dimarts, 9 d’octubre del 2012

Sykepleier

En l'època en que em van batejar no s'acceptava Maria Rosa sense l'accent de María (que és com s'escriu en castellà). O sigui, que el meu nom és castellà perquè, en néixer en dictadura, no et podies dir Jordi ni Maria sense l'accent...Tampoc et podies dir noms que no apareguessin al santoral...

Ara resulta que et pots dir Yusmely, Yenyfer, Yonatan i no passa res. Un nom inventat entra igualent al registre.

Molt bé, canvis, obertura de ment...

El nom del títol és Imfermera  en norueg..

Es necessiten Sykepleier i no metges.

Quan dic: un s'ha de reconduir si la feina que fa no es necessària. Exemple: els senyors que feien carros de mula com a ofici és molt possible que a dia d'avui no siguin necessaris a un nivell que els permeti ganyar-se la vida

De vegades et trobes que aquestes màximes que deixes anar a l'aire te les has d'aplicar a tu mateix.

Ni a Alemanya (on volen que parlis un nivel B2 d'alemany) necessiten cirurgians generals.

Ens hem d'obrir de ment i aprendre norueg...i estudiar infermeria....o et quedes aquí i fas de callista freelance dels diabètics...

No tinc pensat tirar-me d'un pont (a més, ara no em vé al cap cap pont prou alt per aquí aprop...) però sembla que tot orienti cap a qualsevol altra direcció que no és la que havies pres fa uns anys...

Ja us diré què, estimats


Per cert, això es diu PENELL en català