Bones

Podria ser Bones Festes però em refereixo a Bones, la sèrie de la forense criminalista. L'altre dia resulta que li trencaven una costella a un "se necesita una fuerza de 150 N/mm3 para romper una costilla". Doncs justament feien aquest capítol quan em recuperava de les meves 22 fractures.
De vegades, els accidents et fan replantejar la vida. No és que n'hagi tret moltes conclusions però el que sí que veig és que ens hem d'enganxar a la vida.
Per una part, és lògic tenir peresa, estar cansat/apalancat o passar de tot en determinats moments de la vida. Per una altra, aconsellaria que, si hi ha opcions triïs la que et doni més vida.
És per això que l'altra nit vaig optar per anar a escoltar soul, La SoulMachine al Bartrina. La música alimenta l´ànima i així va ser. Hi tocava el Pau Terol que  a més del piano es va currar els arranjaments pel quartet de corda que acompanyava l'orquestra.
Podem contraposar el ossos i l'ànima. Amb els ossos trencats però l'ànima amb ganes de viure va guanyar l'ànima. The soul. En les cançons clàssiques parlaven de Think, Respect, Freedom,... Well, you  know....
Ja ho sabeu que no sóc ni Gandhi ni el Dalai Lama però sí que crec val la pena viure sense por cosa que inclou estimar sense por.

Sí, sí, sí ......simply

El títol de l'entrada d'avui no és el diàleg d'una peli porno ni res relacionat amb la consulta. És el que penso d'en Tenesee Williams combinat amb el nom d'un supermecat.


 El "sí, sí, sí" és pel Tenesee Williams (el d'Un tramvia anomenat Desig) de qui he vist recentment El zoo de vidre i, fa un any, La rosa tatuada.

Aquestes, tal com l'Agost de Tracy Letts, s'ambienten als Estats Units dels anys 40-50, lluny del glamour de la costa est. Personatges forts gràcies a sustentar-se en creences i costums locals que els mantenen  fins que es desmoronen en adonar-se que només servien per allunyar-los de la realitat. Em van agradar, sí. I no pensava ser exhaustiva en la crítica sinó més aviat en convidar-vos a veure-les si en teniu l'oportunitat.
Agost va ser la darrera obra que va representar Anna Lizaran

La rosa tatuada mostrava una imponent Clara Segura que es desfeia de dolor havent estat una dona de foc molt religiosa i, en certa manera, incoherent.
I ara, a El Zoo de Vidre, s'ha pogut gaudir de la versàtil i generosa Míriam Iscla que, com les protagonistes de les altres obres, també toparà amb la realitat.

(Aquestes són unes pinzellades per a recordar la bona estona que vaig passar al teatre. Les meves impressions difereixen molt d'algunes de les crítiques que he trobat per internet on els "exigents i entesos experts" esquarteren les peces amb la intenció d'assegurar que ningú vagi a veure-les, suposo)


Williams fa servir rosa com a nucli del relat: la rosa tatuada, la rosa blava (a El zoo de vidre). Aquest nom, que coincideix amb el nom de la meitat de les mares i àvies dels italians que he conegut darrerament, també va seguir present després del teatre amb Hay cuatro rosas para ti (del segle passat) que va ser la banda sonora de mentre menjàvem pernil. Doncs, amb Gabinete Caligari de fons, vaig tenir un moment florit amb una amiga. Tal com hi ha gent que diu Citroen per a dir Sintrom, suats de cabres per a dir Solan de cabras o sexo oral per a dir Seroxat (com a anti-depressius que són a alguns se'ls deuen barrejar els conceptes), la meva amiga va i m'espeta: "Fem-nos un Simply!"
Aquí el teniu

I em va fer riure molt. Vist en perspectiva, sí que val la pena fer-se, ser i viure Simply. Té certa ironia que jo prodigui el "simplifica tu vida" però podria començar a ser l'objectiu de l'any.
I sí, si voleu que parlem de porno, en parlarem. Bé no en pensava parlar molt però us deixo linkats un parell d'articles no científics de El diario i de El País. Des de 50 ombres de Gray (que no he llegit) el porno és gènere més. L'idea ha infiltrat les ments fins que editors per un moment pensin que l'educació en sexualitat pot venir de mans d'una prostituta o que els realitzadors de programes de TV3 fan un programa dedicat a una tal Sra. Rius, professional de la vida, en lloc d'entrevistar a l'Anna Veiga, professional en ajudar que la gent generi vida.