tu que et vas tacar els pantalons moderns de llexiu ja saps com...; Dani, tu que anaves en bici sense seient...;la Ximi,que fa el cilindrin...; la Ioio, que on l'hauriem de buscar si es perdés és al Pans de l'aeroport, o el Lluis Puig, si tu, que et busques a tu mateix per la web...).
Estimats, un petó

Comunicasión

Sortint de guàrdia diumenge a les 12:28h al bus 59:

- Molesto?

- No, claro que no...sientese

- Usted tampoco molesta, va ahí , leyendo, con curtura, no es como esos jóvenes que van allí, con el pichipichi (que per signes entenc que és l'mp3), con los ojosserraos y el móvil...verá que eso es de la gente sin curtura...usted no verá a la reina o a la princesa subirse a un autobús y haser esto. La gente con curtura son educaos y después en su casa, la reina llega a sua habitasión y seguro que pone la música que quiere...

- ...(evidentment paro de llegir l'article del Quim Monzó perquè davant meu hi ha la promesa de un reality show...Barceloneta Style)

- Y el mobi? Ya verá... las adolessentes, las solteras, las viudas, las separadas, todos con el movi , así (i escenifica que mira la pantalla), ahí está su vida. Eso no es comunicasión, eso es gastar dinero...y las adolessentes (escenifica que parla per telèfon) "ven que hoy no estan mis padres, ven a casa..."y depués vienen las barrigas y los embarasos. Yo, sabe, me compré un movi porque tengo una finca con mi hermana, allí en Tarragona, y lo do somo mayore, y tiene cobertura. Pues ¿sabe que hise con el movi?

- ...

- ...lo regalé. ¡Pa qué quiero un movi! ¿Pa gastarme 8000 pesetas y no tener pa comer? Ah, no, yo lo regalé.

Faig un respir i veig un altre dels habitants del bus que treu la col.lecció de xapes de cava...ah!estem salvats...algú normal. La senyora del davant del de les xapes va tota arreglada amb americana caqui i arrecades morades (de brillantets de plàstic) que no peguen però, a la Barceloneta, això no importa (va Rosa, a tu tampoc t'ha d'importar el cutrerio, la intenció d'arreglar-se és el que compta...). Evidentment em sobreposo a la situació perque m'espera una altra història del meu company de tragecte sobre una rusa (porque hay do o tre modelos de rusas, esta era blanca de cara y rubia, como esas nórdicas, americanas) que fa de canguro i no sé què....

Al final aquest baixa i el seu lloc l'ocupa un professor d'edat mitjana, amb jersei blau marí sense caspa que parla pel mòbil: "...sí perque l'any passat van suspendre plàstica..."amb això ja en tinc prou. Em quedo reflexionant i penso: com es pot suspendre plàstica? Hi ha coses que no entenc. No entenc algun emoticono (abans no entenia XD) ni que la tendrainfància suspengui plàstica. Les coses deuen haber canviat molt.

Apa, bona tarda

R

Els semàfors de Madrid

Hola xatos, com anem?


He estat a Madrid durant 3 dies i la veritat és que són amablets i bastant més carinyosos que nosaltres. Als bars la gent que t'atèn et somriu, quan et presenten a algú resulta que et fa una salutació càlida i no una d'acer inoxodable com fem nosaltres, per si a cas... Fins el punt que nosaltres no tenim la paraula cariño que sona una mica més afectuosa que afecte que en seria la traducció.


Us volia prevenir de una cosa que ens passa als que funcionem com Barcelona: quan els semàfors fan pampallugues no és com a BCN que t'has de posar a correr, és que encara tens una estona llarga per acabar de creuar. També seria un tema a discutir els ritmes dels semàfors de BCN ja que, segons quina edat tens, el bastó et serveix més per avisar als cotxes que et vegin-ja que ja s'ha posat vermell- que no per ajudar-te a caminar. La veritat és que molen els llocs on es pensa en la gent, on s'intenta que no hi hagi contaminació acústica. Europa mola. Encara ens hem de polir una MICA més.
Els mossos d'esquadra em paren a mi quan surto de guàrdia el dissabte a les 11 del matí per demanar-me els papers (m'ha pasat 2 vegades) suposo que dec per pinta de quinqui.... Són tan monos que no es posen a parar els nengs que surten divendres a les 4 de la matinada i que van flipadets, amb un tubo d'aquests que fan soroll...no, no...aquest no és el target de la operació (i a més, fa molt fred a aquella hora). El target és una currante idiota a la qual haurien de multar per passar-se tota la nit treballant sense dormir però com que no hi ha cap màquina que ho detecti, no em poden multar per això. Ah!...se siente!
Per cert, sobre seguretat al carrer...això que les dones condueixen malament és discutible. Dels accidentats que jo atenc la majoria són homes. Conduir malament vol dir anar lent? Vol dir que no surts a prou velocitat del semàfor? Espero que es fongui aquesta idea absurda. Els que es peguen pinyos són ells. L'altre dia, me'n porten a dos i em diuen: "Han anat a un concert, han près alcohol i coca..."és lo normal, quan vas de concert has de tenir l'entrada, les teves racions de coca, i una mica d'esperit de vi per a regar-ho tot. I és que el jovent s'ho pasa tant bé!!!

Com veieu, avui hi ha una mica de queixa al post. Volia que fós més optimista. Per a millorar la imatge que us deixo posaré una foto de l'Índia.
B7














Per cert, al post de l'argó ja he penjat els guants

La camisa del Benach

Quan van anomenar al Benach president del parlament jo, que el tenia al meu subconscient, vaig somniar una nit amb ell. Deu ser l'eròtica del poder. Al somni jo l'acompanyava a cal Queralt a comprar camises endressades per la seva nova feina. Cal Queralt és una sastreria típica de Reus, un dels llocs on van els de Reus de Tota la Vida (RTV) i, com que jo sóc RTV i el Benach també, vaig compondre aquest guió tan elaborat.
Clar...és que ell no ho sap, però ha estat a la meva vida des de la tendra infància: vaig anar d'acampada a Besalú a 6è EGB i ell, que en aquell moment era un jovenet cumba, ens va fer de monitor juntament amb la seva parella. Arrel d'això sabia qui era i, en veure'l de cap de colla dels Xiquets, vaig pensar: mite'l, jo el conec. La veritat és que el trobava guapet en aquella època. I ara resulta que és el president de Parlament...filla, lo que són coses...
Me'n recordo en aquella acampada a Besalú (de 3 dies...) vaig comprar fuet d'Olot (ja devia tenir això pel menjar), una colònia Eau Jeune petita per la meva mare i un aftershave Vorago pel meu pare...amb aquell patiment que "has de portar algo quan vas de viatge". També vaig enviar una postal deint que m'enyorava quan no era veritat però jo devia pensar que era el que esperaven de mi...-mare de Déu...quina personalitat tant complexa...m'esgota a mi i tot.
Recordo que va ploure i feia aquell fred de Girona a l'inici de la primavera. És un fred que a mí se'm queda emmagatzemat a les galtes del cul i me les deixa fredes una setmana sencera.
També recordo que ens van renyar per menjar Filipinos que havia portat la Capde a les lliteres de l'habitació i que vam fer una cosa molt dolenta. No se qui era la líder d'això però vam fer creure a l'Anguera que el Mora anava per ella i ella, estava superapurada perquè es debatia entre dos homes: el Mora (un de la classe) i el Jason de V (sí,"V" la sèrie d'aquells lagartos que es menjaven rates...).
Que n'erem de dolents...

Ale, la iaia Rosi us deixa una de les seves batalletes
(per cert, crec que apuntaré coses a la web per si mai perdo la memòria)

Tema recurrent

Els llums de Nadal...al meu mercat ja els han penjat!. Ja sabeu que no puc sofrir que s'empenyin en avancar-se al temps...són superherois que es poden transportar al 22 de desembre? No. Doncs si no són superherois que no facin l'idiota. Com el que ven és Nadal i tot el reguitzell de pantomima que hi ha al voltat, ara comencen a instalar llums per que anem picant i comprem com beneits. Però si hi ha crisi! i, si la gent té 4 duros, no està per gastar-se'ls.
Una vegada que vaig comprar algun regal de Nadal per avançat, el vaig desar i després no el vaig trobar. No el vaig poder regalar fins 8 mesos després de Nadal. Està clar que aquesta estrategia no funciona.
Potser aquest any servirà per a plantejar-se si necessitem tantes coses xorres, que, ademés sovint són plàstics i coses inútis però gracioses (en un principi).
No se com anirà això dels quartos però no caigueu a la temptació de comprar perquè sí. En el clàssic funcionament pendular dels esdeveniments, després d'una era de consumisme extrem: ho vull ha/ho tinc ja, 24h obert, cienpesetas (...és barat: contamina i exploten a treballadors infantils xinos però és barat) podriem plantejar-nos les tres R: reutilitzar, reciclar i (com que no recordo quina era la 3ª me l'invento) repensar si de veritat cal comprar-ho.

Sort amb els calerons
B7

Heroes

Que sí, que em vaig enganxar a la primera temporada i ara ho he descobert per internet. Són gent normal com jo que resulta que té poders: un vola, l'altre es teletransprota en el temps, l'altre es repara automàticament de le lesions, en hi ha un que llegeix el pensament... i tots treballen per a salvar el món d'un virús que matarà tota la humanitat. M'encanta.

Per cert, el títol s'ha de llegir en anglès: jirous

Algú s'ho mira?

Argon beam & the chatinskys

Bé, bé, bé ... o well, well, well... (això últim sona més a dolent de la pel.licula- Orange clock). Sofisticació a alt nivell: argon, tissuelink, ligasure, endostapler, harmònic, mono i bipolar, clinch, satinky, itri, cianoacrilat, pursestring...vaja...parauletes que he fet servir els últims 10 dies que he anat de curs. La veritat és que tot això són coses habituals que fem servir a cirurgia sense ser uns trekkys, és "lo normal".
Entre un curs i l'altre vaig anar a la boda de l'Annabel: estava supermona i la gent se l'estima així que és fàcil que ens hi trobessim bé però ¿amb qui parles de l'argó en un casament?(l'interrogant al davant té algunes accepcions en català, de veritat).

Bé, també és "lo normal" dur una navalla al damunt i que els mossos no en facin cas dient que és un objecte personal i no l'hi prendran...ejem, ejem. Ho dic pel lio que hi ha hagut al meu hospital (Cati, si no t'has enterat: una pacient de vint-i-pico que es volia visitar perque l'havien agredida es veu que se li en va anar l'olla, va agafar una navalla d'un altre pacient i fa ferir a aquest i a un altre que passava per allí).

També cal dir que he hagut d'enterrar la meva moto (la kymco) perque ha expirat i que me n'he comprat una altra(piaggio). Per cert, el que m'ha venut la moto és de Reus i es veu que fa un programa de ràdio ocasionalment. Deu tenir bona veu però sobretot el que més li agrada és sentir-se parlar, escoltar-se. Té la síndrome de jo-mi-me-conmigo que és relativament freqüent: ho haveu vist? Us hi heu fixat quanta gent parla per escoltar-se a ells mateixos? Quants estan encatats de coneixer-se? I els que parlen però no diuen res? Fillets, a la era de la comunicació, tanta paraula i quasi ningú diu res.
Un detall més a comentar d'aquest dies és que la Cati m'ha regalat uns guants pro no tinc maaans, m'han regalat uns guants. Aquí els teniu:

Bé, xatos, per avui no tenim molta més informació. Us recordo que el 31 a la nit és la castanyada i no el jalouín.

Namasté

És la salutació hindi que vol dir: la meva ànima saluda a la teva i li dóna la benvinguda.
Després del misticisme temporal que s'acompanyava dels meus peus més aviat bruts i d'haver pagat el meu deute de guàrdies(quan tornes de vacaces tens com un reguitzell de guàrdies que t'esperen) ja puc tornar a escriure...
Bé, i què escriuré?...doncs que a l'Índia s'hi està bé. La gent et mira amb bona cara i amb ulls d'expressió sincera sense reserves...vaja bastant diferent a aquí. Per altra part, és paradoxal el fet que respecten les vaques, les rates, els monos... i, en canvi, si un humà és de la casta inferior el poden tractar bastant malament.
La frase que ens deia el conductor era "India, no problem". Haviem de fer 3h de viatge amb la possibilitat que estés tallat al final i tornar enrere les tres hores...doncs no va pensar en trucar a algun centre de trànsit o a algú amb informació sinó que el "We'll see" implicava que ho veuriem amb els nostres ulls. Que aniriem fins allà i si no es podia es tornava endarrera- Vam tenir sort.

En arribar a Cambrils, després de reprimir-me de comprar "coses que no necesitava"-com tot-pels xiringuitos de l'Índia, em vaig enamorar d'un bolso de 180 euros...que no m'he comprat, eh! però vaig notar com aflorava el meu materialisme en estat més pur. Vaja, que ja era a casa en tots els sentits.

Després m'he reincorporat a la feina i, els simpàtics continuen sent simpàtics i els bordes, després d'uns dies, em recorden que són bordes...No change...La vida sigue igual (Julio Iglesias dixit). Els pacients segueixen igual...això, que pot ferir la sensibilitat d'algú, ho he de dir perque sapigueu què em trobo a la feina, a Urgències:


-"Dra.,deme una bolsa!".-"¿Para qué?".-"Para guardar estas bolsitas de vómito que las congelaré y las tiraré a quién yo me sé"...

Amics, costa molt ser místic a la nostra societat...

Petons a tots
PD: aquells a qui hagi ferit la sensibilitat m'ho dieu que si cal retiro l'escrit

"El ropero de Rosita"

Així és com es deien uns retallables que, durant la dictadura, feien que les nenes juguéssin a vestir la Rosita (una nina de paper) d'imfermera, falangista o de madrina (totes de negre, peineta, crucifix al coll i portant la bandera d'espanya...). Era per educar a les nenes a què habien d'aspirar amb un mètode molt subtil.

Des dels romans i els grecs que la dona no ha tingut molta importància...podriem dir, per no dir que no ha estat considerda com ésser dotat d'intel.lecte, capacitat de decisió o resolució de problemes. Es manté a l'època medieval en que probablement valgués més la pena tenir un cavall que una dona. Sembla que a la revolució francesa hi ha un cert alçament però es queda en res quan Napoleó només declara com ciutadans els homes...

Pel que fa per aquí, resulta que la República deixa votar a les dones...per això ens "remuntem" al 1933...ejem, ejem fa 75 anys... Però tranquils homenets que us pensaveu que perdrieu poder i que els caps de suro de les dones us farien anar per mal camí el pais...que de seguida va arribar franco i ens vam tornar a quedar sense votar...en aquest cas, tots.

Durant la guerra, tan la civil com la mundial, les dones van ocupar llocs que habien deixat els homes pel que fa a la maquinària pesada per a produir armes i altres "treballs durs" que es pensaven que només podien fer ells. En acabar la guerra mundial i tornar els homes a casa es veu que es va tornar al model de la dona relegada a casa i fills ja que ells s'haurien quedat descol.locats. També va passar aquí però una mica més forçadet gràcies a la sección femenina i un grapat de llibres que deien com s'habien d'educar les nenes espanyoles a la dictadura.

Bé, amb tot això vinc a dir que com es pot pretindre que a les feines s'adapti a una manera de fer de dona? Si només fa uns anys que ens consideren d'alguna manera diferent que una càrrega o un destorb o una bruixa... Només fa trenta i escaig anys que les coses volen canviar...i hi ha molta reticència a rentar-se i plegar-se els seus propis mitjons..."Els mitjons deixats a terra algú els recollirà"podria ser el títol d'una cançó però en realitat tradueix les ganes que les coses siguin com abans, còmodes només per alguns.

Ale, aquí us ho deixo.

Petons

PD: hi ha noms que van en minúscules expressament i... per cert, torbo una collonada això de a cada moment dir "todos y todas los y las miembros y miembras"podriem perdre el temps en algo meys frívol i més productiu...clar que això és mentalitat catalana i per desgràcia no s'encomana.

Hattori Hanzo

Element que a tots ens falta en algun moment...suposo que per això s'han inventat les vacances. No us resulta curiós que coincideixi una entrada violenta amb el mes de la declaració de renda???

Sí que hi ha hagut algun dia que m'he sentit com l'Uma al restaurant japonès però ara no recordo per què... ara ja m'ha passat i no sé perquè em notava tan violenta.

Avui, que comença a fer calor de veritat, que hem traginat durant la tarda, que he sopat un entrepà de silueta multicereals amb pasta d'oliva i un got de suc de plàtan...(dieta equilibrada?), que m'espera un nou trasllat...m'he demanat un dia lliure per fer les gestions econòmico-domestico-legals. No se si ho acabaré tot en 24h.

Bé, petardos, us envio un beset

El Bòlit

El meu avi, de 100,6 anys, em va explicar que de petits jugaven al bòlit. Consisteix en que et tiren un pal, l'has de colpejar amb un altre pal a veure que l'envia més lluny. Se suposa que el pal surt rotant sobre ell mateix a tota llet, com una hèlice. Imagino que per això la gent, quan va sulfurada, va de Bòlit. Nens, jo vaig de bòlit i per això no puc reflexionar molt però us poso una foto de les que jo trobo boniquetes perquè no deixeu de mirar el bloc.

Això és un port del Mediterrani.

L'Elen torna aviat

Eco, eco...

Desayuneee,cada díaaa con el sabor naturaaal de eeco. Eco son los cereales que añadidos ala leche le dan todooo el sabor...

ECO! que n'hi ha algú!

Bé, com que us veig molt intrigats per tot el que em passa, podreu disfrutar una mica més de l'intriga.

Ale, una foto de les Gúbies del Parrissal pel Matarranya, Horta de St.Joan, com no: província de Tarragona (murallaas,...)

Respiremos!

Com l'Eva Nassare deia quan feia aerobic a la tele (jo ho feia) amb aquells calentadors tan moderns i afavoridors...

Jo sí que he de respirar fondo de tantes coses que passen.

Per cert, aquest és el nostre guia brasiler de la Chiapada Diamantina (bastant aconsellable).

Us informaré aviat dels esdeveniments

B7

Diumenges de mermelada

Com a referent prenc el cantant d'Els Pets en un article en què deia que, arrel d'haver tingut una filla, havia descobert el diumenge que, fins ara, era un dia de ressaca i gust de tabac a la boca i al cap...

Per a mí, que no sóc d'aquest món dels Rockeros, ja fa temps que el diumenge no és un dia desaprofitat però hi estic d'acord...vull diumenges d'esmorzar torrades amb mermelada, veure la llum del sol i llegir el diari ...només les notícies que em vénen de gust.

La veritat és que hi estic bastant aprop de la felicitat, ara: algun diumenge estic prou potable per anar a la piscina de la Barceloneta, la descoberta, i i fer-hi quatre piscines a ritme de jubilada, que ja m'agrada, ja. Després, és de rigor fer unes tapes al Villoro (amb la Pilar i el Txenxo, com no!) on sempre s'inclourà una ració de carxofes arrebossades. L'amo de Villoro, el sr. Villoro I suppose, pensem que ha tingut un nét que el fa més feliç perquè ja no ens fa allò de renyar-nos si demanavem un altre plat de pa amb tomaca...bé, s'ha perdut un ingredient però ell ha guanyat en felicitat. El diari triat serà dels habituals però el que porti la notícia que tinc més ganes de llegir. Pot passar que el diumenge compri la Vanguardia per la Lucía Echebarría i pel Nueno, un economista que escriu al suplement de Dinero...sí, llegeixo Dinero però és que sovint hi ha coses socials ja que, en realitat, la societat depèn tant dels quartos!!!

Mira com és la cosa: he conegut un estratega publicitari que guanya una pasta GANSA i treballa en idees per a màrqueting. Jo, que estrictament no guanyo la mateixa pasta (ejem,ejem), m'he de preparar per saber operar un estómac per si l'estratega tingués "algo dolent a l'estómac". Ell necesita gent que facin el que jo faig i jo NO necesito gent que facin el que ell fa...i estic bastant segura que no el necessitaré però la vida és així, el que hem de fer és consumir tooot de Danone, de Nestlé....Atención, paro cardio-respiratorio en la 3a porque no tiene una Nespresoooo! i la persona que fa que et penses que tú elegeixes és ell.



Jo crec que aconseguiré els meus diumenges de mermelada, un dia o altre, i espero que el cafè amb llet no sigui del vitalment necessari marcapases-nespresso. Crec que sí que arribarà el moment en que tindré la clarividència de veure que visc el que vull viure.



Xatets, X avui ja en hi ha prou.

B77

Holaaa xatos!

Picasso tenia un estudi bastant desendreçat: tot de quadres per terra (seus i dels altres), papers i més papers de diari o revistes,...La veritat és que en el meu intent que el desordre sigui una cosa del passat potser farà que no pugui ser un geni...



Ara que quasi no sé què vol dir desordre (vosaltres us enrecordeu de la definició?), que trobo les claus i les ulleres quasi cada dia, que tinc les sabates al lloc de les sabates i els bolis al lloc dels bolis,...voleu dir que això mermarà la meva llibertat mental? Potser se'm quadricula la imaginació i només puc pensar en llibretes de quatrilla quadriculades on apuntar-en alemany, és clar-les Coses a Fer per ordre descendent en importància i celeritat requerida per a la seva realització.


M'ensenyen un pis i em diuen: "això és l'habitació dels mals endreços"...Nooooo! no existeix el concepte, porta l'adrenalina que em ve l'alèrgia!


Ai que estem apurats! Acabo d'endreçar els alguns dels meus arxius de la feina i només em falten algunes bases i BASE de dades per actualitzar...!

Sort que hi ha un llibre que tinc pendent de llegir que es diu Getting things done.

Amb un cop d'ull a la web he trobat aquesta cita que confirma que lo de l'ordre afecta a bastanta gent. "depsres ens hem flipat tota la family a endressar el kuartu d el'urdinador XDXD i jo m'he flipat enkara mes i me pusat a endressar els albums des de P3 fins ..." que és d'una adolescent, suposo que XDXD vol dir "Per Déu, per Déu!".

Sou dels que penseu que l'oli, la sal i el vinagre ténen un ordre a l'hora d'amanir? Si és així, teniu informació física, química o d'alguna altra mena que pugui justificar l'ordre?Com que la gent no vol escriure gaire, al meu blog..., em conformaria amb una resposta a l'estil Matins punt sí- matins punt no on em comuniqueu l'ordre perquè mai me'n recordo.

PD: la foto és de Siurana, d'on ve la D.O. de l'oli que té el gust de la meva terra.

Ai xatets, QDEAC (que Déu ens agafi confessats!)

Words don't come easy...

Unes quantes de fàcils: cocreta, práncreas, estógamo, psicolabis i, l'aportació de l'Amaya, ciertopelo. No cauré a la temptació dels fàrmacs:halocatin(gelocatil), citrón (sintrom),...

Concepte: Lo urgente no te deja hacer lo importante (en castellà, que vinc de Madrid!).

Us prometo foto i una mica més de text a la pròxima

B7

...

Es que no tinc paraules de l'emoció...

http://www.youtube.com/watch?v=rrFJkC8Vzlo&feature=related

164-305

Sí, són dos números que tenen significat de límit a la meva vida.




Ens hem de remuntar a l'etapa en que tenia vint-i-pico anys i, a cada època d'exàmens rebies una carta per si et volies apuntar als Mossos d'Esquadra. Del pal: per si et van malament els exàmens i et repenses el que estàs fent...i vols ser poli amb nosaltres. Bé, doncs jo no calia que m'ho repensés perque la meva alçada era limitant!!! Habies de mesurar 1,64 per ser dona i mossa... Per una vegada m'excloien per una caractrística física....




L'altre número corespòn a la pàgina on hi havia el tema de reproducció humana al meu llibre de 5è de bàsica. Hi havia un paràgraf on hi deia: "L'edat idònia per a la reproducció de la dona és entre els 19 i 35 anys". Vaja, que queden 20 dies d'edat idònia...no crec que tingui temps. D'aquí 20 dies ja estaré fora dels límits aconsellats.

No poso una foto d'un rellotge fet amb enciam i pastanaga (rellotge biològic) perquè no l'he trobat. Us poso una foto del cel de Reus a la tardor.

Ke tingueu bona setmana, xatos!

B77

La gallineta vol ser freegana

Resulta que 40% del aliments que es posen a la venda a USA es llencen sense tocar-los ningú...


Resulta que ha sortit un moviment que recull el menjar de la brossa dels supers o el va a buscar als restaurants a última hora perquè troben que es llença massa menjar i no hi estan d'acord. Són els freegans. (ex: agafar un paquet de plàtans embolicat amb porexpan i film de plàstic que d'han llençat perquè a l'etiqueta hi diu que caduca tal dia...).

Ara que puja el preu dels cereals, puja el preu del pinso (luego existo) i puja el preu de la carn de l'animal que has alimentat amb el pinso...Per fer un gram de proteïna necessites 8 grams de cereals i, estrictament, els cerals també ens els podem menjar directament. Vulguis que no, també porten vitamines i alguna proteïna a part d'hidrats de carboni i fibra (en cas de ser integrals). Vaja que vinc a dir que estaria bé menjar més cereals i llegums el dia a dia en lloc proteÍna animal a cada menjada.

Nascuda a les acaballes de la dicadura, amb pares criats en temps de cartilles de racionament i l'estraperlo, és normal que a la meva infància hi hagués tall a cada menjada per compensar el dèficit de l'etapa prèvia...però entre poc i massa...haurimen de procurar no comprar menjar en excés per no haber-lo de llençar.

Amb la meva mare ha funcionat la següent frase per aconseguir sensibilitzar-la amb el tema: "la gallineta ha hagut de fabricar aquest ou perque nosaltres ens el poguem menjar".

Millor no llençar un enciam ja que algú el va plantar(terra), el va regar(aigua), va vigilar com creixia(home), el va tallar quan estava apunt(esqueneta), el va posar en una caixa(manetes), el va enviar a la botiga (gasolina)...i després, com que té tres pugons (altrament dit "bichos") i una fulla una mica trista, el llencem de cop a la brossa, total només val 1,30 euros...(abans eren 60 peles= 50cent...)


Per cert, a la web, quan busques gallineta hi trobes la polla d'aigua i l'escórpora. Els he posat d'iconografia per l'entrada d'avui.

PD: als nous neologismes i les noves brontoparaules els posaré un senyal perque ho pogueu pillar aviat

Fins ara, estimats!

De rerum alimentis...

Bra, sense Wonder, és un poble d’Itàlia on es va fundar el moviment de Slow food. Es tracta de propiciar, entre d’altres coses la vida tranquil.la. Resulta que Carlo Petrini, el fundador, va plantejar-se als anys 80 el problema com a reacció a la situació següent: es volia menjar una peperonata (que es veu que és un plat italià de la zona d’aquest home fet amb uns pebrotets petits) al restaurant on la feien més bona. Li va semblar que aquell dia estava horrorosa i, en preguntar, li van dir que estava feta amb pebrots d’Holanda; sí, reconeixien que eren menys gustosos però és que dels autòctons ja no se’n trobaven(massa cars de conrear…). Va decidir anar als camps on els havien cultivat i va trobar que eren cultius de tulipes algunes de les quals s’exportaven a Holanda….Com ho veieu?
El moviment és l’opost al fast food, propicia menjar tranquil, amb productes autòctons encara que puguin ser minoritaris (o justament per això…)i que, alhora, comporten menys despesa en el desplaçament, recuperar verdures o fruites antigues que s’han perdut perquè no són comercials, intenta pagar el que valen les coses,…procura que menjar sigui bo, net i just. Van començar per slow food i han continuat per slow travel, slow work, slow medicine, slow money, slow sex…

“Elogio a la lentitud” és un de Carl Honoré que pot estar bé.

Ja sabeu que a mi no em caracteritza moure’m la velocitat de la llum així que el mínim que puc fer és disfrutar-ho al màxim.

Sobre el menjar, que ja sabeu que és un dels eixos de la meva vida, en continuarem parlant…

Bon vespre, estimats.