La Cerebrito era una noia lletja i amb ulleres que apareixia a un culebrón. No recordo el culebrón ni el vull recordar però era sudamericà. Entre totes les voluptuoses dones del culebrón n'hi havia una que era com un cardo, estudiava i portava ulleres que sempre li quien. Es deia "la serebrito".
Estimats, ja veiem que tenir serebrito no serveix per res.
Després d'una setmana mogudeta: el.leccions-futbol-controladors... el meu cap fa una reflexió.
M'he pres un te de nabius amb llet i m'he menjat dues galetes de canyella ara, en arribar a casa, a les 12 del migdia després de sortir de guàrdia.
Agenda dels darrers 8 dies:
Diumenge 28: Guàrdia 24h i El.leccions (vaig votar per correu).
Dilluns 29: Lliurança de guàrdia i contacte amb l'instalador de la calefacció per que vingui a arreglar el que des d'un inici va fer malament. A la nit guanya el Barça.
Dimarts 30: Feina al matí a partir de les 8h i quiròfan de tarda (acaba a les 20h)= Si descompto l'hora del dinar: 11 hores de feina.
Dimecres 1: Feina al matí i quiròfan de tarda (fins les 20h igualment) =11h
Dijous 2: feina al matí de 8 a 17h (descomptem el dinar): 8h
Divendres 4: Guàrdia de 24h. I els controladors diuen que ells no juguen, que treballe massa i que aguanten molta pressió...ves pobrets, que es quedin a casa doncs.
Dissabte 5: dormir i anar a dinar fora
Diumenge 6: guàrdia 24h.
Dilluns 7: estic a l'hospital fins les 11h col.laborant amb dues ONG: La "dóna altes sortint de guàrdia per millorar l'estada mitjana o altrament dit: peruquè estar a l'hospital 4 dies del pont si farà el mateix a casa" i una altra ONG que es diu " sí, ja sé que surto de guàrdia i no hi estic obligada però aquesta pacient està malament".
102 hores de feina en 8 dies.
La setmana prèvia: 72h.
Els amics que no treballen en això em diuen: "doncs no cobres tan poc...".
Vols dir que les coses van així? Que has de duplicar o triplicar el que es considera jornada laboral normal i sacrificar vespres de descans a casa teva per tenir un sou tirant a normalet?
Evidentment ni plus de perillositat, ni de treball nocturn ni de jornada prolongada...
Incís: Lo del pus de perillositat ho referixo cap a mi ja que tractes amb gent que et pot contagiar diverses coses a través de la sang i jo sóc dels grups que tracto bastant amb la sang...ben pensat, a vigilar que no em donin un
minus de perillositat de cara al perill que poden patir els altres derivat de que jo treballi tantes hores.
Que jo també pateixo estrès i pressió directament derivats de la meva feina...que el meu serebrito ha hagut de treballar bastant per donar resposta intel.lectual i tècnica a les necessitats de la meva feina, en què, al damunt hi ha una inversió personal per que fa a dots de tractar amb la gent en situacions adverses, un compromís amb els companys i amb els pacients i una serietat en el tracte que no es reconeix. No es pot quantificar. No hi ha escales de compromís o de serietat. Si hi fóssin tampoc ho remunerarien.
I ara vénen els Sr. controladors aeris i diuen per la ràdio (testimoni d'una controladora): "Han entado en la torre de control con pistolaas y metralletaas
-li temolava la veu- y yo....(
desespero), ha sido muy fuerte (
plorant), y yo soy una de las que está mejor".
Estimada ¿tu no cobraves per aguantar pressió? Doncs aguanta.
Un company meu, de 23 anys va veure com un pacient es suicidava davant d'ell amb un bisturí. Havia de ser atès per una ferida però, com que o era boig o anava begut o amb dues situacions incloses, estava agressiu i va agafar un bisturí amenaçant els altres i al final se'l va dipositar a la jugular, per la part que talla.
Podia ser el meu company qui hagués acabat amb el bisturí al coll.
D'això fa 2 anys. Fa 4 anys, un home de l'est, gran com un armari, estava a urgències i estava agressiu. Els de seguretat tenen quatre normes de reducció però la seva formació no és militar. El pacient impacient i agressiu va agafar una ampolla de sèrum, la va trencar i amenaçava el personal com si fós una baralla de bar amb una ampolla de cervesa trencada (allò de les pel.lícules). Cap dels professionals va prendre mal però el sr. que hi havia al costat de l'agressiu va morir d'un infart (potser per casualitat??).
Ara hi ha bosses de plàstic com a recipient dels sèrums.
I l'altre dia recordava com en un ambulatori un dia em van portar una Iguana. Nivell cultural misèrrim però suficient per tenir mòbil, cotxe i tele de plasma en aquell moment. Barri misèrrim però suficient per tenir diners i comprar-te una iguana. Un animal que tots sabem que s'adapta molt bé a Cornellà. Bé, l'individu en questió habia portat a fer una cessària a la iguana perque parís l'ou ja que no el podia parir i s'hauria mort. Va pagar a un veterinari per a fer aquest procediment. Quan apareixen els problemes entro jo en joc. Me la va portar a l'ambulatori a les 2 de la nit perque s'havien obert els punts de l'abdomen:
- Oye, pero aquí se atienden personas...
- Ya pero vosotros teneis puntos para coserla ¿no?
Tenia diverses opcions:
a) Cosir-la de gratis ja que no hauria obert visita i ningú s'hauria enterat.
b) Idem però cobrar-ho en negre
c) Idem, cobrar-ho en negre i ser centre de referència de les iguanes del Baix Llobregat cada cop que fes guàrdia a l'ambulatori.
d) No fer res. (mentre per dins m'indigna com s'abusa dels sistema i com ens foten el pèl als que paguem).
Com veieu, la Cerebrito té un disgust professional que fa un moviment pendul.lar entre el que és la presa de pèl i el poc reconeixement de la feina que fan ella i molts dels seus companys.
Sempre ens podem alegrar el moment veient com la Maria Carey innagura les "Navidades Disney"...bé això era abans ja que ara, totes aquestes xorrades distreuen cada cop menys a la gent.
Si algú de vosaltres pensa en una feina que ens permeti "L'altra via" que m'ho digui. Mentrestant: "Benvinguts a casa vostra".
Sr. Valentin playing fado (de quan vaig anar a Lisboa amb la Pilar)
R
