La maneta

No! No parlaré de la maneta del Piqué ni de cap altre dels seus membres (per les amigues que viviu fora del país la ressenya bibliogràfica és algun Cuore d'aquest mes o poseu "piquetazo" a la web).
Volia parlar del que va sortit l'altre dia en un sopar. Es veu que els japonesos, com ara el pare del Shin Chan, aquets executius agressius nipons, treballen moltes hores. De vegades fins les 12 de la nit. Com que tenen la família al poble només els veuen el cap de setmana i, després de la feina, van a un caraoque amb altres companys de feina a distreure's i a buscar afecte. Es veu que en aquests bars hi ha unes noies que et serveixen una copa, et donen conversa agradable i també et donen la maneta!!! Es procuren un símil d'afecte pagant. Es veu que la cosa no va més enllà però fan això, que t'agafen la maneta...i et deus sentir millor. És molt fort.
Sé que són una societat diferent i, a més, admirada. Em sap greu que passin aquests moments.

Ells tenen problemes i en aquest país nostre, on no hi ha problemes d'aquesta envergadura, ens en generem d'altres: multar als que van amb biquini per BCN i no esforçar-se per intentar agafar als que van drogats, a les 4 de la nit, per qualsevol de les carreteres del principat...

He dit

R

Loignorito

És el Jaimito que va a una tenda d'animals. Veu tots els tipus d'animals que hi ha però en hi ha un que no coneix i li pregunta a l'amo de la tenda: -Y ese pájaro ¿cómo se llama?

- Lo ignoro.

- Pues que loignorito tan bonito!

Mira, es veu que els chistes del Jaimito sempre s'han d'explicar en castellà. Avui us ofereixo una nova mostra de lo barato és car.

Com tindré una convidada uns dies vaig pensar: li demano el futong a la Ioia (m'agrada dir futonG) i així m'estalvio diners i no cal que compri un llit....

Molt bé, doncs un divendres a la tarda, la santa Ioia desmonta el seu futon i el traginem en cotxe cap a casa meva. Deixem el cotxe en un lloc incorrecte però "només serà un momentet" i pugem a casa a muntar el futon durant uns 25-30 minuts.

En baixar resulta que la grua li ha mangat el cotxe. Agafem el taxi per anar al dipòsit municipal (9,75 euros) i paguem la multa 197 euros.

En aquesta situació es pot observar que hi havia tres opcions que haurien costat el mateix i no hauriem perdut el temps:

a) Comprar un futon nou a l'Ikea que segur que val <200 euros

b) Llogar uns transprotistes professionals

c) Pagar-li el Hilton a l'amiga que vé per una nit...

Segur que les ments avispades dels estimats lectors ténen alguna altra opció. S'accepten suggerències.

Tocats aquests dos temes d'importància cabdal en aquests dies que córren: el loignorito i lo barato es car (lo de les retallades, Japó o Líbia és d'un altre nivell) tornarem al concepte de Loignoro per ampliar-lo. Està clar que el concepte és el que importa. El concepte és el concepte ("el conceto es el conceto" parafrasejant Airbag una de les millors pelis que recordo d'estudioant on l'argument és que el novi, que s'ha de prometre l'endemà, perd un anell al cul d'una mulata...).

Quanta gent d'aquests que ens organitzen "la solució" al dèficit són del gènere Loignorito? Loignoritus massis, Loignoritus masculellis, Loignoritus spp.

Resulta que jo sóc del grup de gent que ser fer la O amb un canuto... i si vols et faig la F amb un canuto! Però no fotem! el poble ras tindria unes idees per disminuïr el dèficit:

1. ELIMINAR EL CONCEPTE DE VITALICI DEL SOU DELS POLÍTICS

Jo els donaria 4 anys perquè tinguin temps de trobar una feina. Els paguem 4 anys una calerada perquè-ves pobrets- es puguin buscar unes conferències, fer un curset de pastisseria o comprar un camió per fer de transportista...el que més els agradi.

¿Quan un polític acaba el seu mandat i deixa la feina va a l'atur? ¿Cobra el sou vitalici i també l'atur?

Ja ho diuen que "en ocasions" resulta que un dels menys brillants de la classe i un a qui li importaven poc els pacients...acaba de polític...(no boi a decir lo que he oido de alguno).

Estimats lectors podeu aportar idees per a mesures. El temps s'acaba

La foto és d'una botiga del Born on, com veieu a les imatges, hi ha un tocadisc, un magnetofon, uns transistors i uns quants rellotges de polsera als braços del protagonista...La vull compartir amb vosaltres.

Petons (No sé si el petó té copyright...si estés registrat hauria de pagar un cànon Sinde per enviar-vos-els...ja us ho diré si em multen per això).