Hay motivo

Sí que hi ha motiu per reprendre aquesta via d'escapament.
Els jovenívols i els "maduritos" que se senten jovenívols diuen que amb el twitter, el blog ha mort (com allò de "vídeo killed the radiostarrr").
Jo crec que no a mort. Al menys a mi em va bé.
Us he deixat de banda una estona principalment perquè era ep pre i postpart de la tesi.
Per una part necessitava tot el temps per entregar-lo a la causa. Per l'altra, emb vaig fer un "relaxing" autoboicot uns dies abans de la tesi i em vaig carregar l'ordinador.
Ara ja tinc un Samsung mega ràpid (els que en saben diuen que va bé) i que valia lo mateix que l'Apple ultrabook així que deu ser sssuperbò. De fet, a les meves mans, és com haver-me comprat un overcraft per anar a buscar el pa dos carrers més al costat. Però la vidilla ja ho té això.
El motiu pel qual me'l vaig carregar és una mica freaky, o sigui, que val la pena explicar-lo.
Tenia la tesi (T) el dia de la revetlla de St. Pere...i, per la revetlla de St. Joan no vaig fer cap celebració doncs estava superaplicada en els ultimàtums de la anomenada T:
"Rosa, que hagis de treballar i no tinguis berbena no vol dir que no puguis treballar a la terrassa"...i em vaig servir dos ditets de vi blanc per fer festa...
Doncs la vesta va ser el un ditet de vi blanc va caure al teclat i em va fondre l'ordinador a cinc dies de la tesi!!! I olé!
Vaig trobar diversos recursos i al final me'n vaig sortir!! Incredible but true!

Fins ara no havia fet fred. Aquesta nit ha fet vent, trons i pluja...es a dir, tempesta i el meu punt freaky és següent: tenia una rentadora de roba negra que per oblit (vaig una mica de bòlit de vegades) vaig deixar 1,5 dies dins, sense estendre. Per treure-li l'olor a humit ho vaig tornar a rentat tot amb aquest sabó en escates de la Goccia verde que tenim humor d'anar a comprar expressament (sí estimats, millor fer anar sabó que detergent....). Doncs si sumem la roba estesa d'ahir (malles, leggings i jerseis de màniga llarga) i el temporal, obtenim un munt de roba negra rentada amb escates de sabó de la Goccia verde, enredada amb ella mateixa. M'he hagut d'estar 30 minuts sota la pluja per desenredar les mitges i les malles (que jo intento di leggings però per a mi son malles...és com lo dels euros i les pessetes) entre elles i poder-les retirar de l'estenedor. I ara, al damunt, hi ha altra probabilitat que ho hagi de tornar a rentar tot.
Una altra coseta que m'ha passat. En algun post antic, ja havia escrit que les bledes de les pel·lis i dels llibres moltes vegades es deien Rosa...Doncs mireu què em vaig trobar l'altre dia al TNC:

Bé estimats, gràcies per entrar periòdicament encara que no hi hagués material. Faré el que pugui per aportar-vos material doncs "la verdad està allí fuera" i la veritat és que sí, hi ha molt material!!!
Besadetes!

Koses que poden passar a la primavera

A la primavera poden passar coses:

Que floreixi l'orquídia

Que te n'adonis que el cul dels espinacs té un color tan bonic com l'orquídia

Que miris el cel i hi hagi un arc de Sant Martí doble

...i que l'endemà també n'hi hagi un (encara que més subtil)

Que t'agafi un atac de cuinar

i que decideixis convidar els teus amics a faves

...i que n'hagis de pelar 8kg...

Pot passar que les llavors del Lidl encara no floreixin

i en la mateixa foto (he fet la versió pop que fa el telèfon) veiem que pot passar que et compris tots el parells de sabates que no et vas comprar l'any passat...

Houston: no pot ser aquesta fal·lera per les sabates...però la tinc. Per una part, sembla que tinc feina per uns mesos i això m'ha animat a cuinar, fer coses i comprar-me alguna xuxeria...com les sabates.

Bé, si mai algú s'assabenta d'un grup SPAM (sabatòfils patològics anònims del món) que m'ho digui.

Per cert, l'últim LBEC:
Comprar molts bitllets de metro per que pugen de preu...pujava el bitllet uns 35 cèntims. M'han caducat els bitllets antics...per estalviar-me dues vegades 35 cèntims m'he quedat amb 7,5 euros en de bitllets que no puc gastar per que han caducat............never again.

"No abandonar tu sueño"

Hi ha un llibre d'un italià (que no sé com es diu) que intenta encoratjar a la joventut italiana que no desesperin. Diu frases molt motivadores però jo, que ara ja tinc una edat, sé que sonen bé fins que arriba un moment que veus que no és així.
Dins de la Fricologia, entesa en el moment actual com a branca de la Filosofia que recull les idees absurdes us mostraré alguns paradigmes per a la classe d'avui.

A) Parc del Forum. Dia. Plà zenital. Ambient de diumenge d'hivern al litoral de Barcelona ciutat. Rosa suada tota vestida de roba tècnica del Lidl perque ha anat a caminar (es veu que córrer la cansa). A la zona de màquines de fer gimnàsia del Fòrum hi veu a dos germans gordets/obesos d'étnia gitana-deuen haver vingut de La Mina- la gran, de 16a, que fa abdominals a terra i el nen, de 14, que està en una de les màquines xerrant:
- Pues yo no quiero abandonar mi sueño
Germana - Ya, pero no todo lo que uno piensa puede ser...
- Mira, con el dinero que ganas de fotografiar a famosos te compras un elefante y ...
I jo, per dins, pensant: "Eing?"

B) Tren de Granollers, dona romanesa vestida amb mocador al cap i faldilla llarga puja al tren. A dalt, una noia que sembla Pinky monster: vestida de punk o gos-flabiol ("perro-flauta" adaptat al català) amb un cabell tenyit rosa fluorescent dient-li a la romanesa que pidolava: "- ¿Oye, tu no sabes que está prohibido ejercer la mendicidad? Yo también como pan duro y duermo en un sitio sin agua corriente..." Però en realitat portava tot un "atuendu"-ara no em ve la paraula en català-de punkyokupa supercurrat (la cinta del mòbil, les sabates, l'armilla, el cabell tallat com les envàs on vas tenyit rosa fosforito).
A veure, estimada Pinky-monster, ¿Tu creus que una senyora romanesa que amb prou feines parla castellà entendrà què vol dir "ejercer la mendicidad"? I parlar així també fa pensar que la Pinky-monster està considerablement alfabetitzada i probalement menja pa dur i viu sense aigua corrent com a moda o creença ferma(?). Ella té el somni de ser antisistema i radical i però si vas portar ortodòncia de petita, es banyaves cada vespre en aigua calenta i vivies amb calefacció...ara, per molr somni que sigui, encara que facis pudor, no ets antisistema.

C) Després, dins de l'escola de la vida de la qual us transmeto els aprenentatges quotidians, tenim l'altra franja d'edat. Dues dones d'uns 60 anys, amb els seus carros de comprar, divendres, pel meu barri que no és el de la Shakira: "Pues mi marido no sirve pa ná, namá que pa comé" aquestpodria ser un exemple com, a l'altre extem de la vida, la gent sí abandona su sueño...

Bé alumnes, vaig anar a veure Midsummer, obra de David Graig, al Tantarantana (molt bona) i mostra, amb dolç punt d'amargor, què significa el que anomenen la crisi dels 40: que hi ha coses de la vida que ja no faràs. És a dir, que has de començar a abandonar algun dels teus somnis.
Una de les receptes per no abandonar del tot els somnis seria formular-los amb el màxim de paraules i detalls. Als 40, de vegades te n'adones que has anat complint els teus somnis.

Estimats, us convido a que us esforceu per definir i acomplir el vostre somni d'una nit d'hivern...i després de primavera ...i després d'estiu....i així successivament.

Ptns

La Xaquire de Reus

Estimats alumnes,
El tema que tractarem avui és el de les diferències.
Iniciarem amb elogis Shakirosos la sort que alguna gent té que per moure el cos o cantar guanyin tans diners com per resoldre economies d'un país. Les revistes, a part de l'Urdangarín i altres especímens habituals de la premsa Rosa, van plenes de la Shakira ("mamá espléndida", el bebè amb les seves nike...).
Us diré que jo no sóc la Shakira de Reus. El títol de Shakira de Reus està molt disputat. Tenim dues candidates. Per una part la Cris, que li agrada vestir igual que la Shakira i ballar i, per l'altra, la Núria R. que està enamorada del Piqué igual que ella...

Jo no sóc la Shakira i ho demostra un dels balcons per davant d'on passo quan vaig a comprar la vedura (foto 1) o un dels aparadors per on passava per anar a treballar quan treballava a 4 hospitals alhora (foto 2).

Foto 1


Foto 1: Observi's de dreta a esquerra, en sentit antihorari: llum groga probablement robada d'una obra penjada a la paret, CDs, boles de nadal, pilota, plàstic platejat, hula-hop, més CDs i més boles, a la paret, al costat del termòmetre, una petxina-vieira de peregrino.

Foto 2

Foto 2: Col.lecció d'icones de la nostra societat. Delicades figures pastorils de pseudo-lladró a la fila de dalt juntament amb una mena de deessa xina o india..i a sota: el gat de la sort, tendra imatge de cigne amb els seus cignes petits, plarica, sagrada família...el millor altaveus amb nan de blanca neus, elfs, una escena de Naixement i un rellotge amb més elfs...tot amb un fons de flors de plàstic que semblen naturaaals!

Creieu que la Shakira té la sort de poder veure tot això?


Estimats lectors, us heu adonat que des d'ara us he inclòs en el grup d'alumnes de la vida. Teniu la sort que, pel fet de ser lectors habituals, us he matriculat gratuitament a la UVD- Universitat de la Vida a Distància. Espero que gaudiu d'aquest curs i no us penseu que el curs següent serà gratis!!!

Bé, com m'ha semblat que hi ha poques universitats a Catalunya i a Espanya i també em sembla que hi ha pocs universitaris a l'atur, he fundat aquesta nova universitat que espero que us sigui de molt profit.

Xistorra i LBEC4

- Es por ser vegetariana i menjar xistorra?
- No
- Doncs llavors no sóc vegetariana, només sóc vegetòfila...vegetofàgica...vaja, que sóc de les que no menja "tall" cada dia.

Per una part, hi ha gent que no vol menjar coses mortes. Per l'altra, en hi ha que diuen que no has de matar animals per menjar...pfffff! això ja punxa. Segur que es maten pugons per cultivar enciams que es puguin vendre als barcelonautes...
Jo seria de la secció de l'ecoconsciència: s'ha de gastar molta aigua i molts vegetals per fer créixer una vaca. També es poden obtenir les proteïnes directament dels vegetals o llegums. L'altre dia vaig tastar el seitan i em va semblar bo.

La veritat és que la verdura és molt més barata que la carn, em cau millor i el ritme diari és bo.

Us animaria a cuinar coses amb verdures. les darreres que he fet:  crema de porros, carabassó, patata i ametlla llargueta crua (ja ho escriure al bloc de les recomanacions)  i estofat de cigrons amb espinacs...els que tingueu problemes de panxa proveu-ho i ja em direu què.

El que si que no us recomanaré és que seguiu les meves masses fent pastissos amb farina d'espelta integral o endolçats amb stevia en lloc de amb sucre ja que aquest no és el meu fort...

La xistorra és el menú que fem amb la Cris. Ho escric aquí perquè quan siguem velles ens recordem: Möet Chandon i xistorra.

El LBEC3 és el següent: per no haver-me de pintar els cabells a la pelu vaig comprar un pot de tint. L'idea era que era més barat (9 euros) que pintar-me tot el cabell...doncs no és més barat. M'he tacat un barnús gris claret i una tovallola. Així que, en lloc de 9 euros m'ha costat 50...No crec que sigui l'últim LBEC.
Si voleu, em podeu explicar els vostres.

Petons
R