Només treu a la llum la misèria educacional del país que està tan generalitzada que inclou a membres que ocupen càrrecs polítics. Gent mal educada i mal formada i amb una escala de valors que, pel que sembla, només dos graons: 1.que els meus no passin gana i 2. tenir el màxim de quartos que es pugui.
Em sap greu per la Terribas i per la gent dels municipis regits per indivius de segons quina calanya. Però és així.
Sí que estic d'acord en que la carrera política requereix formació. No vol dir un títol obligadament Universitari, ja que això implica tenir diners (i més ara amb Bolònia) durant un cert temps i seria com prohibir als Montillas ser president, però sí constatar, si cal amb un exàmen previ, que tens coneixements suficients per a ocupar un cert càrrec: coneixements ètics, polítics, econòmics i socials. Així, a les elecions podriem veure la nota d'exàmen de cada un dels components.
Els que treballen en un hospital necessiten saber una sèrie de coses i ¿perquè no els de l'Ajuntament?
Jo estic col.legiada (on pago 210 euros trimestrals) i, si mai faig alguna cosa que a la comunitat mèdica els sembli inadmisisble, m'expulsaran del Col.legi i no podré treballar. Perquè no passa als l'Ajuntaments?
Que si el Pep "Places" resulta que té un xalet així de gros, que si el següent també té divuit empreses que no saps d'on surten...i no poden tenir un Jet privat perquè és molt gros i es veuria molt encara que el tinguéssis al pàrquing de casa.
Ai fillets, que en realitat volia ser positiva i parlar-vos d'una exposició que he vist al Museu d'Història de Catalunya que va de les Colònies industrials del Ter i el Llobregat.
Pots dir: i això t'interessa? doncs sí. M'agrada saber com afectava a la gent el pertànyer a una colònia. M'impressiona com la burgesia del moment colla els treballadors i es posa a les seves vides fins a generar uns problemes que no tenien precedent.
Si a l'època medieval et mores de gana o de malaltia, a les colònies (1860 més o menys fins l'última que es va tancar cap al 1970):
- Els patrons no deixaven que es caséssin gent de colònies diferents ja que una de les dues perdia un treballador i tota la seva prole.
- Evidentment, si no treballaves no cobraves (bé, això és com jo estic ara...que si em poso malalta m'haureu de fer un pot comú).
- Després del part hi havia com guarderies fetes pels mateixos treballadors ja que, després de 15 dies del part, la dona tornava a treballar a torn normal (12h) i li portaven el bebè pq l'alletés mentre no deixava de treballar.
- Les jornades de 12 hores de nens de 10 anys o l'edat mínima que, sobre el paper podia ser 10-12a., però la realitat era que treballaven als 8 anys o alguns als 5...
- Remuneració diferent entre homes i dones per les mateixes hores (12h) i la mateixa feina (portar 20 filatures) fins el punt que la dona cobrava menys de la meitat que l'home...???¿¿¿???
- Que molta gent gran a qui li falta un dit per la zona de les colònies és perquè se'ls enganxaven a les màquines...o que els falta el cabell perque se li arrencava el cuir pilós amb una de les màquines...
Una nena de 8 anys que estava a l'exposició amb la seva mare, després d'adonar-se que si hagués nascut fa 100 anys hauria pogut treballar 10 hores i anar a l'escola en acabar la feina, va preguntar:
- I els nens rics també treballaven? i...i...i si tenies una malaltia com Sd. de Down?
La guia de l'exposició li va dir que no, que amb Sd. de Down o malalts, no...però no ho sabrem.
El Dani m'ha dit que amb això del treball infantil, a l'inici, quan no hi havia drets, si un nen es posava malalt i no venia, el nen que havia fet el torn previ 8, 10 o 12 hores seguides havia de fer el torn del nen malalt....
Estimats, ha estat bé l'exposició.
Espero que vosaltres també esteu bé, i laboralment també.
R
Confessió: I had a dream....Vaig somniar que em feien Presidenta de Catalunya:
"-Total, pel que queda i amb els marrons que hi ha que ho faci la Rosa"
Però quan feia com un jurament per ser-ho, tothom parlava, ningú m'escoltava i ni jo mateixa em sentia. The End