De dol

Fa uns dies que no escric. En certa manera estava una mica de dol ja que el meu avi es va morir fa 1 mes. Bastant al voltant de les eleccions hauria fet 104 anys...

Hi ha gent que pot dir: ja li tocava...però això no consola.

Vaig pensar de fer un escrit per ell però durant uns dies no em va sortit res així que al final no el vaig fer.

Ara, en que es fa el relleu del dol per la mort d'un familiar amb el dol per la mort de la sanitat tal com l'enteniem fins ara, és el moment en que parlaré d'ell.

El meu avi va viure 103 anys perque cada nit menjava sopa de ceba i es mantenia prim. Havia passat la guerra i, si en aquell moment es tractava de dieta obligada, després es devia tractar de valorar el menjar i menjar amb mesura...si avui t'atipaves, l'endemà potser no en hi hauria.

Ells feien xocolata desfeta en ocasions especials i tenien pa sec torrat al forn per sucar'l-hi.
Nosaltres ens podem menjar 12 Dunkin doghnuts farcits de xocolata sense respirar sense cap penalització...com que hi ha el danacol i els hipolipemiants i l'actimel i la cirurgia bariàtrica....

Des de dalt han fet servir la sanitat com a moneda electoral fins ahir: "Tranquils, no hi haurà llistes d'espera de més de 6 mesos..."i tot això que a tots ens sona.

"No es poden fer pagar els fàrmacs perquè seria una mesura anti popular"....i ara: PATADA. Allà se muera el personal.

Jo sí que m'he encarregat de cuidar-me i tenir salut. No hi ha premi per a qui estalvia en sanitat. Tampoc no hi ha penalització per a qui té problemes respiratoris i segueix fumant...Fem transplantaments de fetge a gent que ho necessita....perque fins fa 4 anys havia begut molt ...però ara ja no, eh!....On som?.

Un que es pot pagar una caixa de cigarretes i no es pot pagar un ibuprofè per la tendinitis???

Planteig: Tu pagues els fàrmacs. Se't tornarà la part corresponent (integra o percentual) quan facis la declaració de renda. Si no la fas: se siente.
Si ets vellet, tens malaltia crònica amb requeriment de fàrmacs de més de X euros o bé es consatata que no ets prou solvent estaries exempt. Així no maltractem als que ja estan maltractats.
Com som un país de llestos (així ens va) molta gent aconseguiria entrar en l'última categoria i continuariem punxant però menys.

També punxariem menys si l'atur i les PIRMI es donéssin amb xec nominal mensual....
Aquest estiu, una de les tripulants del veler on jo vaig anar 8 dies estava a l'atur i com fitxava per internet va poder estar 40 dies o més al veler...com ho veieu? Som llestos en aquest país ¿No?

No voldria ser àcida i voldria ser zen i repartir amor...però som un país corcat. Els racons fan pudor.

Als motius de dol hi hem d'afegir en Pellicer i la Terribas...no, a la seva persona no els ha passat res però ja es veu que han mort periodísticament o potser algú (no se qui pot ser) els censura: parlen més del contracte dels jugadors de Bàsquet de la NBA que de la vaga dels metges.
El 16 es va tallar durant 30 min les rondes sota la pluja, riuades de gent i el que va sortir per la tele és una imatge com si en lloc de centenars de persones fóssim 4 arreplegats que porten pancarta i xiulet.
Tan que enfatitzeu que no esteu d'acord amb els temps electorals dedicats als partits...com no podeu reaccionar al dret a l'informació que té la població? També us heu corcat per dins o són els de dalt que ho censuren?

Nascuda en dictadura, la paraula censura em recorda al conjunt de paraules que estan al mateix calaix que el garrote vil. Això s'està posant violent.

Ho deixaré aquí i us diria: aneu a votar i apunteu-vos a un curs d'alemany o del que sigui que es parli a Aràbia Saudí (que allà sí que hi ha cuartos tot i que en un entorn èticament particular). L'ètica no dóna cuartos ni menjar, ni fama, ni glòria, ni un acord correcte entre la patronal i els jugadors de la NBA ...Per a què deu servir?
¿Creieu que al Facebook es crearà el grup:"Volem que s'esborri la paraula ÈTICA de la Wikipèdia"?

Estimats, continuarem amb el pols de la Bondat contra el Mal...encara podem triar bàndol.

R