La seva parella és un senyor marroquí. Li ha pujat la maleta i ella diu que només l'ha feta servir dues vegades i ja ser li han trencat les rodes. Allò de "lo barato és car"-LBEC.
Al seient oposat al meu hi ha una parella d'amics joves que s'han trobat al tren. Ella amb sobreprès i ell obès, amb un piercing al nas, una barba tupida i uns auriculars de color vermell. Resulta que és heavy, i treballa en una pizzeria de la què la seva amiga ha dir: "Qui no ha anat a la pizzeria X és un no-sé-quin-insult-modern que ve a ser una barreja entre freaky i cutre...Vaja! Jo no hi he anat a la pizzeria!
Sort que a la dreta, havent superat l'obstacle dels grafittis pintats a la cara externa del tren, hi veig el mar de Vilanova, calmat, que reflexa la llum blanca d'un sol de tardor que encara té força però que avui ha de travessar una fina capa de núvols. Un sol tamissat...
