Carme d'Arc

No tot és un desastre això de ser abanderada de la Salut...o al menys Joana d'Arc (per lo de l'armadura, l'espasa, la lluita i alguna que altra taca de sang).

La veritat és que darrerament hem tingut una pacient molt carismàtica (en veritat vull dir "exepcional" però no seria políticament correcte ja que tothom se sent especial i exepcional i seria com fer una discriminació positiva-cosa que no s'hauria de fer però de vegades passa-però en veritat sí que era l'exepció en quant a la intensitat amb que vivia la vida i la força amb què afrontava la malatia a part d'altres coses bones que tenia)
D'entrada era molt xerraire i molt llesta. Això feia que entrés a la teva vida i tu a la d'ella sense voler. Feia un anar i venir de converes atropellades (vola parlar de tres coses en el mateix moment) i tenia molta energia. Suposo que sense la malaltia devia ser com un tornado quan passa per una biblioteca.

Bé, era química, nascuda a Berga. De petita havia viscut fins als 12 anys en una colònia industrial on els seus avis portaven la fonda de la colònia. Es veu que el pare va decidir de marxar de la colònia perque va veure que això s'acabava.
Sabeu que a mi m'havia agradat això del fenòmen de les colònies, no? doncs em va explicar que els seu avis tenien "de propietat" les neveres i altres coses. Això suposo que donava un estatus ja que es veu que els amos de la colònia no sols eren el amos de la teva vida, del teu cos, de la teva ànima, de la teva sort sinó que també eren els propietaris de les cases i de molts mobles dels que hi havia. És com dir "però no era soldat ras, eh!"
Vaig llegir el llibre "Olor de colònia" que és un llibre que reflexa les coses de la colònia fetes en novel.la. A mí em va agradar. També la part bona és que la Laura Alcàntara (l'escriptora originària de Puigreig, que es pronucia Purreig) és una senyora de 65 anys que ha esctrit la seva primera novel.la ara. No havia anat a escola en català però va aprendre'n i va aprendre a redactar i va escriure un llibre. Admirable. Un bon resultat.
Tornant a la pacient, vam començar a xerrar de cuina i em va dir que ella era química i que "no coneixo cap química a qui no li agradi cuinar". La meva mare és farmacèutica i també li agrada molt cuinar. He de dir que les homòlogues de la meva generació: una amiga meva química i una farmacèutica (Mariona i Maite em temo que sou valtros) lo de cuinar no és el seu hobby. Els temps canvien, Carme. ja ho veus.
Tornant a la cuina: vaig aconseguir que em donés dues receptes de la seva àvia. Em va fer molta il.lusió que me les regalés. Una és de espatlla de xai lligada amb ceba feta en cocotte a foc leeeeent i l'altre és la de Rap al safrà (ja tinc el rap i ara recordo que m'he deixat les tomaques fora la nevera...). La faré un dia d'aquests. Em farien falta els comensals. Ja pensaré en algú.

Concloc que a qui li encurioseix la natura i li agrada viure li agrada menjar i cuinar.

Una vegada, veient-me cuinar em van dir que els estranyava que fos cirurgiana ja que tenia tot molt escampat i em queia la farina per terra.

Una vegada, veient-me operar emb van dir que era del format "ui! que amb l'agulla he travessat una mitocòndria".

Tranquils que si mai us he d'operar no em cauran els budells per terra com si fos farina o la pela de la ceba.

De totes maneres, a l'entdada prèvia citava el Ferran Adrià. És un filòsof de la cuina.

Es pot ser filòsof però si no te'n recordes de beure aigua la ment es pansirà com una pansa de Chennin blanc.

Es pot ser artista de la cuina però si no tens salut: apaga y vámonos.

Tot i la importància la salut física i dels que intentem posar-hi pegats físics perquè el cos permeti mantenir la ment, no està especialment ben reconegut.

Sigui dit que un cop s'aconsegueix salut física, amb la salut mental que cadascú faci el que pugui. Aquí (a part de la feina que puguin fer l'Amaya, el Joan i altres com ells) la gent s'hi aplica molt poc.

Estimats. En Pannikar s'ha mort. El seu cos s'ha mort però s'ha emportat la seva ment i no se'n podrà fuïr més en directe. Així com la Carme. Al seu funeral vaig sentir la frase de dos que es consolaven l'una deia a l'altra "Has tingut sort de conèixer-la". I és així.

R

Matalassos esferificats a l'aroma oceànic.

Que el Ferran Adrià faci anuncis de matalassos Pikolin això és la crisi.

Dins de la crisi és curiós que la gent compra ambientadors per casa que oscil.len entre 3-5 euros i en canvi diu que està de crisis i per això compra aliments bàsics més barats. La gent, en situació de crisi, continua redecorant la seva vida.

L'encertada frase de Redecora la teva vida de l'Ikea, a hores d'ara, amb la maduresa actual, entenc què significa: estàs tan buit per dins que amb unes cortines a 4 euros, un gerro a 3 euros i una estora a 9 euros pots veure la vida d'un altre color.
Sí, serà el color de moda i que tots els productes del comerç injust lluiran aquest any però seria més convenient fer introspecció i anàlisi de la situació de de cadascú. Per una part surt més car i, per altra, pot ser que et disgustis en descobir-te a tu mateix. Però a la llarga acabes essent un adult amb el cap ben moblat i això no té preu.
Llavors pots dir: Benvinguts a la república independent de la meva ment.

Besets

Ah, com no sé fer pàgines web faré un blog paral.lel on hi constaran reconamacions de coses boniques a fer a la vida. Boniques des del meu punt de vista...