Quin títol posarieu?

És la Maricel Chavarria que escriu un article on declara obsolet el mite de l'adolescent provocadora. Ve a dir que la Lolita no era una nena que feia ús dels seus encants incipients com a dona per a seduir un senyor. Era el senyor que no es podia aguantar i que tergiversa la situació de la manera que, si ella és la provocadora, ell resulta ser una víctima. Us volia deixar l'article però és "de pago". Us connecto amb el link. S'ha de dir que aquesta Maricel escriu bé.



I vull parlar d'això avui que he llegit un altre article del Mario Vargas Llosa que també està força bé. Va de perquè es prenten aconseguir impunitat en situacions que, per se, no són tolerables però si les fa segons quin pallasso...potser ens ho pensariem.

Podries ser bon cuiner, fer plats meravellosos, saborosos i selectes però això no t'eximeix de la responsabilitat que tens com a ésser humà...

I això va per tu Polanski...que facis bones pel.lis no t'eximeix de la responsabilitat...xato, ...i si resulta que tens més de 70 anys nosaltres no en tenim la culpa ¿saps? el temps passa per tots i l'edat només és això: temps acumulat.
Com tots morirem, la gràcia és morir tranquil amb un mateix. En cas que estéssis tranquil i no pensséssis que has fet alguna cosa malament estem de sort ja que hi ha gent per recordar-te o potser fer-te saber per primer cop que hi ha coses que no s'han de fer, no perquè ho diu la llei, sinó perquè repercuteix sobre persones que no es poden defensar ja sigui per edat, per físic o per immaduresa mental tal com toca de ser d'immadur quan tens 13 anys.
Us dixo aquí l'article del Vargas Llosa (aquest no és de pago... i val la pena)

Per cert, és curiós que un dels homes masclistes que tinc al voltant per qüestions de feina està molest amb això del Polanski perquè ell té una filla d'una edat similar...potser deixarà de ser masclista...t'imagines?

Tancaré el post lloant els homes que tinc aprop on s'hi inclouen els meus amics i algun familiar molt proper que sí respecten les dones.

Així que sí que estimo els homes que estimen les dones.

Tinc sort que m'he pogut rodejar d'ells...alguns ha estat per casualitat i d'altres per elecció.

Ale, besets

Lo del Millet

Que és que em sembla molt fort! És fort que hagi mangat quartos. És fort que molts xupessin del bote. És fort que que no l'empresonin ja que si li toquen la moral ell cantarà moltes "cançons" que alguna gent no vol sentir ja que es veurien esquitxats....

És irònica la paraula RESPONSABILITAT quan a mí em demanen responsabilitat pels meus actes a la feina (que -digue'm-ho així- al damunt són fets amb bona intenció i bona fe) i als altres no.

No demanen responsabilitats a les ments pensants i efectores de la Bombolla immobilaria...ni tampoc al Millet i els seus acòlits. Crec que d'aquesta tropa molts s'haurien de quedar en calces però no passarà.



Resulta que referent a la Grip A jo tinc una Responsabilitat social de realitzar totes les mesures per eviatar el contagi... Que us en sembla del terme responsabilitat social? Som graciosets, no?

I la part el que és pitjor és que hi ha altres Millets que tenim al voltant i van sueltos....

Si és que la gent normal som uns pringats. Sóm els peons que es sacrifiquen i resulta que la pèrdua és una pèrdua d'importància relativa.





Ale fillets, agarreu-vos els matxos que això de la crisi en forma de W només ha fet la primera baixada. Ens espera la segona vall de la W que serà més baixa.

Besets