De dol

Fa uns dies que no escric. En certa manera estava una mica de dol ja que el meu avi es va morir fa 1 mes. Bastant al voltant de les eleccions hauria fet 104 anys...

Hi ha gent que pot dir: ja li tocava...però això no consola.

Vaig pensar de fer un escrit per ell però durant uns dies no em va sortit res així que al final no el vaig fer.

Ara, en que es fa el relleu del dol per la mort d'un familiar amb el dol per la mort de la sanitat tal com l'enteniem fins ara, és el moment en que parlaré d'ell.

El meu avi va viure 103 anys perque cada nit menjava sopa de ceba i es mantenia prim. Havia passat la guerra i, si en aquell moment es tractava de dieta obligada, després es devia tractar de valorar el menjar i menjar amb mesura...si avui t'atipaves, l'endemà potser no en hi hauria.

Ells feien xocolata desfeta en ocasions especials i tenien pa sec torrat al forn per sucar'l-hi.
Nosaltres ens podem menjar 12 Dunkin doghnuts farcits de xocolata sense respirar sense cap penalització...com que hi ha el danacol i els hipolipemiants i l'actimel i la cirurgia bariàtrica....

Des de dalt han fet servir la sanitat com a moneda electoral fins ahir: "Tranquils, no hi haurà llistes d'espera de més de 6 mesos..."i tot això que a tots ens sona.

"No es poden fer pagar els fàrmacs perquè seria una mesura anti popular"....i ara: PATADA. Allà se muera el personal.

Jo sí que m'he encarregat de cuidar-me i tenir salut. No hi ha premi per a qui estalvia en sanitat. Tampoc no hi ha penalització per a qui té problemes respiratoris i segueix fumant...Fem transplantaments de fetge a gent que ho necessita....perque fins fa 4 anys havia begut molt ...però ara ja no, eh!....On som?.

Un que es pot pagar una caixa de cigarretes i no es pot pagar un ibuprofè per la tendinitis???

Planteig: Tu pagues els fàrmacs. Se't tornarà la part corresponent (integra o percentual) quan facis la declaració de renda. Si no la fas: se siente.
Si ets vellet, tens malaltia crònica amb requeriment de fàrmacs de més de X euros o bé es consatata que no ets prou solvent estaries exempt. Així no maltractem als que ja estan maltractats.
Com som un país de llestos (així ens va) molta gent aconseguiria entrar en l'última categoria i continuariem punxant però menys.

També punxariem menys si l'atur i les PIRMI es donéssin amb xec nominal mensual....
Aquest estiu, una de les tripulants del veler on jo vaig anar 8 dies estava a l'atur i com fitxava per internet va poder estar 40 dies o més al veler...com ho veieu? Som llestos en aquest país ¿No?

No voldria ser àcida i voldria ser zen i repartir amor...però som un país corcat. Els racons fan pudor.

Als motius de dol hi hem d'afegir en Pellicer i la Terribas...no, a la seva persona no els ha passat res però ja es veu que han mort periodísticament o potser algú (no se qui pot ser) els censura: parlen més del contracte dels jugadors de Bàsquet de la NBA que de la vaga dels metges.
El 16 es va tallar durant 30 min les rondes sota la pluja, riuades de gent i el que va sortir per la tele és una imatge com si en lloc de centenars de persones fóssim 4 arreplegats que porten pancarta i xiulet.
Tan que enfatitzeu que no esteu d'acord amb els temps electorals dedicats als partits...com no podeu reaccionar al dret a l'informació que té la població? També us heu corcat per dins o són els de dalt que ho censuren?

Nascuda en dictadura, la paraula censura em recorda al conjunt de paraules que estan al mateix calaix que el garrote vil. Això s'està posant violent.

Ho deixaré aquí i us diria: aneu a votar i apunteu-vos a un curs d'alemany o del que sigui que es parli a Aràbia Saudí (que allà sí que hi ha cuartos tot i que en un entorn èticament particular). L'ètica no dóna cuartos ni menjar, ni fama, ni glòria, ni un acord correcte entre la patronal i els jugadors de la NBA ...Per a què deu servir?
¿Creieu que al Facebook es crearà el grup:"Volem que s'esborri la paraula ÈTICA de la Wikipèdia"?

Estimats, continuarem amb el pols de la Bondat contra el Mal...encara podem triar bàndol.

R

Vivlioteca

He tornat de 10 dies a les illes Gregues amb veler. Tornes tant descol.locat que buscant una de les pròximes obres de Xèspid a la cartellera de teatre de BCN he escrit: vivliotecaaaa!!! Oh my God!


Veus, a Grècia, que no ens calien segons quins plàstics i horaris que marquem a la nostra vida. Allò de dinar en 7 minuts, córrer al tren, pitar quan un està en doble fila més de 3 segons....


Bé, això del veler pot semblar de luxe però en el fons és més barato que altres coses. Com que t'ho curres tu (ara ja sé fer l'as de guia i l'altre nus que no recordo com es diu), a més fas exercici.


Hem calejat i hem atracat a ports deliciosos (Astipálelea, Kameni a Kos, o el de Vyclada a Santorini) i en algun molt recomanable com Hania (Chania- pronunciat "janyá"), un elegant port d'estil venecià amb mesquita derivat tot de colonitzadors previs.

Es promet alguna foto en breu.

Hi he tornat...

He tornat a tenir una relació amb l'Ikea...mira, hi he recaigut...Només era per tornar unes caixes de plàstic que no faré servir ja que aprofitaré les que l'Elena no vol.
Vaig haber de fer dos viatges. Hi vaig en moto amb el producte a retornar entre cames. La situació és : tinc el tiquet....aquesta vegada sí....i tornaré els estors que estrictament no van bé a les meves finestres (allò de "no tenen la mida però per 70 euros...") i també unes caixes que volia posar en un moblet que m'havia comprat.
El primer viatge el vaig fet amb estors i caixes entre cames...una mica perillós. Bé doncs en arribar només tenia el tiquet dels estors ja que les caixes anaven en un tiquet a part...Torna cap a casa amb les caixes....
Després, el 2n viatge de les caixes va ser un dia abans que em caduqués. No m'havia adonat que els 120 dies acabaven l'endemà així que un sortint de guària arriant cap a l'Ikea amb la Liberty...uff és supercansat ser Urbanita. Per sort va anar bé: ni vaig caure de la moto, ni em van robar la cartera a l'Ikea, ni era el tiquet incorrecte...no esteu contents de mi?
Getting tings done!!!!!!!!
Ai que començaré a canviar...que m'estic tornant ordenada i quasi puntual. Ara, si fos una telenovela em diria a mi mateixa: "-Estoy orgullosa de ti!"
Aquest darrer ramalasso és de l'estil de les coses que escriu la de Sex in de City. És que he vist 4 capítols del mig de la sèrie i no me'n puc acabar de fer una opinió. Em fa ràbia tòpics o creences de coses superficials amb les que etiqueten les dones...però alhora, moltes dones i algunes amigues meves que són llestes s'hi senten identificades...No ho acabo d'entendre. Hi trobo in discurs intel.ligent però s'utulitza per a coses bastant banals segons el meu parer. Ja ho veurem.

Em recorda això que si NY és la city that never sleeps, Barcelona és la cituat que fa pudor a caca de gos...però no sé com dir-ho amb glamour, vaja, perque vengui més: Barcelona city of dogs..., Barcelona dogs' monuments, feel the dogs in Barcelona...
S'accepten suggerències (ja ho veieu que a la meva empresa us deixo participar a tots).

Dit això direm una cosa bonica: l'skyline de l'Hospitalet de Llobregat des de l'Ikea: cel rosat i color préssec, a les 7 i algo d'un vespre d'agost, a l'esquerra l'hotel aquell que té l'Ovni, al centre: cel i més cel de diferents tonalitats i, a la dreta, l'esglesia de Tibidabo amb un reflex ataronjat que envermellia ls seves parets laterals... va estar bé.

Ptns

Notícies fresquetes de l'estiu....

"La notícia más importante de hoy...el encierro de los Sanfermines".
Això ho deien ahir. Voleu dir que efectivament és la notícia més important?

A l'estiu ja sabeu que passen coses:
1. S'aporven lleis contra les quals la gent quasi no tindrà temps de reaccionar: prevacacionals... preparant uns dies de descans... Pot ser que no vegis la tele o els diaris i no te n'adones que s'aprova un decret que et perjudica d'alguna manera.
2. Cortines de fum.
Mètode per a adonar-se'n que passen coses: quan parlen molt dels toros i del cine en català com ara ho fan perque es noti menys la notícia que han pactat els pressupostos amb el PP. O sigui, si us extranya que parlin molt d'una d'una cosa ja discutida o d'una xorrada és que hi ha algo a amagar.

Us deixo aquí uns links d'un diari (e-notícies) que de vegades no està malament perquè és crític. Just avui tenia alguna notícia basura derivada de la telebasura que en vista del que hi ha es veu que està feta per persones basura (èticament parlant ja que biològicament són tan correctes com els altres: vull dir que els seus òrgans serveixen par al transplantament a persones igualment. Ser un podrit èticament no contagia).
Exemple:
Petita notícia: els calerons dels diputats
Notícila a l'estil veranito

L'esmolet

Al cant de tiruriii-tiruraaa, el sò d'aquell instument que simula les flautes peruanes però que està fet de plàstic, passejava un esmolet pel meu carrer.
Un sr. de > de 80 anys que portava la seva bibicleta amb aquella predra que rota empesa pel pedal de la bici.
Li he baixat tres ganivets de cuina...mai se sap. El primer dia post finalització de contracte he d'estar preparada per a tot: potser, amb el tema de tallar ja controlat, m'agafaran a un circ per fer de lanzadora de cuchillos...
El sr. que fa una feina artesanal, que després d'esmolades acariciava les fulles, que et demostrava l'afilat que ho havia deixat tallant-se la pell d'un callo de la mà (no caliaaa, que en l'era actual sabem que qui ha cosetes que s'encomanen)...m'ha cobrat 25 euros. Bé els hi he pagat després de regatejar venint de 30 euros. No paga local, tarda menys d'una hora i no ho declara a hisenda...a mi em paguen brut menys per hora de cirurgiana...!!! Però bé, així col.labores a que el sr. tingui una vida menys indigna.

Sí, tindré feina. Un contracte que correspon al 40% de la jornada...algo és algo.

Implica que em passo l'estiu a la Ciutat Comtal...ja em vindreu a veure, no, carinyets?

B77

R

Psicoproctologia i segon capítol de LBEC

De petita, la Nuri, la sra. de fer feines de casa els meus avis, em va deixar un ganivet petit, que tallava molt i em va deixar tallar bajoques. Jo devia ser molt petita, devia mesurar uns 70 cm d'alçada ja que la taula d'operacions era un tamboret.


Em van dir: "vigila no et tallis que talla molt". Jo vigilava. El ganivet era de mànec carabassa i el tamboret de melamina símil-fusta. Vaig tallar la bajoca, que era de les fines, en petits cilindres.





Des de llavors que m'agrada tallar. Qui diria que he arribat fins aquí...a aconseguir una feina on el que fas és tallar i ...que les mateixes retallades m'afectarien a mí.





Com ja he dit en altres moments sóc un excedent de producció.





Tot i que em continua agradant tallar (de fet, a Holanda, per recomanació de la Cati, vaig aconseguir dos ganivets similars als de la meva infància) no em tallaré les venes...Tranquils...

Per distreure'm del tema us explicaré el segón capítol de lo barato es car:
LBEC- Capítol 2: Les taronges més cares de l'història
Em vaig apuntar a la web de Groupalia que és això que donen ofertes si un grup de gent les demana. Hi oferten cursets de fer gintonic, exfoliacions de peus fetes per peixos i altres coses que no pensaries...doncs jo em vaig comprar 10 kilos de taronges per 9,75 euros (+7 de transport)...el problema és que no vaig poder concertar dia d'entrega perquè tenia guàrdia i havia estat molt liada (el marge era de 48 hores) així que vaig pagar les taronges i no en vaig tastar ni una. 0 taronges a 17 euritosss...

Jo també us estimo

R

Qui m'ha robat el bròquil?

Fent al.legoria a aquests llibres com "¿Quien me ha robado mi queso?" us diré que he trobat el bròquil que em pensava que m'havien robat.
La setmana passada em vaig portar bròquil bullit per dinar. Per feina no me'l vaig poder menjar i me'l vaig deixar en una nevera. Em pensava que me l'havien robat (la carmanyola és nova, la bossa que l'alberga molt mona,...té una explicació coherent que algú em robi el bròquil) doncs avui l'he trobat. No m'atreveixo a obrir-lo però ja l'he trobat.
És graciós aquests llibres d'empresa com el del queso que el que fan és una barreja de psicologia i pensament màgic de l'estil El secret. Alguna cosa deu haver-hi que, si penses en positiu, tot ho veus positiu.
Us comunico que estic molt contenta per haber recuperat la carmanyola. Ssssuperpositiva, osea.

Dit això, faré una sèrie de relats curts a mesura que en tingui el guió.
La sèrie es titula:
Lo barato es car o l'història de la meva vida. (LBEC)
Capítol 1: (No vé a ser més que un seguit dels texans i del futong).
L'altre dia havia d'anar de barbacoa a Vic i, en no tenir cotxe, vaig agafar el tren. Pla: anar fins a l'estació de tren amb moto i allí pujar cap a Osona.
Vaig prendre el casc de la moto a la mà i en posar-lo a l'estanteria vaig pensar: A veure si te'l deixaràs?
Tot llegint la Vanguàrdia em vaig abstreure i en el moment de baixar, evidentment, em vaig deixar el casc de la moto al tren. De moment és irrecuperable (a objectes perduts no en saben res).
Com que ja m'havia deixat un casc i els guants de la moto feia uns dies al tren i no els vaig recuperar, aquets casc era nou i tenia 2 mesos de vida (110 euros).
Hauria estat més còmode i bagggato (com els que no són el Cristiano Ronaldo...ho entendreu els polo-cracovioadictes) pujar en taxi a Vic......¿no?.




PTNS

Principi d'incertesa de Heisenberg

He anat a veure una obra de teatre sobre física. Eren dos físics Heisenberg i Bohr, alumne i mentor, que postmortem disutien sobre si un físic tenia el deure moral de protegir l'utilització de l'energia atòmica per a fins de guerra. Es troben després de morts, després de la guerra, després que el país del primer ocupés el país del segon...Vé a dir que les discusions de jardí entre dos físics van poder determinar que Alemanya no tingués la bomba atòmica i evitar que Hitler la posés a la seva estanteria de joguines.





Ha estat una obra densa, ben treballada, només a càrrec de tres actors, amb una primera part de de dues hores i una segona de 55 minuts. Amb aquestes dades del temps de durada i la intensitat de l'obra vull fer reflexionar sobre les postures a prendre en quant els estímuls que recollim mentre caminem per la vida. Pots triar "La reina del pueblo": Belen Esteban o, de tant en tant, alguna cosa més.


Aquesta és una de les obres dures, complexes, que et fan reflexionar sobre els valors humans i la força directament oposada que són els interessos polítics.


M'explico: Cada físisc podia treballar o no per a construir la bomba atòmica. Moralment no ho havien de fer cap dels dos però políticament, si tu no ho feies pel teu país, els altres ho feien pel país contrari...i tu i els teus moririeu.





La política no havia de servir per tenir la manera menys dolenta d'admistrar el poder?





Perquè agafen a l'Hospiltal de Santa Tecla al Carod Rovira d'assessor cultural a un sou mensual de 6000 euros? És veritat?





Senyors, jo tinc el nivell D de català, sé cosetes de teatre i de física, encerto moltes preguntes del Trivial, sé reparar una ferida cardíaca...potser em podrien agafar a mí com assesora de cultura d'un hospital...ho faria en l'estona que queda entre dues operacions (que de vegades és molt llarga).
Ho penjo amb demora però ho penjo.



Aquesta aclaridora imatge del principi d'incertesa és de la Viquipedia


Ptns

Overdose

Sobredosi d'estímuls gratificants aquest cap de setmana de primavera en que tenia mig planejat anar al Delta a passejar i fer fotos...
Per una part m'he quedat a la república diogenista independent de casa meva i he fet bastanta neteja (se'n pot fer més però pel que jo sóc ja està prou bé).

Per altra, vaig renir una posada al dia amb el Salva alhora que inauguràvem l'estiu amb el primer bany al mar. Vam tancar la posada al dia amb una ensaladilla russa, unes croquetes, unes tallarines i una mica de pa amb tomaca.

Impressionant el fet que he assistit a dos espectacles excel·lents:
El musical Oliver Twist. Tercer musical dels teianencs, fantàstics, amb una qualitat extrema per tractar-se aficionats (un és mestre, l'altre cap de l'UCI d'un hospital, l'altre treballa a la Caixa, l'altre a l'empresa familiar, els nens van a l'escola, ...). Et fa emocionar i tot.
Cal dir que he tingut el privilegi d'assistir als altres dos musicals que han representat: Jesucrist superstar i Els miserables i per poc que pugui no em perdré el pròxim. Obligadament ho hauré de posar a recomanacions - aquí al costat.
Una representació superba del Big Banana Reunion. Ha estat a fora de l'auditori, amb sol brillant de primavera a BCN, amb un vermut negre amb gel a la mà, amb perfecta qualitat de so i amb l'energia que desprenien els 20 components entre els quals hi ha en Joan cosinet Terol. Molt autèntic i molt professional.
Música amalgamada per nois joves que han tingut l'oportunitat de conèixer, estudiar i desenvolupar música com a ells els agrada. Jazz no sé quin subtipus (groove?) però que jo, que ja tinc una edat, he entès sense problemes (Coses bones de néixer i créixer envoltada de música...gràcies Pape).

Com veieu si em deixen un cap de setmana lliure de guàrdies el sé disfrutar a l'extrem.

Espero que no ho senti ningú d'aquest món dels que si no coves les hemorroides el cap de setmana treballant a l'ordinador et consideren un professional menyspreable...

Tranquils que aviat obriré la meva consulta de Psicoproctologia . Continuarà...

Escatxigar i procrastrinació

Dues paraules que he après recentment.

Per una part, escatxigar ho diuen a Lleida (deu ser un localisme) per dir esquitxar.

Per l'altra, procrastrinació és allò de deixar les coses per més tard per falta de decisió. Ho he descobert en un llibre de PNL que em vaig comprar per St. Jordi. Es veu que porto practicant-ho bastant temps.
També diuen que l'impacte de l'estil de comunicació depèn un 55% de l'expressió facial, la postura corporal i els gestos, un 38% del tò de veu i només un 7% de les paraules... i m'ho crec.

Només és un apunt.

Rosa

La maneta

No! No parlaré de la maneta del Piqué ni de cap altre dels seus membres (per les amigues que viviu fora del país la ressenya bibliogràfica és algun Cuore d'aquest mes o poseu "piquetazo" a la web).
Volia parlar del que va sortit l'altre dia en un sopar. Es veu que els japonesos, com ara el pare del Shin Chan, aquets executius agressius nipons, treballen moltes hores. De vegades fins les 12 de la nit. Com que tenen la família al poble només els veuen el cap de setmana i, després de la feina, van a un caraoque amb altres companys de feina a distreure's i a buscar afecte. Es veu que en aquests bars hi ha unes noies que et serveixen una copa, et donen conversa agradable i també et donen la maneta!!! Es procuren un símil d'afecte pagant. Es veu que la cosa no va més enllà però fan això, que t'agafen la maneta...i et deus sentir millor. És molt fort.
Sé que són una societat diferent i, a més, admirada. Em sap greu que passin aquests moments.

Ells tenen problemes i en aquest país nostre, on no hi ha problemes d'aquesta envergadura, ens en generem d'altres: multar als que van amb biquini per BCN i no esforçar-se per intentar agafar als que van drogats, a les 4 de la nit, per qualsevol de les carreteres del principat...

He dit

R

Loignorito

És el Jaimito que va a una tenda d'animals. Veu tots els tipus d'animals que hi ha però en hi ha un que no coneix i li pregunta a l'amo de la tenda: -Y ese pájaro ¿cómo se llama?

- Lo ignoro.

- Pues que loignorito tan bonito!

Mira, es veu que els chistes del Jaimito sempre s'han d'explicar en castellà. Avui us ofereixo una nova mostra de lo barato és car.

Com tindré una convidada uns dies vaig pensar: li demano el futong a la Ioia (m'agrada dir futonG) i així m'estalvio diners i no cal que compri un llit....

Molt bé, doncs un divendres a la tarda, la santa Ioia desmonta el seu futon i el traginem en cotxe cap a casa meva. Deixem el cotxe en un lloc incorrecte però "només serà un momentet" i pugem a casa a muntar el futon durant uns 25-30 minuts.

En baixar resulta que la grua li ha mangat el cotxe. Agafem el taxi per anar al dipòsit municipal (9,75 euros) i paguem la multa 197 euros.

En aquesta situació es pot observar que hi havia tres opcions que haurien costat el mateix i no hauriem perdut el temps:

a) Comprar un futon nou a l'Ikea que segur que val <200 euros

b) Llogar uns transprotistes professionals

c) Pagar-li el Hilton a l'amiga que vé per una nit...

Segur que les ments avispades dels estimats lectors ténen alguna altra opció. S'accepten suggerències.

Tocats aquests dos temes d'importància cabdal en aquests dies que córren: el loignorito i lo barato es car (lo de les retallades, Japó o Líbia és d'un altre nivell) tornarem al concepte de Loignoro per ampliar-lo. Està clar que el concepte és el que importa. El concepte és el concepte ("el conceto es el conceto" parafrasejant Airbag una de les millors pelis que recordo d'estudioant on l'argument és que el novi, que s'ha de prometre l'endemà, perd un anell al cul d'una mulata...).

Quanta gent d'aquests que ens organitzen "la solució" al dèficit són del gènere Loignorito? Loignoritus massis, Loignoritus masculellis, Loignoritus spp.

Resulta que jo sóc del grup de gent que ser fer la O amb un canuto... i si vols et faig la F amb un canuto! Però no fotem! el poble ras tindria unes idees per disminuïr el dèficit:

1. ELIMINAR EL CONCEPTE DE VITALICI DEL SOU DELS POLÍTICS

Jo els donaria 4 anys perquè tinguin temps de trobar una feina. Els paguem 4 anys una calerada perquè-ves pobrets- es puguin buscar unes conferències, fer un curset de pastisseria o comprar un camió per fer de transportista...el que més els agradi.

¿Quan un polític acaba el seu mandat i deixa la feina va a l'atur? ¿Cobra el sou vitalici i també l'atur?

Ja ho diuen que "en ocasions" resulta que un dels menys brillants de la classe i un a qui li importaven poc els pacients...acaba de polític...(no boi a decir lo que he oido de alguno).

Estimats lectors podeu aportar idees per a mesures. El temps s'acaba

La foto és d'una botiga del Born on, com veieu a les imatges, hi ha un tocadisc, un magnetofon, uns transistors i uns quants rellotges de polsera als braços del protagonista...La vull compartir amb vosaltres.

Petons (No sé si el petó té copyright...si estés registrat hauria de pagar un cànon Sinde per enviar-vos-els...ja us ho diré si em multen per això).

Energyyyy!

"Energy!" Era el crit de guerra d'una emissora de ràdio francesa que sentíem aquella setmana santa en què, cap als 90, vam anar al Pirineu francès (Ax-les-Thermes). El germà de la Flo ens havia deixat un apartament*.

L'energia és el que conicideix en les dues situacions catastròfiques que s'estan donant ara al món.

• Per una part Líbia. És un país on hi ha gent rica gràcies al petroli. El país no és ric. Ja es veu per les imatges que rics, lo que es diu rics, no ho són els del poble ras. Es pren una part pel tot i s'usa el terme de "País ric". Bé dit això, clarament veiem que el petroli és el que ha permès a Gaddafi i els seus tenir tant poder. Petroli=energia.

• Japó es veu que va progressar tant gràcies a l'energia generada per les nuclears ja que no tenien altres fonts d'energia. També tornem a parlar d'energia.

És fort que l'energia per fer anar aquest món de producció industrial sigui l'arrel dels dos problemes.

També he reflexionat sobre Xina. Fabriquen coses a sac, amb plàstic (que vé del petroli) i sabut és que les condicions laborals en moltes ocasions són infrahumanes.
És prou ètic deixar que Xina, que no tracta bé els seus xinos, sigui la fàbrica del món? Té sentit deixar que contamini sense pietat mentre ens fabrica sabates i bolsos de plàstic que els occidentals creiem necessitar?
Com ho puc fer per no comprar coses fetes a paísos llunyans (per arribar aquí utlitzen petroli) i on no es respecta l'humà?.

Sí, tinc l'armari de l'IKEA. El que feien a una fàbrica de per la zona (no sé d'on venia la matèria prima...) valia tres vegades més, també era de conglomerat i estava menys optimitzat per dins.

També tenim aquesta "ecologia relativa" on es transporten mangos- que són 90% aigua- cultivats de forma ecològica amb grans barcos que funcionen amb petroli. Ens calien els mangos aquí? Si ja se sap que no tenen ni la meitat de gust del que tenen allà.

No arreglaré Japó ni Líbia però trobo que si tot el món practiqués el CCT les coses anirien diferents.
És el Consum Conscient i Transformador. Engloba conceptes de comerç just, comerç de producte de proximitat (p. ex: Km dels aliments), estalvi en el consum diari d'energia amb l'ús de serveis públics de transport o cotxe compartit, evitar comprar objectes que no necessites, reparar objectes, acceptar coses de segona mà...

Sí que per la ràdio diuen que si no comprem les empreses s'enfonsen. Srs., pretenen que jo em compri un cotxe per a millorar la venta del parc automovilístic de producció local? ¿I si, en lloc de fer-me gastar els quartos a mi en un cotxe, féssin algo perque els calerons que es recollirien d' enganxar a la penya de estafa a hisenda o té el negoci de la droga deixi quartos allà on es necessiten?

Ja veig que són idees sense ordre i que això no és exactament una redacció estructruada. El que pasa és que ho vull dir i ho dic. Si cal ja us ho endressaré en altre moment.

R


Foto de la vila termal d'Ax-les-Thermes (Acs en Occità) a l'Ariège, al Midi-Pyrénées treta de http://www.location-ax-bellevue.com
Per cert, les termes són d'aigües sulfuroses. Això del sulfhídric és allò que fa olor a ous podrits.

* La Flo i el seu germà em van deixar tastar una beguda molt bona: Floc de la Gascogne. És un licor dolç, de color claret com el moscatell, que es pren fred i com aperitiu. Un dia a veure si n'aconsegueixo.

Diga'm agosarada

Deixaré testimoni a la web per si algun dia no tinc memòria.

El tema és el següent: observin que vaig descalça. Observin que la foto no és especialment bona o colorida.

Sí és el testimoni d'un fet que en breu es relatarà...

Aquell any del viatge a l'India amb la Patrícia i la Natàlia (el 2008) havia fet el curs d'animals de laboratori. Vaig fer pràctiques a la facultat de vetrinària i havies d'anestesiar conills, peixos, rates i ratolins... Vaig sobreposar-me i com si del pas de Mahoma es tractés: "no diguis que tu no ho pots fer" i el vaig aprovar.

Vaig passar el curs dels animals però els rosegadors també m'esperaven a les vacances d'estiu. No em refereixo els que hi havia als bars o casa del nostre xòfer, quan ens va convidar a dinar, sinó als del temple Karni Mata (a la foto).

És un tempte on hi ha un munt de rates que són sagrades. Els creients els deixen trossos de dolços com ofrena perque mengin. Hi ha una xarxa perque no s'escapin per la part superior del calustre ja que van sueltes per allí...sí sueltes. Com a bon temple sagrat hi has d'entrat descalça i...per molt sagrades que siguin caguen igual, en sagrat però igual.

El dia que hi vam anar plovisquejava. "Ja que sóc aquí fem-ho bé." Descalça de veritat, res de mitjons. Vaig entrar al temple intentant sobreposar-me. Terra de marbre blanc, mullat, amb amb algunes caques de rata consagrades i amb RATES. "No te les miris gaire."La xarxa feia que algun dels coloms també volesin pel tancat sense sortir-ne. Vaig travessar el claustre amb rates negretes per tot arreu i això encara però al final, per arribar a l'altar, feia com un embut on al final hi havia el màxim de rates. En aquella sala se suposava que si veies una de les 6 o 7 rates blanques tenies bi¡ona sort i per això hi volia anar.

No se si va ser la rata del marc de la porta o la de la valla que tenia aprop del turmell que em va fer tirar endarrera. No vaig poder.

Això ha estat una de les coses que no he pogut fer a la vida perquè m'ha superat.

I ara no me'n recordo de cap més.

B7

R

Papers

La propietaria del cotxe és una amiga amb qui tinc en comú allò de "i on deu ser aquell paper?".

Aguardes el rebut del quadre de l'Ikea...un quadre massa car per ser de plàstic però te n'adones quan ets a casa. "Doncs el tornaré" i aguardes el rebut cada vegada a un lloc més segur. (En el cas de la Cris, a prop de la carpeta de "Papers importants" però no a dins, eh!...no us penseu).

Ahir era el dia de canviar el quadre. El paper està tan aguardat que no el trobo, no el trobo,...NO EL TROBOOOO!!!

La pitjor part d'això és que no és nou. Continuo amb uns 18 de parells de mitjons desaparellats ("va, potser a la pròxima rentadora li trobo el parió"). És una esperança que mai perdrem.

Allò d'un plastiquet que aparella mitjons no em convenç gens. Amb això dels papers i inteto fer algo però està clar que el mètode no és el correcte.

GIST TÒNIC

Compost per dos apartats, els del món no sanitari podeu anar directes a l'apartat B.

A. Carta abierta al consejero catalán. Diario Médico - Jueves, 10 de Febrero de 2011 La reestructuración del sistema sanitario no implica sólo contención del gasto sino tomar medidas racionales y consensuadas.Como médico en ejercicio y como presidente del sindicato Metges de Catalunya me sorprenden las primeras declaraciones del nuevo Gobierno catalán, que señalan a la sanidad pública como causa principal del déficit de la Generalitat.Me resulta chocante que poco antes de las elecciones autonómicas del pasado mes de noviembre se inaugurasen numerosos centros sanitarios y que ahora, de repente, nos bombardeen con un discurso desolador sobre el estado de cuentas de la Generalitat.Nadie pone en duda la calidad del sistema sanitario público catalán, el mejor valorado de todo el territorio español. Esta excelencia se ha conseguido con los facultativos peor pagados del Estado, con la jornada de trabajo más larga y con un gasto sanitario per capita por debajo de la media estatal. A pesar de estos condicionantes, se sigue culpando a la sanidad de los números rojos de la Generalitat. ¿Acaso el despliegue de los Mossos d'Esquadra, la sexta hora en la educación primaria o el desdoblamiento de carreteras inauguradas hace sólo una década no han ayudado a agrandar el déficit público?Las afirmaciones de algunos consejeros acusando a la sanidad de la deuda actual no son ni exactas ni justas.Un sistema de salud gratuito, universal y de calidad es un activo que no podemos perder y que muy pocas sociedades avanzadas tienen hoy en día. Si se recorta el presupuesto sanitario corremos el riesgo de perder calidad asistencial, y esta pérdida podríamos tardar varias generaciones en recuperarla. Es necesario tener muy claro hacia dónde queremos ir e identificar qué necesidades tendrá el sistema sanitario los próximos quince años. Debemos trazar una hoja de ruta y seguirla sin interferencias electoralistas, porque no podemos cambiar de política sanitaria según el color del gobierno.La hora del 'seny' Tenemos un sistema hipertrofiado, lleno de burócratas, de cargos administrativos, de gestores, de empresas privadas intermediarias que obtienen sus beneficios del dinero público, y también de numerosas empresas públicas que arrastran un déficit desde que se crearon.Además, el sistema de salud catalán tiene que pagar un alto coste financiero por las pólizas de créditos que deben pedir los centros sanitarios concertados, ante el retraso del Departamento de Salud en el pago de los conciertos.A todo esto, la educación sanitaria de la población no es la más adecuada o, al menos, no ha dado los frutos esperados, y seguimos siendo uno de los países más hiperfrecuentadores.Consejero Boi Ruiz, estoy de acuerdo con usted en que hay que hacer cambios y reestructurar el modelo de organización sanitaria, pero estos deben ser duraderos, hechos de manera silenciosa y consensuados con los agentes sociales, políticos y profesionales.Es la hora del seny, de hacer las cosas con calma y de contar con la participación de los médicos -que son quienes mejor conocen el sistema de salud-, para que las generaciones futuras puedan heredar la sanidad que ahora disfrutamos. A T i T (per si no vols sortir al meu blog amb el teu nom)

B. Em pendria un Gist tònic a la salut del Sr. Boi en un local imaginari on la cançó de fons fos: Boi, Boi Boi...I'm looking for the future...Boi Boi Boi: I'm ready for your cut. (Pels que aquesta lletra no us diu res és una cosa -no li diguem cançó- que cantava la Sabrina: una italiana dels 80 amb unes tetes molt grans, uns texans molt petits i una mirada estàbica).

Sr. Boi, ja sé que retallarà i probablement la línia de tall m'agafi a mi quan la directriu a la sanitat és : "Noves contractacions:0".

Tinc sort que tinc molta resilència gràcies a que, a aquestes alçades, els professionals sanitaris hem desenvolupat unes característiques rares en d'altres branques que fan que ens repeteixin les preguntes: "com pots fer això (refereit a obrir algú a algú en canal)?", "com podeu estudiar tant?", "com podeu recordar paraules tant difícils?,"com podeu lidiar amb la mort?","com podeu aguantar 24 hores seguides treballant?","com podeu estar freds en situacions de gravetat vital?"com?, com?, com? i després ve el "Jo no podria" i tu penses: és veritat.

Deixant a part que no es reconegui el factor humà de l'atenció mèdica que normalment és resultat d'una inversió en tu mateix (jo m'ho he hagut de currar molt per aprendre a calmar o aminorar les ansietats alienes) diria que no es reconeix la peripècia que ha de fer el profesional mèdic en aquesta estructura muntada.

Per dir-ho en políticament correcte crec que va ser La Gran Cagada aquest pla de fer un hospital a cada dues passes. Electoralment ven molt però ja es veia a venir que no hi havia cuartos per muntar tots aquests hospitals. Ja se sabia des del dia -1.

El dia en que això es va gestar devia ser per l'època en que la Sabrina estava de moda. 20 anys després tenim el resultat: hospitals com aeroports on hi ha eco ja que no hi ha diners per ingressar tants pacients ni per a pagar els metges que els curarien les malalties que sí tenen (accepto suggerències de teràpia alternativa però hi ha coses que de moment no tenen altra sol.lució a gran escala).

No li desitjo al Sr. Boi un GIST (gastrointestinal stromal tumor) però sí que voldria que es prengués un Gin Tònic mentre s'exprem el cervell per gestionar millor el merder que s'ha muntat (Si...ja...els d'abans eren els sociates...però abans d'ells també eren vostès). "-Optimitzi Sr. Boi, optimitzi. Espavili's a buscar personal que tregui rendiment dels professionals que ja hi ha i faci números per si s'hagués de despedir algú que no curra. Elimini pseudo-gestors intermitjos ¿que no ho veu que mentre no es penalitzi per la feina mal feta o no feta sempre en hi haurà de llestets d'aquests que tots coneixem?".

Si volgués protagonisme espero que no el tingui a la Fira de Santa Llúcia del Nadal que ve. Que no el facin Caganer d'Honor. Sr. Boi, pensi, pensi o...demani ajuda.

Atentament

Una sanitària que està pensant en posar una tenda de gelats que només obri entre setmana i que mentre compres el gelat tens dret a fer una pregunta sobre salut que et serà resposta al moment.

Lloros i BMW

Voldria ser ecologista i d'esquerres però no em deixen.

He sortit a les 15:35h del pirineu i he arribat a BCN a les 22h.

Una part del viatge amb cotxe, una amb tren (borreguero), l'altra amb metro i l'úlima amb taxi Mercedes.

La part del cotxe és bonica: primer veus el desviament de la Pobla de Segur (on va néixer en Puyooool! Ai!) Després desfiles per entre agulles de muntanya. Després enfiles carretera i veus tot de camps on els toca el sol. És una carretera fàcil.

Després he vingut cap a BCN. A l'estació de tren de TGN, per només 0,30 cts, he entrat en un labavo futurista-autolavable del qual no sabia si en sortiria. No tenia clar que no m'abduís en qualsevol moment. En arribar, no funcionava la màquina per on has de passar per sortir, no es volia tragar el bitllet.

La millor part és la del metro: maleta de rodetes davant i la motxilla a l'esquena (on hi porto alguna cosa que pesa com si fóssin pedres) i les botes de muntanya penjant-ne. "No em trec l'anorac que encara l'hauré de protar a la mà".
Us faré 360º de la meva postura al metro començant per la dreta: 1.Parella de Srs. de Barcelona que deuen haber agafat el metro per error. 2. Una noia amb cara moolt blanca i una mica gordeta amb un jersei dels NY Yankees i un complement: bosseta negra amb un estampat de potetes de gos color cirera i, a dins, traient el cap per la cremallera, un gos...gosset en miniatura com un bonsai de bulldog (devia fer un pam). 3. Un obès (no vull insultar, és la descripció) enfundat en un jersei blau elèctric, amb un collar d'aquests de cordó negre ajustat al coll i amb una moneda japonesa que pretenia ser la decoració quasi clavada a la pell (a aquest li feia mala olor la boca). Continuem, a 80º, asseguda, una sra. rossa tintada amb tres anells plens de zirconitas. Al seu costat una noia d'apareça normal però a les mans hi duia un artilugi: com un posallapis de plàstic que simulava un lloro en un tronc i amb flors tropicals (també de plàstic). Li deu haver regalat algú molt preuat ja que s'ha mirat el lloro amb certa tendresa i li ha fet una carícia al cap. Següent: una noia que xateja pel mòbil totalment absorta en la vida de la seva pantalla. Després unes sres. sudamericanes una de les quals habia "tomado"de més. Tanquem la circumferència.

He tingut molt temps per veure això ja que el metro s'ha avariat a Diagonal i ens hem estat una bona estona fins a saber què pasava. Mentres he pogut veure una baralla tonta de joves sudamericans borratxos.

Al final he decidit sortir a la superfície i he parat un taxi. M'ha recolllit un Mercedes.



A l'Herrera no l'he vist....ho sento, però algú ho havia de dir!


Està vist que voldria ser E i d'E però necessito un BMW...si bé em puc esperar a que el facin elèctric.

Bíter

El biter Kas era el que em deixaven beure el dia de Nadal, a l'hora del vermut. M'encantava. La padri sempre en comprava i jo crec que és perque a ella li agradava molt.

L'altre dia em van dir que em notaven "bitter"als escrits del blog. No. No em considero amargada però sí amb un tò amarg.
Se m'acabarà el contracte en 4 mesos. No passaré gana ja que d'una cosa o altra treballaré però ara mateix em sento tomaca.
Això de la tomaca té una explicació. Sóc un excedent de producció. S'han produït massa metges i ara no hi ha diners per pagar la feina que haurien de fer (perque de malalts encara en hi ha). No em necessiten com a cirurgiana.
M'he format amb ganes i amb energia. Ara encara aprenc coses i coses cada dia. Però resulta que no em necessiten.
Com les tomaques, quan hi ha excedents de producció, baixa tant el preu que va per sota del preu de cost. És això el que ens passa. Em paguen (cosa que a hores d'ara ja és tenir sort) però no pel que hi he invertit i el que encara hi estic invertint.
Aquest matí. a les 7:50h tenia l'imatge dels tractors trepitjant tones de tomaques com jo.

Això em porta a pensar si hauria de fer una altra cosa. En cas de ser fustera fabricant de rodes de carro de mula, l'aparició del 600 va fer que progressivament anésin plegant. Potser hauré de plegar si no sóc útil.

Hi ha una supervisora d'infermeria que ho ha deixat i muntarà un cafè. Sé d'una neurocirurgiana que ho va deixar i va muntar una casa de turisme rural.

El problema és que jo no se què muntar.

S'accepten idees

R

Bergamota i arròs blanc

Dues coses que m'agraden.

M'agrada l'aroma de la bergamota.

M'agrada el gust de l'arròs bullit amb oli i sal.

I la tercera:

M'agrada el que és British. Segurament idealitzat, m'agrada això del gentleman anglès. Suposo que ja no existeix això de l'educació. Allò del "May I...", "might I...", "should"," I would'nt dare...". Està vist que en la nostra societat no deu haver-hi lloc per a l'educació.
Per SMS gastaries molt temps en ser educat.
Dec viure en una altra època però l'altre dia, veient Peter's friends, vaig recordar que si m'agrada aquesta educació que els d'aquí anomenem "anglesa". Amb aquest discurs amb paraules sofisticades i, de vegades, amb doble sentit.

Sóc més anglesa que andalusa. No m'agrada parlar de coses sèries mentre menges uns xocos amb un manzanilla... No costa tant seure cara a cara per parlar deu minuts d'una cosa sèria com una oferta de feina p.ex.

No, jo no sóc d'eixe món. En el fons sóc més alemanoide del que em penso. I love Merkel...diu que té un plan per al 2020 tenir la meitat de parc automovilístic elèctric...això és pensar en el futur. Estratègia política a llarga distància i no això que passa aquí de "m'arreglo el meu xiringuito i després ja ho veurem".

Sense ser el Coco de Barrio sesamo podriem parlar de dreta i esquerra. Si bé no sóc de les que confon dreta i esquerra, jo no us puc donar la lliçó ja que he votat a tots cantons (menys el PP i els antitaurins i ciutadans) en diversos moments de la meva vida. Vaja, com el pèndul de museu de la ciència.
Què hem de fer? La dreta dreteja i l'esquerra, quan havia de demostrar que ARA SÍ, es desinfla i emplea el temps en xorrades de Vegueries.
L'ideologia esquerrosa és bona però quan plantegen aplicar-la no se'n surten. No es podem omplir la boca de sol.lucions idíl.liques per després quedar-se en res.
Coincideix que alguns dels meus amics més políticopensadorsdecafè (d'aquells amb qui arregles el món mentre fas un cafè) resulta que va i no voten!

Com no arreglaré l'educació del meu país (tenint els mitjans a l'abast resulta que hem triat ser maleducats, la majoria) ni tampoc la classe política (no ens aclarirem mentre això sigui un xiringuito), us penjo la web d'una noia de BCN que l'han nomenada als Grammy. Va perseguir el seu somni i l'ha aconseguit. Té una molt bona veu. Espero que escolteu algunes cançons. http://www.ireneb.com/

SF

Us comunico que ja he anat a dos bars sense fum (SF) i m'ha agradat molt.

Un va ser una cocteleria de les de sortir del pas (difícil que hi torni ja que fan barreges a preu de còctel) i l'altre ha estat un cafè com alemanoide que hi ha a prop del museu Picasso (com bons germànics, en aquest ja no s'hi fumava). La veritat és que m'ha agradat. Potser tornaré a anar als bars.

Avui he anat a l'exposició del Museu Picasso i he fet com moltes vegades que sembla que esperi als últims dies expressament.

M'ha gradat veure com et mostra que va haver-hi un moment en que Picasso, admirant l'obra de Degas, l'acabava copiant (paraules d'ell) o versionant o reinterpretant.

Hi he vist de nou el quadre de La coiffure. M'encanta. Té molta força (com no sóc del ram de l'art no pretindré donar adjectius que semblarien puerils). El que sí que he tingut és els cabells llargs i embullats de petita i, quan em raspallaven amb força, el cap se me n'anava endarrera com a la del quadre. Aquí us el penjo.

També hi havia l'escultura de la ballarina de 14 anys. Bonica i delicada. M'ha fet pensar que a l'època de Degás les nenes de 14 anys sí devien ser més nenes, sense pit ni corves encara. Diuen que la precocitat de l'adolescència en les dones pot estar relacionada amb menjar tant hormonat respecte a temps passats.

La veritat és que em sap greu que les nenes d'avui perdin infància o adolescència per motius externs. Si tenss 6 anys, et cauen les dents però, fins fa 1 any, si no et regalaven coses de la Hannah Montana no eres ningú. Ara no sé quin producte americà agafarà el relleu.

En lloc de patinar pel carrer, pintar amb pintures o llegir contes infantils resulta que miraven la sexy Hanah Montana amb les seves purpurines i la seva "popularity" .

Ho dic per les filles de les meves amigues que, tot i que elles intenten no deixar-les caure en aquestes influències, hi acaben caient.

Per últim, "Els bevedors d'absenta". El color de l'absenta del quadre és lluminós i és exacte al color real. Molt aconseguit. També aconseguida la mirada absent de la dona.

Hi ha molta gent que mira absent encara avui que ja no es beu absenta.