Filla de Lord Byron (que es va separar quan ella tenia un mes). Admiro el que m'imagino que va viure. Va morir als 37 anys.
Em conformaria amb una feina. Els d'Arabia Saudí m'han contestat i dels tres hospitals que m'han dit: dos a Dammam i un a Riad, un és militar...no podria conduir i a l'avió ja m'hauria de posar una roba que tapa el cos (abaia?)...
Veig el programa Ànima i la gent sembla que es guanya bé la vida: comenten que una valenciana (de les que encara parla català/valencià digues-li com vulgues) anirà a Florència a fer un mural...que una il·lustradora de Reus que va anar a Madrid i té un bloc que veig que té un punt: Modernadepueblo (ja havia tingut un llibre seu a les mans).
L'altre bloc que diuen al programa, nomdenoia, que és d'un noi i que també està molt bé.
Bé amb les pintures del Lidl potser faré el primer duro....(Pintures de "anàvem a comprar polvorons i vaig sortit amb pintures acríliques i un joc d'espàtules").
Se m'acumulen les dades al cervell. De la conferència de Ets el que menges on deien de no menjar menjars preparats, no sucre refinat ni ingredients que el continguin, sí vitamina C i fruits secs i moltes coses més...l'omega 3 com suplement (no voldria prendre suplements d'omega ni de delta ni de alfa ni d'alfalfa) però això és el van dir a la conferència.
La conferència era a càrrec d'un cirurgià entre d'altres coses...sí que es veu que hi ha cirurgians que no només són això. Convidava a meditar...a reflexionar que, si et feia mal el cap, et pots prendre un analgèsic però no deixis de pensar perquè et pot fer mal el cap....
Ah! I els documentals de Why poverty!!! El de "Educació, educació" (xinès) on és impressionant: la nena d'uns pagesos xinos, filla única, treu mala nota i no pot anar a les universitats de l'estat. Els seus pares (la mare només té un dit perquè de petita se li van menjar els 9 dit de les mans uns porcs quan va caure a la cort) hauran de pagar diners a una universitat fantasma pensant que així tots tres sortiran de la misèria si la nena estudia. En dels de màrqueting de la universitat deia: "Mirem una mica per internet i fem la classe, a nosaltres no ens importa i als estudiants tampoc. Només volen el títol"...i després no troben feina...
Beloved, each day I feel better al home so, ¿How should I convince myself that it is better living abroad?
Petonets
