Verd. Oli verd. Oleanna

Hola amics,
1) La meva llibreta de projectes es de color verd, per allò de l'esperança.

Com pot ser més verda una llibreta de tapadores verdes?
Doncs pintant tots els fulls de color verd (això no té molt sentit doncs ja no serveix per escriure). Omplint-la d'acudits verds...o bé que s'enganxi un xiclet de menta a l'espiral de la llibreta com ha estat el cas.
Tinc una llibreta on apunto les estratègies laborals i alternatives. No deu servir de molt ja que fa un any que la tinc entre mans i no aclareixo gaire cosa. L'altre la vaig prendre a UK a veure "com està la cosa". No està tan bé com des d'aquí es pensen els que no son del ram i no hi estan posats.
També la gent pensa que al Quèbeq, com que per la tele van dir no se què hi ha necessitats de metges, que nooooo...! Tornem-hi: em vaig tragar una reunió de 2,5 hores i quan parlen de sanitat el que necessiten es infermeres, dietistes, fisioterapeutes, logopedes... De metges no en voleeeen.
"O ves-te'n a Arabia Saudí". Tothom té solucions per mi...Ja hi he escrit però ni m'han contestat. Cirurgiana i dona...(lo importante es participar).
A USA tampoc volen metges de fora. Has de fer tres exàmens o més on has de tornar a estudiar la primera cèl·lula i la bioquímica i potser així et deixarien fer un fellow...que no vol dir quedar't-hi.

2) Oli verd. Anunci oficial que ja hi ha l'olor al mercat. El d'arbequina (el que conec jo del Baix Camp) és perfumat. Una de les maneres que duri ver més temps és amagar-lo de la foscor i per mantenir el perfum, congelar-lo...
No us queixareu que us dono trucus per sobreviure...

Aquest cap de setmana és la festa de l'oli nou a Almoster. Molt recomanable (la foto és de la seva web, per lo del copyright).

3) Oleanna. Una obra que l'he enganxat al final de temporada. M'ha agradat. Ben treballada i amb u text intens. Tenia com dues línies i la primera, de de reflexionar sobre el sistema universitari actual està bé. Si ens ho haguessin dit!!! Potser ara tindria una tenda de pollos a l'ast o una xocolateria o un carretó on vens entrepà de truita amb patata als estudiants universitaris i als cirurgians anglesos....
La segona, és una mica més impactant. Crec que és a l'estil USA però no està lluny de moltes "subtilitats" sexistes que s'han d'aguantar.

Confessió: el tema d'inentar aguantar el fred no em va...crec que aquest hivern aniré amb doble mitjó, em dec fer gran.

Ptns

R

1cm

El títol és curt però avui hi ha material...

Chapter1 Season1: Tresqui
Avui he vist un gos amb un jersei de gos: aquests de Dolce i Gabbana amb caputxa per a gossos. He pensat que, al contrari que jo que estic fent un experiment de "a veure si m'acostumo a no necessitar anar tant tapada", als gossos d'avui en dia els seus amos els tapen.
Un gos no és barat però requereix menys diners que un fill i també dura menys....o sigui, que ara que el pots banyar, parlar-li (-"Avui t'has portat molt malament Tresqui!" mentre li fas amb l'índex com un frigodedo), passejar i posar-li robeta, podria ser que per a alguns cobrís algunes de les mancances pel que fa a l'entrega d'afecte.
El catàleg que em posen a la bústia no respectant que no vull correu comercial - de fet, el cartell "Correu comercial no, gràcies" és la manera d'aconseguir tres catàlegs de cada: elegant maniobra de "te vas a enterar" molt típica del país- com deia, el catàleg anava de joguines. Com que em vaig quedar tancada a l'ascensor me'l vaig mirar una estona i hi ha la "Barriguitas mamá" i a sota "Barriguitas lava sus perros"!!!
Bé, lo del gos ho he vist quan he anat a caminar per la Barceloneta per moure una mica l'esqueleto. Com he passat pels centres on fins ara es feia recerca i que, en breu, si no s'incentiva la recerca, s'hauran de dedicar a una altra cosa, se m'ha acudit d'avisar els amos dels gossos: ei! que si els abrigueu massa es faran més dèbils i l'espècie potser desapareixerà! Després m'he dit que no calia...que la natura procedeixi.
Ja que estic en plan científica us explico el meu experiment: tapar-me una mica menys per a veure si aconsegueixo no tenir tant fred. A casa he baixat la calefacció (per gastar menys...catalana! sí gràcies). Si me n'hagués d'anar a viure fora bé hauré de sobreviure... De moment m'he encostipat dues vegades (una forta i una fluixa). Ja us aniré informant.

Chapter2 Season1: Roseland
Perdoneu perquè he començat la sèrie sense dir-vos el títol...
Homeland és l'última sèrie que m'ha recomanat l'Helena. La veritat és que és xula: d'intríngulis. Hi surt una agent de la CIA, soltera, bipolar i que té els casos difícils al menjador de casa seva (tot de papers i fotos dels dolents). Jo crec que ens assemblem. El menjador de casa meva està ple de papers de la T---, jo no sóc bipolar, ni prima, ni alta, ni rossa però per "lo demés" també tinc una gorra amb visera i un jersei amb caputxa.
De fet, avui pensava: sembles una agent de la CIA quan pot descansar entre dos casos de terrorisme internacional  que va a córrer pel Central Park. En realitat sóc una metgessa que té poca feina i té un període en que pot fer "un merecido descanso"...i camina per la Barceloneta.
Seguint amb aquest alter ego que és "Rosa: agente secreto" (de petita jo era el Superagente 86 i la Marta era la 99, Los hombres de Harrilson (amb les meves cosines), Starky i Hutch, Equipo A, James Bond, Closeau, Gadget, Tintin...estic marcada) us diré com anava avui:

Lloc: Barceloneta
Temperatura: 15ºC
Hora: no molt aviat (ho reconeixo)
Sabates: les que em vaig comprar a Holanda el 2008 "per si un dia vaig a córrer". Estan noves, es clar.
Pantaló: ultratranspirant, impermeable, protegeix dels UVA i els UVB i els infrarrojos i de la radioactivitat crec que també (per allò que si pel carrer hi ha una caca de gos que s'ha menjat una bola d'Urani enriquit).
Samarreta: molt mona però plena d'esgarrinxades d'esbarzers de la darrera excursió "A través dels esbarzers".
Jersei: Lidl model "jo venia a comprar sabó de rentar plats però surto amb el sabó i un conjunt de Ropa ténica de esquí para mujer"
Gorra (amb visera, que consti): de la Confraria de pescadors de l'Ametlla de Mar...

Igual que la protagonista, vaja!

Doncs en lloc de veure sospitosos o trobar-me el veí catxes que també va al Central Park com jo, per la Barceloneta he vist el gos prèviament citat; els petaqueros del meu ex-Club Natació Atlètic Barceloneta (ja se sap, part de la mesura d'estalvi); uns senyors grans, a pit descobert, prenent una cervesa al sol amb un panxot moreno, una bola brillant d'aquestes dels cerveseros; alguns guiris que al·lucinen amb com pot resultar d'agradable Barcelona (de fet, jo també al·lucino) i alguna fauna i flora més.

Chapter3 Season1: Ascensooor!
- ¡Niño, llama al ascensor!
I el nen, fot un crit:- ¡Ascensoooor!
- ¡Que no, por el botón!
I el nen s'agafa el botó de la jaqueta, s'hi acosta i diu:- ¡Ascensoooor!

¿Eh que amb aquest acudit tan enginyós no us estranya que m'hagin agafat a la CIA? A més, es demostra clarament el domini del Castellà (altrament anomenat Espanyol). Perquè després diguin que els catalans desconocemos el idioma patrio.

Bé, al capítol tres us explicaré el dia d'ahir.
Vaig fer una d'una d'aquelles visites a la seu de Ministerio de Sanidad, per motius de papers. Va anar àgil. No com la darrera vegada de 2h 45m ni la prèvia en que portava la navalla al bolso que, vulguis que no, retrassa l'entrada al detector de metalls: "Señorita ¿lleva usted una navaja?"... Ja ho sé, podríeu dir ¿I tu vas amb una navalla al bolso?. No, però és que el diumenge previ havia anat a Prades i per si em menjava una poma o si em perdia i havia de tallar un arbre per fer-me una cabana al bosc i no em rescataven en 6 mesos...ja se sap.

Doncs bé, després de la gestió, tot fent plans per la resta del dia, va resultar que aquests van canviar de cop. Se'n va anar l'electricitat (sí culpa de Fecsa o dels que feien les obres al barri que van tallar un cable...és igual, ben mirat en aquest país ningú es responsabilitza d'aquestes coses) i em vaig quedar tancada a l'ascensor. Sense llum, o molt poca ja que el pilot d'emergència no funciona de forma continua. S'apagava, feia pampallugues, o s'estava 45 segons seguits...Això d'una llum d'emergència que funciona amb el mecanisme "ara sí, ara no" crec que no ho tenen a Suècia...Jo crec que ja s'asseguren que les llums d'emergència  funcionin. Aquí, en lloc de verificar que les coses funcionin, es connecta a la mateixa font d'energia una segona llum d'emergència per si la primera falla.... :)

Estar tancada a l'ascensor entre dos pisos em va fer venir calor. "Don't pannic" em vaig dir. Vaig trucar el timbre i ningú va venir. Vaig avisar a l'empresa dels ascensors i m'enviaven un operari. Vaig seure a terra i després de mirar el catàleg de joguines prèviament citat, com al Titanic em vaig treure les sabates de tacó. Després va començar a funcionar el cap.
Recordo de física que feiem un problema dels ascensors, vaig pensar de trucar als meus amics enginyers per preguntar si, en cas de caiguda lliure de l'ascensor, era millor quedar-me dreta o estirar-me.
No els vaig trucar i vaig decidir que em quedaria a terra. Però plana o replegada? Cara amunt o de costat? De costat esquerre no perquè hi ha la melsa i peta segur. De costat dret, el fetge aguantaria potser però entre la tracció-distracció de les vísceres, la columna vertebral amb impacte lateral i la possible fractura d'ala ilíaca tampoc aniríem bé. Tampoc em feia il·lusió posar-me cara amunt doncs m'imaginava una columna Frida Khalo... a més, quan caigués la cabina a terra, m'aixafaria el sostre així que m'ha via de retirar ràpid. Per sort una veïna em va dir que estava al 2n (que no deixen de ser 6 metres). Al menys no estava al 8è!!!
Ja sé que sobre el paper els ascensors haurien de tenir un mecanisme de seguretat però ¿de debò creieu que el nostre país funciona? Segur que dirien: no, es que en la normativa del año catapún no era necesario el mecanismo de seguridad... y claro, resulta muy caro ponerlo...
Per fi, la solució va ser trucar al Salva, el meu arquitecte de referència:
- Sss..SSalva, potser et semblarà una pregunta molt tonta però ¿ee...els ascensors tenen un mecanisme de seguretat, no?
- Síííí, tranquil.la. Si el contrapès es trenca, les politges tenen un tope que fa que no caigui; si els frens es trenquen, hi ha una zona a la part de sota de l'ascensor que amorteix i també un mecanisme de frenada si detecta que l'ascensor va més ràpid del normal....

O sigui, els metges intentem calmar els ànims de la gent i, als metges, qui els calma? Un arquitecte.

Ah! per cert, el títol és perquè en ens inicis de reclutar Mosses d'Esquadra a mi em faltava 1 cm per poder-m'hi apuntar...i ara, que ha canviat la norma, no m'hi veig pel Raval perseguint als Top Manta (que graciós, per error he escrit Top Manda...i és com si del més enllà ens aviséssin que s'ha de perseguir més aviat "a los que mandan" i no a aquests pobrets...)

Ptns

Vinagre

Hola estimats,
No és que tingui vinagre a les venes. És que el vinagre té molts usos:

Terra: Aigua amb vinagre per fregar
Labavo: També vinagre una mica diluït (elimina greix i Ca)
Vidres: també diluït. Aquí un altre truc d'estalvi: rentar amb paper de diari o del MediaMark (perque ja no hi ha diaris a les cases).
Suavitzant: ho poses al departament del suavitzant. Sí, no fa olor d'osito que cau d'un cirerer florit (de fet, a ciutat, molts no han vist un cirerer així que és igual l'arbre que sigui) però la roba no queda amb mala olor tampoc.

Tot això són usos del vinagre (ha de ser blanc) per a subtituïr els productes de neteja. S'enten que ens agradi comprar-los, de fet, a mi m'agrada: fan olor de bergamota, colònia nenuco, frutas silvestres de Paraguay... però en realitat no deixen de ser essències artificials que ens fan pensar que netejar és bonic...o al menys, menys avorrit. Pèrò la veritat és que aquest productes valen calerons. Fixeu-vos-hi. I a més no són realment necessaris. Us explico on jo he caigut:
a) Sabó de rentadora per roba blanca/negra/i de colors ...sembla examen de mir "todas las anteriores son correctas" tres tipus de sabó diferents. 7 euros en un stock que no calia. Amb un en hi ha prou.
b) Esprai neteja superfícies: bergamota per la cuina, menta per al wc, el de multisuperfícies i el dels mobles...4 esprais...a >3 euros cada un...

L'únic problema és que si deixes en vinagre en una superfície que conté calç (marbre/silestone) et farà "ruedo" l'ampolla i no ho podràs eliminar ja que es menja el Ca.

Són trucs de crisi. Tornem enrera: llegums (això és bo), cuina d'aprofitament (això també és bò: el típic suquet de peix fet amb els caps dels peixos que has comprat en lloc de comprar 8 euros de morralla). Per estar del tot ambientats podrien posar el programa de ràdio Helena Francis.
Jo el sentia a casa la meva àvia a les tardes.

Diuen que si ho feia un home... Pels qui no ho sabeu, l'Helena era en teoria una dona que rebia cartes d'altres dones. Jo no recordo cap programa en concret.
M'imagino:
"Querida Helena,
Me llamo Jacinta y vivo en Valdepozuelos de abajo. Mi marido, después del trabajo, se va al bar, vuelve tarde y a menudo con olor a alcohol. No come la cena que le preparo porque dice que está destrozado del trabajo (incís: en veritat és que l'alcohol porta tantes calories que ja no es té gana de res més). Al día siguiente, por la mañana, se levanta damasiado cansado para ir a la obra. Él va igualmente (claro alguien tiene que traer el dinero a casa) y tengo miedo que un día pueda caer. Espero tus sabios consejos. Jacinta"
"Estimada Jacinta,
Entiendo que te preocupes por la salud de tu marido pero, como tu dices, alguien tiene que traer el dinero a casa. Tu deberás ser compernsiva con él. Trabaja mucho y necesita desahogarse con sus amigos. Es normal que vaya al bar cada día (anar al bar no és dolent, el problema és que és un eufemisme de beure alcohol  en quantitats considerablement altes, sovint tòxiques, però que per a molta gent eren "lo normal"). Levántante pronto, mucho antes que él, preparale un café bien cargado y despriétale con dulzura con suficiente tiempo para que se pueda despejar. Ya verás que tu marido te lo agradecerá y tu estarás más tranquila. Atentamente, Helena"

Era una cosa així: masclisme disfressat de bondat beatífica. Defensaba un mascle que, per ser mascle, se li havien d'aguantar una sèrie de coses tractant-lo com un nen que no pot ser reponsable dels seus actes (Vès, pobret!).

Qui ho faria avui? Li demanem al Manel Fuentes...no, l'Antoni Basses...no, potser la Igatriburu o l'Alícia S.C. (tinc por de la censura) potser aquesta sí que ho faria. També podria fer una revista com la de l'Ana Rosa Quintana, i samarretes, davantals i atres coses de la llar amb la seva cara....és que sóc una emprenedora encoberta...tinc aquest problema, cada dia se m'acudeixen 2 o 3 negocis per a guanyar-me la vida... Fas el programa de ràdio; les seves aplicacions per vendre-ho a l'iPad/android; la revista setmanal en paper; un conjunt de roba com si fos esportiva però dius que és ideal per fregar "y tu marido te encontrará más atractiva aún"(fet a xina i sintètic, és clar); fas tota una línia d'electrodomèstics que inclou vaporetta, planxa, torradora, màquina de pa, sanwitxera...de color rosa i amb la seva cara estampada i somrient: lema "nosotras sí sabemos lo que ellos quieren". Potser també la línia de paper de cuina/tovallons i vàter...No sé, son idees.

Sense buscar gaire sempre tobes alguna cosa prou Freaky per penjar.