Abans de l'atac del ferotge Nadal

Sabeu allò que diuen la gent gran de l' "és que no saben què inventar!"
De vegades penso que el meu avi, que va morir als 103, es moriria de vergonya aliena de saber que comprem bossetes de pedres decoratives envernissades amb vernís tòxic de la Xina per 10 euros mentre amb 10 euros pots comprar verdura per tota la setmana...i ell sabia el que costava fer arribar la verdura bé a la gent...(sé que el vernís de les pedres és tòxic perquè si les poses en una peixera els peixos es moren).
Bé, on anava: si no sabeu què regalar us ofereixo dues propostes
Una és una Barbie que recull la caca de gos o el pipi d'un gat (no penso estar més temps buscant iconografia, amb aquesta foto del mòbil ja en hi ha prou).



L'altra sí que és bona: una Merkel!!! És com si fessin un Madelman Rajoy o una Nancy Soraya...

Com dèiem: ja no saben que inventar! (Ui, que em titllaran de gran!)

Frutamania

Sí senyors, a Reus es parla bastant en castellà. Moltes botigues es retolen en castellà. Aquesta que es diu Frutamania ha generat comentaris a la parella d'ancians que anaven darrera meu al bus.
Ella - Aquest nom no hi queda bé
Ell - No (com aquell que respon "el que tu diguis")
Ella - Si et fa mania la fruita, no hi vindràs

Bé, en català, mania es refereix a "fàstic/angúnia" a més de l'accepció psiquiàtrica de mania. Els de la botiga ho han interpretat com "obsessió" però això no ho han pillat la parella d'ancians.

Dins de tota la tropa amb crosses, abrics marró fluix i caminars que amplien la base de sustentació per la pèrdua d'equilibri propi de l'edat, dues senyores:
- A vostè també l'han operat d'algo?
- Sí (reforçant l'afirmació amb el cap) de la cadera
- A mi del genoll
(...)
- I vostè quants anys em posa?
- 70
- ...deu més
- (impressionada) Doncs no ho sembla!

De les olors no us en faré un gran relat. Aquest matí m'arribava l'olor de la noia del costat que deu menjar molts greixos saturats, era gordeta i tenia la cara granoseta (sempre he pensat que la gent que menja malament té més grans que els que mengen bé). Era una olor de suor de sedimentació d'uns 3 dies.
A la tarda, l'olor ha estat una barreja de Brummel i Floid. Primer ha arribat l'olor, després he vist la ma del propietari: mà prima amb dos anells d'or un d'ells amb una circonita, jaqueta de polipiel, uns 76 anys. Va i em casca una floreta: "No reces mucho que eres muy guapa". No l'entenc gaire però deu ser una mena de piropo, no?
La floreta prèvia va ser el 13 de setembre, de boca d'un d'uns 78 anys, jo anava de casament i mentre esperava em vaig arreglar utilitzant un aparador com a mirall: "No te mires más que estás muy bien".
Veieu, com us deia, a Reus es parla castellà. No m'augmenta l'autoestima que senyors de 70 i pico anys em trobin resultona. Tampoc m'agrada ni em posa contenta. Quina deu ser la finalitat d'aquestes floretes?
Bé, tornant al bus: com pot ser que la gent vagi pel pont de la Puríssima a Val Thorens o es compri el passi de Portaventura si per 70 cèntims tens distracció assegurada al viatge en bus?

Us penjo dos dels quadres que vaig veure en algun moment de la meva vida (estan al Chicago Art Institute)



Els polidors de parquet de Gustave Caillebotte


 





Un carrer de Paris en un dia plujós, també del G. Caillebotte

?

"¡Venid, venid! Vamos a ver a quien matan aquí..."

Fillets de maria, la frase no és meva...ho sento. El copyright el té una senyora com si fos de l'opus (5 fills i els tres nens anaven vestits amb un polo vermell tots iguals...i parlaven castellà, és a dir, estampa de l'opus). La panoràmica global és d'una mare que porta els seus cadell a que aprenguin alguna cosa en una exposició. Era el Caixafòrum que fan l'expo La bellesa captiva que té algunes peces de El Prado. Ha valgut la pena doncs són algunes peces  que si anessis al museu d'origen se't quedarien perdudes entre tanta obra mestra.
Com que amb la tarja de La Caixa és gratis hi va gent que no aniria a un lloc si hagués de pagar 5 euros...una es menjava un plàtan, a tres els ha sonat el mòbil, una feia ioga a la moqueta de l'exposició....(ai no, això m'ho he inventat!) i també teníem la senyora amb els seus "xurumbels":
Davant d'un greco de l'ascensió ha preguntat als nens entre 4 i 9 anys:
"- A ver niños! -com renyant-los- éste es un Greco, ¿Lo veis como tiene las caras alargadas? ¿Delante de qué Misterio dels Rosario estamos?"
Llavors ens n'hem allunyat doncs interferia en poder apreciar un quadre del costat que, encara que no siguis molt entès en la matèria, t'agrada apreciar sense interferències.
Què passa? que després l'hem trobada de nou però llavors ja m'he pensat que era una performance i que m'estaven gravant:
"- Venid niños, vamos a ver a quien matan aquí"
Pobra, era Santa Apolònia que es veu que li van arrencar les dents.

Feia una mica de por tot plegat (ha sigut Halloween). La mare dels nens: jaqueta vermella i pantalons roses i unes sabates de plataforma que tenien els citats colors i alguns més. Si la Preysler combina aquests color és una cosa però els altres...i si al damunt cridem l'atenció fent alardes (escarafalls) de pedagogia més. Ho sento mare de 5 fills (repeteixo: els mascles conjuntats amb polo vermell) però si no haguessis cridat i no m'haguessis cridat l'atenció, ara no escriuria sobre tu.
Vaja, que ha començat ella!

Hi havia aquest Fortuny, els seus fills al saló japonès.