Lovelace

Avui el doodle és de Ada Lovelace. Va néixer fa 189 anys i va ser de les primeres computadores.
Filla de Lord Byron (que es va separar quan ella tenia un mes). Admiro el que m'imagino que va viure. Va morir als 37 anys.

Jo no seré com la Lovelace. Tampoc crec que em donin el premi Nobel (com pensava la meva àvia) a més -la Cris m'entendrà- si em donessin el Nobel em faria por perdre la medalla per casa i, sense medalla com s'ho creuria la gent?
Em conformaria amb una feina. Els d'Arabia Saudí m'han contestat i dels tres hospitals que m'han dit: dos a Dammam i un a Riad, un és militar...no podria conduir i a l'avió ja m'hauria de posar una roba que tapa el cos (abaia?)...

Veig el programa Ànima i la gent sembla que es guanya bé la vida: comenten que una valenciana (de les que encara parla català/valencià digues-li com vulgues) anirà a Florència a fer un mural...que una il·lustradora de Reus que va anar a Madrid i té un bloc que veig que té un punt: Modernadepueblo (ja havia tingut un llibre seu a les mans).
L'altre bloc que diuen al programa, nomdenoia, que és d'un noi i que també està molt bé.

Bé amb les pintures del Lidl potser faré el primer duro....(Pintures de "anàvem a comprar polvorons i vaig sortit amb pintures acríliques i un joc d'espàtules").

Se m'acumulen les dades al cervell. De la conferència de Ets el que menges on deien de no menjar menjars preparats, no sucre refinat ni ingredients que el continguin, sí vitamina C i fruits secs i moltes coses més...l'omega 3 com suplement (no voldria prendre suplements d'omega ni de delta ni de alfa ni d'alfalfa) però això és el van dir a la conferència.
La conferència era a càrrec d'un cirurgià entre d'altres coses...sí que es veu que hi ha cirurgians que no només són això. Convidava a meditar...a reflexionar que, si et feia mal el cap, et pots prendre un analgèsic però no deixis de pensar perquè et pot fer mal el cap....

Ah! I els documentals de Why poverty!!! El de "Educació, educació" (xinès) on és impressionant: la nena d'uns pagesos xinos, filla única, treu mala nota i no pot anar a les universitats de l'estat. Els seus pares (la mare només té un dit perquè de petita se li van menjar els 9 dit de les mans uns porcs quan va caure a la cort) hauran de pagar diners a una universitat fantasma pensant que així tots tres sortiran de la misèria si la nena estudia. En dels de màrqueting de la universitat deia: "Mirem una mica per internet i fem la classe, a nosaltres no ens importa i als estudiants tampoc. Només volen el títol"...i després no troben feina...

Beloved, each day I feel better al home so, ¿How should I convince myself that it is better living abroad?

Petonets

Verd. Oli verd. Oleanna

Hola amics,
1) La meva llibreta de projectes es de color verd, per allò de l'esperança.

Com pot ser més verda una llibreta de tapadores verdes?
Doncs pintant tots els fulls de color verd (això no té molt sentit doncs ja no serveix per escriure). Omplint-la d'acudits verds...o bé que s'enganxi un xiclet de menta a l'espiral de la llibreta com ha estat el cas.
Tinc una llibreta on apunto les estratègies laborals i alternatives. No deu servir de molt ja que fa un any que la tinc entre mans i no aclareixo gaire cosa. L'altre la vaig prendre a UK a veure "com està la cosa". No està tan bé com des d'aquí es pensen els que no son del ram i no hi estan posats.
També la gent pensa que al Quèbeq, com que per la tele van dir no se què hi ha necessitats de metges, que nooooo...! Tornem-hi: em vaig tragar una reunió de 2,5 hores i quan parlen de sanitat el que necessiten es infermeres, dietistes, fisioterapeutes, logopedes... De metges no en voleeeen.
"O ves-te'n a Arabia Saudí". Tothom té solucions per mi...Ja hi he escrit però ni m'han contestat. Cirurgiana i dona...(lo importante es participar).
A USA tampoc volen metges de fora. Has de fer tres exàmens o més on has de tornar a estudiar la primera cèl·lula i la bioquímica i potser així et deixarien fer un fellow...que no vol dir quedar't-hi.

2) Oli verd. Anunci oficial que ja hi ha l'olor al mercat. El d'arbequina (el que conec jo del Baix Camp) és perfumat. Una de les maneres que duri ver més temps és amagar-lo de la foscor i per mantenir el perfum, congelar-lo...
No us queixareu que us dono trucus per sobreviure...

Aquest cap de setmana és la festa de l'oli nou a Almoster. Molt recomanable (la foto és de la seva web, per lo del copyright).

3) Oleanna. Una obra que l'he enganxat al final de temporada. M'ha agradat. Ben treballada i amb u text intens. Tenia com dues línies i la primera, de de reflexionar sobre el sistema universitari actual està bé. Si ens ho haguessin dit!!! Potser ara tindria una tenda de pollos a l'ast o una xocolateria o un carretó on vens entrepà de truita amb patata als estudiants universitaris i als cirurgians anglesos....
La segona, és una mica més impactant. Crec que és a l'estil USA però no està lluny de moltes "subtilitats" sexistes que s'han d'aguantar.

Confessió: el tema d'inentar aguantar el fred no em va...crec que aquest hivern aniré amb doble mitjó, em dec fer gran.

Ptns

R

1cm

El títol és curt però avui hi ha material...

Chapter1 Season1: Tresqui
Avui he vist un gos amb un jersei de gos: aquests de Dolce i Gabbana amb caputxa per a gossos. He pensat que, al contrari que jo que estic fent un experiment de "a veure si m'acostumo a no necessitar anar tant tapada", als gossos d'avui en dia els seus amos els tapen.
Un gos no és barat però requereix menys diners que un fill i també dura menys....o sigui, que ara que el pots banyar, parlar-li (-"Avui t'has portat molt malament Tresqui!" mentre li fas amb l'índex com un frigodedo), passejar i posar-li robeta, podria ser que per a alguns cobrís algunes de les mancances pel que fa a l'entrega d'afecte.
El catàleg que em posen a la bústia no respectant que no vull correu comercial - de fet, el cartell "Correu comercial no, gràcies" és la manera d'aconseguir tres catàlegs de cada: elegant maniobra de "te vas a enterar" molt típica del país- com deia, el catàleg anava de joguines. Com que em vaig quedar tancada a l'ascensor me'l vaig mirar una estona i hi ha la "Barriguitas mamá" i a sota "Barriguitas lava sus perros"!!!
Bé, lo del gos ho he vist quan he anat a caminar per la Barceloneta per moure una mica l'esqueleto. Com he passat pels centres on fins ara es feia recerca i que, en breu, si no s'incentiva la recerca, s'hauran de dedicar a una altra cosa, se m'ha acudit d'avisar els amos dels gossos: ei! que si els abrigueu massa es faran més dèbils i l'espècie potser desapareixerà! Després m'he dit que no calia...que la natura procedeixi.
Ja que estic en plan científica us explico el meu experiment: tapar-me una mica menys per a veure si aconsegueixo no tenir tant fred. A casa he baixat la calefacció (per gastar menys...catalana! sí gràcies). Si me n'hagués d'anar a viure fora bé hauré de sobreviure... De moment m'he encostipat dues vegades (una forta i una fluixa). Ja us aniré informant.

Chapter2 Season1: Roseland
Perdoneu perquè he començat la sèrie sense dir-vos el títol...
Homeland és l'última sèrie que m'ha recomanat l'Helena. La veritat és que és xula: d'intríngulis. Hi surt una agent de la CIA, soltera, bipolar i que té els casos difícils al menjador de casa seva (tot de papers i fotos dels dolents). Jo crec que ens assemblem. El menjador de casa meva està ple de papers de la T---, jo no sóc bipolar, ni prima, ni alta, ni rossa però per "lo demés" també tinc una gorra amb visera i un jersei amb caputxa.
De fet, avui pensava: sembles una agent de la CIA quan pot descansar entre dos casos de terrorisme internacional  que va a córrer pel Central Park. En realitat sóc una metgessa que té poca feina i té un període en que pot fer "un merecido descanso"...i camina per la Barceloneta.
Seguint amb aquest alter ego que és "Rosa: agente secreto" (de petita jo era el Superagente 86 i la Marta era la 99, Los hombres de Harrilson (amb les meves cosines), Starky i Hutch, Equipo A, James Bond, Closeau, Gadget, Tintin...estic marcada) us diré com anava avui:

Lloc: Barceloneta
Temperatura: 15ºC
Hora: no molt aviat (ho reconeixo)
Sabates: les que em vaig comprar a Holanda el 2008 "per si un dia vaig a córrer". Estan noves, es clar.
Pantaló: ultratranspirant, impermeable, protegeix dels UVA i els UVB i els infrarrojos i de la radioactivitat crec que també (per allò que si pel carrer hi ha una caca de gos que s'ha menjat una bola d'Urani enriquit).
Samarreta: molt mona però plena d'esgarrinxades d'esbarzers de la darrera excursió "A través dels esbarzers".
Jersei: Lidl model "jo venia a comprar sabó de rentar plats però surto amb el sabó i un conjunt de Ropa ténica de esquí para mujer"
Gorra (amb visera, que consti): de la Confraria de pescadors de l'Ametlla de Mar...

Igual que la protagonista, vaja!

Doncs en lloc de veure sospitosos o trobar-me el veí catxes que també va al Central Park com jo, per la Barceloneta he vist el gos prèviament citat; els petaqueros del meu ex-Club Natació Atlètic Barceloneta (ja se sap, part de la mesura d'estalvi); uns senyors grans, a pit descobert, prenent una cervesa al sol amb un panxot moreno, una bola brillant d'aquestes dels cerveseros; alguns guiris que al·lucinen amb com pot resultar d'agradable Barcelona (de fet, jo també al·lucino) i alguna fauna i flora més.

Chapter3 Season1: Ascensooor!
- ¡Niño, llama al ascensor!
I el nen, fot un crit:- ¡Ascensoooor!
- ¡Que no, por el botón!
I el nen s'agafa el botó de la jaqueta, s'hi acosta i diu:- ¡Ascensoooor!

¿Eh que amb aquest acudit tan enginyós no us estranya que m'hagin agafat a la CIA? A més, es demostra clarament el domini del Castellà (altrament anomenat Espanyol). Perquè després diguin que els catalans desconocemos el idioma patrio.

Bé, al capítol tres us explicaré el dia d'ahir.
Vaig fer una d'una d'aquelles visites a la seu de Ministerio de Sanidad, per motius de papers. Va anar àgil. No com la darrera vegada de 2h 45m ni la prèvia en que portava la navalla al bolso que, vulguis que no, retrassa l'entrada al detector de metalls: "Señorita ¿lleva usted una navaja?"... Ja ho sé, podríeu dir ¿I tu vas amb una navalla al bolso?. No, però és que el diumenge previ havia anat a Prades i per si em menjava una poma o si em perdia i havia de tallar un arbre per fer-me una cabana al bosc i no em rescataven en 6 mesos...ja se sap.

Doncs bé, després de la gestió, tot fent plans per la resta del dia, va resultar que aquests van canviar de cop. Se'n va anar l'electricitat (sí culpa de Fecsa o dels que feien les obres al barri que van tallar un cable...és igual, ben mirat en aquest país ningú es responsabilitza d'aquestes coses) i em vaig quedar tancada a l'ascensor. Sense llum, o molt poca ja que el pilot d'emergència no funciona de forma continua. S'apagava, feia pampallugues, o s'estava 45 segons seguits...Això d'una llum d'emergència que funciona amb el mecanisme "ara sí, ara no" crec que no ho tenen a Suècia...Jo crec que ja s'asseguren que les llums d'emergència  funcionin. Aquí, en lloc de verificar que les coses funcionin, es connecta a la mateixa font d'energia una segona llum d'emergència per si la primera falla.... :)

Estar tancada a l'ascensor entre dos pisos em va fer venir calor. "Don't pannic" em vaig dir. Vaig trucar el timbre i ningú va venir. Vaig avisar a l'empresa dels ascensors i m'enviaven un operari. Vaig seure a terra i després de mirar el catàleg de joguines prèviament citat, com al Titanic em vaig treure les sabates de tacó. Després va començar a funcionar el cap.
Recordo de física que feiem un problema dels ascensors, vaig pensar de trucar als meus amics enginyers per preguntar si, en cas de caiguda lliure de l'ascensor, era millor quedar-me dreta o estirar-me.
No els vaig trucar i vaig decidir que em quedaria a terra. Però plana o replegada? Cara amunt o de costat? De costat esquerre no perquè hi ha la melsa i peta segur. De costat dret, el fetge aguantaria potser però entre la tracció-distracció de les vísceres, la columna vertebral amb impacte lateral i la possible fractura d'ala ilíaca tampoc aniríem bé. Tampoc em feia il·lusió posar-me cara amunt doncs m'imaginava una columna Frida Khalo... a més, quan caigués la cabina a terra, m'aixafaria el sostre així que m'ha via de retirar ràpid. Per sort una veïna em va dir que estava al 2n (que no deixen de ser 6 metres). Al menys no estava al 8è!!!
Ja sé que sobre el paper els ascensors haurien de tenir un mecanisme de seguretat però ¿de debò creieu que el nostre país funciona? Segur que dirien: no, es que en la normativa del año catapún no era necesario el mecanismo de seguridad... y claro, resulta muy caro ponerlo...
Per fi, la solució va ser trucar al Salva, el meu arquitecte de referència:
- Sss..SSalva, potser et semblarà una pregunta molt tonta però ¿ee...els ascensors tenen un mecanisme de seguretat, no?
- Síííí, tranquil.la. Si el contrapès es trenca, les politges tenen un tope que fa que no caigui; si els frens es trenquen, hi ha una zona a la part de sota de l'ascensor que amorteix i també un mecanisme de frenada si detecta que l'ascensor va més ràpid del normal....

O sigui, els metges intentem calmar els ànims de la gent i, als metges, qui els calma? Un arquitecte.

Ah! per cert, el títol és perquè en ens inicis de reclutar Mosses d'Esquadra a mi em faltava 1 cm per poder-m'hi apuntar...i ara, que ha canviat la norma, no m'hi veig pel Raval perseguint als Top Manta (que graciós, per error he escrit Top Manda...i és com si del més enllà ens aviséssin que s'ha de perseguir més aviat "a los que mandan" i no a aquests pobrets...)

Ptns

Vinagre

Hola estimats,
No és que tingui vinagre a les venes. És que el vinagre té molts usos:

Terra: Aigua amb vinagre per fregar
Labavo: També vinagre una mica diluït (elimina greix i Ca)
Vidres: també diluït. Aquí un altre truc d'estalvi: rentar amb paper de diari o del MediaMark (perque ja no hi ha diaris a les cases).
Suavitzant: ho poses al departament del suavitzant. Sí, no fa olor d'osito que cau d'un cirerer florit (de fet, a ciutat, molts no han vist un cirerer així que és igual l'arbre que sigui) però la roba no queda amb mala olor tampoc.

Tot això són usos del vinagre (ha de ser blanc) per a subtituïr els productes de neteja. S'enten que ens agradi comprar-los, de fet, a mi m'agrada: fan olor de bergamota, colònia nenuco, frutas silvestres de Paraguay... però en realitat no deixen de ser essències artificials que ens fan pensar que netejar és bonic...o al menys, menys avorrit. Pèrò la veritat és que aquest productes valen calerons. Fixeu-vos-hi. I a més no són realment necessaris. Us explico on jo he caigut:
a) Sabó de rentadora per roba blanca/negra/i de colors ...sembla examen de mir "todas las anteriores son correctas" tres tipus de sabó diferents. 7 euros en un stock que no calia. Amb un en hi ha prou.
b) Esprai neteja superfícies: bergamota per la cuina, menta per al wc, el de multisuperfícies i el dels mobles...4 esprais...a >3 euros cada un...

L'únic problema és que si deixes en vinagre en una superfície que conté calç (marbre/silestone) et farà "ruedo" l'ampolla i no ho podràs eliminar ja que es menja el Ca.

Són trucs de crisi. Tornem enrera: llegums (això és bo), cuina d'aprofitament (això també és bò: el típic suquet de peix fet amb els caps dels peixos que has comprat en lloc de comprar 8 euros de morralla). Per estar del tot ambientats podrien posar el programa de ràdio Helena Francis.
Jo el sentia a casa la meva àvia a les tardes.

Diuen que si ho feia un home... Pels qui no ho sabeu, l'Helena era en teoria una dona que rebia cartes d'altres dones. Jo no recordo cap programa en concret.
M'imagino:
"Querida Helena,
Me llamo Jacinta y vivo en Valdepozuelos de abajo. Mi marido, después del trabajo, se va al bar, vuelve tarde y a menudo con olor a alcohol. No come la cena que le preparo porque dice que está destrozado del trabajo (incís: en veritat és que l'alcohol porta tantes calories que ja no es té gana de res més). Al día siguiente, por la mañana, se levanta damasiado cansado para ir a la obra. Él va igualmente (claro alguien tiene que traer el dinero a casa) y tengo miedo que un día pueda caer. Espero tus sabios consejos. Jacinta"
"Estimada Jacinta,
Entiendo que te preocupes por la salud de tu marido pero, como tu dices, alguien tiene que traer el dinero a casa. Tu deberás ser compernsiva con él. Trabaja mucho y necesita desahogarse con sus amigos. Es normal que vaya al bar cada día (anar al bar no és dolent, el problema és que és un eufemisme de beure alcohol  en quantitats considerablement altes, sovint tòxiques, però que per a molta gent eren "lo normal"). Levántante pronto, mucho antes que él, preparale un café bien cargado y despriétale con dulzura con suficiente tiempo para que se pueda despejar. Ya verás que tu marido te lo agradecerá y tu estarás más tranquila. Atentamente, Helena"

Era una cosa així: masclisme disfressat de bondat beatífica. Defensaba un mascle que, per ser mascle, se li havien d'aguantar una sèrie de coses tractant-lo com un nen que no pot ser reponsable dels seus actes (Vès, pobret!).

Qui ho faria avui? Li demanem al Manel Fuentes...no, l'Antoni Basses...no, potser la Igatriburu o l'Alícia S.C. (tinc por de la censura) potser aquesta sí que ho faria. També podria fer una revista com la de l'Ana Rosa Quintana, i samarretes, davantals i atres coses de la llar amb la seva cara....és que sóc una emprenedora encoberta...tinc aquest problema, cada dia se m'acudeixen 2 o 3 negocis per a guanyar-me la vida... Fas el programa de ràdio; les seves aplicacions per vendre-ho a l'iPad/android; la revista setmanal en paper; un conjunt de roba com si fos esportiva però dius que és ideal per fregar "y tu marido te encontrará más atractiva aún"(fet a xina i sintètic, és clar); fas tota una línia d'electrodomèstics que inclou vaporetta, planxa, torradora, màquina de pa, sanwitxera...de color rosa i amb la seva cara estampada i somrient: lema "nosotras sí sabemos lo que ellos quieren". Potser també la línia de paper de cuina/tovallons i vàter...No sé, son idees.

Sense buscar gaire sempre tobes alguna cosa prou Freaky per penjar.

 

Sykepleier

En l'època en que em van batejar no s'acceptava Maria Rosa sense l'accent de María (que és com s'escriu en castellà). O sigui, que el meu nom és castellà perquè, en néixer en dictadura, no et podies dir Jordi ni Maria sense l'accent...Tampoc et podies dir noms que no apareguessin al santoral...

Ara resulta que et pots dir Yusmely, Yenyfer, Yonatan i no passa res. Un nom inventat entra igualent al registre.

Molt bé, canvis, obertura de ment...

El nom del títol és Imfermera  en norueg..

Es necessiten Sykepleier i no metges.

Quan dic: un s'ha de reconduir si la feina que fa no es necessària. Exemple: els senyors que feien carros de mula com a ofici és molt possible que a dia d'avui no siguin necessaris a un nivell que els permeti ganyar-se la vida

De vegades et trobes que aquestes màximes que deixes anar a l'aire te les has d'aplicar a tu mateix.

Ni a Alemanya (on volen que parlis un nivel B2 d'alemany) necessiten cirurgians generals.

Ens hem d'obrir de ment i aprendre norueg...i estudiar infermeria....o et quedes aquí i fas de callista freelance dels diabètics...

No tinc pensat tirar-me d'un pont (a més, ara no em vé al cap cap pont prou alt per aquí aprop...) però sembla que tot orienti cap a qualsevol altra direcció que no és la que havies pres fa uns anys...

Ja us diré què, estimats



Per cert, això es diu PENELL en català

Un país de 9 milions d'habitants

Ubicació: Stockholm
Hora: 5:20 de la matinada
Dia: 9 de setembre de 2012
Temperatura: 8ºC
Motiu: celebració d'aniversari d'una amiga.

Estimats avui comencem amb la fitxa de l'FBI que ens situa en l'escenari descrit.

Moguts per diferents motius amb l'objectiu final de celebrar l'aniversari de la Maitetxu vam anar a Suècia una de Cambrils, un de Viafortuny, una de Salou, una d'Amposta, un de Favara i una de Reus...Sí, a dia d'avui ciutadans de món però cadascú va passar la infància en el seu entorn.

Com que som molt marxosos i enrollats vam agafar un Vueling i ens hi vam plantar. El primer dia, a l'hora de dinar, vam fer una llaaarga sobretaula. Vam riure bastant i després vam passejar una mica.
Ens haviem de preparar per la festa de la nit.
Sí, fam anar a la festa de la Maitetxu on ens vam banyar a la seva pisicina exterior climatitzada, de nit. La festa va estar molt bé i queda a l'esfera privada...però on us convido a vosaltres és a:

A les 5 de la matinada va sonar l'alarma d'incendis de l'hotel. Molt però que molt forta, insuportable:
Al 5è pis:
Pier: -Esto debe ser mi móvil que suena (i el buscava a les palpentes)
Cheles: -Si ponemos una almohada o algo en la alarma se oirá menos...
Al 6è pis:
Eduardo: - Por aquí debe haber algun botón para parar esta alarma...o entre los botones de la tele...
Piluca: - Si llencem una sabata o alguna cosa contra l'alarma potser deixi de sonar.
Al 7è pis:
Arantxa: - Se debe haber disparado sola...
Rosa:- Si tinguéssim una escombra o algo li podriem donar un cop i potser pararia...

Sortim al passadís i suecs de totes les edats vestits desallotjant l'hotel.
Rosa: - Aratxa, que això va en serio
Arantxa: - Tens el DNI? Doncs anem.

I a baix, al carrer, tot ple de suecs calmats i un cotxe de bombers amb escala i alguns bomers que ja havien pujat.

Al final no sabem què va ser. No devia ser res massa gran ja que no vam veure fum ni en vam sentir l'olor.

La lliçó és la següent: acostumats a un país on l'alarma d'incendis es dispara sola, on les coses no funcionen, on sovint, el cutrerio és la norma, va sonar l'alarma d'incendis i ningú dels 6 va pensar que pogués ser per un incendi...i llavors perque es diu "alarma d'incendis"?

Quan vas fora reflexiones sobre casa teva. Aquí, si fas trampa ets un llest: si cobres sense treballar, si fas una reparació de 300 euros i en pots cobrar 450...si robes el secador de l'hotel d'Estocolm, el termo, les mantes de forro polar que hi ha als bars de Suècia....ets llest.
I no només hi ha la satisfacció individual sinó que el grup celebra la picaresca: Molt bé! t'has colat al concert!!! I si no et coles podent-ho fer o decideixes pagar en lloc de fer un sinpa o no robes el cendrer xulo o el secador és que ets un idiota...

Aquí pensem que quasi som suecs perque també tenim les espelmes de l'Ikea...(va que tothom en deu tenir alguna a casa seva...confesseu-ho)... però no! No som suecs.

De fet jo no aconsegueixo gaire.

Passatemps: Quin element de la foto segur que no sortiria al catàleg de l'Ikea?

Resposta: La carn-i-xua de Menorca

Per despedir-nos us brindo una nova obra meva. La imatge és pròpia de Duchamp i el títol de Dalí...no veig el motiu peruque jo no pugui guanyar una calerada amb la següent natura morta:

Rasteller després que una catalana faci gaspatxo andalús

Nota: "rasteller" no ho he trobat al diccionari però  és com la meva padrina anomenava a la zona on deixaven escorrer els plats després de rentar-los.

Estimats, bona Diada a tots si bé crec que l'independència hauria de passar per alliberar-nos de corruptes i polítics que ocupen el càrrec sense contrastar-ne el coneixements que tenen.
Creieu que si fóssim independents, independentment de la viabilitat econòmica del país, la classe política milloraria i incorporarien valosrs com l'honestedat, la seriositat i altres coses que, quan vas pel món, són més freqüents?

Suats contra Gomines

Suggerències per a retallades casolanes:
1. Posar lladres amb interruptor als electrodomèstics que estan en stand by.
2. Fer-te vegetarià. No per salut sinó perque la verdura encara és una de les coses que es pot pagar. Aneu a ca la Neus, molt recomanable.
3. Anar a la perruqueria Cutxi (només val 1 euro)
4. No llençar el menjar que es compra. Si veus que està a punt de fer-se malbé el congeles o el cuines.
5. No menjar fora...l'altre dia vaig berenar al Bubo (va, em permetré un berenaret de cafeteria): Cafè amb llet + tros de pastís de poma: 4,90 euros!! Que en feia de temps que no anava pel món, no recordava que valgués això!!!I tenien un water sense sabó ni paper de water!!(Hi vaig anar en haber menjat per sort).
6. Anar algun trajecte en bicicleta: sí, et poden matar però no gastes gasolina ni bitllet de metro.
7. Demanar que si algú et vol fer un regal et pregunti què necessites. Sí, el meu pare diu que els regals són coses que no necessites, que no et compraries...què vols pels anys? 8 paquets de paper de water (llámame Lupita), o un vale per gasolina o per dos mesos de comprar fruita...en lloc d'un florero o un bolso de plàstic.

És amb l'intenció de recollir fons que a la pròxima calçotada farem un partit de costellada de Suats contra Comines. Els suats són gent com jo, que sua per anar en bici, a la feina si fas una feina física (a més que les retallades han abaixat l'aire condicionat de molts llocs), en  pensar que no saps si tindràs feina demà...en pensar si la feina que has fet potser no te la pagaran....
I els gomines són els que estan als despatxos, fresquets, els que no suen ni es es taquen.
Millor fer partits de futbol que no una guerra entre generacions d'un mateix gremi...és que sap greu perque, si fas guerra, com que els Suats estem més forts podriem guanyar...

Si és moment d'arromangar-nos (sí, s'escriu amb a) ens arromanguem tots. Podria ser que els gomines suessin un poquet...però això els depuraria els porus i potser els prepararia pel partit. Recordeu que les calçotades són al Febrer...ui d'aquí al febrer!!!!
Ah, per cert, el Montilla sí que sua: va al gimnàs municipal del seu poble (m'ho han dit uns que l'han vist) amb dos segurates(?!?): dos senyors amb vestit estan per allà mentre ell fa flexions....suposo que s'ho paga de la seva butxaca¿no? Bé, fa molt de sociata anar al gimnàs municipal en lloc d'anar al pijo però, en cas que nosaltres paguem els guardaespatlles:
Retallada: et comprem al Lidl les màquines i et posem un PT (Personal Trainer) que ve a casa. Crec que seria més barato que pagar dos sous de dos senyors que es deixarien matar com a part de la seva feina...

Nosaltres també ens haruem de deixar matar com part de la nostra feina? Què en fareu amb els excedents de carn quan tothom s'hagi tornat vegetarià?...

M'hi jugo un Gin Tònic infantil a que aquesta senyora que era del grup dels Suats del seu temps...

Bé, estem en onada de calor però a mi em passa airet...

Seguiu amb bon estiu

Ptns

Rosa

Ètica, dianètica i altres aficions

Hola,
A un carrer de casa tinc la seu de dianètica i cienciologia...(allò a què pertany el Cruise i que va fer que es begués la placenta de la seva dona en un batut....proteïnes i optimització de recursos...dec ser jo que sóc maniàtica...a Sicília venen placentes de vaca per menjar però crec que era per fer-les passadetes per la paella...jo hi posaria all i julivert, com als fesols...o potser uns bolets si ho fes a la tardor....ai! Que m'he despistat i m'estava deixant portar...) ...bé, a un carrer de casa hi ha la seu de la cienciologia.
Sempre hi ha gent que està per allí: fent cursets o algo...no els ho he preguntat mai. Això de la dianètica no sé què és però al seu moment hi havia una cosa que es deia ÈTICA.

Com ho hem de fer, estimats?
Vull ser positiva i em costa una mica.
Fer diners pot ser ètic. ¿Seria ètic fer diners en una situació imaginària com aquesta: No diguem totes les vies de contagi d'una malaltia (imagineu-vos un equivalent a la sida) així hi haurà molts infectats i els laboratoris que tinguin el tractament es faran d'or...?

Nooooo, no seria ètic!

Però es permet que "los magnates de la economía" (o los mangantes, que vé a ser el mateix) hagin especulat amb els diners de la gent.

Per a uns, els diners són les vacances a Malàsia d'aquest estiu. Per a d'altres, el sostre o el menjar dels seus fills...

Ha de quedar impune això? Sóc naïf per preguntar això a l' aire? He de fer com aquesta gent tòxica que amarga qualsevol sobretaula i a qui engolir la seva pròpia saliva els fa angúnia?
Voleu dir que l'agressió a l'altre de forma sistemàtica és la fórmula?
Ptns
R

Matins

"Ernest Benach, que té 51 anys i ha exercit el càrrec de president del Parlament des del 5 de desembre de 2003, cobrarà 104.008,95 euros bruts l'any durant els propers quatre anys, així com una pensió vitalícia de 78.006,71 euros quan compleixi els 65 anys, segons
informa el Diari de Girona. "
Això m'han enviat per correu. No ho comprobaré. Ho penjo aquí per recordar-ho.
He de treballar dues hores com cirurgiana per pagar-me la perruqueria (rentar i tallar).

No volem fer pena, ni que es faci la ONG "Salvem els llicenciats" però quan relativitzes et fons.

Saber coses i la curiositat en l'època d'universitat t'omple. També t'omple salvar la vida d'un noi de 37 anys o d'un de 73... sí, de vegades, per 30 euros salvo vides.

Això omple molt, l'esperit i el diposit de satisfacció però no l'estómac.

No seguiré per aquest camí. Deixo les dades per a la reflexió.

Us faré una enquesta matins punt sí- matins punt no motivada pel primer pacient que es va atendre per accident amb petards la nit de St. Joan a l'hospital on feia guàrdia.
És un dels casos que sortiria al House, segur.
Home, 67a, 18h: Cremada amb petard als llavis.
"Me puse un petardo...es que el año pasado vi que lo hacían unos chiquillos, con petardos más pequeños...yo me puse uno y no me explotó. Este año he cogido un petardo mas grande y sí ha explotado"
Suposo que "els chiquillos" obrien la boca en acabar-se la metxa, però el protagonista de la nostra història, no. No va ser cap drama, uns puntets per intentar reparar la destrossa i a córrer. Si bé, li quedarà una bona marca.
L'enquesta és la següent:
"Creieu que actes com aquest han d'entrar en cobertura per la seguretat social?"

Estimats punt si/ Estimats punt no  espero la resposta a l'enquesta.

Ptns
R

Això és un matí des de Casanova

"Italia ha sucumbido a la dictadura del fútbol español"

La frase de telecinco per dir que Espanya guanyava...

Mariano, don Mariano, estàs salvat ja que ara alguns viuran d'això tot l'estiu i no es recordaran de com està el corral.

El benefici fiscal per a les empreses quan donen feina a un de l'atur fa que no renovis contracte a un altre. Per tant, treus algú de l'atur i n'hi poses un altre.
Tampoc al govern li interessa eliminar aquesta trampa fiscal que, sense fer un màster en mafiologia, jo també veig: si treus a gent de l'atur, encara que n'hi aboquis d'altres, és igual, jo puc treure les estadísques que m'interressen.

Identificat el tarannà del país en que cobres igual si fas les coses bé que malament, si les fas amb entrega personal que no...quins serien els incentius de millora?
Milllorar perquè les coses s'han de fer bé? ejem...no és veritat ja que jo sé de gent que fa les coses de manera "particular" i no els treuen de la seva feina.

Com escric pocs posts, els qui de tant en tant llegiu podeu subscribir-vos com seguidors i així us apareixerà al mail la notificació que hi ha notícies.

Al tren:
9 persones (entre ells 4 joves estudiants: un de clarinet professional, l'altre de guitarra espanyola, l'altre de direcció d'orquestra i l'altre de filosofia...), tots preocupats per un guiri que, per culpa de la manera de fer del país, ha agafat  un tren que no el porta a l'aeroport. De fet, hi ha un altre guiri a l'altra part del tren a qui també li ha passat segons en s informa la revisora. I li diu a guiri: "and you can take a taxi together, is more cheap".
Ara, al menys, les dues revisores que s'ha trobat amb aquest problema en els dos últims viatges que he fet en tren aquest estiu, saben defensar-se en anglès. També parla angles la nena de 8 anys que va asseguda davant del guiri.

Fa 15 anys que aicò passa a Sants. Agafen un tren per un altre i ni la senyalització ni la megafonia millora.
El país no aconsegueix que les coses funcionin...i no hi ha interès.
Gent que cobra per emplenar papers que es perden, a l'oficina, al correu intern, a l'hiperespai...
El pitjor de tot no és que no funcioni, és que s'està capacitat i, per desídia o deixadesa es decideix no donar la talla. "No cal".
Així ens va. Un país que implosiona. Veig Catalunya com els pets de monja. Aquells bolets que tenen pols groc a dins. És molt graciós aixafar-los però quan ja estan aixafats ja està, ja no tenen cap gràcia.

My beloved friends,
It's been a long time I'm thinking in how to solve my situation. The answer won't be in Spanish, I'm afraid.
I'll tell you when and where.

Ptns

R

I ja us dic ara que la foto no és Anglaterra o Irlanda. És Menorca que allà, de vegades, també està núvol!!

La cultura de l'esforç

No em va quedar clar, després de veure un programa de TV3, si la cultura de l'esforç tenia sentit o no. Projectaven com havien anat les quatre generacions:
1. Una clara cultura de l'eforç fins a la guerra civil (els nascuts a principis del segle 20: els meus avis).
2. Un inici de la llibertat, a la generació següent (la que envoltava el maig dels 68). Sí però encara treballant de valent.
3. La meva, els del baby boom, on el benestar i la llibertat eren objectius que feien que la disciplina, l'esforç i l'autoritat comencéssin a perdre força.
4. La dels nens d'ara: el reiet de la casa. (reiet, dictadoret, despotet... segons el que els permetem ser).

És molt bò quan el Monzó diu: " i fem plastilina, i fem plastilina! i ara resulta que fem plastilina fins als 34 anys!".
Després surt un filòsof català, assenyat: "si passes de curs suspenent-ne 3, és normal que els joves no hi vegin sentit a esforçar-se" i fa un petit comentari sobre els universitaris i els seus exàmens plens de faltes d'ortografia (orto què?).
També surt un tal Sennet (economista anglès): "Espanya i Itàlia estan fent universitaris per als quals no hi ha sortida laboral. Fa pensar que generà un pool de supraqualificats que faran feines no corresponents a la seva formació".

Ufff!

Com ho hem de fer?

A les meves carns sofreixo el producte del baby boom. Potser sí que jo no hauria d'haber anat a l'Universitat...que només hi anéssin els millors. Jo vendria gelats.

Però resulta que hi he anat. Sí, a l'escola treia exel.lents menys de giminàsia. Tots els anys acabava el curs amb exel.lent (menys a 6è). Vaig suspendre la primera avaluació de llatí durant el bup i, a Medicina, una vegada vaig anar al setembre perquè m'habia deixat la Micro i l'única que vaig suspendre com a tal, i només una vegada, va ser Pediatria. Per la resta, al juny tot net.
M'esforçava pels exàmens i també pel Mir. Per coses de la vida vaig fer medicina de família i després cirurgia...i ara tinc la sort de tenir un contracte de guàrdies de toooots els caps de setmana (i has de donar gràcies a déu...sí, quan van maldades sembla que tots tornem a creure en déu).

Com us he dit, a part de veure el programa i recollir-ne comentaris interessants no em va quedar clar si això de la cultura de l'esforç o l'esforç en sí valia la pena.

Què hi dieu?

Ptns

R

Pues ya volveré a bajar S.L.

Bonica frase que es diu repetidament las hopitals públics de Catalunya (sí estimats, sempre es diu en castellà).
He detectat que la població que habita els hospitals esà encantada de que, per baixar den 3r pis al 2n, tinguis la oportunitat gratuita de fer un passeig amb ascensor de 7 pisos. Sí sí, com ho sentiu. És gràtis!

Es fa així: tu estàs al 3r pis i vols anar al 2n. En lloc de baixar per les escales i millorar una mica la despesa calòrica del dia, pots agafar l'ascensor que resulta que està pujant enlloc de baixant (sovint hi ha unes fletxetes indicadores que de vegades funcionen i tot). L'ascensor puja al 6è però per si a cas tu l'agafes i així, pujes del 3r al 6è i pots tornar a baixar 4 pisos fins al 2n! GRATUITAMENT! No importa que demoris la trajectoria de professionals que anaven a aterndre a algú a la UCI, sobrecarreguis l'ascencor i així tothom es pot apretar i sentir el calor humà...és més, de vegades pots sentir l'olor humà (aquella bonica olor del suat ja reconcentrat que ve de visita despré de la feina o del molt fumador que porta aquella aureola de boira de Londres).
Això sí, quan et diguin: - Aquest ascensor puja.
Tu has de dir:- PUES AHORA SUBO Y YA VOLVERÉ A BAJAR! (amb una cara de satisfet del : sí,sí, pero yo ya lo he cogido...)

Deu ser una cosa cultural. Si t'esperes al replà a agafar un ascencor que baixa, en el pitjor dels casos, podries agafar l'ascensor que abans pujava però més descarregat de gent... i en el millor dels casos, pots agafar un ascensor que baixa directament i arribes abans a l'objectiu.

A Estats Units això no passa. Som una societat del "per si acàs" molt poc optimitzat. Així ens va!

Tampoc passa als Estats Units que dues amigues que han fet el viatge en tren juntes (han pogut parlar, posar-se al dia, etc.), quan arriben a l'estació de Sants, on diumenge al vespre tothom va amb maletes (amigues protagonistes incloses), decideixen que s'han de dir alguna cosa deixant la maleta un momentet just al sortir de les escales mecàniques. Així, tota la gent de darrera i les seves maletes es poden apilotonar a sobre.

Els alemanys que venen d'Erasmus ja ho deien: en aquest país la gent es para just a la porta o al replà de l'escala impedint que els que van darrera puguin passar...

És l'exemple clàssic que massa sovint no es miren les conseqüències del que fem.
No creieu que és hora de començar a aprendre alguna cosa dels que ens envolten i funcionen?

Mentre us plantegeu si val la pena aprendre alguna cosa dels altres o no, un dia que esteu avorrits aneu a un ascensor d'hospital i veureu què (aprofiteu que aquesta diversió, de moment, encara no s'ha de pagaaaar!.....ai ai ai, que amb el meu esperit emprenedor tinc el pessigolleig d'idear una empresa d'aventures en l'àmbit sanitari.....ja està! ja n'he fet el copyright i ningú pot copiar-me-la....se siente!).

Ptns

R

LBEC3

Lo Barato es Car episodi 3 es mereix reinicar el bloc.
Tampoc serem molt extensos però us faré cinc cèntims sobre les llenties i jo.

Amb l'objectiu de ser sostenible, optimitzar recurosos i altres coses ecològicament correctes, com no comprarles ja cuites i envasades que significa que es gasta més gasolina per transportar un pes que en sec és molt menor,  em vaig disposar a realitzar un procediment amb les llenties.

Sí, les llenties, les protagonistes de la frase d'aquell premi Nobel: lentejas o las tomas o las dejas també són les protagonistes del post de reinaguració (digues-li reinaguració o que "tenia un problema amb l'ordinador pel qual no podia escriure al bloc").
Bé, allò de bullir llenties a l'estil tradicional: remull, bicarbonat, canvi d'aigua i bullir, es converteix en una odisea si tens diverses guàrdies a mig procediment (com és el cas).
Se'm va acudir posar en remull 1 kg de llenties-posem el paquet sensecr que així ja estarà fet- i passades les hores de rigor, les vaig posar a bullir. Evidentment vaig generar llenties en quantitats industrials.
No problem: diuen que si les congeles cuites et poden durar. Fet! Tot un set de carmanyoles d'un conjunt del Liddl preparades per al cas.

Bé, un cop refredades les llenties en les carmanyoles individuals, van anar al congelador.

Punt problema: congelador petit derivat de la sostenible idea "sí, és una nevera petita però fins que no s'espatlli no en compraré una altra". Vaig col.locar les "carmas" i no hi cabien molt bé iaxí que vaig apretar una mica.
Dies després:
- La, la, la....Treurem les llenties i en faré una amanida tèbia amb llenties...
Ooops: en obrir el congelador es precipiten les carmanyoles i, en estar el plàstic congelat es van trencar.
Resultat: 4 carmanyoles i la seva tapadora trencades; llenties per terra; amanida no feta....ràbia perque s'ha desfet el conjunt de carmanyoles del Lidl.

Ho veieu com lo barato és car?

Ara que s'acaba el març i comença l'abril ("cerral") hi ha hagut la vaga en contra de la reforma laboral.
Aquí a Barcelona hi ha hagut molta destrossa. S'ha fet l'estimació en euros del mobiliari urbà destrossat (800.000). No han dit el balanç amb lesions a humans per pilotes de goma.
Les tiren a terra i el rebot és pitjor: que jo sàpiga hi ha hagut un a qui li ha rebentat la melsa i li han hagut de treure (sense melsa pots viure però l'hemorràgia que es genera, si no t'operen, pot matar) i un altre noi a qui li han rebentat un ull...el que no sé és si aquests eren gent normal i eren dels violents...

Ho he fet expressament: esplaiar-me explicant quasi en temps real l'història de les llenties perque és com va la nostra societat.
Ens distraiem amb la Belen Esteban, Gran Hermano i el Barça i no sabem res de Síria per exemple. Tinc dos siris treballant amb mi, ja fa temps que viuen aquí però tenen  la família allà. S'està fent una masacre a l'estil de guerra civil. L'exèrcit mata prèvia agressió dels altres familiars per fer-los patir. Ex: Entren a una casa i violen mare i filla davant del pare i dels fills; maten els fills i la filla davant la mare i el pare, degollen la mare i per últim maten el pare d'un tret.
De tant en tant m'expliquen coses així.
¿El veto a les nacions unides s'ha de respectar si passen coses així...? Bé, és una pregunta a l'aire...

Mentres, a les notícies donen tanta estona informació dels esports com del temps (perdó Jordi però algú ho havia de dir) i avui no han dit res de Síria...

L'anunci que acaben de fer és de KH7. Producte molt tensoactiu i antiecològic que va molt bé per treure greix a l'ensemns que contamina però ¿té molt sentit que a l'anunci, una parella despullada davant d'un rentaplats tira KH7 al rentaplats? És per dir algo com "pura potencia antigrasa". Algú els hauria de dir que de vegades un fa el ridícul.

Dit això

Salutacions a tots

R