Bíter

El biter Kas era el que em deixaven beure el dia de Nadal, a l'hora del vermut. M'encantava. La padri sempre en comprava i jo crec que és perque a ella li agradava molt.

L'altre dia em van dir que em notaven "bitter"als escrits del blog. No. No em considero amargada però sí amb un tò amarg.
Se m'acabarà el contracte en 4 mesos. No passaré gana ja que d'una cosa o altra treballaré però ara mateix em sento tomaca.
Això de la tomaca té una explicació. Sóc un excedent de producció. S'han produït massa metges i ara no hi ha diners per pagar la feina que haurien de fer (perque de malalts encara en hi ha). No em necessiten com a cirurgiana.
M'he format amb ganes i amb energia. Ara encara aprenc coses i coses cada dia. Però resulta que no em necessiten.
Com les tomaques, quan hi ha excedents de producció, baixa tant el preu que va per sota del preu de cost. És això el que ens passa. Em paguen (cosa que a hores d'ara ja és tenir sort) però no pel que hi he invertit i el que encara hi estic invertint.
Aquest matí. a les 7:50h tenia l'imatge dels tractors trepitjant tones de tomaques com jo.

Això em porta a pensar si hauria de fer una altra cosa. En cas de ser fustera fabricant de rodes de carro de mula, l'aparició del 600 va fer que progressivament anésin plegant. Potser hauré de plegar si no sóc útil.

Hi ha una supervisora d'infermeria que ho ha deixat i muntarà un cafè. Sé d'una neurocirurgiana que ho va deixar i va muntar una casa de turisme rural.

El problema és que jo no se què muntar.

S'accepten idees

R

Bergamota i arròs blanc

Dues coses que m'agraden.

M'agrada l'aroma de la bergamota.

M'agrada el gust de l'arròs bullit amb oli i sal.

I la tercera:

M'agrada el que és British. Segurament idealitzat, m'agrada això del gentleman anglès. Suposo que ja no existeix això de l'educació. Allò del "May I...", "might I...", "should"," I would'nt dare...". Està vist que en la nostra societat no deu haver-hi lloc per a l'educació.
Per SMS gastaries molt temps en ser educat.
Dec viure en una altra època però l'altre dia, veient Peter's friends, vaig recordar que si m'agrada aquesta educació que els d'aquí anomenem "anglesa". Amb aquest discurs amb paraules sofisticades i, de vegades, amb doble sentit.

Sóc més anglesa que andalusa. No m'agrada parlar de coses sèries mentre menges uns xocos amb un manzanilla... No costa tant seure cara a cara per parlar deu minuts d'una cosa sèria com una oferta de feina p.ex.

No, jo no sóc d'eixe món. En el fons sóc més alemanoide del que em penso. I love Merkel...diu que té un plan per al 2020 tenir la meitat de parc automovilístic elèctric...això és pensar en el futur. Estratègia política a llarga distància i no això que passa aquí de "m'arreglo el meu xiringuito i després ja ho veurem".

Sense ser el Coco de Barrio sesamo podriem parlar de dreta i esquerra. Si bé no sóc de les que confon dreta i esquerra, jo no us puc donar la lliçó ja que he votat a tots cantons (menys el PP i els antitaurins i ciutadans) en diversos moments de la meva vida. Vaja, com el pèndul de museu de la ciència.
Què hem de fer? La dreta dreteja i l'esquerra, quan havia de demostrar que ARA SÍ, es desinfla i emplea el temps en xorrades de Vegueries.
L'ideologia esquerrosa és bona però quan plantegen aplicar-la no se'n surten. No es podem omplir la boca de sol.lucions idíl.liques per després quedar-se en res.
Coincideix que alguns dels meus amics més políticopensadorsdecafè (d'aquells amb qui arregles el món mentre fas un cafè) resulta que va i no voten!

Com no arreglaré l'educació del meu país (tenint els mitjans a l'abast resulta que hem triat ser maleducats, la majoria) ni tampoc la classe política (no ens aclarirem mentre això sigui un xiringuito), us penjo la web d'una noia de BCN que l'han nomenada als Grammy. Va perseguir el seu somni i l'ha aconseguit. Té una molt bona veu. Espero que escolteu algunes cançons. http://www.ireneb.com/

SF

Us comunico que ja he anat a dos bars sense fum (SF) i m'ha agradat molt.

Un va ser una cocteleria de les de sortir del pas (difícil que hi torni ja que fan barreges a preu de còctel) i l'altre ha estat un cafè com alemanoide que hi ha a prop del museu Picasso (com bons germànics, en aquest ja no s'hi fumava). La veritat és que m'ha agradat. Potser tornaré a anar als bars.

Avui he anat a l'exposició del Museu Picasso i he fet com moltes vegades que sembla que esperi als últims dies expressament.

M'ha gradat veure com et mostra que va haver-hi un moment en que Picasso, admirant l'obra de Degas, l'acabava copiant (paraules d'ell) o versionant o reinterpretant.

Hi he vist de nou el quadre de La coiffure. M'encanta. Té molta força (com no sóc del ram de l'art no pretindré donar adjectius que semblarien puerils). El que sí que he tingut és els cabells llargs i embullats de petita i, quan em raspallaven amb força, el cap se me n'anava endarrera com a la del quadre. Aquí us el penjo.

També hi havia l'escultura de la ballarina de 14 anys. Bonica i delicada. M'ha fet pensar que a l'època de Degás les nenes de 14 anys sí devien ser més nenes, sense pit ni corves encara. Diuen que la precocitat de l'adolescència en les dones pot estar relacionada amb menjar tant hormonat respecte a temps passats.

La veritat és que em sap greu que les nenes d'avui perdin infància o adolescència per motius externs. Si tenss 6 anys, et cauen les dents però, fins fa 1 any, si no et regalaven coses de la Hannah Montana no eres ningú. Ara no sé quin producte americà agafarà el relleu.

En lloc de patinar pel carrer, pintar amb pintures o llegir contes infantils resulta que miraven la sexy Hanah Montana amb les seves purpurines i la seva "popularity" .

Ho dic per les filles de les meves amigues que, tot i que elles intenten no deixar-les caure en aquestes influències, hi acaben caient.

Per últim, "Els bevedors d'absenta". El color de l'absenta del quadre és lluminós i és exacte al color real. Molt aconseguit. També aconseguida la mirada absent de la dona.

Hi ha molta gent que mira absent encara avui que ja no es beu absenta.