Peretes de St. Joan

Ai que bones que eren!
Avui n'he trobat en una botiga. Crec que és una Sra de les Terres de l'Ebre i per això encara entèn la tradició encara que econòmicament no surti a compte.
Les fruiteries Xines que proliferen rebentant preus i carregant-se els venedors habituals es diuen noms com ara: "Fruita fersca Xung Li", "El rebost de l'hort 3" ...eh? perdoni? si al rebost justament hi ha el menjar no fresc...i no la fruita i la verdura. Es que no eneten res.
És clar que jo tampoc entenc el xino...però no vaig allà a ver que menguin l'arròs en forma d'arròs negre(que , per cert, m'agrada molt).

Al davant de la Fruiteria Neus on tenen peretes de St. Joan i nous amb closca hi ha una cistelleria. Es veu que és una Sra. que es diu Rosa i ha sofert mobbing immobiliari.
Hi he entrat per veure si li comprava una caixa de mimbre i així podia fer negoci al petit comerciant però m'ha tractat fatal. Sortia de guàrdia i hauria comprat qualsevol cistella-que-no -necessito. Però el que sí que no necessito és intentar fer que el món millori a costa que em tractin malament a mi. No estic per òsties. Per dir-ho d'una manera fàcilment intel.ligible.
M'he adonat que "mimbre" deurà desapareixer, que no membre, espero.

Ja no aniré a les Fruites Pasqual, que eren els de Lleida. Potser els passaré a saludar un dia. Sempre et regalaven unes cireretes, un plàtan per anar a la feina. Eren careros però molt amables. Són de Vilanova de Segre (crec). No em fa res que siguin careros els de la fruita. Els del Massimo Dutti també ho són i sense mèrit ja que no s'acotxen a collir enciams.

Una de les avantatges de no viure en una zona IN és que potser no sigui tan car el menjar i les coses per aquí. Amb els temps que córren ja va bé.

Per cert, he trobat rajoles del terra del WC molt semblants a les que habien trencat els artistes només en col.locar-les.

En el fons, el problema de les rajoles comparat amb un càncer o amb l'Holocaust és una xorrada integral. Lamento haver-m'hi preocupat els minuts que m'hi vaig preocupar.
Trobo que està bé relativitzar les coses de tant en tant.

Fixar-se en les coses boniques: les liles que veig quan passo amb la moto a les 6:45 del matí, el clatellet de la meva neboda, l'olor del gessamí o de la crema hidratant de maduixa tan artificial que sembla natural quan les maduixes naturals feien olor de maduixa natural.

Benvolguts, fins aviat

R