La camisa del Benach

Quan van anomenar al Benach president del parlament jo, que el tenia al meu subconscient, vaig somniar una nit amb ell. Deu ser l'eròtica del poder. Al somni jo l'acompanyava a cal Queralt a comprar camises endressades per la seva nova feina. Cal Queralt és una sastreria típica de Reus, un dels llocs on van els de Reus de Tota la Vida (RTV) i, com que jo sóc RTV i el Benach també, vaig compondre aquest guió tan elaborat.
Clar...és que ell no ho sap, però ha estat a la meva vida des de la tendra infància: vaig anar d'acampada a Besalú a 6è EGB i ell, que en aquell moment era un jovenet cumba, ens va fer de monitor juntament amb la seva parella. Arrel d'això sabia qui era i, en veure'l de cap de colla dels Xiquets, vaig pensar: mite'l, jo el conec. La veritat és que el trobava guapet en aquella època. I ara resulta que és el president de Parlament...filla, lo que són coses...
Me'n recordo en aquella acampada a Besalú (de 3 dies...) vaig comprar fuet d'Olot (ja devia tenir això pel menjar), una colònia Eau Jeune petita per la meva mare i un aftershave Vorago pel meu pare...amb aquell patiment que "has de portar algo quan vas de viatge". També vaig enviar una postal deint que m'enyorava quan no era veritat però jo devia pensar que era el que esperaven de mi...-mare de Déu...quina personalitat tant complexa...m'esgota a mi i tot.
Recordo que va ploure i feia aquell fred de Girona a l'inici de la primavera. És un fred que a mí se'm queda emmagatzemat a les galtes del cul i me les deixa fredes una setmana sencera.
També recordo que ens van renyar per menjar Filipinos que havia portat la Capde a les lliteres de l'habitació i que vam fer una cosa molt dolenta. No se qui era la líder d'això però vam fer creure a l'Anguera que el Mora anava per ella i ella, estava superapurada perquè es debatia entre dos homes: el Mora (un de la classe) i el Jason de V (sí,"V" la sèrie d'aquells lagartos que es menjaven rates...).
Que n'erem de dolents...

Ale, la iaia Rosi us deixa una de les seves batalletes
(per cert, crec que apuntaré coses a la web per si mai perdo la memòria)

Tema recurrent

Els llums de Nadal...al meu mercat ja els han penjat!. Ja sabeu que no puc sofrir que s'empenyin en avancar-se al temps...són superherois que es poden transportar al 22 de desembre? No. Doncs si no són superherois que no facin l'idiota. Com el que ven és Nadal i tot el reguitzell de pantomima que hi ha al voltat, ara comencen a instalar llums per que anem picant i comprem com beneits. Però si hi ha crisi! i, si la gent té 4 duros, no està per gastar-se'ls.
Una vegada que vaig comprar algun regal de Nadal per avançat, el vaig desar i després no el vaig trobar. No el vaig poder regalar fins 8 mesos després de Nadal. Està clar que aquesta estrategia no funciona.
Potser aquest any servirà per a plantejar-se si necessitem tantes coses xorres, que, ademés sovint són plàstics i coses inútis però gracioses (en un principi).
No se com anirà això dels quartos però no caigueu a la temptació de comprar perquè sí. En el clàssic funcionament pendular dels esdeveniments, després d'una era de consumisme extrem: ho vull ha/ho tinc ja, 24h obert, cienpesetas (...és barat: contamina i exploten a treballadors infantils xinos però és barat) podriem plantejar-nos les tres R: reutilitzar, reciclar i (com que no recordo quina era la 3ª me l'invento) repensar si de veritat cal comprar-ho.

Sort amb els calerons
B7

Heroes

Que sí, que em vaig enganxar a la primera temporada i ara ho he descobert per internet. Són gent normal com jo que resulta que té poders: un vola, l'altre es teletransprota en el temps, l'altre es repara automàticament de le lesions, en hi ha un que llegeix el pensament... i tots treballen per a salvar el món d'un virús que matarà tota la humanitat. M'encanta.

Per cert, el títol s'ha de llegir en anglès: jirous

Algú s'ho mira?

Argon beam & the chatinskys

Bé, bé, bé ... o well, well, well... (això últim sona més a dolent de la pel.licula- Orange clock). Sofisticació a alt nivell: argon, tissuelink, ligasure, endostapler, harmònic, mono i bipolar, clinch, satinky, itri, cianoacrilat, pursestring...vaja...parauletes que he fet servir els últims 10 dies que he anat de curs. La veritat és que tot això són coses habituals que fem servir a cirurgia sense ser uns trekkys, és "lo normal".
Entre un curs i l'altre vaig anar a la boda de l'Annabel: estava supermona i la gent se l'estima així que és fàcil que ens hi trobessim bé però ¿amb qui parles de l'argó en un casament?(l'interrogant al davant té algunes accepcions en català, de veritat).

Bé, també és "lo normal" dur una navalla al damunt i que els mossos no en facin cas dient que és un objecte personal i no l'hi prendran...ejem, ejem. Ho dic pel lio que hi ha hagut al meu hospital (Cati, si no t'has enterat: una pacient de vint-i-pico que es volia visitar perque l'havien agredida es veu que se li en va anar l'olla, va agafar una navalla d'un altre pacient i fa ferir a aquest i a un altre que passava per allí).

També cal dir que he hagut d'enterrar la meva moto (la kymco) perque ha expirat i que me n'he comprat una altra(piaggio). Per cert, el que m'ha venut la moto és de Reus i es veu que fa un programa de ràdio ocasionalment. Deu tenir bona veu però sobretot el que més li agrada és sentir-se parlar, escoltar-se. Té la síndrome de jo-mi-me-conmigo que és relativament freqüent: ho haveu vist? Us hi heu fixat quanta gent parla per escoltar-se a ells mateixos? Quants estan encatats de coneixer-se? I els que parlen però no diuen res? Fillets, a la era de la comunicació, tanta paraula i quasi ningú diu res.
Un detall més a comentar d'aquest dies és que la Cati m'ha regalat uns guants pro no tinc maaans, m'han regalat uns guants. Aquí els teniu:

Bé, xatos, per avui no tenim molta més informació. Us recordo que el 31 a la nit és la castanyada i no el jalouín.