Nit de divendres 3 matí: "20 de abril del 90" - Celtas cortos
Nit de dissabte 5 matí: Lady Gaga
Tarda de diumenge: Missa en si menor de Bach o BWV 232(Bach Werk Verzeichnis = sona fetzgaixnis)
Ojo cap de setmana!!!
Lo primer va ser a una festa titulada "Frigopié" que era per a gent nascuda als 70. Per tant posaven música de la nostra joventut. Quan vaig sentir aquesta cançó, que em portava a l'època del Pato Loco i el Flowers, vaig pensar que aviat (concretament demà) farà 20 anys d'allò. ¡Qué fuelte!
Lo segon va ser en un local de les Franqueses on vam anar amb l'Isa. Em va recordar al Carnaval passat. Després de molts anys vaig anar de carnaval i ja no és el que era. De joveneta significava transgressió, atreviment i per tant diversió. Pseudotransgredir ja no em diverteix.
Després de dubtar entre Lady Gaga i en Johann Sebastian crec que em quedo amb aquest últim.
Va ser en
Savall i els seus que van interpretar la missa i va ser molt bonic. És una altra dimensió.
Per sort hi vaig anar amb la Pilar (que sap moltes cosetes de música) i el Dani (que és melòman i alemanoide). Mira, jo asseguda al mig em vaig nodrir dels 2. Jo els vaig enriquir la vida amb una melmelada de pebrot del Bierzo i un imant per la nevera. Bé, no sempre es pot estar al nivell...però vam disfrutar.
Em va fer pensar que potser sí que val la pena aguardar-me per aquestes coses. Feia temps que no sortia de nit i, a part del xiulet a les orelles que et queda l'endemà i l'espessor mental derivada d'inhalar el fum dels altres, podriem dei que la nit no m'aporta gaire.
Per anar a sentir música aconsellaria de no portar l'MP3 a diari massa alt ni sortir de nit on hi ha músiques estridents per no fer lesió acústica, de no fumar per no ser un MPOC que no pot parar de tossir mentre està en un concert, de fer psicoteràpia per no tenir tics nerviosos com ensumar, tossir o aclarir la gargamenlla quan s'ha d'estar callat i de treure les Juanoles de la caixeta abans que comenci el concert. Amb això ja en teniu prou. A disfrutar!
i per tancar
"Kyrie es el
caso vocativo del sustantivo
griego κύριος (kyrios: «señor») y significa «¡Oh Señor!». Eleison, en griego ἐλέησον, es imperativo del verbo ἐλεέω "compadecerse". (Copy-paste de la wikipedia).
Aquestes paraules que sonen tan bé diuen: Senyor tingueu pietat.
Vaja!
Ale, a fer feina que per això m'havia aixecat.