dissabte, 29 de desembre del 2007

SuperNanny a Myanmar



Ai que no us agradarà el que posaré…probablement us sembli com això que et posen els negrets d’Àfrica a l’hora de dinar però ho deixaré anar...



Un dia van coincidir dos temes en un mateix diari. Per una part hi havia l’anunci que començava la col.lecció de la SuperNanny i per l’altra, els nens soldats de Myanmar.
La SuperNanny m’agrada perquè dóna paràmetres d’actuació que, de vegades, per costum o per bona fe no se’ns acudirien. Entenc que no hi ha manual d’instruccions pel nens però de vegades podriem fer mal sense saber-ho. En medicina li diuen iatrogènia al mal que fas al pacient dins de l’entestament en curar-lo. Quan li fas més mal que bé.

Crec que una situació paral.lela es dóna amb tota aquesta quantitat de plàstics en forma de joguina que es regala als nens. Que no li falti de res…no és el mateix que li sobri de tot: que li sobrin Barbies, Bratz(50-60 euros), PSP, Wii… Per una part: el meu nen és més espavilat i li compro algo per a nens més grans (no els deixes tenir l’edat que tenen); per l’altra: deu voler la Wii…i resulta que la vol el pare…

És per això que poso per tancar una foto dels nens soltats de Myanmar- només tenen 9 anys…pot ser que es reflexioni, pot ser que no...però, ja que tenim la sort que els nostres nens no són obligats a matar gent potser podriem aprofitar a no fer-los tontos del bote.

Hi ha web que es diu http://www.consumehastamorir.org/. No us penseu que us convido a un suicidi capitalista, és per si voleu passejar una mica per la web.



Ale! que tingueu bona entrada d'any i que els reis no us portin massa, massa coses.

B7

diumenge, 16 de desembre del 2007

ILD


És clar que m'he hagut de reconciliar amb el blog. Després de la pataleta a les 4 de la matinada em veig obligada a rependre la meva tasca d'escriure a l'hiperespai. El motiu és clar: ILD- International Leisure Development....és l'empresa que volen fer Gran Scala...això dels monegros que ha de ser com un Las Vegasssss... Respirem fondo!

Aquesta gent tenen dret a treballar del que vulguin però fer un muntatge que inclou camp de golf i parc temàtic d'aigües als Monegros és només propi de gent que s'ha begut l'enteniment...com que aviat ni hi haurà aigua ni per beure, l'enteniment ens l'haurem de beure tots. Em fa molta ràbia. Seria propi d'un govent del PP fer això tan irracional però és que al damunt és un govern sociata!!! per favor!! Ja sé que una manifestació unipersonal no du enlloc però és que no té nom.

Hi ha gent que ja ho sap perque jo ho he anat anomenant al llarg de la meva vida però pels que no ho sabeu: a Reus va haver-hi restriccions d'aigua dos hiverns seguits. Només tenimen agua de 19 a 21h i t'havies de rentar a aquella hora i aguardar aigua per rentar els plats de l'endemà. Ara que els pantans també van justets seria una opció però no crec que la gent ho tolerés.

En veritat tinc ganes que fracasi estrepitosament.
Bona setmana.
Per cert, això és el Delta de l'Ebre a l'hivern.

dijous, 13 de desembre del 2007

Pel forro...

Pel forro de la collonera...expressió que significa que passes de tot...
Jo em pensava que podia escriure coses i que potser farien pensar a algú de vosaltres o potser us vindrien ganes de saludar-me arrel d'haver llegit l'entrada al blog...francament, crec que això no inspira a gaire gent.
Evidentment, per parlar sola amb l'hiperespai potser no cal fer-ho

diumenge, 2 de desembre del 2007

El pianotaure




"Andre Masson e al suo celebre quadro surrealista Il pianotauro (1937), dove il pianoforte si trasforma in Minotauro dentato e aggredisce sessualmente una donna"




He anat a l'exposició Un cos sense límits, a la Fundació Miró. Mostra les diferents maneres que han tingut diversos autors de diferents corrents de mostrar el cos. És curiós que diuen "el cos" però només surten cossos de dona. Hi ha 3 obres on surten homes i, en una d'elles, el cos queda amagat darrera el de la dona. Per tant, ¿resulta que les dones tenen COS i els homes cosset???


Els que més m'han agradat han estat: Le nuage nu (Chagall), La cacera (Richard Lindner), Desnudus (Jean Dubuffet), Composició de tres dones (Fernand Léger), Noia evadint-se (Miró), Nu couche (Picasso), Portrait in a White cover (Lucian Freud). Potser us els aniré penjant.


El Pianotaure em va cridar l'atenció pel nom ja que sembla una freakyparaula però, a més, els comentaris del quadre deien: ens mostra el mite del minotaure, representat per un piano, i plasma la violència i destrucció del sexe....

Creieu que sexe és destructiu? Ho dic perque fins a cert punt es pot entendre que hi hagi violència o més aviat moviments violents (en hi ha en un partit de tenis...) però ¿destrucció? Què es destrueix? Em podrieu ajudar estimats bloggers?

La veritat és que Chagall que mostra cossos nus sempre en el context de l'amor, la parella, la creació...em resulta més suau a la vista i al pensament. Deu ser el que queda de la meva formació cristiana...tot i que ell era jueu


Dada curiosa: a internet hi havia un article a una revista de Friuli on hi sortien les següents paraules: pianotaure, turró de massapà i Guatemala... sembla difícil relacionar certes coses però a internet hi és tot.

Nota informativa: L'expo hi és fins el 27 de gener i tanquen a tres quarts de set.
Fins aviat estimats








diumenge, 18 de novembre del 2007

La segona...


Ai!....quasi que sóc la primera en penjar els llums de Nadal. Sí amics, avui discutirem sobre la necessitat vital que signifiquen aquests llums.


Us avisaré que a Flores Navarro m'han avançat posant guirnaldes de llumetes en uns avets....també els xinos ja tenen aquests Papa Noels tan nostrats que pugen pels balcons-això sí que és preciós!- i que es veuen tan naturals que no saps si fotre'ls-hi un tiro o avisar a la poli (a Europa no podem matar perque ens hagin envait la propietat privada així que ens quedem amb la opció de trucar a la poli, ja podem esperar 3/4 d'hora al carrer a que arribin).


Tornant a la llum...Per Suècia fan això de posar coronetes amb espelmes a les nenes per celebrar Santa Llúcia, la festa de la llum. Amb això podem fer un link cap a la festa d'aniversari del meu avi que la farem aquest diumenge. Fa cent anys el dia 27... Vols dir que no deu trobar exagerat que durant 2 mesos els carrers semblin de dia mentre, en realitat, és negra nit? Ell, que ha viscut sense aigua corrent, calefacció, electricitat ni cotxe, no crec que cregui necessaria tota aquesta il.luminació per a celebrar la joia del Nadal.


Mare de Déu, Senyor! Tot el que podriem fer amb els cuartos que costa aquesta lluminària! No ho puc evitar. Quan viviem a la raval teniem aquestes llums que entraven pel balcó, acompanyats de nadales impertinents que sonaven i no et deixaven estudiar. Dic imperinents perquè sovint no eren les nostres nadales de tota la vida sinó que eren les del mostruari català que a mí, que ja sabeu que sóc bastant de la ceba, ni em sonaven. Vaja, que em semblaven intruses.


Aquesta relació que tinc amb la decoració nadalenca em porta a ser un poquet terrorista...i ara desenvoluparé la idea: jo sortiria els diumenges a les 8 del matí amb un tallacables i tallaria els cirqüits i així hi hauria menys despesa energètica (s'ha de sortir a les 8 perque fa fred i els urbanos no patrullen, no hi ha gent pel carrer i els que hi ha porten la farra de la nit anterior al cos i, evidentment, no et faran cas. Per altra part, aquest acte vandàlicoecologista no es por consumar de nit ja que hi ha tanta llum que et veurien com si fos de dia...). Sóc com una Robin Hood de l'energia, vaja, la cosina del Capità Enciam.


Suposo que ja us hi heu fixat que tota aquesta decoració/música només és com una catifa vermella que ens ens mena al consumisme extrem, clarament innecessari i de satisfacció tan immediata com efímera. Que no us enganyin. Que per estar satisfets amb un mateix no cal que us ho compreu tot....




També vaig pensar en el meu avi la primera vegada que vaig veure aquelles pedres tan brillants i pulides que venen al Natura (allò per decorar). Vaig persar:1r- Que boniques...2n- Les vull tenir...3r- Si el meu avi vegés que la gent compra pedres per 700 pts deuria pensar que estem sonats (en aquella època podies comprar 10 kilos de patates per preu d'unes pedres importades en transport amb gasolina/gasoil de vés a saber on i pulides per una gent que no deuen tenir ni mascareta perquè el polsim no els entri als pulmons, ni quatre duros per comprar un kilo de patates...) però a occident ens sembava necessari...quina vergonya em fa.




Apa, bona setmana!

dimecres, 14 de novembre del 2007

Que no us faci por el passat


En un moment d'inspiració extrema vaig "crear" entrades al Blog que les tenia aguardades...les he penjat avui però les trobareu al mes d'octubre.


Us convido que feu una mirada al passat sense por.


Per cert, ara hi ha un anunci on hi ha tres "caches" que s'afaiten i diuen frases del tipus: el passat no importa, no existeix....deuen ser americans.


El passat d'un sí que importa així com el passat de la Humanitat. No sé perquè s'entesten en que visquem el moment i que la resta hagi d'anar a la "papelera de reciclage". Tots hi acabarem a la "papelera de reciclage" ja ho sabeu.

Us convido a la reflexió dels vostres minuts que ja han passat.
Nota d'aquell idioma que esta apunt d'extingir-se: Aguardar va amb A i Emprovar-se la roba comença per E i no provar-se...ja que hi sóc: ficar vol dir posar a DINS o sigui que no et pots ficar un jersei... no el pots posar dins de la llana(al menys jo no) el que sí que pots fer és ficar el jersei a la bossa.....va, una altra: tirar és esquivalent de llençar= tira la pedra...per dir traccionar hem de dir EStirar estimats companys... ah! i això no és parlar "de provincies"només és català.
B7

diumenge, 4 de novembre del 2007

IKEA-TEMPS


El temps en que la gent discuteix sobre si aquest dissabte van a l'Ikea o no és el que jo utilitzo per escriure al Blog.
Fins i tot m'imagino que a la feina podrien retreure'm que perquè faig això. En teoria hi ha algun moment en que puc fer coses not strictly related...espero.

Per fer-vos cinc cèntims dels dies a Uppsala/Stockholm podeu donar un cop d'ull al blog de ma germana (el que està aquí al costat, cliqueu Absolut Helen).
La veritat és que hi fa fred, això no és discutible...però és tant cívic i endreçat...! Hi havia una caseta de fusta al mig d'Estocolm, damunt d'una senyal de trànsit que hi deia "for urban birds" vaja, una gabieta per moixons urbans...també ha baixat del tren un conill en una gabieta per que el deuen haber portat de cap de setmana, oh! que cívic! A les maduixes hi els hi diuen "enanitos de la terra"...és que són graciosos...
Com graciosos també ho som nosaltres... D'anada vam anar en Business i vaig fer una mica de Mr Bean...ja ho tinc això quan em relaxo.
Entre tots hem fet bastant bon paper al Nord d'Europa. Hem tingut sort que no ens van confiscar els panellets ni la llangonissa de Les Borges, ni els entrepans de paté de la Vall de Boí ni els de pernil dolç del Quesu...tot això no deu ser considerat poducte potencialment bombògen(=dit d'allò que pot generar una bomba).



Estimats, us desitjo una bona setmana.
Per cert, si poso una foto d'algú de vosaltres i no hi voleu sortir, m'ho dieu i la trec.

dimarts, 30 d’octubre del 2007

Houston

No cal que us digui quin és el meu problema. Els que em coneixeu bé ja el sabeu. Jo crec que hauria d'haver-hi una societat on nosaltres, els que patim d'aquest mal, tinguiéssim recolzament mutu...no sé, no? així com ara un SOS Imelda o algo així. Potser s'ha de fundar una ONG però això haureu de ser vosaltres ja que jo mateixa, la víctima, és molt difícil que ho resolgui. A més...aquest problema costa molts diners i, és igual, ja que sempre et fan mal els peus. L'únic criteri restrictiu que utilitzo és que no siguin fetes a Xina(en dos anys només me l'he saltat 3 vegades...).

Sigueu comprensius amb adictes anònims com jo....

Si voleu fer donacions a la meva causa poseu la creueta correcta a la declaració de Renda: Hacienda somos todos.

Ale! petons

dilluns, 29 d’octubre del 2007

De l'adicció a l'àtom


Potser una mica enganxada sí que hi estic. Em mola quan diu "Crear" abans de fer una entrada al Blog. Et dóna com una cosa d'arista i de Déu alhora que no es pot explicar i..., a més, és gratis.

Supososo que ja em va bé descarregar una mica aquí perquè sinó, tinc totes questes genials idees al cap i m'ocupen molt d'espai... És que si una és genial li podrien fer rebentar les cissures. Us heu d'imaginar tota questa producció que gira com un torbellino al meu cap....l'he de canalitzar, tota aquesta energia l'he de canalitzar. Potser algú podria fer com allò dels àtoms que xoquen...com es diu...per Vandellòs, sí home, sí...ah! energia nuclear.
De passada us convido a tots A GASTAR MENYS ENERGIA!!!
Ex: tancar ordinador, pilots d'aparells de música i tele, treure carregadors de mòvil quan no es fan servir, consumir fruites de temporada perque no calgui portar prunes de Xile en ple Desembre (ni són bones i costen un ou de la cara en petroli per a transportar-les).

L'originària de provínicia formada per petroquímica i nuclears (trieu què us agrada més) es despedeix de tots vostès.







Diga'm Cruella de Ville






No podia ser d'una altra manera...l'objectiu és fer por. Fins on pot arribar el maquiavelisme... Aquestes són la Sònia i la Mónica companyes meves de feina que fins el moment també eren amigues. Després resulta que han agafat distància i jo...no sé perquè?? La veritat és que les dues encara em parlen i, en certa manera això és un homenatge a elles.




En certa manera també és un acte de terrorisme cap a la Hans...prepara't xata! Jo no volia però quan la imaginació va al poder poden passar COSES!!!! Potser et repensaràs lo de casar-te...
Per cert, em poseu saludar i dir cosetes, encara que no generi molt debat jo me n'alegro que em saludeu per aquí.
B7

Ordem e progresso



L'ordre és una utopia.




"Mantingues l'ordre i l'ordre et mandindrà" pare de na Teresa dixit.




Hi ha coses que són genètiques fins el punt que quan va venir La Científica a casa van pensar que els lladres "sí que habien remenat molt"...? si això està com sempre!



Ordre mental, sí. Ordre material, no tant. Tinc el concepte al meu cap. De debò que sé què vol dir però és difícil.



Vosaltres com ho porteu??? Potser la Cris seria la primera a la llista d'empatitzants. I la Pilar i la Cati clarament les últimes ja que sí que en són d'ordenades... millor ORDENADES.





També hi ha el concepte desenvolupat per mi de "Ordenar l'ordinador" es tracta d'enreçar i fer neteja de les coses que hi tens.



Benvolguts us desitjo Ordre i concert (or Sense and sensibility or bon vent i barcanova...a l'arena...has deixat nau i xarxa...he d'anaaaar vers un nou horitzó...)

Knoking on bloggers door



Ai! estimats radioients...us he obert les portes perque feu els vostres comentaris des de "anònim". Així tothom hi pot dir la seva.


Per altra part pensareu: I tens temps d'escriure? Ja sabeu que no. Ara estic fregint les patates de la truita de ... i corro el risc que el teclat de l'ordinador em faci olor de ceba. Mira, sóc una dona de risc, què hi vols fer!


Paral.lelament miro les notícies on hi surt que a Mèxic hi fan una cursa amb talons de 7 cm...per això paguem una tele pública.


Notin-se a extingir:
Ràdioient, truita de patata (massa feina), "dir-hi la seva","què hi vols fer!"

Continuarem estimats.

diumenge, 28 d’octubre del 2007

El perquè del títol


El 1932, Tod Browing genera el terme freak a la seva pel.lícula. En realitat es tracta d'un grup de gent amb malalties endocrines que, en aquell temps, eren impossibles de tractar ja que se'n desconeixia l'origen del prolema o, en cas de saber-lo, no hi havia mitjans tècnics per fer-ho. També hi surten a la pel.lícula gent amb hemangiomes gegants que els deformen els llavis, platisbasia...són gent rara per al moment.

Tinc ple contacte amb el terme "freak" el 1998 quan, des de NY visito Coney Island. És un parc d'atraccions decrèpit on hi ha cartells de l'època (els 50) i encara fan algun espectacle com la dona sirena, la dona barbuda i d'altres. http://www.coneyisland.com/
Des de llavors veig freakys per tot arreu. Ara que les malties endocrines no generen simptomatologia macroscòpica amb tanta freqüencia, podem etiquetar de freaks a molts dels que ens envolten o a nosaltres mateixos.
Cal dir que he arribat a tenir entrevistes com experta en fricologia per la ràdio. Em van veure en una exposició de Freaks al CCCB i van intuir que m'interessava el tema i que hi tenia coses a dir. Potser em van veure Freak??? Molt probable.
Benvinguts al nostre planeta!

dissabte, 27 d’octubre del 2007

Inauguració


Avui s'inaugura el bloc amb la idea de compartir les coses de la vida. La feina no ens permet parlar cada dia de tot el que volem amb tothom qui volem així que aquí us deixo el meu blog per que tingueu coneixement de les meves idees.

La veritat és que la meva àvia pensava que erem premis Nobel...la veritat és que jo penso que no ho sóc però també sóc feliç.

La meva idea era fer-vos coneixer conceptes nous i neologismes. N'hi ha que són de generació pròpia i n'hi ha que són agafats del carrer (o, de vegades, de l'hospital)

Exemple del primer (generat arrel d'un lapsus linguae?): Morby Dick és com s'anomena una persona amb obesitat mòrbida que no cap a la camilla.

Exemple del segón són: práncreas o hiterpensa (hipertensa...I suppose).

També podria servir, el blog, per recomanar pel·lis... a mi m'ha agradat Death at a funeral (=Un funeral de muerte: traducció horrible no merescuda pel nivell de peli anglesa que és). També em va agradar El extraño (francesa no recordo títol original).

Estimat públic, no espereu que us parli gaire de política ni de futbol...potser tampoc haureu d'esperar entrades diàries. Podeu esperar fotos superguapes o normals.

Avui és dia de fer panellets i per fi ho he fet. Demà els enfornaré.

Accepto i agraeixo aportacions del tipus: paraules de català que quasi estan en desús, receptes, neologismes generats per vosaltres i altres coses que em volgueu dir.

Fins aviat a tots