El nom de la rosa

Sí, el meu nom és un nom antic. És com de Guerra Civil, de l'època en que feia fred a les cases i la gent anava amb molts jerseis i mitjons per dins de casa perquè no hi havia calefacció... Sempre penso que en el passat no tant remot la gent tenia fred. Però potser no en tenien perque hi havia brasers, escalfadors de llit, bosses d'aigua calenta...Però jo m'ho imagino així.
Tornant al que deia, que el meu nom és antic acompanya a que tota jo sóc antiga. Em passa que ara, en acabar una de les etapes més duretes de la meva vida m'agafen ganes de dir coses al discurs de comiat.
Tinc ganes de fer un discurs de l'estil "I had a dream...".
Tinc ganes de dir, als que pujen, que jo corresponc a un moment en que la responsabilitat i el respecte eren paraules que tenien sentit, on la gent en coneixia la definició i la tenia integrada. Que no els faci vergonya integrar aquets conceptes que podrien semblar passats de moda i que els animo a que siguin sensats i coherents com a persones que és l'única manera de tenir uns bons fonaments com a professionals. Els diria això, però no els ho diré. Diré una coseta graciosa per a tots els públics cosa que farà que no sigui humor enginyós. Serà d'humor poc selecte i poc el.laborat... mira, com que em posa de mal humor fer bromes torrentils quasi que us dic ara ja que no faré brometa...

Mirant-me als grans els diria que gràcies. Pensaria per mi: gràcies per ensenyar-me què s'ha de fer i per ensenyar-me el que no s'ha de fer. Hi ha tanta gent a la feina que, a qui li vull donar les gràcies ja ho sap o ho sabrà en persona, i a d'altres, als que he de donar les gràcies per mostrar-me conductes a no imitar, no els diré res.

Estimats, ha estat una temporada molt dura però dimarts s'acaba. Imagino que el dia del sopar no diré res i riuré com una mujer florero. Faré veure que no me'n recordo del que em va dir vaca burra i que deia que era amic meu quan a mi, mai, cap amic meu m'ha tractat així; o de les coses que han fet "pel meu bé", "per ajudar-me" que quasi fan que trontolli la meva decisió ferma de seguir aquest camí fins al final...Quasi poden però no... he arribat en aquest punt amb integritat personal i psíquica... que ja és molt.
Els diria: I'm sorry for you but I did it. I'm afraid: yes, I do can!

El final d'una etapa coincideix amb el començament d'una altra, que no té perquè ser menys dura però al menys ja no he de sotmetre'm a segons què.





Apa chatitos, besets

Del pintallavis al Wall Street Journal

Aquests dos elements tenen en comú que sofreixen canvis en l'hàbit de consum en temps de crisi. He llegit en més de tres llocs que, en una crisi prèvia, a USA, ja s'havia detectat que les dones compren més pintallavis.

Com a dona intueixo que la cosa va així: repetiré tota la roba de l'any passat però em pintaré els llavis d'un altre color i així em veuré diferent, o més elegant.

També deien aquests dies que la crisi farà reajustar les plantilles dels diaris i deixar només un format, l'electrònic....a mi no em va bé això. Com ho faré per anar a la platja amb el diari etectrònic? serà a la Web? quin gadgetodiari suportarà la sorra i el mar sense fer-se malbé?

No tinc molts dies festius però luxe de llegir el diari sota el sol de la platja i, de tant en tant adormir-te una mica i deprés reprendre aquell escrit que és interessant i alhora et recorda que hi ha gent que té coses interessants a dir... vols dir que em treuran aquest luxe d'1 euro?

Si el pintallavis sol ja té el preu de 12 diaris. I us estic parlant d'un pintallavis senzill com el watershine wet diamonds de Maybelline color lolita pearl núm. 126...

Pocs luxes hi ha a aquest preu

Ale, besets

Que

...no m'havia d'haver comprat el bolso...que no sóc més feliç per tenir un bolso glamourós. Ara vull un anell de Bulgari i em passarà el mateix, si me'l compro serà una felicitat instantània i efímera...i a més no compliré amb la Decreixement...allò que cada vegada necessites menys coses. Després de tants anys de comerç just ara desvariejo i tinc ganes comprar-me coses que no són exactament barates.

Desitgeu-me sort i que aconsegueixi no comprar-me l'anell.