Bra, sense Wonder, és un poble d’Itàlia on es va fundar el moviment de Slow food. Es tracta de propiciar, entre d’altres coses la vida tranquil.la. Resulta que Carlo Petrini, el fundador, va plantejar-se als anys 80 el problema com a reacció a la situació següent: es volia menjar una peperonata (que es veu que és un plat italià de la zona d’aquest home fet amb uns pebrotets petits) al restaurant on la feien més bona. Li va semblar que aquell dia estava horrorosa i, en preguntar, li van dir que estava feta amb pebrots d’Holanda; sí, reconeixien que eren menys gustosos però és que dels autòctons ja no se’n trobaven(massa cars de conrear…). Va decidir anar als camps on els havien cultivat i va trobar que eren cultius de tulipes algunes de les quals s’exportaven a Holanda….Com ho veieu?
El moviment és l’opost al fast food, propicia menjar tranquil, amb productes autòctons encara que puguin ser minoritaris (o justament per això…)i que, alhora, comporten menys despesa en el desplaçament, recuperar verdures o fruites antigues que s’han perdut perquè no són comercials, intenta pagar el que valen les coses,…procura que menjar sigui bo, net i just. Van començar per slow food i han continuat per slow travel, slow work, slow medicine, slow money, slow sex…
El moviment és l’opost al fast food, propicia menjar tranquil, amb productes autòctons encara que puguin ser minoritaris (o justament per això…)i que, alhora, comporten menys despesa en el desplaçament, recuperar verdures o fruites antigues que s’han perdut perquè no són comercials, intenta pagar el que valen les coses,…procura que menjar sigui bo, net i just. Van començar per slow food i han continuat per slow travel, slow work, slow medicine, slow money, slow sex…
“Elogio a la lentitud” és un de Carl Honoré que pot estar bé.
Ja sabeu que a mi no em caracteritza moure’m la velocitat de la llum així que el mínim que puc fer és disfrutar-ho al màxim.
Sobre el menjar, que ja sabeu que és un dels eixos de la meva vida, en continuarem parlant…
Bon vespre, estimats.
